Reivindicació de la senyora Clito Mestres
| dc.contributor.author | Montserrat Roig i Fransitorra | |
| dc.creator | Isabel Marcillas Piquer | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-13T16:03:00Z | |
| dc.date.issued | 2018 | |
| dc.description | <p>Monòleg que escenifica les reflexions d’una actriu en plena maduresa abans de sortir a escena a interpretar Clitemnestra. S’hi van filant els paral·lelismes entre la història del mite grec i els esdeveniments de la pròpia vida de la protagonista, una dona madura de l’Eixample barceloní a qui l’home abandona per una amant; a conseqüència d’això, mor una filla. Igualment que en la tragèdia grega, el matrimoni havia tingut dos fills bessons i, de la mateixa manera, ella s’havia lliurat a un amant. La diferència rau en el fet que la protagonista no mata el marit, sinó que s’enfonsa en la vulgaritat de la seva vida de dona acomodada.</p> | |
| dc.description | <p><i>Reivindicació de la senyora Clito Mestres</i>, juntament amb <i>El mateix paisatge</i>, són els dos únics textos dramàtics de Montserrat Roig, el segon escrit com a guió televisiu, encàrrec de TV3 que el va emetre per primera vegada el 1987. L’any 1990, el Centre Dramàtic de la Generalitat va encarregar cinc monòlegs a cinc narradors i, gràcies a aquesta iniciativa, Montserrat Roig es va veure encoratjada a escriure la <i>Reivindicació</i>. L’autora va redactar aquesta peça pensant en la seva germana Glòria, que era actriu i volia recuperar els seus orígens teatrals; possiblement per aquest motiu el monòleg és ple de referències familiars.</p> <p>L’obra ofereix una visió rehabilitadora del mite de Clitemnestra, a través d’un monòleg les idees subjacents del qual també són exposades per l’autora en <i>Digues que m’estimes encara que sigui mentida</i> (1991). En aquesta obra, Roig reivindica una visió femenina del món i la literatura, juntament amb la necessitat d’interpretar els mites clàssics amb una mirada no androcèntrica, la de la dona del segle <span class="small-caps">XX</span>. A la <i>Reivindicació de la senyora Clito Mestres</i> s’hi palesa un clar suport als valors del feminisme i de la llibertat individual, temes recurrents al llarg de la producció de l’autora. D’altra banda, cal copsar-hi la reflexió que s’hi estableix al voltant de les relacions entre vida i art; així, tant el teatre com la paraula mateixa esdevenen eines que permeten a la protagonista, Clito –una nova Clotilde–, afrontar la quotidianitat i reinventar-se, a través de l’evocació dels fets que han bastit la pròpia existència. D’aquesta manera, el teatre esdevé un espai excepcional que permet fer brollar tensions que resten habitualment amagades.</p> | |
| dc.identifier | 2538 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/142 | |
| dc.local.estrena | 1991, Teatre Romea (Barcelona) | |
| dc.peudefoto | Invitació. Recordant Montserrat Roig. Teatre Nacional de Catalunya, Sala Petita, 12 novembre 2001. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.publisher | Barcelona: Edicions 62. Col·lecció el Galliner. L’escorpí/Teatre, 1992 | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep Maria. «Pròleg». A: <span class="small-caps">Roig</span>, Montserrat. <i>Reivindicació de la senyora Clito Mestres</i> seguit d’<i>El mateix paisatge</i>. Barcelona: Edicions 62, 1992, p. 7-17.</p> <p><span class="small-caps">Roig</span>, Montserrat. <i>Digues que m’estimes encara que sigui mentida</i>. Barcelona: Edicions 62, 1991.</p> <p><span class="small-caps">Santamaria</span>, Núria. «Els mites clàssics en la producció dramàtica catalana dels darrers vint-i-cinc anys». A: <i>Mites clàssics en la literatura catalana moderna i contemporània</i>. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2007, p. 203-219.</p> <p><span class="small-caps">Santamaria</span>, Núria. «Ressenya a <i>Reivindicació de la senyora Clito Mestres</i> de Montserrat Roig». <i>El Marges</i>, núm. 47 (1992), p. 117-118.</p> <p><span class="small-caps">Sirera</span>, J.L.. «Una escriptura dramàtica per als noranta (Notes de lectura)». <i>Caplletra</i>, núm. 14 (Primavera 1993), p. 31-48.</p> | |
| dc.title | Reivindicació de la senyora Clito Mestres | |
| dc.title.alternative | Reivindicació de la senyora Clito Mestres, seguit d’El mateix paisatge |