Conrad Roure
| dc.coverage | (Barcelona, 1841 - Barcelona, 1928) | |
| dc.creator | Ramon Bacardit | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:36:30Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>Conrad Roure fou un dels dramaturgs de l'esclat de l'escena en català de mitjan anys 1860. Era un dels amics més constants i fidels de Frederic Soler, amb qui col·laborà, a més, amb el pseudònim <i>Pau Bunyegas</i> en les primeres gatades. Col·laborà també amb altres escriptors, com Eduard Vidal i Valenciano, amb qui produí <i>Antany i enguany</i> (1864) amb el pesudònim <i>Dos Gats dels Frares</i>. L'obra es mostra crítica amb l'entorn dels Jocs Florals en la línia de la reivindicació del «català qu'ara es parla», que caracteritzava el grup de Frederic Soler. Més tard donà a conèixer comèdies d'èxit remarcable, com <i>L'ocasió fa al lladre</i> (1869). La seva producció segueix els paràmetres habituals de la comèdia costumista, que combinen trames sentimentals amb la descripció del món de les poblacions d'interior sempre des d'una perspectiva amable. Temptejà el drama històric amb <i>Claris</i> (1879) i <i>El castell i la masia</i> (1891). El primer tingué un gran ressò i es convertí en una de les obres catalanes que configuraren l'imaginari del catalanisme radical en la primera dècada del segle <span class="small-caps">XX</span>, malgrat que en la trama hi pesa més el component melodramàtic que el patriòtic. En general la seva producció dramàtica no presenta gaire novetats respecte a la producció dels seus companys de tertúlia a la rebotiga de Soler.</p> | |
| dc.description | <p>Fou molt actiu en el camp del periodisme en publicacions de caràcter marcadament popular, com <i>La Rambla</i>, <i>Lo noi de la mare</i> (n'era l'únic redactor), la primera època de <i>La Campana de Gràcia</i>, <i>Lo Xanguet</i> (en què també col·laborava Frederic Soler) i <i>Lo Nunci</i>. Exercí com a crític teatral en <i>Lo Gay Saber</i>, <i>La Renaixença </i>i <i>La Il·lustració Catalana</i>, entre d'altres. Des d'un punt de vista literari Roure es mogué sempre en els paràmetres estètics del romanticisme i, a tot estirar, del realisme idealitzat que comportés sempre una intenció moralitzadora. Així, el 1882, des de les pàgines de <i>Lo Nunci</i> es mostrava obertament contrari al naturalisme de Zola i advertia Oller de la possibilitat de encomarnar-se'n a propòsit de <i>La papallona</i>, publicada aquell mateix any. D'altra banda, Roure publicà en fulletó en les pàgines del <i>Diari Català</i> una versió en prosa catalana de <i>La Ilíada</i>, que aparegué en volum el 1879; partia de la versió francesa de Giguet.</p> <p>Als <i>Recuerdos de mi larga vida</i>, publicats per <i>El Diluvio</i> entre el 1925 i el 1927, i a <i>Anys enllà</i> (1885), deixà testimoni de la seva vida literària amb retrats dels autors que configuraren el grup proper a Frederic Soler i al polític Valentí Almirall, gran amic i company en la maçoneria, com molt probablement ho fou el mateix autor de <i>Les joies de la Roser</i>.</p> | |
| dc.identifier | 1823 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2317 | |
| dc.local.estrena | <p><i>El cantador</i> (com a Pau Bunyegas i en col·laboració amb F. Soler, T. Odeon, 12 octubre 1864), <i>Una noia és per un rei</i> (T. Romea, 29 setembre 1867), <i>La comèdia de Falset</i> (T. Romea, 18 gener 1869), <i>El pom de violes</i> (T. Romea, 30 desembre 1869), <i>El tret per la culata</i> (T. Romea, 12 maig 1870), <i>Un fi de festa</i> (<span style="line-height: 15.8079996109009px;">T. Romea, </span>9 novembre 1871), <i>De teulades en amunt</i>, (T. Tivoli, amb música de Josep Ribera i Miró, 28 agost 1872), Divendres (amb el pseudònim Pau Bunyegas, T. Romea, 22 octubre 1872), <i>L'ocasió fa al lladre</i> (<span style="line-height: 15.8079996109009px;">T. Romea, 2 desembre 1872),<i> El meu modo de pensar</i> (T. Romea, 1 març 1878),<i> Claris</i> (T. Romea, 25 novembre 1879), <i>Cap i cua</i> (<span style="line-height: 15.8079996109009px;">T. Romea, 19 maig 1881), <i>Montserrat</i> (T. Romea, 23 febrer 1882), <i>El castell i la masia</i> (<span style="line-height: 15.8079996109009px;">T. Romea, 2 octubre 1890), <i>Qui més mira</i> (T. Romea, 14 octubre 1890), <i>De teves a meves</i> (T. Romea, 1 febrer 1892), <i>La casamentera</i> (T. Romea, 16 octubre 1894).</span></span></span></p> | |
| dc.local.publicacions | <p><span class="small-caps">Roure</span>, Conrad.<i> Recuerdos de mi larga vida</i>.<i> Costumbres, anécdotas, acontecimientos y sucesos acaecidos en la ciudad desde el 1850 hasta el 1900</i>. 3 vols. Barcelona: Biblioteca «El Diluvio», 1925-1927. Recull d'articles de l'autor publicats a «El Diluvio». Hi ha una edició recent de Josep Pich i Mitjana a Eumo editorial (2011) que recull els tres volums de l'obra i forma part d'una sèrie de nou volums que vol aplegar la producció periodística de l'autor.</p> <p><span style="line-height: 15.8079996109009px;"><span class="small-caps">Roure</span>, Conrad</span><i><span style="line-height: 15.8079996109009px;">. </span>Anys enllà. Aplech de recordances dels temps jovenívols</i>. Barcelona: Ilustració Catalana, 1885<span style="line-height: 15.8079996109009px;">.</span></p> | |
| dc.peudefoto | Carta d'en Conrat Roure al Sr. Ignasi Iglesias. Barcelona.. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Cassany</span>, Enric. <i>El costumisme en la prosa catalana del segle <span class="small-caps">XIX</span></i>. Barcelona: Curial, 1992, p. 111-113.</p> <p><span class="small-caps">Fàbregas</span>, Xavier. «Frederic Soler i el teatre del seu temps». A: <span class="small-caps">Riquer</span>, Martí de; <span class="small-caps">Comas</span>, Antoni; <span class="small-caps">Molas</span>, Joaquim. <i>Història de la literatura catalana</i>. Vol. 7. Barcelona: Ariel, 1986, p. 353-354.</p> <p><span class="small-caps">Pich i Mitjana</span>, Josep. «Conrad Roure i Bofill i la seva època (1841-1928)». <i>El contemporani: Revista d'història </i>(Barcelona: Universitat de Barcelona), núm. 9 (1996), p. 31-37.</p> | |
| dc.subject | Actor | |
| dc.title | Conrad Roure |