Joan Soler Antich

Escriptor autodidacte i activista antifranquista, milità durant anys al PSUC i exercí professions diverses. Com a escriptor, el gruix de la seva obra pertany al gènere teatral, si bé l'any 1993 publicà la novel·la eròtica Una generosa fuetada.

Ja de ben jove se sentí atret pel món teatral i féu d'actor del grup escènic de la Congregació Mariana de Palma. Fou, però, a partir dels anys seixanta, ja establert a Sant Joan Despí, que començà a escriure. Va ser guardonat amb dos dels premis dramàtics de més prestigi: el Josep Maria de Sagarra 1964, per Aquí no ha passat res, i l'Ignasi Iglésias 1968 dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a l'exili (celebrats aquell any a Zuric), per Els commoguts. L'acció de la primera obra se situa en plena postguerra i explica la història de Sebastià, qui, després de patir una crisi de valors, es trasllada a la gran ciutat, on s'incorpora a la lluita revolucionària. Els commoguts segueix la crònica Forenses y ciudadanos, de Josep Maria Quadrado, per exposar l'alçament i la derrota dels forans a Mallorca a mitjan segle xv, però la capgira i la interpreta des del punt de vista progressista.

Tant en aquestes dues obres, com en El misteri de les flors de paper, en què l'acció se situa cap al 1950, amb el rerefons de la Guerra Civil, i amb un protagonista que és un antic sindicalista de la Comunió Tradicionalista, es fa evident que Soler Antich opta pel teatre polític. 

Les seves obres han estat poc publicades i representades. De fet, Aquí no ha passat res i Els commoguts no es publicaren fins al 1988, recollides al volum Teatre i en una edició de l'autor, i la representació de la primera no fou autoritzada per la censura i s'hagué d'estrenar en sessió única i privada a la Cúpula del Coliseum. Quant a El misteri de les flors de paper, fou escrita el 1965 però no es publicà fins al 2001 al volum Teatre per la llibertat. A més, hi ha un seguit d'obres seves que resten inèdites i sense estrenar: Aquestes finíssimes arrels (1966), Pellsomorta (1966), El llarg camí (1967), A Pellsomorta ja lliguen els gossos amb llangonisses (1973) i Faula d'en Benpentinat i en Pelinxo (1998).