Juanitu (Joan Armengol i Moliner)
| dc.coverage | (Sabadell, 10-07-1949 - Badalona, 26-05-2004) | |
| dc.creator | Jordi Jané i Romeu | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:37:09Z | |
| dc.date.issued | 2020 | |
| dc.description | <p>Cofundador de Comediants, companyia amb què actua del 1971 al 1977. Amb Comediants engega al circuit català de TVE el programa infantil setmanal <i>Terra d’Escudella </i>i hi actua la temporada 1976–1977. Del 1977 al 1979 presenta el mateix programa amb Anna Vidal i del 1979 al 1981 tots dos presenten <i>Quitxalla,</i> també a TVE Catalunya. </p> <p>El 1978, Armengol amb alguns membres de la dissolta companyia La Tràgica i d’altres procedents dels grups Ziasos i S’Estornell funden a Tiana (Maresme) el «centre autònom de producció teatral» Art Quic Titèric Can Boter, dedicat a cercaviles i espectacles de carrer. A partir del 1985 s’especialitzen en la construcció de màscares, gegants i capgrossos.</p> <p>Entre d’altres iniciatives, Joan Armengol elabora un projecte d’animació per al Poble Espanyol de Barcelona (1989–1990) del qual sorgeix la companyia Triplolocus. El 1994 funda el grup poèticomusical Toc Mut (1994–2000). Contribueix a crear l’Escola de Circ Rogelio Rivel (1999) i hi imparteix classes de pallasso i màscara, activitat que compagina amb la direcció d’espectacles i combinats de circ.</p> <p>El 2004 rep un Aplaudiment FAD Sebastià Gasch a títol pòstum com a «còmplice fundador de l’Escola de Circ Rogelio Rivel, professor de l’Escola Juvenil de Circ de l’Ateneu Popular 9 Barris i mestre de mestres».</p> | |
| dc.description | <p>Joan Armengol va col·laborar intensament en l’evolució del circ català contemporani i va ser una figura determinant en tots els àmbits en què va treballar. Convençut que «el circ és la gran metàfora de la vida», practicava el lema «De la vida, el teatre; i del teatre, la comèdia».</p> <p>Els seus alumnes en recorden la generositat, l’entusiasme i la combinació de rigor tècnic i respecte personal amb què transmetia coneixements. També en recorden la regla «l’un, dos, tres del pallasso» (el pallasso ha de treballar en tres temps: 1. Rebre. 2. Sentir. 3. Explicar-ho). </p> <p>A la seva mort, la celebració de les Jornades de Circ Joan Armengol i Moliner (22-24 d’octubre 2004) va impulsar definitivament la creació de l’Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC). El seu llegat artístic s’ha reflectit també en les vuit edicions (2005–2012) del festival «L’1, 2, 3 del pallasso», organitzat a Tiana per Can Boter i De Mortimers. En consonància amb l’eclecticisme de Joan Armengol, s’hi ha programat música, teatre, poesia, circ, dansa, audiovisuals, arts plàstiques, cercaviles i tallers de diverses especialitats. El 2012, el festival va rebre l’Aplaudiment FAD Sebastià Gasch a la Creació Emergent per «la seva voluntat polièdrica».</p> <p>El juliol del 2019, Tiana va inaugurar un monument a Joan Armengol al parc que du el seu nom. Dissenyat per Mario Tarragó, consisteix en nou cadires de tisora plegables, col·locades verticalment de tres en tres i orientades cap al cel.</p> | |
| dc.identifier | 2771 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2613 | |
| dc.local.estrena | <p>13 octubre 1970. <i>La fira de la mort,</i> de Jaume Vidal Alcover. Direcció Josep Montanyès i Josep M. Segarra. Festival Internacional de Teatre de Sitges. Grup d’Estudis Teatrals d’Horta.</p> <p>1 juny 1972. <i>Non plus plis.</i> Olesa de Montserrat. Comediants.</p> <p>18 octubre 1973. Vigo. Comediants.</p> <p>11 juny 1975. <i>Moros i Cristians.</i>Canet de Mar. Comediants.</p> <p>21 juny 1976. <i>Plou i fa sol.</i>Esterri d’Àneu. Comediants.</p> <p>Gener-setembre 1977. <i>Tripijoc Joc Trip.</i> La Tràgica (substituint Quim Lecina).</p> <p>1 octubre 1978. <i>Alícia en terra de meravelles</i> (homenatge a Lola Anglada). Música de Jaume Arnella. Plaça de la Vila (Tiana). Can Boter.</p> <p>14 abril 1979. <i>Nina de plata, stritis de nata, xocolata amb anís, la Cúpula Venus, un bon pastís</i> <i>(cabaret contracultural).</i> Cúpula Venus (Barcelona). Art Quic Titèric Can Boter i Orquestra Sardineta.</p> <p>21 desembre 1980. <i>Comparsa d’hivern, aperitiu o sainet amb gegant, capgrossos, animals, danses i vegetals del temps </i>(primera part de la tetralogia <i>Comparses de les Quatre Estacions (Verneratiudor).</i> Música: La Murga. Pl. Sant Felip Neri (Barcelona). Can Boter.</p> <p>20 octubre 1982. <i>Cristòfor Colom</i><strong>,</strong> de Michel de Ghelderode (adaptació Santiago Sans). Direcció Paco Rodríguez. XV Festival Internacional de Teatre de Sitges. Can Boter.</p> <p>30 maig 1998. Direcció Circ Cric. Pallasso i presentador: Joan Armengol. Carpa del Circ Cric, St. Esteve de Palautordera.</p> <p>3 desembre 1999. <i>Tot esperant Godot.</i> Samuel Beckett (traducció Joan Oliver). Direcció Frederic Roda. Joan Armengol en el rol de Lucky. Carpa del Circ Cric, solar del carrer Montalegre 6, Barcelona). Circ Cric.</p> <p><i>Casa Paco</i> (Cia. Rolabola, Málaga). Direcció Joan Armengol.</p> <p><strong>Televisió </strong></p> <p>Novembre 1976 – 8 setrembre 1979. Actuació en 96 programes de <i>Terra d’escudella</i> (circuit català de TVE).</p> <p>1979-1981. Actuació en 52 programes de <i>Quitxalla</i> (circuit català de TVE).</p> <p>Personatge «Christian Rivière de la Frontière» en alguns episodis de la sèrie de TV3 <i>Judes Xanguet i les maniquins.</i> </p> <p><strong>Cinema</strong></p> <p>Personatges a <i>La batalla del porro</i> (Francesc Bellmunt– Joan Minguell, 1981), <i>La vaquilla</i> (L. G. Berlanga, 1985) i <i>Vivancos 3</i> (Albert Saguer, 2002).</p> | |
| dc.local.publicacions | <p><i>Cartes sense baralla</i> (CD amb temes del grup Toc Mut. Textos i veu: Joan Armengol i Moliner). Barcelona: IcariaMusic, Ediciones Discográficas, 2005.</p> <p><i>Joan Armengol i Moliner. 1, 2, 3, pallasso</i> (recull de poemes, textos diversos i dibuixos de Joan Armengol, a càrrec de Mestre & Farràs). Tiana: Can Boter, 2005.</p> <p>«Seguir avançant». A: <span class="small-caps">Mestre</span>, Jesús (coord. ed.). «El món fascinant del Circ Cric»<i>.</i> Barcelona: Viena Edicions, 2007, p. 190.</p> | |
| dc.peudefoto | Capgròs per a Gata a Non plus plis. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.source | <p>Autor i any d’elaboració desconeguts. <i>El teatre en català a TVE (1964–2008):</i> <<a href="http://www.editorialuoc.cat/media/resources/public/e3/e39d/e39def71d09547b2ba8c354078844571_KjVMrGf.pdf">http://www.editorialuoc.cat/media/resources/public/e3/e39d/e39def71d09547b2ba8c354078844571_KjVMrGf.pdf</a>></p> <p><span class="small-caps">Benach</span>, Joan-Anton. «Crónica de una fascinante transgresión». A: <span class="small-caps">Pérez Coterillo</span>, Moisés (director). <i>Comediants, 15 años.</i> Madrid: El Público. Centro de Documentación Teatral (amb la col·laboració de l’Institut del Teatre de Barcelona, 1987, p. 3-21.</p> <p><span class="small-caps">Jané</span>, Jordi. <i>152 Volts de pista</i>. 2 vols. Tarragona: Arola Editors, 2013. (Col·lecció Eines de Circ).</p> <p><span class="small-caps">Mestre</span>, Jesús (coord. ed.). <i>El món fascinant del Circ Cric.</i> Barcelona: Viena Edicions, 2007.</p> <p><strong>Videografia</strong></p> <p><i>L’un, dos, tres del pallasso. Un homenatge a Joan Armengol</i> (reportatge en DVD, 66’ 37”). Tiana. Can Boter / Mortimers, 2005. Realització Adrià Vila, Jordi Nicolás, Josep Cussó.</p> <p>Terra d’escudella (<i>Els avantpassats prehistòrics,</i> 25’) <<a href="http://www.rtve.es/alacarta/videos/ho-has-vist/ho-has-vist-terra-escudella/5187923/">http://www.rtve.es/alacarta/videos/ho-has-vist/ho-has-vist-terra-escudella/5187923/</a>></p> <p>Quitxalla (11’28”) <<a href="http://www.rtve.es/alacarta/videos/ho-has-vist/ho-has-vist-quitxalla/5376819/">http://www.rtve.es/alacarta/videos/ho-has-vist/ho-has-vist-quitxalla/5376819/</a>></p> | |
| dc.subject | Comediant, pallasso, poeta, docent escènic | |
| dc.title | Juanitu (Joan Armengol i Moliner) |