Marta Buchaca
| dc.coverage | (Barcelona, 1979 - ) | |
| dc.creator | Isabel Marcillas Piquer | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:37:25Z | |
| dc.date.issued | 2020 | |
| dc.description | <p class="p1">És llicenciada en Humanitats per la Universitat Autònoma de Barcelona, compta amb estudis teatrals cursats al Centre d’Études Teatrales de Louvain-la-Neuve a Bèlgica, a l’Institut del Teatre del Teatre de Barcelona i a l’Obrador de la Sala Beckett de la mateixa ciutat. També ha treballat com a guionista a <i>El cor de la ciutat</i> i <i>La Riera</i> de TV3. Així mateix, destaquen les adaptacions al cinema de les seves peces <i>Les nenes no haurien de jugar a futbol</i> (Dirigida per Sonia Sánchez, 2017) i <i>Litus</i> (Dirigida per Dani de la Orden, 2018).</p> <p class="p1">Ha rebut diversos premis entre els qual destaquen el Premi Max a millor autoria en català (2013), el XXXV Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi per <i>Emergència</i> o el XI Premi de Teatre Palanca i Roca per <i>Una família normal</i>.</p> | |
| dc.description | <p class="p1">Des que l’any 2005 publiqués i estrenés <i>L’olor sota la pell</i> —un entramat de relacions familiars i socials llastat per les mentides i el passat—, Marta Buchaca s’ha revelat com una dramaturga prolífica i sòlida que presenta uns fils conductors molt marcats pel que fa a les temàtiques abordades. D’aquesta manera, el caràcter efímer de les relacions de parella en la societat actual, l’individualisme, les dificultats derivades del desgast dels vincles familiars, la incomprensió davant determinades imposicions o conductes socials, així com la dificultat d’enfrontar la mort, donen cos a una producció teatral caracteritzada per la fluïdesa en els diàlegs, un llenguatge quotidià i un sentit de l’humor, en ocasions amarg.</p> <p class="p1">Els personatges de Buchaca es mostren com a clixés socials del moment actual, freqüentment caricaturitzats; sovint incompresos o incompreses, atès que destaquen especialment les protagonistes femenines, palesen la impossibilitat de mantenir relacions estables, circumstància que les aboca a la solitud.</p> <p class="p1">Hi és també present la denúncia de la violència de gènere i la reivindicació de l’empoderament de la dona en la societat del segle XXI.</p> | |
| dc.identifier | 2867 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2691 | |
| dc.local.estrena | <p class="p1">2019. <i>Només una vegada</i>. Festival Grec.</p> <p class="p1">2019. <i>Playoff</i>. Teatro Conde Duque de Madrid.</p> <p class="p1">2019. <i>Rita</i>. Sala Beckett.</p> <p class="p1">2018. <i>Alícia al País de les meravelles</i>. Teatre Romea.</p> <p class="p1">2017. Kraming. Semifinalista en el Primer Torneig Espanyol de Dramatúrgia.</p> <p class="p1">2017. <i>La nit dels malsons</i>. L’Auditori de Barcelona (La Catània, projecte del Servei Educatiu). Música d’Àlex Martínez.</p> <p class="p1">2016. <i>El cim</i>. Sala Beckett. Dins del projecte Ada (Autor dirigeix Autor), amb Neil Labute i Marco Calvani.</p> <p class="p1">2013. <i>Losers</i>. La Villarroel.</p> <p class="p1">2012. <i>Litus</i>. Sala FlyHard, Teatre Lliure.</p> <p class="p1">2011. <i>L’any que ve serà millor</i>. La Villarroel. Escrita en col·laboració amb Mercè Sarrias, Carol López, Victoria Szpunberg.</p> <p class="p1">2010. <i>A mi no em diguis amor</i>. Teatre Nacional de Catalunya.</p> <p class="p1">2009. <i>Plastilina</i>. Sala Beckett.</p> <p class="p1">2009. <i>Les nenes no haurien de jugar a futbol</i>.<span class="Apple-converted-space"> </span>Festival Grec i Versus Teatre.</p> <p class="p1">2007. <i>En conserva</i>. Institut del Teatre.</p> <p class="p1">2006. <i>Emergència</i>. Teatre Romea.</p> <p class="p1">2005. <i>L’olor sota la pell</i>. Sala Beckett.</p> | |
| dc.local.publicacions | <p class="p1">2019. <i>Marta Buchaca (2005-2018)</i>. Tarragona: Arola.</p> <p class="p1">2018. <i>Només una vegada</i>. Tarragona: Arola.</p> <p class="p1">2017. <i>Una família normal</i>. València: Bromera.</p> <p class="p1">2014. <i>Las niñas no deberían jugar al fútbol</i>. Madrid: Ediciones Antígona.</p> <p class="p1">2010. <i>A mi no em diguis amor</i>. Tarragona: Arola.</p> <p class="p1">2008. <i>Plastilina</i>. Barcelona: Edicions 62 (El Galliner Teatre).</p> <p class="p1">2006. <i>L’olor sota la pell</i>. Tarragona: Arola.</p> | |
| dc.peudefoto | Fotografia de Losers de Marta Buchaca. Barcelona: La Villarroel, 2014. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p><a href="https://www.martabuchaca.com/">Web de Marta Buchaca</a></p> | |
| dc.source | <p class="p1"><span class="small-caps">Foguet</span>, Francesc. «Cap agressió sense resposta».<span class="Apple-converted-space"> </span><i>El Temps</i>, núm. 1795, 59 (2018).</p> <p class="p1"><span class="small-caps">Foguet</span>, Francesc. «Evitar el patiment dels altres».<span class="Apple-converted-space"> </span><i>El Temps</i>, núm. 1849, 60 (2019).</p> <p class="p1"><span class="small-caps">Galceran</span>, Jordi. «Pròleg». A: <span class="small-caps">Buchaca</span>, Marta. <i>Teatre reunit. </i>Tarragona: Arola Editors, 2019, p. 11-16.</p> | |
| dc.subject | Dramaturga, guionista i directora teatral | |
| dc.title | Marta Buchaca |