Josep Maria Benet i Jornet
| dc.coverage | (Barcelona, 20-6-1940 - Lleida, 6-4-2020) | |
| dc.creator | Maria Moreno Domènech | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:37:03Z | |
| dc.date.issued | 2021 | |
| dc.description | <p class="p1">Josep M. Benet i Jornet nasqué el 20 de juny del 1940 en el si d’una família de classe treballadora de la Ronda de Sant Antoni de Barcelona. El seu pare, Pere Benet, provinent d’una família de pagesos de Les Borges Blanques, era auxiliar administratiu a l’Ajuntament de Barcelona. La seva mare, Concepció Jornet, era filla d’un metge d’idees conservadores que va desaparèixer en els primers moments de la revolució de 1936. El matrimoni va tenir dos fills: Núria i Josep Maria.</p> <p class="p1">De petit era un lector voraç de tebeos i de tot tipus de novel·les (lladres i serenos, sentimentals i alguns clàssics). La biblioteca de casa dels seus oncles de Gironella li va permetre entrar en contacte amb la literatura en llengua catalana. Començà a dibuixar vinyetes de còmics i a inventar-se’n els arguments.</p> <p class="p1">Després de fer el Batxillerat Elemental als Escolapis de la Ronda de Sant Pau, als catorze anys, seguint la voluntat dels seus pares, inicià els estudis de peritatge a l’Escola Industrial, si bé sovint, en comptes d’assistir a classe, se n’anava a la Biblioteca de Catalunya a llegir. Aquesta formació literària autodidacta es pot resseguir en l’amplitud referencial de les seves obres —on es troben reminiscències de l’univers de les novel·les de Karl May fins a escenes pinterianes—, una de les característiques més destacades de la seva dramatúrgia. Als divuit anys abandonà els estudis tècnics i cursà el batxillerat superior a l’Acadèmia Alpe de Barcelona per poder accedir a la universitat. Del 1962 al 1966 va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. Començà a llegir obres d’autors com Antonio Buero Vallejo, Alfonso Sastre, Jean-Paul Sartre, Jean Anouilh, Eugene O’Neill, Tennessee Williams i Arthur Miller. També va assistir a partir del 1965 als seminaris semiclandestins de literatura catalana dels segles XIX i XX que impartia el doctor Joaquim Molas, als Estudis Universitaris Catalans de l’IEC, la qual cosa el va dur a conèixer i estudiar la tradició literària catalana particularment, la dramàtica. El 1962 Benet es va matricular per lliure a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG), que dirigia Ricard Salvat, i fins al 1964 assistí puntualment a algunes classes i participà com a actor en diversos assajos i muntatges, entre els quals, el de <i>Primera història d’Esther</i> que Salvat estrenà<i> </i>al V Cicle de Teatre Llatí del Teatre Romea, el 1962. Posteriorment col·laborà en altres espectacles dirigits també per<span class="Apple-converted-space"> </span>Salvat com el poemari d’Espriu adaptat a escena <i>La pell de brau</i>; <i>Santa Juana, </i>una versió espanyola de l’obra de<span class="Apple-converted-space"> </span>Bernard Shaw; les pantomimes de Salvat <i>Espessos núvols sobre la frontera</i> i <i>El mal</i> i els muntatges d’<i>Antígona </i>i de <i>Gent de Sinera</i>.<span class="Apple-converted-space"> </span>El seu pas per l’EADAG el posà en contacte amb figures cabdals i emergents de l’escena catalana de postguerra, a més de Ricard Salvat, com ara Maria Aurèlia Capmany, Carme Serrallonga, Josep Montanyès, Fabià Puigserver i Francesc Nel·lo, entre d’altres.<span class="Apple-converted-space"> </span>Travà una gran amistat amb Montserrat Roig, que també era alumna de l’EADAG, i conegué personalment Salvador Espriu, amb qui mantingué una breu correspondència.</p> <p class="p1">Com a dramaturg es donà a conèixer el 1963, en guanyar, contra tot pronòstic, la primera edició del Premi Josep Maria de Sagarra amb <i>Una vella, coneguda olor</i>. Un jurat format per Francesc Recasens, Domènec Valls, Josep M. Pi i Sunyer, Jordi Carbonell, Rafael Anglada i Frederic Roda, i presidit per Guillem Díaz-Plaja, va concedir-li per majoria el premi Josep Maria de Sagarra. L’obra d’un autor totalment desconegut en aquell moment es va imposar a <i>Els fugitius de la plaça Reial,</i> d’Andreu Avel·lí Artís, i a <i>Si poguéssim tornar enrere, </i>de Ventura Porta i Rosés.</p> <p class="p1">L’obra va ser estrenada el 30 de setembre del 1964 en el VII Cicle de Teatre Llatí per la Companyia Titular Catalana del Teatre Romea, amb la col·laboració d’alguns intèrprets vinculats a l’EADAG, com la protagonista, Carme Fortuny. Ambientada als patis dels pisos del barri de Sant Antoni de Barcelona, planteja la tensió de l’individu i el seu entorn social des d’una perspectiva realista. La peça està influenciada pel teatre realista espanyol i el nord-americà. En aquesta línia realista s’inclou també <i>Fantasia per a un auxiliar administratiu </i>(1964), Premi Bartomeu Ferrà 1967.</p> <p class="p1">Des d’una perspectiva al·legòrica, Benet i Jornet explora els problemes del país a la trilogia sobre el mite de Drudània: <i>Cançons perdudes</i> (1966),<span class="s1"><i> Marc i Jofre o els alquimistes de la fortuna </i>(1968), Premi Crítica Serra d’Or (1969),<i> </i>i<i> La nau </i>(1969)<i>.</i> El 1970 escriví <i>L’ocell Fènix a Catalunya o alguns papers</i>, </span>representada l’any següent al Patronat Cultural Recreatiu de Cornellà del Llobregat per la Companyia El Corn. La peça, que ja s’aparta de la línia realista, mostra amb un humor àcid el conflicte entre artista i societat.</p> <p class="p2"><i>Berenàveu a les fosques</i> (premi Ciutat de Sabadell 1971) és<i> </i>una obra situada també al barri de Sant Antoni barceloní; retrata el comportament de determinats segments personalitzats de la societat barcelonina davant el franquisme. Amb procediments de distanciament extrets de Brecht i el teatre èpic, com ara monòlegs, projeccions de diapositives i rètols que, del present estant, introdueixen les escenes costumistes del 1950, Benet retrata un ambient familiar i social marcat per la buidor, el materialisme i l’egoisme més extrems. El juny del 1972 va ser representada pel GOC, un grup de teatre independent d’Esparreguera, i el 29 de març del 1973 s’estrenà en règim professional al teatre CAPSA de Barcelona. L’obra, dirigida per Josep M. Segarra, no va tenir una bona acollida de la crítica, que considerà que estava basada en tècniques i registres teatrals realistes ja superats, i tampoc no va acabar de ser un èxit de públic. El rebuig de la crítica portà Benet i Jornet a escriure com a resposta <i>La desaparició de Wendy</i> (1973)<i> —</i>estrenada professionalment el març del 1985 a la Sala<span class="s2"> Villarroel dins la programació del Teatre Obert del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya—</span>, en què empra nous llenguatges dramàtics basats en l’imaginari fantàstic infantil i que s’insereix de ple en la metateatralitat. </p> <p class="p2"><i>Revolta de bruixes</i> (1971-1975), que situa la trama en una nit de lluna plena, és una contraposició dels principis racionals, qüestionats a partir del 1968, davant del poder de l’inconscient, la por i la irracionalitat col·lectives. S’estrenà el 24 d’abril del 1980 al Centro Dramático Nacional de Madrid amb èxit de públic i el desembre del 1981 es va representar al Teatre Romea, seu del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, en un muntatge del Teatre de l’Escorpí, dirigit per Josep Montanyès i Josep M. Segarra. <i>Revolta de bruixes </i>és una indagació escènica dels límits del realisme. Si bé la idea inicial de l’obra era un apropament a la sexualitat a la vellesa, centrada en les relacions que s’estableixen una de les sis dones de fer feines i el vigilant, presenta una dicotomia entre l’element racional i l’irracional mitjançant l’exacerbació de les tècniques realistes, contrapuntada per un aparell simbòlic.</p> <p class="p2">El 1974, mentre estava immers en la redacció de <i>Revolta de bruixes, </i>escriví la primera de les sis obres que configuren la sèrie <i>Apunts sobre la bellesa del temps. </i>Aquest projecte teatral, que s’estén al llarg de trenta anys, el configuren sis peces breus de caire intimista i amb una concepció dramàtica essencialment narrativa: <i>A la clínica</i> (publicada a <i>Els Marges, </i>el 1974), <i>La fageda </i>(escrita el 1977, i estrenada a la Sala Beckett el 1990 sota la direcció de Sergi Belbel), <i>Dos camerinos </i>(1989), <i>Petit regal a un pare</i> (2000), <i>Tovalloles de platja</i> (2002) i <i>Angúnia</i> (2007). La condició temporal de la vida és el leitmotiv<i> </i>que travessa unes peces que aborden temes com el desig i la capacitat sexuals, l’ambició i l’èxit o els records i la memòria.</p> <p class="p1"><span class="s1">Del 1974 al 1981 Benet treballà de professor de Literatura Dramàtica a l’Institut del Teatre de Barcelona i començà a col·laborar en tant que responsable de la programació de dramàtics i com a guionista i adaptador d’obres teatrals per al circuit català de TVE a Catalunya. El 1974 també va participar en la fundació de la revista <i>Els Marges, </i>dirigida per Joaquim Molas, de la qual fou coordinador i membre del consell assessor<i>.</i> Hi va publicar articles de crítica literària que van ser recollits amb altres textos seus a <i>La malícia del text </i>(1992), </span>llibre en què s’endinsa en la trajectòria d’autors com Guimerà, Jordana, Espriu, Villalonga, Oliver, Sirera i Belbel, entre d’altres<span class="s1">.</span></p> <p class="p2">El 1978 publicà <i>Descripció d’un paisatge</i>, que s’estrenà al Teatre Romea el 22 de novembre del 1979, sota la direcció de Joan Ollé. L’obra, sense acotacions escèniques, transcorre en un espai que desafia els límits escènics per presentar una història de poder i venjança amb una revisió personal del gènere tràgic.</p> <p class="p2">Paral·lelament, Benet i Jornet havia començat la redacció, en col·laboració amb Terenci Moix, de <i>Quan la ràdio parlava de Franco</i>,<i> </i>una peça de circumstàncies de base realista que va ser estrenada al Teatre Romea l’1 de febrer del 1979, també dirigida per Ollé. Aquesta peça el tornà a apropar al realisme dels primers anys de la seva producció dramàtica; la recuperació de la vena genuïnament realista es concretà en la redacció de <i>Baralla entre olors</i> (1979), estrenada en el circuit català de TVE, segona peça de la trilogia iniciada amb <i>Una vella, coneguda olor </i>i culminada a <i>Olors </i>(2000)<i>.</i></p> <p class="p1">El 1985 publica <i>El manuscrit d’Alí Bei</i> (1984), Premi SGAE (1984) i Premi Crítica Serra d’Or (1985). És una obra de maduresa que, mitjançant la superposició de diversos plans espaciotemporals, traça una perspectiva aspra sobre la impossibilitat de trobar cap element utòpic en la realitat humana. Es va estrenar el 9 de març del 1988 al Teatre Lliure sota la direcció de Josep Montanyès. El 1988 publicà<i> Ai, carai!, </i>una comèdia àcida d’estructura clàssica que mostra la seva obsessió temàtica pels afectes. Va ser estrenada l’any següent al Teatre Lliure sota la direcció de Rosa Maria Sardà. <i>Ai,</i> <i>carai!</i>, juntament amb <i>La fageda</i> (1977), preludia els fils dramàtics de <i>Desig</i> (1989)<i>,</i> una de les seves obres més ambicioses. Adoptant el registre pinterià, <i>Desig</i> aborda la complexitat psicològica de les relacions sexuals i afectives, tot fent èmfasi en el patiment quotidià, fruit de la frustració i de la impossibilitat d’assolir un benestar emocional complet. Se situa en aquesta dialèctica entre anhel i frustració –sexual, intel·lectual o emocional– pròpia de la dramatúrgia benetiana. Quatre personatges sense nom –el Marit, Ella, l’Home i la Dona– monologuen i dialoguen sobre passat i present, tot trenant una trama fragmentada farcida d’el·lipsis i suggestions. L’obra, Premi Crítica Serra d’Or (1990) i Premi Nacional de Literatura (1989-1990), s’estrenà el 7 de febrer de 1991 al Centre Dramàtic, ubicat al Teatre Romea de Barcelona, sota la direcció de Sergi Belbel. <i>Desig </i>és una de les obres cabdals de la dramatúrgia catalana del segle XX i posa les bases d’una poètica dramàtica fragmentària que tindrà un gran influx en les promocions dramatúrgiques posteriors. </p> <p class="p1">Amb <i>Fugaç</i> (1992) Benet basteix un entramat tràgic en diàleg constant amb la construcció social. Una vetllada amb moments esotèrics inicia una trama que dibuixa el desig incestuós entre pare i filla, un desig que li permet abordar la dicotomia coneixement-felicitat. Dos anys més tard es va estrenar al Teatre Romea, sota la direcció de Rosa Maria Sardà.</p> <p class="p1"><i>E.R</i>., estrenada al Teatre Lliure el 26 d’octubre de 1994 sota la direcció de Josep Montanyès (Premi Crítica Serra d’Or 1994 i Premio Nacional de Literatura Dramàtica 1995), és una de les peces clau de la dramatúrgia benetiana. És una contraposició de subjectivitats inserida en el món teatral català. El seu fil argumental juga amb constants al·lusions metaliteràries: partint del record de la gran actriu Empar Ribera, personatge de <i>Plany per la mort d’Enric Ribera</i> (1977)<i>,</i> de Rodolf Sirera, tres actrius d’èxit rememoren la seva vida mitjançant les preguntes que els planteja una jove estudiant de teatre que els demana ajuda perquè ha de preparar una prova per protagonitzar una pel·lícula sobre l’actriu. A partir de les diverses versions de les actrius, Benet retrata, de forma àgil, irònica i lleugerament melancòlica, el món teatral català. <i>Alopècia</i> (1994), peça monologada, estrenada per la companyia T de Teatre al Mercat de les Flors, dirigida per Sergi Belbel, dins de l’espectacle <i>Homes!</i>, planteja irònicament la relació d’un jo calb i la seva fixació sexuals amb el cabells.</p> <p class="p1">Del 1994 al 1995 Benet escriu <i>Testament</i>, obra estrenada al Teatre Romea el 25 de juny de 1997 en el marc del Festival Grec. En aquesta obra, la sexualitat és entrevista com un mecanisme de poder, en un entramat de mort i de desig de supervivència, amb una reflexió sobre el pas del temps com a rerefons. <i>El gos del tinent</i>, publicada el 1997, reprèn la temàtica benetiana de dominació-subjugació en aquest cas des d’un angle polític, que l’enllaça amb <i>Berenàveu a les fosques.</i> L’obra, ambientada en un prostíbul que actua d’espai simbòlic, utilitza l’element del <i>voyeurisme</i> perquè l’espectador esdevingui partícip de l’acció escènica. <i>Olors,</i> estrenada el 24 de febrer del 2000 al Teatre Nacional de Catalunya, és l’obra de clausura de la trilogia iniciada amb <i>Una vella, coneguda olor </i>i <i>Baralla entre olors.</i> Ambientada al barri de Sant Antoni de Barcelona, culmina aquest recorregut temporal per la geografia social barcelonina.</p> <p class="p1"><i>Això, a un fill no se li fa</i>,<i> </i>estrenada el 7 d’octubre de 2002 al Teatreneu, retrata l’horror col·lectiu des de la perversitat del microcosmos familiar. Fou guardonada amb el Premi Max 2003 a la millor obra escrita en català. El 16 de gener de 2003 estrenà al Teatre Lliure <i>L’habitació del nen (Les tretze de la nit)</i>, una peça que des del punt de vista temàtic enllaça amb <i>Fugaç </i>i <i>Testament. </i>Carregada d’elements simbòlics i metafòrics davant una situació límit, l’accident d’un fill, Benet exposa sense condicionar ni guiar la posició del lector/espectador el diferent comportament dels pares amb les seves conseqüències.</p> <p class="p1">El 13 d’octubre del 2005 estrenà al Teatre Nacional de Catalunya <i>Salamandra</i>, dirigida per Toni Casares. Servint-se d’un concepció escènica que incorpora l’element cinematogràfic, Benet esbossa una trama amorosa que planteja un calidoscopi temàtic d’estructura complexa. Els diàlegs, de ritme i sonoritat mametianes, embolcallen un melodrama transoceànic que reflexiona sobre la història i la memòria. El 27 de març del 2008 estrenà <i>Soterrani</i> a la Sala Beckett<i>, </i>un <i>thriller</i> psicològic d’ecos pinterians, sota la direcció de Xavier Albertí, que el 2011 també dirigí la posada en escena al Teatre Lliure de Gràcia de <i>Dues dones que ballen</i>,<i> </i>una peça dramàtica que, a partir dels diàlegs entre dos personatges de distintes edats i estatus, situa la pietat i l’amor com les úniques possibilitats de salvació de l’amargor i la misèria de la quotidianitat. El 2013 Albertí també dirigí a l’Almeria Teatre <i>Com dir-ho</i>. Aquestes tres obres constitueixen una trilogia de caràcter intimista que s’estructura a l’entorn del diàleg entre dos personatges.</p> <p class="p1">Benet i Jornet també va traduir <span class="s1"><i>Estricta vigilància</i> (1973), de Jean Genet, i <i>La</i></span><i> </i><span class="s1"><i>trompeta i els nens</i> (1998), de Juan Germán Schroeder. </span>Va col·laborar en nombrosos mitjans escrits com <i>El Noticiero Universal, El Correo Catalán</i>,<i> Diari de Barcelona</i>, <i>Avui i El País</i>, i a les revistes <i>Serra d’O</i>r i <i>Els Marges</i>. El 1994 publicà <i>Material d’enderroc</i>,<i> </i>unes memòries poc convencionals que recullen les seves impressions de l’activitat i els personatges de la vida teatral i literària catalana i les seves reflexions sobre el procés de creació. En diversos textos, Benet detalla els seminaris de literatura catalana a càrrec de Joaquim Molas i el seu pas per l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, així com la coneixença que va fer d’Espriu, Villalonga i Rodoreda. Tot relatant diversos episodis de la seva amistat amb Terenci Moix i Montserrat Roig —als quals dedica sengles capítols—, presenta un retrat molt nítid de la personalitat d’ambdós escriptors. També fa un recorregut pel món teatral català, una anàlisi que s’inicia amb la seva participació en les funcions teatrals del Centre Catòlic Parroquial de Nostra Senyora del Carme del seu barri fins a l’eclosió de nous dramaturgs catalans a finals dels noranta i a l’inici del segle XXI. És una descripció en primera persona que dibuixa de manera precisa el panorama teatral català tot el segle XX i el començament del XXI.<span class="Apple-converted-space"> </span></p> <p class="p1"><span class="s1">Benet i Jornet és autor d’un important nombre de peces dedicades al teatre infantil i juvenil. Al començament de la dècada dels setanta la revista <i>Cavall Fort </i>va encarregar-li la redacció d’una sèrie de peces curtes per tal d’incloure-les en els seus números. En va escriure nou, i la seva recopilació va desembocar en la publicació de l’obra <i>Taller de fantasia</i> o <i>La nit de les joguines </i>(1976), que va ser estrenada en el marc del Cicle Cavall Fort<i> </i>del teatre Romea. També dins d’aquest cicle es van estrenar <i>Supertot</i> (1976), <i>Helena a l’illa del Baró Zodiac</i> (1977)<i> </i>i<i> El somni de Bagdad</i> (1977), totes traduïdes al castellà i emeses als espais juvenils de Televisió Espanyola. </span>El 1992 publicà una altra peça de teatre per al públic infantil i juvenil, <i>Carlota i la dona de neu.</i> El 2004, per encàrrec del Teatre Nacional de Catalunya, escriu la dramatúrgia per a l’espectacle de titelles <i>La Ventafocs.</i> </p> <p class="p1">Del seu treball televisiu cal destacar que va ser el creador de la producció de les sèries <i>Poblenou</i> (1994-1995), <i>Nissaga de poder</i> (1996-1998), <i>Laberint d’ombres</i> (1998-1999), <i>Mirall trencat</i> (2002), sobre la novel·la de Mercè Rodoreda,<span class="Apple-converted-space"> </span>i <i>Ventdelplà</i> (2005-2010), entre altres. També va formar part de l’equip de guionistes d’<i>Amar en tiempos revueltos</i> (2005) i <i>La señora</i> (2008)<i>, </i>entre d’altres. A més, va col·laborar en les adaptacions cinematogràfiques de les seves obres: <i>Actrius</i> (1997)<i>, </i>adaptació d’<i>E.R</i>., <i>Amic/Amat</i> (1998)<i>,</i> estrenada el 1998, adaptació de de <i>Testament. </i>Ambdues pel·lícules van ser dirigides per Ventura Pons.</p> <p class="p1">Cal destacar també que les seves obres han estat traduïdes i estrenades arreu d’Europa. Així, l’obra més traduïda és <i>Desig</i>, que va ser estrenada sota la direcció de Pilar Laveaga el 1992 a Saragossa, al Teatro de la Rivera. El text havia estat traduït per José Sanchís Sinisterra. El 1998 es va estrenar <i>Begheren,</i> la traducció alemanya de<i> Desig, </i>al teatre Schauspiel de Bonn, i el 2012 es va tornar a posar en escena al Teatre Thalia de Hamburg, sota la direcció d’Alia Luque. A més, ha estat traduïda al grec, al polonès i al portuguès. <i>E.R.</i> va ser traduïda en castellà per Josep Maria Pou i estrenada amb molt d’èxit l’octubre de 1996 al Teatro Fernando de Rojas, de Toledo, amb el títol <i>Algún día trabajaremos juntas</i>. Aquest muntatge va fer una gira per Espanya i va ser molt ben acollit. A més, va tenir ressò a Llatinoamèrica, amb estrenes a Xile (1998),<span class="Apple-converted-space"> </span>la República Dominicana (1999), Perú (2005), Cuba (2006) i Puerto Rico (2007). També ha estat traduïda un parell de cops al francès i estrenada al Festival Off d’Avignon (2003). A més, ha estat traduïda al búlgar, l’hongarès i el coreà. </p> <p class="p1">Altres estrenes destacables en escenaris europeus són: la posada en escena de <i>Testament </i>a<i> </i>l’Stadt Theater de Konstanz el 6 d’octubre del 2000<i> </i>i d’<i>Slips,</i> la traducció alemanya d’<i>Això, a un fill, no se li fa</i>, estrenada a Graz (Àustria) el setembre del 2002 i a Bremen el febrer del 2004. En conjunt, algunes peces de Benet i Jornet han estat traduïdes a l’alemany, l’anglès, el búlgar, el castellà, el francès, el grec, l’italià, el polonès i el portuguès.</p> <p class="p1">El 2013 va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes «<span class="s1">per la qualitat i extensió, varietat i coherència de la seva obra amb continuïtat infatigable i fidelitat al teatre de text, que l'ha convertit en referència del patrimoni teatral». El 2014 Ara Llibres publicà <i>La catàstrofe de ser un nen</i>, un llibre de records, evocació memorialística dels anys d’infantesa de l’autor. El 16 de juny del 2015, amb motiu del seu 75è aniversari, el Teatre Nacional de Catalunya li va organitzar un homenatge en el qual es dugueren a terme diverses lectures dels seus textos. Durant aquest acte es va fer públic que tenia la malaltia d’Alzheimer. El 2016, el Consell de Direcció de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE) li va concedir la medalla d’or en reconeixement a la seva llarga trajectòria professional. El 6 d’abril del 2020 va morir a Lleida víctima de la Covid-19. </span></p> | |
| dc.description | <p class="p1">A més de ser un dels dramaturgs més prolífics de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX, Benet i Jornet n’és el més polifacètic: la seva extensa obra aborda diferents gèneres i registres teatrals. En una primera etapa cultivà un teatre de base realista en què podem trobar obres com <i>Una vella, coneguda olor</i> (1963)<i> </i>o <i>Fantasia per a un auxiliar administratiu</i> (1964); paral·lelament, conreà també un teatre al·legòric que té el seu màxim exponent en la Trilogia de Drudània (<i>Cançons perdudes</i> [1966], <i>Marc i Jofre, o els alquimistes de la fortuna</i> [1968] i <i>La nau</i> [1969])<i>. </i>A partir dels anys setanta s’inicia una segona etapa dramatúrgica en què l’autor revisa els procediments teatrals emprats fins al moment, de base genuïnament realista, i els contrapunta amb altres procediments, com l’efecte de distanciament brechtià que trobem a <i>Berenàveu a les fosques</i> (1971)<i> </i>i que recupera a <i>El gos del tinent</i> (1997). <span class="s1">El text més representatiu d’aquesta etapa és <i>Revolta de bruixes</i> (1975)<i>, </i>en la qual s’exacerben les tècniques i els recursos del teatre realista. L’experimentació amb aquests procediments no li impedí continuar una producció de base genuïnament realista que perdurarà al llarg de la seva trajectòria i que té com a exponents les dues obres que acaben de configurar la trilogia de les olors, <i>Batalla d’olors</i> (1979)<i> </i>i <i>Olors</i> (2000)<i>. </i>També de base realista, però inserint-se en el joc metaliterari, <i>E.R.</i> (1994)<i>, </i>un dels punts culminants de la producció de Benet i un retrat molt personal del món teatral. Tal com va subratllar el dramaturg, una part important de la seva producció parteix d’una concepció dramàtica de base narrativa, com ara <i>Descripció d’un paisatge</i> (1978) o <i>El manuscrit d’Alí Bei</i> (1984). En aquesta darrera obra recupera un dels procediments característics del seu teatre: la tècnica del calidoscopi, tres miralls que es reflecteixen recíprocament, un mecanisme ja present a <i>Berenàveu a les fosques</i> (1971).</span></p> <p class="p2">En el grup de peces que constitueixen <i>Desig</i> (1989), <i>Fugaç</i> (1992)<i> </i>i <i>Testament </i>(1995),<i> </i>Benet dialoga amb els grans corrents de la dramatúrgia europea i nord-americana de la segona meitat del segle XX amb l’exposició d’uns diàlegs que van conformant una escena inevitablement fragmentària i plena de sobreentesos. <i>Desig </i>marca l’inici d’un procés de renovació estilística, temàtica i expressiva de la seva producció teatral que es confirma a <i>Salamandra</i> (2005).</p> <p class="p2">La versatilitat de Benet i Jornet també queda ben palesa en la creació de la trilogia que conformen <i>Soterrani</i> (2006), <i>Dues dones que ballen</i> (2009)<i> </i>i <i>Com dir-ho?</i> (2010)<i>. </i>Malgrat la temàtica tan diversa que aborden, les obres mantenen una mateixa concepció teatral: el diàleg de dos personatges condueix una trama que conclou amb la revelació d’un fet determinant. Aquesta concepció més íntima del teatre, gairebé una reformulació del teatre de cambra, té també un dels seus exponents més originals en les peces que configuren <i>Apunts sobre la bellesa del temps</i> (1974-2000)<i>. </i></p> <p class="p2">Un dels trets característics de la trajectòria dramatúrgica de Benet i Jornet és la seva amplitud de registres i formats. Així, a l’obra <i>Ai, carai!</i> (1988),<i> </i>segueix les convencions de la comèdia clàssica que presenta un retrat generacional, mentre que a <i>Això, a un fill, no se li fa</i> (2000), se situa en una línia pròxima al teatre de Joe Orton i explota fins a l’absurd el gènere de la comèdia negra.</p> <p class="p1">Benet i Jornet és una figura clau en la configuració de la tradició teatral a partir de la segona meitat del segle XX. Les cinquanta obres dramàtiques i escaig que va escriure van significar una revitalització considerable de la literatura dramàtica catalana, ja que no sols van ser la porta d’entrada de diversos gèneres i formats en la tradició teatral catalana, sinó que també, i sobretot, algunes ha esdevingut veritables cims de la literatura dramàtica catalana contemporània.</p> | |
| dc.identifier | 2899 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2576 | |
| dc.local.publicacions | <p><strong>Relació completa de les obres estrenades i publicades</strong></p> <table> <tbody> <tr> <td width="113"> <p> </p> <p>1963</p> </td> <td width="453"> <p><i> </i></p> <p><i>Una vella, coneguda olor</i></p> </td> </tr> <tr> <td width="113"> <p>1964</p> </td> <td width="453"> <p><i>Fantasia per a un auxiliar administratiu</i></p> </td> </tr> <tr> <td width="113"> <p>1966</p> </td> <td width="453"> <p><i>Cançons perdudes</i></p> </td> </tr> <tr> <td width="113"> <p>1968</p> </td> <td width="453"> <p><i>Marc i Jofre</i></p> </td> </tr> <tr> <td width="113"> <p>1969</p> </td> <td width="453"> <p><i>La nau</i></p> </td> </tr> <tr> <td width="113"> <p>1970</p> </td> <td width="453"> <p><i>L’ocell fènix a Catalunya o Alguns papers de l’auca</i></p> <p><i>Taller de fantasia</i> (<i>La nit de les joguines</i>)</p> </td> </tr> <tr> <td width="113"> <p>1971</p> </td> <td width="453"> <p><i>Berenàveu a les fosques</i></p> <p><i>Tedi de febrer</i></p> </td> </tr> <tr> <td width="113"> <p>1973</p> </td> <td width="453"> <p><i>La desaparició de Wendy</i></p> <p><i>Supertot</i></p> </td> </tr> <tr> <td width="113"> <p>1974</p> </td> <td width="453"> <p><i>A la clínica</i> (<i>Apunts sobre la bellesa del temps-1</i>)</p> </td> </tr> <tr> <td width="113"> <p>1975</p> </td> <td width="453"> <p><i>Revolta de bruixes</i></p> <p><i>Helena o l’illa del baró Zodiac</i></p> <p><i>El somni de Bagdad</i></p> </td> </tr> <tr> <td width="113"> <p>1976</p> </td> <td width="453"> <p><i>Dins la catedral</i> (<i>Josafat</i>)</p> <p><i>Rosa o el primer teatre</i></p> </td> </tr> <tr> <td width="113"> <p>1977</p> </td> <td width="453"> <p><i>La fageda </i>(<i>Apunts sobre la bellesa del temps-2</i>)</p> </td> </tr> <tr> <td width="113"> <p>1978</p> </td> <td width="453"> <p><i>Descripció d’un paisatge</i></p> </td> </tr> <tr> <td width="113"> <p>1979</p> </td> <td width="453"> <p><i>Quan la ràdio parlava de Franco </i>[amb aportacions de Terenci Moix]</p> <p><i>Elisabet i Maria</i></p> <p><i>Baralla entre olors</i></p> </td> </tr> <tr> <td width="113"> <p>1983</p> </td> <td width="453"> <p><i>El tresor del pirata negre</i></p> </td> </tr> <tr> <td width="113"> <p>1984</p> </td> <td width="453"> <p><i>El manuscrit d’Alí Bei</i></p> </td> </tr> <tr> <td width="113"> <p>1987</p> </td> <td width="453"> <p><i>Història del virtuós cavaller Tirant lo Blanc</i></p> </td> </tr> <tr> <td width="113"> <p>1988</p> </td> <td width="453"> <p><i>Ai, carai!</i></p> </td> </tr> <tr> <td width="113"> <p>1989</p> </td> <td width="453"> <p><i>Desig</i></p> <p><i>Dos camerinos </i>(<i>Apunts sobre la bellesa del temps-</i><i>3</i>)</p> </td> </tr> <tr> <td width="113"> <p>1991</p> </td> <td width="453"> <p><i>(Carlota i la dona de neu) La història de Carlota quan se’n va anar a salvar el seu amic de les mans de la dona de neu</i></p> </td> </tr> <tr> <td width="113"> <p>1992</p> </td> <td width="453"> <p><i>Fugaç</i></p> </td> </tr> <tr> <td width="113"> <p>1993</p> </td> <td width="453"> <p><i>E. R.</i></p> <p><i>Alopècia</i></p> </td> </tr> <tr> <td width="113"> <p>1995</p> </td> <td width="453"> <p><i>Testament</i></p> </td> </tr> <tr> <td width="113"> <p>1996</p> </td> <td width="453"> <p><i>El gos del tinent</i></p> </td> </tr> <tr> <td width="113"> <p>1997</p> </td> <td width="453"> <p><i>Confessió</i></p> <p><i>Precisament avui</i></p> </td> </tr> <tr> <td width="113"> <p>1998</p> </td> <td width="453"> <p><i>Olors</i></p> </td> </tr> <tr> <td width="113"> <p>2000</p> </td> <td width="453"> <p><i>Petit regal a un pare (Apunts sobre la bellesa del temps-4)</i></p> <p><i>Això, a un fill, no se li fa</i></p> </td> </tr> <tr> <td width="113"> <p>2001</p> </td> <td width="453"> <p><i>L’habitació del nen </i>(<i>Les tretze de la nit</i>)</p> </td> </tr> <tr> <td width="113"> <p>2002</p> </td> <td width="453"> <p><i>Tovalloles a la platja</i> (<i>Apunts sobre la bellesa del temps-5</i>)</p> </td> </tr> <tr> <td width="113"> <p>2003</p> </td> <td width="453"> <p><i>Pena per un gat</i></p> <p>Ben descarada [inèdita]</p> </td> </tr> <tr> <td width="113"> <p>2004</p> </td> <td width="453"> <p><i>Salamandra</i></p> <p><i>La Ventafocs </i>(<i>Potser sí, potser no</i>)</p> </td> </tr> <tr> <td width="113"> <p>2006</p> </td> <td width="453"> <p><i>Soterrani</i></p> <p><i>Matisos</i></p> </td> </tr> <tr> <td width="113"> <p>2007</p> </td> <td width="453"> <p><i>La plaça del Diamant</i></p> <p><i>Angúnia</i> (<i>Apunts sobre la bellesa del temps-6</i>)</p> </td> </tr> <tr> <td width="113"> <p>2009</p> </td> <td width="453"> <p><i>Dues dones que ballen</i></p> </td> </tr> <tr> <td width="113"> <p>2010</p> </td> <td width="453"> <p><i>Com dir-ho</i></p> </td> </tr> <tr> <td width="113"> <p>2011</p> </td> <td width="453"> <p><i>Escarabats</i></p> </td> </tr> <tr> <td width="113"> <p>2014</p> </td> <td width="453"> <p><i>Encontro imaginari (Àngel Guimerà/Margarida Xirgu/Frederic Soler «Pitarra»)</i></p> </td> </tr> <tr> <td width="113"> <p>2015</p> </td> <td width="453"> <p><i>El retorn de Supertot </i>[inèdita]</p> </td> </tr> </tbody> </table> <p> <strong> </strong></p> <p><strong>Enllaç als llibres traduïts de Benet i Jornet</strong></p> <p><a href="http://www.visat.cat/traduccions-literatura-catalana/cat/llibres-traduits/28/0/-/josep-m.benet-i-jornet.html">http://www.visat.cat/traduccions-literatura-catalana/cat/llibres-traduits/28/0/-/josep-m.benet-i-jornet.html</a></p> <p><a href="https://www.catalandrama.cat/autor/josep-ma-benet-i-jornet/">https://www.catalandrama.cat/autor/josep-ma-benet-i-jornet</a></p> <p> </p> <p><strong>Relació de les sèries televisives catalanes i espanyoles </strong></p> <p><i>Un somni i mil enganyifes</i> (1978) TVE</p> <p><i>La senyora Llopis declara la guerra</i> (1979) TVE</p> <p><i>A través del celobert</i> (1980) TVE</p> <p><i>Vídua, però no gaire </i>(1982) TVE</p> <p><i>Una hora en blanc </i>(1983-1984) TVE</p> <p><i>L’avinguda del desastre</i> (1983-1984) TVE</p> <p><i>Telegaseta de Catalunya </i>(1984) TVE</p> <p><i>Recordar, perill</i><i> de mort </i>(1986) TVE</p> <p><i>Poblenou </i>(1993-1994) TV3</p> <p><i>Pedralbes Centre </i>(1995) TV3</p> <p><i>Rosa</i> (1995-1996) TV3</p> <p><i>Nissaga de poder </i>(1996-1998) TV3</p> <p><i>Laberint d'ombres </i> 1998-2000) TV3</p> <p><i>Nissaga, l’herència</i> (1999) TV3</p> <p><i>Rías Baixas </i>(2000) Televisió de Galiza</p> <p><i>Mirall trencat </i>(2002) TV3</p> <p><i>Ventdelplà </i>(2005-2010) TV3</p> <p><i>Amar en tiempos revueltos </i>(2005-2012) TVE</p> <p><i>Mar de fons </i>(2006-2007) TV3</p> <p><i>Zoo </i>(2008) TV3</p> <p><i>La señora </i>(2008-2010) TVE</p> <p><i>Amar es para siempre</i> (2013) Antena 3<strong style="font-size: 14.4px;"> </strong></p> <p><strong style="font-size: 14.4px;"> </strong></p> <p><strong>Estrenes</strong></p> <table> <tbody> <tr> <td width="132"> <p><strong>Obra</strong></p> </td> <td width="208"> <p><strong>Primera edició</strong></p> </td> <td width="226"> <p><strong>Estrena</strong></p> </td> </tr> <tr> <td width="132"> <p><i>Una vella, coneguda olor</i></p> </td> <td width="208"> <p><span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep M. <i>Una vella, coneguda olor. </i>Barcelona: Occitània, 1964.</p> </td> <td width="226"> <p>Estrenada al Teatre Romea de Barcelona el 30 de setembre de 1964 per la Companyia Catalana de Comèdies, dirigida per Josep M. Segarra, dins el VII Cicle de Teatre Llatí.</p> </td> </tr> <tr> <td width="132"> <p><i>Fantasia per a un auxiliar administratiu</i></p> </td> <td width="208"> <p><span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep M. <i>Fantasia per a un auxiliar administratiu / Cançons perdudes. </i>Pròleg de Xavier Fàbregas. Palma: Moll, 1970.</p> </td> <td width="226"> <p>Estrenada per l’Esbart Teatral de Castellar del Vallès, el 21 de novembre de 1970.</p> <p> </p> </td> </tr> <tr> <td width="132"> <p><i>Cançons perdudes</i></p> </td> <td width="208"> <p><span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep M. <i>Fantasia per a un auxiliar administratiu / cançons perdudes. </i>Pròleg de Xavier Fàbregas. Palma: Moll, 1970.</p> <p><i> </i></p> </td> <td width="226"> <p>Estrenada a l’Orfeó Reusenc pel grup La Tartana el 4 de gener de 1971.</p> </td> </tr> <tr> <td width="132"> <p><i>Marc i Jofre</i></p> </td> <td width="208"> <p><span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep M.<i> Marc i Jofre o els alquimistes de la fortuna</i>. Barcelona: Edicions 62, 1970 (El Galliner; 6).</p> </td> <td width="226"> <p>No estrenada.</p> </td> </tr> <tr> <td width="132"> <p><i>La nau</i></p> </td> <td width="208"> <p><span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep M.<i> La nau</i> Barcelona: Edicions 62, 1977 (El Galliner; 40).</p> </td> <td width="226"> <p>Estrenada al Teatre Romea pel Grup de Teatre Independent l'1 de juny de 1970.</p> </td> </tr> <tr> <td width="132"> <p><i>L’ocell fènix a Catalunya o Alguns papers de l’auca</i></p> <p> </p> </td> <td width="208"> <p><span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep M. <i>La desaparició de Wendy i altres obres. </i>Epíleg de Feliu Formosa. Barcelona: Edicions 62, 1974 (El Galliner; 22).</p> </td> <td width="226"> <p>Estrenada al Patronat Cultural Recreatiu de Cornellà de Llobregat pel grup El Corn, el 8 de maig de 1971, amb direcció de Francesc Castells.</p> <p><i> </i></p> </td> </tr> <tr> <td width="132"> <p><i>Taller de fantasia (La nit de les joguines)</i></p> </td> <td width="208"> <p>És una obra formada per diverses peces curtes, algunes de les quals van aparèixer a la revista <i>Cavall Fort</i>, núm. 182, p. 186, 202, 211 i 220.</p> <p><span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep M. <i>Taller de Fantasia / Supertot</i>. Barcelona: Edicions 62, 1976 (El Galliner; 34). </p> </td> <td width="226"> <p>Estrenada al Teatre Romea per l’EADAG, el 7 de març de 1971.</p> </td> </tr> <tr> <td width="132"> <p><i>Berenàveu a les fosques</i></p> <p><i> </i></p> </td> <td width="208"> <p><span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep M. <i>Berenàveu a les fosques.</i> Barcelona: Edicions 62, 1972 (El Galliner; 13).</p> </td> <td width="226"> <p>Estrenada pel grup de teatre GOC del Patronat de la Passió d’Esparraguera el 1972.</p> <p>Estrenada en règim professional al Teatre Capsa el 29 de març de 1973.</p> </td> </tr> <tr> <td width="132"> <p><i> </i></p> <p><i>Tedi de febrer</i></p> </td> <td width="208"> <p><span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep M. <i>La desaparició de Wendy i altres obres. </i>Epíleg de Feliu Formosa. Barcelona: Edicions 62, 1974 (El Galliner; 22).</p> </td> <td width="226"> <p>Estrenada per l’«Agrupació Maragall» a Sant Cugat del Vallès (Barcelona), el 6 de maig de 1977. Publicada a <i>El Pont</i> (Barcelona), núm. 56 (1972).</p> <p> </p> </td> </tr> <tr> <td width="132"> <p><i>La desaparició de Wendy</i></p> <p><i> </i></p> </td> <td width="208"> <p><span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep M. <i>La desaparició de Wendy i altres obres. </i>Epíleg de Feliu Formosa. Barcelona: Edicions 62, 1974 (El Galliner; 22).</p> </td> <td width="226"> <p>Estrenada pel Centre Sant Pere Claver, a Barcelona, el 6 de febrer de 1977.</p> <p>Estrenada professionalment a la Sala Villarroel el dia 13 de març de 1985.</p> <p> </p> </td> </tr> <tr> <td width="132"> <p><i>Supertot</i></p> </td> <td width="208"> <p><span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep M. <i>Taller de fantasia / Supertot</i>. Barcelona: Edicions 62, 1976 (El Galliner; 34).</p> <p> </p> </td> <td width="226"> <p>Estrenada al Teatre Romea de Barcelona pels alumnes de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, dintre del IX Cicle de Teatre per a nois i noies, organitzat per la revista <i>Cavall Fort</i> (7 març 1971).</p> </td> </tr> <tr> <td width="132"> <p><i>A la clínica</i> (<i>Apunts sobre la bellesa del temps -1</i>)</p> </td> <td width="208"> <p><span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep M. «A La Clínica. Apunts sobre la bellesa del temps». <i>Els Marges. Revista de Llengua i Literatura,</i> núm. 8 (1976), p. 69-74.</p> <p> </p> </td> <td width="226"> <p>No estrenada.</p> </td> </tr> <tr> <td width="132"> <p><i>Revolta de bruixes</i></p> <p><i> </i></p> </td> <td width="208"> <p><span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep M. <i>Revolta de bruixes. </i>Mataró: Robrenyo, 1976.</p> </td> <td width="226"> <p>La primera estrena és en el circuit català de TVE. Estrenada al Teatre Principal de Valls per la companyia Grup del Teatre Principal el 24 de juny de 1977. La primera estrena professional va ser en castellà al Teatre María Guerrero el 24 d’abril de 1980. En català es va estrenar professionalment al Teatre Romea per la companyia Teatre de l’Escorpí el dia 3 desembre de 1981.</p> </td> </tr> <tr> <td width="132"> <p><i>Helena o l’illa del baró Zodiac</i></p> <p><i> </i></p> </td> <td width="208"> <p><span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep M. <i>Helena a l’illa del baró Zodíac.</i> Mataró: Robrenyo, 1977 (Teatre de tots els temps. Sèrie infantil; 2).</p> </td> <td width="226"> <p>Estrenada al Casino de l’Aliança del Poble Nou de Barcelona per la Companyia de Pepa Palau, 13 desembre 75, amb música de Pere Puértolas.</p> <p> </p> </td> </tr> <tr> <td width="132"> <p><i>El somni de Bagdad</i></p> </td> <td width="208"> <p><span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep M.<i> El somni de Bagdad. </i>Barcelona: Don Bosco, 1977 (Teatre Edebé; 2).</p> </td> <td width="226"> <p>Estrenada al Teatre Romea de <i>Barcelona</i> pel Grup U de Cuc, el 22 de febrer de 1976.</p> </td> </tr> <tr> <td width="132"> <p><i>Dins la catedral</i> (<i>Josafat</i>)</p> <p><i> </i></p> </td> <td width="208"> <p><span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep M. <i>Dins La Catedral: Josafat; </i>Seguit de<i> Rosa, o, el primer teatre</i>. Barcelona: Edicions 62, 1985 (El Galliner; 86).</p> </td> <td width="226"> <p>Estrenada pel circuit catalanobalear de Televisión Española, amb el títol de<i> Josafat</i>, el 13 de desembre de 1976.</p> <p> </p> </td> </tr> <tr> <td width="132"> <p><i> </i></p> <p><i>Rosa o el primer teatre</i></p> </td> <td width="208"> <p><span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep M. <i>Dins La Catedral: Josafat ; Seguit de Rosa, o el primer Teatre</i>. 86. Barcelona: Edicions 62, 1985 (El Galliner; 86).</p> <p><i> </i></p> </td> <td width="226"> <p>Estrenada a l’Orfeó de Sants, Barcelona, el 20 de maig de 1977, dins l’espectacle col·lectiu <i>Crac o La caiguda del teatre vertical</i>.</p> <p> </p> </td> </tr> <tr> <td width="132"> <p><i>La fageda </i>(<i>Apunts sobre la bellesa del temps -2</i>)</p> </td> <td width="208"> <p><span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep M.<i> Descripció d’un paisatge i altres textos. </i>Barcelona: Edicions 62, 1979 (El Galliner; 48).</p> </td> <td width="226"> <p>Estrenada a la Sala Beckett el 23 de febrer de 1990.</p> </td> </tr> <tr> <td width="132"> <p><i>Descripció d’un paisatge</i></p> </td> <td width="208"> <p><span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep M.<i> Descripció d’un paisatge i altres textos. </i>Barcelona: Edicions 62, 1979 (El Galliner; 48).</p> </td> <td width="226"> <p>Estrenada al Teatre Romea pel Teatre Estable de Barcelona el 22 de novembre de 1979.</p> <p><i> </i></p> </td> </tr> <tr> <td width="132"> <p><i>Quan la ràdio parlava de Franco </i>[amb aportacions de Terenci Moix]</p> <p><i> </i></p> </td> <td width="208"> <p><span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep M. <i>Quan la ràdio parlava de Franco</i>. Barcelona: Edicions 62, 1980 (El Galliner; 55).</p> <p> </p> </td> <td width="226"> <p>Estrenada al Teatre Romea el 2 de febrer de 1979.</p> </td> </tr> <tr> <td width="132"> <p><i>Elisabet i Maria</i></p> <p><i> </i></p> </td> <td width="208"> <p><span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep M<i>. Elisabet i Maria: Inspirada lliurement en Schiller. </i>Barcelona: Edicions 62, 1982 (El Galliner; 68).</p> </td> <td width="226"> <p>Estrenada pel Circuit Catalanobalear de Televisión Española, dividida en cinc capítols, del 15 al 22 d’octubre de 1979.</p> <p><i> </i></p> </td> </tr> <tr> <td width="132"> <p><i>Baralla entre olors</i></p> </td> <td width="208"> <p><span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep M. «Baralla entre olors»<i>.</i> <i>Catalunya Teatral </i>(Barcelona: Milà), núm. 173 (1981).</p> </td> <td width="226"> <p>Estrenada pel Circuit Catalanobalear de Televisió Espanyola el 7 de gener de 1981.</p> </td> </tr> <tr> <td width="132"> <p><i>El tresor del pirata negre</i></p> </td> <td width="208"> <p><span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep M. <i>El tresor del pirata negre. </i>Editada dins el llibre <i>Al peu de la lletra. </i>Barcelona: Onda, 1985.</p> <p><i> </i></p> </td> <td width="226"> <p>No estrenada</p> </td> </tr> <tr> <td width="132"> <p><i>El manuscrit d’Alí Bei</i></p> </td> <td width="208"> <p><span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep M<i>. El manuscrit d’Alí Bei</i> Barcelona: Edicions 62, 1985 (El Galliner; 90).</p> </td> <td width="226"> <p>Estrenada al Teatre Lliure el 9 de març de 1988.</p> <p><i> </i></p> </td> </tr> <tr> <td width="132"> <p><i>Història del virtuós cavaller Tirant lo Blanc</i></p> </td> <td width="208"> <p><span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep M. <i>Història del virtuós cavaller Tirant lo Blanc. </i>Barcelona: Edicions 62, 1991 (El Galliner; 90).</p> </td> <td width="226"> <p>Estrenada al Teatre Romea el 12 de febrer de 1988.</p> </td> </tr> <tr> <td width="132"> <p><i>Ai, carai!</i></p> </td> <td width="208"> <p><span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep M. <i>Ai, carai!. </i>Barcelona: Edicions 62, 1989 (El Galliner; 90).</p> </td> <td width="226"> <p>Estrenada al Teatre Lliure de Barcelona l’11 d’octubre de 1989.</p> </td> </tr> <tr> <td width="132"> <p><i>Desig</i></p> <p> </p> </td> <td width="208"> <p><span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep M. <i>Desig</i>. València: E. Climent, 1991.</p> </td> <td width="226"> <p>Estrenada al Teatre Romea el 7 de febrer de 1991.</p> </td> </tr> <tr> <td width="132"> <p><i>Dos camerinos </i>(<i>Apunts sobre la bellesa del temps</i>)</p> </td> <td width="208"> <p><span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep M. «Dos Camerinos». <i>Pausa</i>, núm. 3 (1990). <a href="https://www.revistapausa.cat/dos-camerinos/">http://www.revistapausa.cat/dos-camerinos</a></p> </td> <td width="226"> <p>No estrenada.</p> </td> </tr> <tr> <td width="132"> <p><i>(Carlota i la dona de neu) La història de Carlota quan se’n va anar a salvar el seu amic de les mans de la dona de neu</i></p> </td> <td width="208"> <p><span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep M. <i>La història de Carlota quan se’n va anar a salvar el seu amic de les mans de la dona de neu.</i> Barcelona: Edelvives, 1992.</p> </td> <td width="226"> <p>No estrenada.</p> </td> </tr> <tr> <td width="132"> <p><i>Fugaç</i></p> </td> <td width="208"> <p><span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep M. <i>Fugaç</i>. Barcelona: Lumen: Romea: Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, 1994.</p> </td> <td width="226"> <p>Estrenada al Teatre Romea el dia 10 de febrer de 1994.</p> </td> </tr> <tr> <td width="132"> <p><i>E. R.</i></p> <p><i> </i></p> </td> <td width="208"> <p><span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep M. <i>E. R. </i>Barcelona: Edicions 62, 1994 (El Galliner; 140).</p> </td> <td width="226"> <p>Estrenada al Teatre Lliure el 26 d’octubre de 1994,</p> </td> </tr> <tr> <td width="132"> <p><i>Alopècia</i></p> </td> <td width="208"> <p><span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep M. «Alopècia». <i>Els Marges. Revista de Llengua i Literatura</i>, núm. 50 (1994), p. 65–70.</p> </td> <td width="226"> <p>Estrenada dins l’espectacle <i>Homes!</i> de la companyia T. de Teatre a la sala del Mercat de les Flors de Barcelona el 8 de març de 1994.</p> <p> </p> </td> </tr> <tr> <td width="132"> <p><i>Testament</i></p> </td> <td width="208"> <p><span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep M. <i>Testament. </i>Barcelona: Edicions 62, 1996 (El Galliner; 149).</p> </td> <td width="226"> <p>Estrenada al teatre María Guerrero de Madrid el 14 de març de 1996.</p> <p>Estrenada en català al Teatre Romea dins el Festival Grec el 25 de juny de 1997.</p> </td> </tr> <tr> <td width="132"> <p><i>Confessió</i></p> <p><i> </i></p> </td> <td width="208"> <p><span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep M. <i>Precisament avui ; </i>Seguida de<i> Confessió</i>. Barcelona: Edicions 62, 1998 (El Galliner; 166).</p> </td> <td width="226"> <p>Estrenada, dins del muntatge col·lectiu <i>Confessions</i>, el 25 d’agost de 1997, a Pont-à-Mousson.</p> </td> </tr> <tr> <td width="132"> <p><i>Precisament avui</i></p> </td> <td width="208"> <p><span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep M. <i>Precisament avui</i> / <i>Confessió</i>. Barcelona: Edicions 62, 1998 (El Galliner; 166).</p> <p> </p> </td> <td width="226"> <p>Estrenada al Teatre Artenbrut, dins el marc del Festival Grec, el 27 de juliol de 1997.</p> <p> </p> </td> </tr> <tr> <td width="132"> <p><i>El gos del tinent</i></p> </td> <td width="208"> <p><span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep M. <i>El gos del tinent. </i>Barcelona: Edicions 120, 1997 (El Galliner; 159).</p> </td> <td width="226"> <p>Estrenada a la Sala Beckett el 2 de febrer de 1999.</p> </td> </tr> <tr> <td width="132"> <p><i>Olors</i></p> </td> <td width="208"> <p><span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep M. <i>Olors</i>. Barcelona: Teatre Nacional de Catalunya, 2000.</p> <p> </p> </td> <td width="226"> <p>Estrenada a la Sala Gran del TNC el 24 de febrer de 2000.</p> </td> </tr> <tr> <td width="132"> <p><i>Petit regal a un pare (Apunts sobre la bellesa del temps-4)</i></p> <p><i> </i></p> </td> <td width="208"> <p><span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep M. <i>Josep Maria Benet i Jornet</i>. Barcelona: Arola Editors, 2019.</p> <p><i> </i></p> </td> <td width="226"> <p>No estrenada.</p> </td> </tr> <tr> <td width="132"> <p><i>Això, a un fill, no se li fa</i></p> </td> <td width="208"> <p><span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep M. <i>Això, a un fill, no se li fa. </i>Barcelona: Ediciones 62, 2003 (El Galliner; 185).</p> </td> <td width="226"> <p>Estrenada al teatre Isabel la Católica de Granada el 18 de gener de 2001.</p> <p>Estrenada en català al Teatreneu el 7 d’octubre de 2002.</p> </td> </tr> <tr> <td width="132"> <p><i>L’habitació del nen </i>(<i>Les tretze de la nit</i>)</p> </td> <td width="208"> <p><span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep M.<i> L’habitació del Nen: (Les tretze de La nit).</i> Barcelona: Ediciones 62, 2003 (El Galliner; 192).</p> </td> <td width="226"> <p>Estrenada al Teatre Lliure de Gràcia, el 16 de gener de 2003.</p> </td> </tr> <tr> <td width="132"> <p><i>Tovalloles a la platja</i> (<i>Apunts sobre la bellesa del temps-5</i>)</p> </td> <td width="208"> <p><span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep M. <i>Josep Maria Benet i Jornet</i>. Barcelona: Arola Editors, 2019.</p> <p><i> </i></p> </td> <td width="226"> <p>No estrenada</p> </td> </tr> <tr> <td width="132"> <p><i>Pena per un gat</i></p> <p>Ben descarada [inèdita]</p> </td> <td width="208"> <p>Inèdita</p> </td> <td width="226"> <p>No estrenada</p> </td> </tr> <tr> <td width="132"> <p><i>Salamandra</i></p> <p><i> </i></p> </td> <td width="208"> <p><span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep M. <i>Salamandra</i>. Barcelona: Proa, 2005.</p> <p> </p> </td> <td width="226"> <p>Estrenada a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya el 13 d’octubre de 2005.</p> </td> </tr> <tr> <td width="132"> <p><i>La Ventafocs </i>(P<i>otser sí, potser no</i>)</p> </td> <td width="208"> <p><span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep M. <i>La Ventafocs (Potser sí, potser no: una història per a titelles)</i>. Barcelona: Proa, 2004.</p> <p> </p> </td> <td width="226"> <p>Estrenada a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya el 21 de desembre de 2004.</p> <p> </p> </td> </tr> <tr> <td width="132"> <p><i>Soterrani</i></p> <p><i> </i></p> </td> <td width="208"> <p><span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep M. <i>Soterrani: Seguit de, Tovalloles de platja</i>. Barcelona: Edicions 62, 2008 (El Galliner; 200).</p> <p> </p> </td> <td width="226"> <p>Estrenada la Sala Beckett el 27 de març de 2008.</p> </td> </tr> <tr> <td width="132"> <p><i>La plaça del Diamant</i></p> <p> </p> </td> <td width="208"> <p><span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep M.; <span class="small-caps">Rodorera</span>, Mercè. <i>La Plaça del Diamant</i>. Barcelona: Proa, 2007.</p> </td> <td width="226"> <p>Estrenada al Teatre Nacional de Catalunya el 4 de novembre de 2007.</p> </td> </tr> <tr> <td width="132"> <p><i>Angúnia</i> (<i>Apunts sobre la bellesa del temps-6</i>)</p> </td> <td width="208"> <p><span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep M. «A La Clínica. Apunts sobre la bellesa del temps». <i>Els Marges. Revista de Llengua i Literatura</i>, núm 8 (1976), p. 69–74.</p> </td> <td width="226"> <p>No estrenada</p> </td> </tr> <tr> <td width="132"> <p><i>Dues dones que ballen</i></p> </td> <td width="208"> <p><span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep M. <i>Dues dones que ballen. </i>Barcelona: Arola Editors, 2010.</p> <p> </p> </td> <td width="226"> <p>Estrenada al Teatre Lliure de Gràcia el 10 de març de 2011.</p> </td> </tr> <tr> <td width="132"> <p><i>Com dir-ho?</i></p> </td> <td width="208"> <p><span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep M. <i>Com dir-ho?</i> Barcelona: Arola Editors, 2013.</p> <p> </p> </td> <td width="226"> <p>Estrenada al Teatre Almería el 6 de març de 2013.</p> </td> </tr> <tr> <td width="132"> <p><i>Escarabats</i></p> </td> <td width="208"> <p><i> </i></p> </td> <td width="226"> <p>Estrenada a Girona, a La Planeta, en el marc del I Torneig de Dramatúrgia Catalana (Temporada Alta) el 4 novembre de 2011.</p> </td> </tr> <tr> <td width="132"> <p><i>Econtro imaginari 7 (Àngel Guimerà/ Margarida Xirgu/ Frederic Soler «Pitarra»)</i></p> </td> <td width="208"> <p>Inèdita</p> </td> <td width="226"> <p>Estrenada al Born Centre Cultural el 25 de maig de 2014.</p> </td> </tr> <tr> <td width="132"> <p><i>El retorn de Supertot </i>[inèdita]</p> </td> <td width="208"> <p>Inèdita</p> </td> <td width="226"> <p>No estrenada</p> </td> </tr> </tbody> </table> <p><strong> </strong></p> <p> </p> | |
| dc.peudefoto | Retrat de Josep M. Benet i Jornet. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p><strong>Selecció de recursos sobre Benet i Jornet a la xarxa</strong><strong> </strong></p> <p>Academia de las Artes Escénicas de España. «Josep Maria Benet i Jornet» <a href="https://academiadelasartesescenicas.es/josepmaria-bernet/">https://academiadelasartesescenicas.es/josepmaria-bernet</a></p> <p>Associació d’Escriptors de Llengua Catalana. «Josep Maria Benet i Jornet» <a href="https://www.escriptors.cat/autors/benetjornet/biografia-josep-m-benet-i-jornet">https://www.escriptors.cat/autors/benetjornet/biografia-josep-m-benet-i-jornet</a></p> <p>Academia de las artes de España.«Josep Maria Benet i Jornet» <a href="https://academiadelasartesescenicas.es/josepmaria-bernet/">https://academiadelasartesescenicas.es/josepmaria-bernet</a></p> <p>Arxiu TVE Catalunya. <i>Berenàveu a les fosques. </i><a href="https://www.rtve.es/alacarta/videos/teatre-a-larxiu/lletres-catalanes-berenaveu-les-fosques/1361644/">https://www.rtve.es/alacarta/videos/teatre-a-larxiu/lletres-catalanes-berenaveu-les-fosques/1361644</a></p> <p>Arxiu TVE Catalunya. Terenci Moix: Josep Maria Benet i Jornet. <a href="https://www.rtve.es/alacarta/videos/terenci-a-la-fresca/arxiu-tve-catalunya-terenci-fresca-josep-maria-benet-jornet/5552815/">https://www.rtve.es/alacarta/videos/terenci-a-la-fresca/arxiu-tve-catalunya-terenci-fresca-josep-maria-benet-jornet/5552815</a> </p> <p>Arxiu TVE. Memòries de la tele - Personatge: Josep Maria Benet i Jornet. <a href="https://www.rtve.es/alacarta/videos/memories-de-la-tele/memories-tele-personatge-josep-maria-benet-jornet/635028/">https://www.rtve.es/alacarta/videos/memories-de-la-tele/memories-tele-personatge-josep-maria-benet-jornet/635028</a> </p> <p>Arxiu TVE Catalunya. <i>Revolta de bruixes. </i><a href="https://www.rtve.es/alacarta/videos/programa/arxiu-revoltabruixes/3783328/">https://www.rtve.es/alacarta/videos/programa/arxiu-revoltabruixes/3783328</a></p> <p>Biblioteca de Catalunya. «Josep Maria Benet i Jornet» <a href="https://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Cerca-Fons-i-col-leccions/Benet-i-Jornet-Josep-Maria">https://www.bnc.cat/Fons-i-col-leccions/Cerca-Fons-i-col-leccions/Benet-i-Jornet-Josep-Maria</a></p> <p>Biografías y vidas. «Josep Maria Benet i Jornet» <a href="https://www.biografiasyvidas.com/biografia/b/benet_i_jornet.htm">https://www.biografiasyvidas.com/biografia/b/benet_i_jornet.htm</a></p> <p>Bromera. «Josep Maria Benet i Jornet». <a href="https://bromera.com/publicacions/1799-josep-maria-benet-i-jornet">https://bromera.com/publicacions/1799-josep-maria-benet-i-jornet</a></p> <p>Diputació de Barcelona. Biblioteca Virtual. <a href="https://bibliotecavirtual.diba.cat/arts-esceniques/benet-i-jornet">https://bibliotecavirtual.diba.cat/arts-esceniques/benet-i-jornet</a></p> <p>Escritores.org. «Josep Maria Benet i Jornet». <a href="https://www.escritores.org/biografias/15412-benet-i-jornet-josep-maria">https://www.escritores.org/biografias/15412-benet-i-jornet-josep-maria</a></p> <p>Gran Enciclopèdia Catalana. «Josep Maria Benet i Jornet»</p> <p><a href="https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0009103.xml">https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0009103.xml</a></p> <p>Grup 62. «Josep Maria Benet i Jornet». <a href="https://www.grup62.cat/autor/josep-maria-benet-jornet/000034785">https://www.grup62.cat/autor/josep-maria-benet-jornet/000034785</a></p> <p>Lletra UOC. «Josep Maria Benet i Jornet». <a href="https://lletra.uoc.edu/ca/autor/josep-m-benet-i-jornet/detall">https://lletra.uoc.edu/ca/autor/josep-m-benet-i-jornet/detall</a></p> <p>Sala Beckett. «Josep Maria Benet i Jornet». <a href="https://www.salabeckett.cat/es/membre/josep-maria-benet-i-jornet/">https://www.salabeckett.cat/es/membre/josep-maria-benet-i-jornet</a></p> <p>RTV El Vendrell. «Temps Lliure entrevista Josep Maria Benet i Jornet». <a href="https://www.rtvelvendrell.cat/temps-llliure-entrevista-josep-maria-benet-i-jornet-maig-de-2008/">https://www.rtvelvendrell.cat/temps-llliure-entrevista-josep-maria-benet-i-jornet-maig-de-2008</a></p> <p>Teatre Nacional de Catalunya. «Espai Josep M. Benet i Jornet». <a href="https://www.tnc.cat/ca/josep-m-benet-i-jornet">https://www.tnc.cat/ca/josep-m-benet-i-jornet</a></p> <p>Teatre Nacional de Catalunya. <i>D’una vella, coneguda olor. </i>Direcció: Sergi Belbel. <a href="https://www.tnc.cat/uploads/20110922/dossier_una_vella_coneguda_olor_cat.pdf">https://www.tnc.cat/uploads/20110922/dossier_una_vella_coneguda_olor_cat.pdf</a> </p> <p>Visat. «Josep Maria Benet i Jornet». <a href="http://www.visat.cat/traduccions-literatura-catalana/cat/autor/28/4/teatre/josep-m.benet-i-jornet.html">http://www.visat.cat/traduccions-literatura-catalana/cat/autor/28/4/teatre/josep-m.benet-i-jornet.html</a></p> <p><span class="small-caps">Gallén</span>, Enric. UOC. «Josep Maria Benet i Jornet» <a href="http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/54121/8/Teatre%20catal%C3%A0_M%C3%B2dul7_Josep%20M.%20Benet%20i%20Jornet.pdf">http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/54121/8/Teatre català_Mòdul7_Josep M. Benet i Jornet.pdf</a></p> <p>Òmnium Cultural. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2013. Consulta videoteca.</p> | |
| dc.source | <p class="p1">«A la memòria de Josep Maria Benet i Jornet». <i>El Temps</i> (2020), p. 29-33.</p> <p class="p3"><span class="small-caps">Bartomeus</span>, Antoni. «Josep M. Benet i Jornet». A: <i>Els autors de teatre català: Testimoni d’una marginació</i>. Barcelona: Curial, 1976, p. 64-80.</p> <p class="p4"><span class="small-caps">Batlle i Jordà</span>, Carles. «El darrer teatre de Benet i Jornet: un cicle». A: <i>Josep M. Benet i Jornet i la fidelitat al teatre de text</i>. Barcelona: Eumo Editorial, 2001, p. 93-119.</p> <p class="p4"><span class="small-caps">Batlle i Jordà</span>, Carles. «De l’opacitat i la transparència a <i>Desig</i>». <i>Pausa</i> (1991), p. 41-47.</p> <p class="p5"><span class="small-caps">Belbel</span>, Sergi. «La sortida del carrer sense sortida». A: <i>Desig</i>. Barcelona: 3i4, 2001, p. 9-14.</p> <p class="p5"><span class="small-caps">Camps</span>, Christian (ed.). <i>El teatre de Josep M. Benet i Jornet: L’habitació del nen i altres</i>. Péronnas: Éditions de la Tour Gile, 2006.</p> <p class="p5"><span class="small-caps">Cattaneo</span>, Maria Teresa. <i>El espacio teatral en Benet i Jornet</i>. Borgonya: Université de Bourgogne, Centre d’Études et de Recherches hispanistiques du XXème siècle, 1997.</p> <p class="p5"><span class="small-caps">Cattaneo</span>, Maria Teresa. «El Caleidoscopio de las maravillas. En torno al teatro de J. M. Benet i Jornet». A: <span class="small-caps">Toro</span>, Alfonso de; <span class="small-caps">Floeck</span>, Wilfried (eds.). <i>Teatro Español Contemporáneo: Autores y tendencias</i>. Kassel: Reichenberger, 1995.</p> <p class="p5"><span class="small-caps">Castellanos</span>, Jordi. «<i>Desig</i>: un teatre d’explotació». A: <i>Desig</i>. Valencia: 3i4, 1991, p. 15-17.</p> <p class="p6"><span class="small-caps">Coca</span>, Jordi; <span class="small-caps">Gallén</span>, Enric; <span class="small-caps">Foguet</span>, Francesc; <span class="small-caps">Feldman</span>, Sharon G. «Record de Josep M. Benet i Jornet, "Papitu"». <i>Serra d’Or</i>, núm. 730 (octubre 2020), p. 35-48, 531-540. <<a href="http://www.pamsa.cat/pamsa/revista/sdo/730.html"><span class="s1">http://www.pamsa.cat/pamsa/revista/sdo/730.html</span></a>></p> <p class="p5"><span class="small-caps">Fàbregas</span>, Xavier. «"Berenàveu a les fosques", de Josep M. Benet i Jornet». <i>Serra d’Or</i>, núm. 164 (1973), p. 53–54.</p> <p class="p5"><span class="small-caps">Feldman</span>, Sharon G. «Josep M. Benet i Jornet». A: <span class="small-caps">Bou</span>, Enric. <i>Panorama crític de la literatura catalana: segle XX. De la postguerra a l’actualitat</i>. Barcelona: Vicens-Vives, 1996, p. 546-549.</p> <p class="p7"><span class="small-caps">Feldman</span>, Sharon G. «Un agujero sin límites: la mirada fenomenológica de Josep M. Benet i Jornet». <i>Anales de la Literatura Española contemporánea</i>, núm. 24, 3 (1999), p. 473-491.</p> <p class="p5"><span class="small-caps">Feldman</span>, Sharon G. «Els paisatges del teatre català contemporani: de Benet i Jornet a Cunillé». A: <i>I Simposi Internacional sobre teatre català contemporani</i>. Barcelona: Institut del Teatre, 2005, p. 55-69. <<a href="https://scholarship.richmond.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=1052&context=lalis-faculty-publications"><span class="s1">https://scholarship.richmond.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=1052&context=lalis-faculty-publications</span></a>></p> <p class="p8"><span class="s2"><span class="small-caps">Gomila</span>, Andreu. «Benet i Jornet: memòria i combat». <i>Paperllull</i> (2020). <<a href="https://www.llull.cat/catala/actualitat/actualitat_noticies_detall.cfm?id=37743&url=benet-jornet-memoria-combat.htm"><span class="s1">https://www.llull.cat/catala/actualitat/actualitat_noticies_detall.cfm?id=37743&url=benet-jornet-memoria-combat.htm</span></a>></span></p> <p class="p5"><span class="small-caps">Gallén</span>, Enric. «Supervivència i extinción de una «Salamandra». <i>Pygmalion</i>, núm. 1 (2010), p. 99-120.</p> <p class="p5"><span class="small-caps">Gallén</span>, Enric. «Introducció». A: <i>Fugaç</i>. Alzira: Bromera, 2007, p. 9-44.</p> <p class="p6"><span class="small-caps">Gallén</span>, Enric; <span class="small-caps">Gibert i Pujol</span>, Miquel M. <i>Josep M. Benet i Jornet i la fidelitat al teatre de text</i>. Barcelona: Universitat de Barcelona, Departament de Filologia Catalana, Secció de Literatura, 2001.</p> <p class="p5"><span class="small-caps">Gallén</span>, Enric. «Fi de partida». A: <i>Olors</i>. Barcelona: Proa, 2000, p. 15-19.</p> <p class="p5"><span class="small-caps">Gallén</span>, Enric. «Pròleg». A: <i>El gos del tinent</i>. Barcelona: Ediciones 62, 2000, p. 15-19.</p> <p class="p5"><span class="small-caps">Gallén</span>, Enric. «Estudi Introductori». A: <span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep M. <i>Revolta de Bruixes</i>. València: 3i4, 1994, p. 9-46.</p> <p class="p5"><span class="small-caps">Gallén</span>, Enric. «Estudi Preliminar». A: <i>Berenàveu a les fosques</i>. Barcelona: Educaula, 1996, p. 11-39.</p> <p class="p5"><span class="small-caps">Gallén</span>, Enric. «El temps i la felicitat». A: <i>Desig</i>. València: 3i4, 1991, p. 19-25.</p> <p class="p5"><span class="small-caps">Gallén</span>, Enric. «Benet i Jornet en el teatre català contemporani. Amb la prèvia». <i>Serra d’Or</i>, núm. 648 (2013), p. 73-78. <<a href="https://repositori.upf.edu/bitstream/handle/10230/34362/gallen_serrador_benetjornet.pdf?sequence=1&isAllowed=y"><span class="s1">https://repositori.upf.edu/bitstream/handle/10230/34362/gallen_serrador_benetjornet.pdf?sequence=1&isAllowed=y</span></a>></p> <p class="p8"><span class="s2"><span class="small-caps">Gomila</span>, Andreu. «Benet i Jornet: memòria i combat». <i>Paperllull </i>(2020). <<a href="https://www.llull.cat/catala/actualitat/actualitat_noticies_detall.cfm?id=37743&url=benet-jornet-memoria-combat.htm"><span class="s1">https://www.llull.cat/catala/actualitat/actualitat_noticies_detall.cfm?id=37743&url=benet-jornet-memoria-combat.htm</span></a>></span></p> <p class="p5"><span class="small-caps">Marcillas</span>, Isabel; <span class="small-caps">Santamaria</span>, Núria (eds.). <i>I Simposi Internacional sobre Teatre Català contemporani: de la transició a l’actualitat</i>. València: Universitat de València, 2013. <a href="http://redit.institutdelteatre.cat/handle/20.500.11904/1045"><span class="s1">http://redit.institutdelteatre.cat/handle/20.500.11904/1045</span></a></p> <p class="p5"><span class="small-caps">Marfany</span>, Joan-Lluís. «El realisme històric». A: <i>Història de la Literatura Catalana. Volum XI</i>. Barcelona: Ariel, 1988.</p> <p class="p5"><span class="small-caps">Miralles</span>, Esteve. «Individualisme contra humanisme? Notes Sobre "Salamandra", de Josep M. Benet i Jornet». <i>Pausa</i>, núm. 23 (2006). <<a href="http://www.revistapausa.cat/individualisme-contra-humanisme-notes-sobre-salamandra-de-josep-m-benet-i-jornet/"><span class="s1">http://www.revistapausa.cat/individualisme-contra-humanisme-notes-sobre-salamandra-de-josep-m-benet-i-jornet</span></a>></p> <p class="p5"><span class="small-caps">Molas</span>, Joaquim. «Pròleg». A: <i>Marc i Jofre o Els alquimistes de la fortuna</i>. Barcelona: Edicions 62, 1970, p. 5-12.</p> <p class="p5"><span class="small-caps">Morell</span>, Carme. «Sobre el teatre de Josep M. Benet i Jornet i les darreres tendències de la dramatúrgia catalana». A: <i>Actes del desè col·loqui internacional de llengua i literatura catalanes</i>. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1994, p. 57-76.</p> <p class="p5"><span class="small-caps">Puig Taulé</span>, Oriol. <i>L’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i la seva època</i>. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, Departament de Filologia Catalana, 2007. <<a href="https://ddd.uab.cat/pub/trerecpro/2007/hdl_2072_4348/Escola_d_art.pdf"><span class="s1">https://ddd.uab.cat/pub/trerecpro/2007/hdl_2072_4348/Escola_d_art.pdf</span></a>></p> <p class="p5"><span class="small-caps">Rollet</span>, Aymeric. «Place et fonction des référents spatiaux et temporels dans les théâtres de Josep M. Benet i Jornet et de Sergi Belbel (1989-2006)». París: Université Paris-Sorbonne (Paris-IV), 2013. <<a href="https://www.theses.fr/2013PA040157"><span class="s1">https://www.theses.fr/2013PA040157</span></a>></p> <p class="p5"><span class="small-caps">Santamaria</span>, Núria. «Josep M. Benet i Jornet, <i>El gos del tinent</i>, Barcelona, Edicions 62, 1997 (El Galliner / Teatre, Núm. 159)». <i>Els Marges: Revista de Llengua i Literatura</i>, núm. 61 (1998), p. 112-114. <<a href="https://www.raco.cat/index.php/Marges/article/download/111273/156809"><span class="s1">https://www.raco.cat/index.php/Marges/article/download/111273/156809</span></a>></p> <p class="p5"><span class="small-caps">Sagrera Moya</span>, Xènia. «Literatura dramàtica i cinema: dues lectures i dues mirades: d’<i>E.R</i>. de Benet i Jornet i <i>Carícies</i> de Sergi Belbel a les traduccions cinematogràfiques de Ventura Pons». Girona: Universitat de Girona, 2015. <<a href="http://hdl.handle.net/10256/11475"><span class="s1">http://hdl.handle.net/10256/11475</span></a>></p> <p class="p5"><span class="small-caps">Sirera</span>, Rodolf. «La maduresa d’un autor: Josep Maria Benet i Jornet de <i>Revolta de bruixes</i> a <i>Fugaç</i>». A: <i>Josep M. Benet i Jornet i la fidelitat al teatre de text</i>. Barcelona: Eumo Editorial, 2001, p. 75-91.</p> <p class="p5"><span class="small-caps">Yemsi-Paillissé</span>, Anne-Claire. «<i>La chambre du fils</i>, Microcosme dramatique. La culture matérielle dans la pièce de théâtre contemporaine <i>La chambre de l’enfant</i>, de Josep Maria Benet i Jornet». <i>Strenæ,</i> 7 (2014). <<a href="https://journals.openedition.org/strenae/1259"><span class="s1">https://journals.openedition.org/strenae/1259</span></a>></p> | |
| dc.subject | Dramaturg, guionista, traductor i crític | |
| dc.title | Josep Maria Benet i Jornet |