Circ Eqüestre Alegria

L'any 1879, Gil Vicente Alegría instal·lava al costat sud-oest de la plaça de Catalunya un envelat amb caràcter provisional que amb els anys va esdevenir permanent. L'edifici, obra de Francesc Comas, era una construcció en fusta de forma circular, amb una capacitat aproximada de 2.400 localitats. Al voltant de la pista, un pòrtic circular de columnes sostenia una gran claraboia central, mentre que la coberta era de tela impermeable. En línees concèntriques al voltant de la pista hi havia cinc fileres de cadires, darrere de les quals se situaven els espais per a les llotges, separades de la graderia general per mitjà d'un passadís. El conjunt de l'edifici disposava també de quadres per als cavalls i altres animals, un cafè-restaurant i un pati de descans per als espectadors.

Encara que inicialment el públic havia de patir algunes incomoditats, com les goteres que apareixien a les primeres files quan plovia abundantment, el Circ Alegria fou molt innovador a l'hora de pensar en el confort dels seus espectadors. El 1887 fou col·locada una catifa de fibra de coco amb la intenció d'eliminar la polseguera que aixecaven els cavalls durant les actuacions, i durant l'Exposició de 1888 va ser un dels primers locals barcelonins dedicats a l'espectacle a disposar de telèfon.

Va desaparèixer el 1895 quan l'ajuntament va decidir deixar lliure el centre de la plaça pensant en la futura urbanització.

Al Circ Eqüestre Alegria sovintejaven els espectacles eqüestres, però també els de gimnàstica, malabarisme i altres disciplines acrobàtiques. La pista fou freqüentada pels noms mítics nacionals i internacionals de l'època i l'establiment gaudí del favor popular perquè funcionava gairebé ininterrompudament tots els dies de la setmana.

Al juliol de 1882, l'Eqüestre va oferir el primer programa sencer en què no intervenien cavalls, i amb el pas dels anys s'hi van acabar fent també representacions teatrals. Fou aquell any que en el cafè de l'edifici s'instal·là un teatret, que, batejat amb el nom de Teatre Alegria, s'inaugurà el 25 de desembre. El propietari era M. Mottini, i en la programació del local destacà la qualitat de les pantomimes, representacions de fets històrics, contes o peces teatrals en què participaven la majoria dels artistes de la companyia amb un desplegament de vestuari i decorats de gran categoria. La vida d'aquell espai escènic fou curta, i les darreres notícies del local són del mes de febrer de l'any següent.