Pep Tosar

dc.coverage(Artà, Mallorca, 1961 - )
dc.creatorMaria Muntaner González
dc.date.accessioned2026-01-14T15:37:40Z
dc.date.issued2017
dc.description<p>Llicenciat en Art Dramàtic, especialitat en Interpretació, per l'Institut del Teatre de Barcelona (1984). Ha fet diferents cursos, entre els quals destaca un de direcció a l'Institut del Teatre de Barcelona (1981). Al marge del teatre, ha intervingut en diverses sèries de televisió, així com en llargmetratges i curtmetratges.</p>
dc.description<p>Les seves primeres interpretacions foren les de les obres presentades als tallers de l'Institut del Teatre de Barcelona, que després es representaren a teatres de Barcelona com l'Adrià Gual o el Regina: <i>Fedra </i>(1984), de Jean Racine; <i>El seductor </i>(1984), de Bernard Shaw, i <i>El bon doctor </i>(1985), d'Anton P. Txèkhov. A aquests muntatges en seguiren més: <i>El càntir trencat </i>(1987), de Heinrich von Kleist; <i>El manuscrit d'Alí Bei </i>(1988), de Josep Maria Benet i Jornet; <i>Titànic 92 </i>(1988), de Guillem-Jordi Graells; <i>Vador (Dalí de Gala) </i>(1989), de Josep Maria Muñoz Pujol; <i>Es fa tard </i>(1990), de Pablo Ley; <i>Paraula de poeta </i>(1990), de Blai Bonet; <i>Maria Stuard </i>(1990), de Friedrich Schiller; <i>Nit de reis </i>(1991), de William Shakespeare;<i> </i><i>La noche de Eldorado </i>(1991), de Marcos Ordóñez;<i> </i><i>Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya </i>(1992), de M. A. Capmany i Xavier Romeu; <i>Aus (La gavina) </i>(1993), d'Anton P. Txèkhov; <i>A la meta </i>(1994), de Thomas Bernhard; <i>D'Arenys a Sinera </i>(1995), de Salvador Espriu i Guillem-Jordi Graells; <i>Galileo Galilei </i>(1996), de Bertolt Brecht; <i>La tempesta </i>(1997) i <i>Al vostre gust</i> (2005), de Shakespeare; <i>Maria Rosa </i>(1997), d'Àngel Guimerà; <i>Víctor o Els nens al poder</i> (2002), de Roger Vitrac, i <i>Els fusells de la senyora Carrà</i> (2004), de Bertolt Brecht, entre d'altres. </p> <p>El 1989 féu d'ajudant de direcció de Lluís Pasqual a <i>Comedia sin título</i>, de Lorca, estrenada al teatre María Guerrero de Madrid. Com a director ha duit a escena les obres <i>Foc colgat</i> (1991), d'Alexandre Ballester; <i>Poemes a Nai</i> (1993), espectacle basat en els versos de Miquel Àngel Riera; <i>Papers mullats</i> (1993), de Vicent Andrés Estelles; <i>Joc fora</i> (1994), escrita per ell mateix; <i>La casa en obres</i> (1998), a partir de la vida i l'obra de Blai Bonet; <i>Polvòdrom</i> (2002), a partir de <i>La ronda</i>, d'Albert Schnitzler; <i>Esquena de ganivet</i> (2003), espectacle basat en la vida i l'obra de Damià Huguet; <i>Somnis de somnis</i> (2009), d'Antonio Tabucchi; <i>Nocturn</i> (2009), sobre l'obra d'Antonio Tabucchi; <i>Molts records per a Ivanov</i> (2008), escrita per ell mateix a partir de l'obra de Txhèkov; <i>Poseu-me les ulleres</i> (2010), un espectacle sobre Vicent Andrés Estellés; <i>El mestre i Margarita</i> (2012), de Mikhaïl Bulgakov, i <i>Allò de què parlem roman inexplorat </i>(2013), adaptada per ell mateix a partir d'<i>Els meus premis</i>, de Thomas Bernhard.</p> <p>Ha fet també de promotor teatral. Així, a començament de la dècada dels anys noranta creà a Palma, juntament amb Lluís Massanet, la companyia professional Teatre de Ciutat, en les obres de la qual ha intervingut o bé com a actor o bé com a director. L'octubre del 2008 reobrí la sala Círcol Maldà de Barcelona, i en fou el director artístic fins a l'octubre del 2013. Així mateix, s'ha responsabilitzat de la producció d'algunes de les obres que ha escrit, dirigit o interpretat. Algunes d'aquestes produccions han estat reconegudes amb diversos guardons: Premi Especial de la Crítica 1994 per <i>Sa història des senyor Sömmer</i>, Premi Especial de la Crítica 1999 per <i>La casa en obres</i>, Premi de la Crítica Serra d'Or 2005 per <i>Esquena de ganivet</i>, Premi de la Crítica Serra d'Or 2004 per <i>El mestre i Margarita</i>. Així mateix, ha obtingut el Premi de la Crítica Serra d'Or 2010 pels espectacles <i>Nocturn</i> i <i>Molts records per a Ivanov</i>, ambdós dirigits i interpretats per ell mateix.</p>
dc.identifier1601
dc.identifier.urihttps://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2762
dc.local.estrena<p>(Selecció)</p> <p>1987. <i>La ronda</i>. Artur Schnitzler. Mario Gas. Teatre Romea de Barcelona. Producció del Centre Dramàtic de la Generalitat.</p> <p>1990. <i>Poemes a Nai</i>. Pep Tosar (a partir dels versos de Miquel Àngel Riera). Pep Tosar. Teatre Lliure de Barcelona. Teatre de Ciutat.</p> <p>1991. <i>Foc colgat</i>. Alexandre Ballester. Pep Tosar. Teatre Principal de Palma. Teatre de Ciutat.</p> <p>1993. <i>Sa història des senyor Sömmer</i>. Patrick Süskind. Xicu Masó. Teatre Artenbrut. Teatre de Ciutat.</p> <p>1994. <i>Joc fora</i>. Pep Tosar. Pep Tosar. Auditòrium de Palma (Sala Mozart).</p> <p>30 juny 1996. <i>Macbeth</i>. William Shakespeare. Tamzim Townsend. Festival Grec’96 de Barcelona. Producció: Artenbrut.</p> <p>1998. <i>La casa en obres</i>. Pep Tosar (a partir de Blai Bonet). Pep Tosar. Festival Grec’98 de Barcelona. Teatre de Ciutat.</p> <p>Juliol 1999. <i>Rèquiem</i>. Antonio Tabucchi. Xicu Masó. Festival Grec’99 de Barcelona. Teatre de Ciutat.</p> <p>28 febrer 2001. <i>Revés</i>. Antonio Tabucchi. Xicu Masó. Teatre Lliure de Barcelona. Teatre de Ciutat.</p> <p>11 desembre 2002. <i>Traïció</i>. Harold Pinter. Xavier Albertí. Sala Muntaner (Barcelona). Producció Sala Muntaner.</p> <p>2003. <i>El mestre i Margarita</i>. Mijail Bulgakhov. Pep Tosar i Xicu Masó. Teatre Lliure de Barcelona. Producció pròpia.</p> <p>7 juny 2003. <i>Esquena de ganivet</i>. Pep Tosar i Miquel Àngel Raió (a partir de Damià Huguet). Pep Tosar. Sitges Teatre Internacional. Producció pròpia.</p> <p>2008. <i>Molts records per a Ivanov</i>. Pep Tosar. Pep Tosar. Círcol Maldà. Círcol Maldà.</p> <p>1 octubre 2009. <i>Nocturn. Tot ha estat culpa de l’herpes zòster</i>. Pep Tosar (a partir d’Antonio Tabucchi). Pep Tosar. Círcol Maldà. Producció Círcol Maldà.</p> <p>25 juliol 2013. <i>Allò de què parlem roman inexplorat</i>. Pep Tosar (a partir <i>d’Els meus premis </i>de Thomas Bernhard). Pep Tosar. Espai Lliure/Grec (Barcelona). Producció Círcol Maldà.</p>
dc.peudefoto<p>Fotografies 1 i 2: <i>Nocturn</i><br />Fotografies 3 i 4: <i>Ivanov</i></p>
dc.relation<p><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Pep_Tosar">Pep Tosar a la Viquipèdia</a></p> <p><a href="https://www.imdb.com/name/nm0869089/">Pep Tosar al portal Internet Movie Database (IMDb)</a></p>
dc.subjectDirector, dramaturg, intèrpret
dc.titlePep Tosar
dc.title.alternative<p>Josep Tosar Vaquer</p>

Col·leccions

Copyright © 2026 Institut del Teatre | Tots els drets reservats | Avís legal