Francesc Ubach Vinyeta
| dc.coverage | (Tiana, 1843 - Barcelona, 1913) | |
| dc.creator | Ramon Bacardit | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:36:39Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>Formà part del nucli fundador del grup catalanista La Jove Catalunya (1868) i fou president de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (1888-1891) i de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on havia ingressat el 1888. Participà habitualment en els Jocs Florals de Barcelona, dels quals fou Mestre en Gai Saber (1874) i president. Mantingué contactes amb el món del renaixement occità (fou felibre major d'Avinyó el 1876). Com a poeta líric publicà diversos volums: <i>Celísties, aubades i serenes</i> (1866), <i>Primerenques</i> (1873), <i>Expansions</i> (1879), etc. Però l'àmbit en què destacà com a poeta fou el del romanç històric (<i>Romancer català</i>, en tres volums, el darrer dels quals pòstum: 1877, 1894 i 1914).</p> | |
| dc.description | <p>Com a dramaturg s'implicà en el debat sobre la necessitat d'incorporar la tragèdia en el teatre català, i ho féu a través de les seves obres de creació i també en les seves <i>Apuntacions históricas-críticas desde els seus orígens fins al present estat</i> (1876), que guanyà l'accèssit al premi ofert pels Jocs Florals a un estudi sobre el teatre català i la necessitat de renovar-lo. Ubach creia que l'escena catalana era excessivament ruralista i massa donada al conreu dels gèneres comercials i «xavacans» (en una clara al·lusió a la producció de Frederic Soler). Constatava, a més, la falta d'un element que identifiqués el teatre en català respecte de les altres tradicions dramàtiques («aquell segell de nacionalitat que distingeix, per exemple, lo teatre castellà de l'alemany y a aquest del francés», p. 54).</p> <p>En la seva producció dramàtica s'esforçà a plantejar un model de tragèdia. El primer intent fou <i>La mà freda</i> (Teatre Romea, 7 març 1878), que, ambientada en un entorn rural, presenta un triangle amorós que es resol tràgicament amb l'assassinat del seductor per part de la dona ultratjada. Si l'obra no hagués estat en vers s'hauria pogut parlar de la primera mostra de realisme dramàtic en la literatura catalana. Yxart, en el seu estudi sobre el teatre català que li valgué el premi dels Jocs Florals del 1879, qualificà el text de «drama tràgic».</p> <p>En obres posteriors Ubach va recórrer a la història per formular una proposta de tragèdia que pretenia distanciar-se de les escrites per Balaguer i de la <i>Gala Placídia</i> de Guimerà: és el cas de <i>Joan Blanques</i> (Teatre Romea, 12 febrer 1880). Hi insistí amb <i>Almodis</i> (Teatre Romea, 21 març 1882), en la qual l'autor introdueix modificacions en la veritat històrica per presentar una lluita de poder de clara filiació shakespeariana que no s'allunyava, però, del model de drama de Victor Hugo. Malgrat els canvis introduïts en el relat dels fets històrics, l'obra no amaga la voluntat de pedagogia a propòsit de la història de Catalunya i hi trobem unes referències als <i>Usatges</i>, presentats gairebé com una constitució moderna. En definitiva, tot i la voluntat de consolidar un model de tragèdia, aquests textos es mouen en la línia del drama històric que ja havia conreat en obres com <i>Honra, pàtria i amor</i> (Teatre Romea, 4 febrer 1867).</p> <p>En altres obres optà per una temàtica més propera al teatre habitual a les taules del Romea, ja fos en el format del drama —així, a <i>Els hereus</i> (1868) qüestionava la institució bàsica del dret català en línia dels drames jurídics—, ja fos en el de la comèdia —com a <i>La cua del xueta</i> (Teatre Romea, 28 abril 1878), en què aprofitava per denunciar els prejudicis contra els descendents dels jueus a Mallorca.</p> | |
| dc.identifier | 1837 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2405 | |
| dc.local.publicacions | <p><i>Los hereus.</i><i> </i>Barcelona: Imp. de la viuda i y fills de Gaspar, 1868.</p> <p><i>La cua del xueta</i>. Barcelona: Tip. Espanyola, 1881.</p> <p><i>Rialles y ploralles</i>. Barcelona: Achiu Central Lírich-Dramátich Rafel Ribas, 1873.</p> <p><i>La mà freda</i>. Barcelona: Achiu Central Lírich-Dramátich Rafel Ribas, 1878.</p> <p><i>Joan Blancas</i>. Barcelona: Bonavia y Duran Impressors, 1917.</p> <p><i>Almodis</i>. Barcelona: Imp. La Renaixensa, 1882.</p> <p><i>Teatre Catalá: apuntacions historicas criticas desde' ls seus origens fins al present estat / Premi del Ateneo Barcelonès en los Jochs Florols de Barcelona en 1876</i>. Barcelona: La Renaixensa, 1876.</p> | |
| dc.peudefoto | Pares. Poema de F. Ubach Vinyeta. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Bacardit</span>, Ramon; <span class="small-caps">Gibert</span>, Miquel M.<i> </i><i>El debat teatral a Catalunya</i>. Barcelona: Institut del Teatre, 2003, p. 117-122.</p> <p><span class="small-caps">Bacardit</span>, Ramon.<i> </i><i>Tragèdia i drama en l'obra d'Àngel Guimerà.</i> Barcelona: Publicacions Abadia de Montserrat, 2009, p. 170-175.</p> <p><span class="small-caps">Ubach i Trullàs</span>, Montserrat. «Un poeta de la Renaixença: Francesc Ubach i Vinyeta». <i>Cuadernos de Arqueología e Historia de la ciudad</i> (Barcelona), núm. XI (1967), p. 109-124.</p> | |
| dc.subject | Dramaturg, historiador, poeta | |
| dc.title | Francesc Ubach Vinyeta |