Narcisa Freixas i Cruells

dc.coverage(Sabadell, 13-12-1859 - Barcelona, 20-12-1926)
dc.creatorAlbert Tomàs Monsó
dc.date.accessioned2026-01-14T15:37:33Z
dc.date.issued2020
dc.description<p>Estudià música amb Joan Pujol, Felip Pedrell i Enric Granados, pintura amb Modest Urgell i escultura amb Torquat Tasso. La seva activitat professional principal fou sempre l’ensenyament de la música. El 1900 morí la seva filla, fet que marcà la seva obra posterior i la mogué a publicar el recull <i>Cançons d’infants</i>, sobre textos de Verdaguer, Maragall, Nogueres, Oller i Masriera. <i>Cançons infantils </i>li valgué guardons a la Festa de la Música Catalana (1905) i als Jocs Florals de Girona (1908). Com a conseqüència de l’activitat pedagògica, i de la popularitat de la seva obra, el 1917 fou requerida pel Ministerio de Instrucción Pública per traslladar a Madrid la seva experiència a través d’un curs per a mestres i alumnes. Freixas continuà el seu bagatge en l’educació musical fins al 1926, any de la seva mort. Pòstumament fou editat un recull d’un centenar de cançons i danses populars que deixà inèdites.</p>
dc.description<p>En el deixant de l’amalgama del modernisme i l’orfeonisme català, i en especial de Felip Pedrell, Joan Pujol i Apel·les Mestres, de l’obra de Freixas destaquen, per sobre de tot, les cançons populars i infantils (a banda de <i>Cançons infantils</i>, compongué també <i>Piano infantil</i>, <i>Llibre de les nines</i> i <i>Danses catalanes</i>). Conreà també la cançó amorosa (<i>Cançons amoroses</i>), la sardana (<i>A Sant Medir</i>, <i>Dolça Catalunya </i>i <i>Flors de la terra</i>) i el teatre (<i>La pastoreta, Festa completa</i> i <i>La cova del mar</i>)<i>.</i> Dona pionera en l’àmbit de la creació, es dedicà en bona mesura a l’ensenyament, tasca que completà amb la creació d’institucions com Cultura Musical Popular (1908), destinada a l’educació musical, en el marc de la qual Freixas impulsà un cor per a nois i noies, creà la Biblioteca Jovenívola i organitzà concerts, espectacles de dansa i teatre i conferències a diversos centres culturals, hospitals i presons, així com concursos d’obres de teatre per a infants i un premi de rondalles. </p>
dc.identifier2738
dc.identifier.urihttps://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2729
dc.peudefotoCartes originals autògrafes de Narcisa Freixas i Cruells adreçades a Francesc Curet. Font: Escena digital de Catalunya
dc.relation<p>&lt;<a href="http://xtec.gencat.cat/ca/centres/celebracions/2019/narcisa-freixas-160-anys/"><span style="font-weight: 400;">http://xtec.gencat.cat/ca/centres/celebracions/2019/narcisa-freixas-160-anys/</span></a>&gt;</p> <p>&lt;<a href="http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Freixas/Freixas.htm"><span style="font-weight: 400;">http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Freixas/Freixas.htm</span></a>&gt;</p> <p>&lt;<a href="http://www.bnc.cat/El-Blog-de-la-BC/Narcisa-Freixas-i-Pere-Torne-Esquius-musica-i-dibuix-de-la-ma"><span style="font-weight: 400;">http://www.bnc.cat/El-Blog-de-la-BC/Narcisa-Freixas-i-Pere-Torne-Esquius-musica-i-dibuix-de-la-ma</span></a>&gt;</p>
dc.source<p><span class="small-caps" style="font-weight: 400;">Aviñoa</span><span style="font-weight: 400;">, Xosé. «La creació». A: </span><span class="small-caps" style="font-weight: 400;">Aviñoa</span><span style="font-weight: 400;">, Xosé (dir.). </span><i><span style="font-weight: 400;">Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Volum IV.</span></i> <i><span style="font-weight: 400;">Del Modernisme a la Guerra Civil (1900-1939)</span></i><span style="font-weight: 400;">. Barcelona: Edicions 62, 1999, p. 210-256.</span></p> <p><span style="font-weight: 400;"><span class="small-caps" style="font-weight: 400;">Aviñoa</span>, Xosé. «Freixas i Cruells, Narcisa». A: <span class="small-caps" style="font-weight: 400;">Aviñoa</span></span><span style="font-weight: 400;">, Xosé (dir.). </span><i><span style="font-weight: 400;">Història de la música Catalana, Valenciana i Balear. Volum IX. Diccionari A-H</span></i><span style="font-weight: 400;">. Barcelona: Edicions 62, 2003, p. 224.</span></p> <p><span class="small-caps" style="font-weight: 400;">Carbonell i Guberna</span><span style="font-weight: 400;">, Jaume. «Freixas, Narcisa». A: </span><span class="small-caps" style="font-weight: 400;">Casares Rodicio</span><span style="font-weight: 400;">, Emilio (dir.). </span><i><span style="font-weight: 400;">Diccionario de la música española e hispanoamericana V</span></i><span style="font-weight: 400;">. Madrid: Sociedad General de Autores y Editores, 1999-2002, p. 260.</span></p> <p><span style="font-weight: 400;">«Necrologia: Narcisa Freixas». </span><i><span style="font-weight: 400;">Revista Musical Catalana</span></i><span style="font-weight: 400;">, núm. 275-276 (1926), p. 336.</span></p> <p><span style="font-weight: 400;"><span class="small-caps">Ricart i Matas</span>, Josep. </span><i><span style="font-weight: 400;">Diccionario biográfico de la música</span></i><span style="font-weight: 400;">. Barcelona: Iberia, 1966.</span></p> <p><span class="small-caps" style="font-weight: 400;">Subirana</span><span style="font-weight: 400;">, Lluís. «Evocació de Narcisa Freixas». </span><i><span style="font-weight: 400;">Quadern de les idees, les arts i les lletres</span></i><span style="font-weight: 400;">, núm. 172 (2009), p. 33-34.</span></p> <p><span class="small-caps" style="font-weight: 400;">Ustrell</span><span style="font-weight: 400;">, Ricard. «Semblança de Maria Magda Petit, néta de Narcisa Freixas». </span><i><span style="font-weight: 400;">Quadern de les idees, les arts i les lletres</span></i><span style="font-weight: 400;">, núm. 171 (2009), p. 6-9.</span> </p>
dc.subjectCompositora i pedagoga
dc.titleNarcisa Freixas i Cruells

Col·leccions

Copyright © 2026 Institut del Teatre | Tots els drets reservats | Avís legal