Els sense cor
| dc.contributor.author | Apel·les Mestres (Barcelona, 1854; Barcelona, 1936) | |
| dc.creator | Eduard Bartoll Teixidor | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-13T16:03:17Z | |
| dc.date.issued | 2023 | |
| dc.description | <p><i>Els sense cor</i> és una obra de teatre modernista en tres actes. L'obra descriu un hospital on un cirurgià, el doctor Gras, extreu el cor a la gent que hi té problemes. A l'hospital, a banda del Dr. Gras, hi ha dos personatges contraposats, dos vells amics: l'Arnau, que ja ha estat operat, i el Pierrot, que s'ha d'operar, però que no n'està convençut del tot. L'Arnau representa la fredor i l'interès, perquè vol aconseguir l'atenció de la Victorina, però més per la seva situació econòmica que per amor. Pierrot, per contra, encarna l'artista i el sentiment autèntics. L'Arnau li demana al Pierrot que intercedeixi per ell davant la Victorina. Al final, en fer-ho, el Pierrot s'acaba enamorant de la Victorina, i ella d'ell. Ell decideix no operar-se. L'Arnau acaba casant-se amb la mare de la Victorina, que és qui realment té els diners.</p> | |
| dc.description | <p><i>Els sense cor</i> és un reflex de la seva època, que es troba entre el modernisme i el noucentisme, tot i que és una obra plenament modernista, que fa una defensa d'aquest moviment. Mestres és un exemple ferm de l'artista modernista: era il·lustrador, dibuixant, pintor, escriptor de poesia, teatre i compositor musical.</p> <p>L'obra és una crítica del noucentisme, moviment que s'oposava al modernisme. El modernisme defensava els sentiments per damunt de la raó, mentre que el noucentisme, que és un moviment que valora l'estètica neoclàssica, es basa en la raó, l'intel·lecte, l'ordre i la civilitat. El noucentisme rebutjava la creativitat caòtica del modernisme i el seu sentimentalisme extrem. Anys més tard, Mestres torna a atacar el noucentisme a l'obra <i>Justícia!</i> (1913).</p> <p>L'obra no va tenir gaire èxit al moment de la seva estrena, però ha anat guanyant vigència amb el temps, no només com a element històric, sinó també com crítica de situacions actuals, com ho demostra el fet que s'hagi representat posteriorment diverses vegades.</p> <p>L'obra es va representar per al circuit català de TVE el 24 de febrer del 1970 amb realització d'Antoni Chic i l'actuació de Jordi Torras, Víctor Petit, Mercè Broquetas, Àngels Moll i Javier Dotú.</p> <p>A Internet, als podcasts de la 95.2 Ràdio, es troba una versió radiofònica de la ràdio municipal de Terrassa al programa Teatre radiofònic, dirigida per Toni Garrí i amb la companyia de teatre de la 95.2 Ràdio.</p> | |
| dc.identifier | 3064 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/252 | |
| dc.local.estrena | 27 octubre 1909, Teatre Romea de Barcelona | |
| dc.peudefoto | Programa de mà d'Els sense cor i Un cop d'estat. Teatre Català Romea, 30 setembre 1909. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.publisher | Barcelona: B. Baxarias, 1909. Barcelona: Lauria, 1917. Barcelona: Ed. 62, DL 1969: , | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Mestres</span>, A. <i>Gaziel / Els sense cor</i>. A cura de Xavier Fàbregas. Barcelona: Ed. 62, 1969.</p> | |
| dc.title | Els sense cor |