Carles Batlle i Jordà
| dc.coverage | (Barcelona, 1963 - ) | |
| dc.creator | Albert Pijuan Hereu | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:38:27Z | |
| dc.date.issued | 2020 | |
| dc.description | <p style="text-align: justify;">Carles Batlle ha desenvolupat una trajectòria polifacètica en la tradició del teatre de text contemporani, des de l’autoria i la traducció fins a tots els registres de la investigació i la teoria escènica. És professor de dramatúrgia i literatura dramàtica a la Universitat Autònoma de Barcelona i a l’Institut del Teatre, on ocupa la direcció dels Serveis Culturals. Molt vinculat a la Sala Beckett, va dirigir l’Obrador Internacional de Dramatúrgia entre els anys 2003 i 2009 i la revista (<i>Pausa.</i>) entre els anys 2005 i 2017, la qual també va contribuir a fundar l’any 1989. Entre els anys 1998 i 2005 va formar part del Consell Assessor del Teatre Nacional de Catalunya, del qual també va ser autor resident els anys 2003 i 2004 en el marc del Projecte T6.</p> <p style="text-align: justify;">Batlle va irrompre en l’àmbit teatral des de la vessant historiogràfica, amb l’estudi de l’obra i la figura d’Adrià Gual i la seva època, la tesi sobre el qual va rebre el Premi de la Crítica <i>Serra d’Or </i>a la recerca l’any 2002. L’any 1994 es va estrenar com a autor amb <i>Sara i Eleonora</i>, i a partir d’aquí va desenvolupar en paral·lel les trajectòries teòrica i creativa. Les peces de Batlle han rebut reconeixements com el Premi SGAE 1999 (<i>Suite</i>)<i>, </i>el Premi Born de Teatre 2008 (<i>Oblidar Barcelona</i>), el Premi 14 d’Abril-Memorial democràtic de la Generalitat de Catalunya del 2009 (<i>Zoom</i>),<i> </i>el Premi Frederic Roda 2018 (<i>Still Life. Monroe/Lamarr</i>) i el Premi Octubre 2019 (<i>Nòmades</i>). Batlle també ha estat traduït a una dotzena de llengües, i les seves obres s’han representat en teatres de França, Itàlia, Grècia, Txèquia, Turquia, Quebec, Mèxic o Alemanya, on l’obra <i>Oasi </i>va ser premiada al Festival Stadt Theater de Bremen.</p> <p style="text-align: justify;">En la seva producció també s’hi compten traduccions, dramatúrgies, adaptacions i assessoraments artístics en muntatges sobre Adrià Gual, Pedro Almodóvar o Ignasi Iglésias, entre d’altres. Junt amb l’abundant producció teòrica (a destacar <i>El drama intempestiu. Per una escriptura dramàtica contemporània</i>, 2020) també ha publicat la trilogia de novel·les d'aventures titulada <i>Kàrvadan</i>. </p> | |
| dc.description | <p class="TableContents" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><span class="Tipusdelletraperdefectedelpargraf"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif';">Carles Batlle, al llarg de la seva carrera, ha compaginat de manera fructífera les facetes de creador i d’investigador i teòric teatral. El seu treball historiogràfic sobre Adrià Gual va esdevenir una fita en la comprensió d’un moment clau del teatre català del segle <span class="small-caps">xx</span>. Com a teòric, ha fet aportacions de primera hora al teatre català i espanyol sobre les darreres tendències en la textualitat teatral, molt pendent de les seves manifestacions tant en el teatre estranger com en català, i ha investigat extensament els fenòmens de la rapsòdia, el teatre postdramàtic i el «drama relatiu», la formulació del qual el va situar al centre de la polèmica. La seva tasca teòrica i d’investigació sempre ha anat lligada a la seva producció com a autor. Batlle ha experimentat amb les premisses del drama contemporani creant peces fragmentades i polifòniques, juxtaposant realitat i ficció i explorant el perspectivisme. Al llarg de la seva trajectòria, Batlle ha treballat el drama des de l’abstracció i l’exploració formal fins al seu vessant més arrelat en el present, amb la identitat postmoderna funcionant com a fil conductor. Ha ocupat un lloc destacat en l’auge de l’autoria catalana de tombants del segle <span class="small-caps">xxi</span> articulat al voltant de la Sala Beckett.</span></span></p> | |
| dc.identifier | 2721 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2932 | |
| dc.local.publicacions | <p><u>Teatre</u></p> <p><i>Sara i Eleonora. </i>Alzira: Bromera, 1997.</p> <p><i>Combat.</i> València: Tres i Quatre, 1999.</p> <p><i>Miss Puta Espitirual 2000.</i> <i>Escena</i>, núm. 64 (novembre 1999).</p> <p><i>Les veus de Iambu.</i> Barcelona: Edicions 62, 1999.</p> <p><i>Suite.</i> Barcelona: Proa, 2001.</p> <p><i>Bizerta 1939.</i> <i>Els Marges </i>(Barcelona), núm. 69 (gener 2002).</p> <p><i>Oasi.</i> Barcelona: Edicions 62, 2003.</p> <p><i>La pilota i la formiga. Monòlegs.</i> Barcelona: Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya, 2003.</p> <p><i>Temptació.</i> Barcelona: Proa: TNC, 2004.</p> <p><i>Trànsits.</i> Tarragona: Arola Editors, 2007.</p> <p><i>Oblidar Barcelona. </i>Tarragona: Arola Editors, 2009.</p> <p><i>Zoom. </i>Tarragona: Arola, 2010.</p> <p><i>Efecte Fournier (jocs de cartes).</i> Barcelona: Rema 12, 2012.</p> <p><i>Nòmades</i>. València: Tres i Quatre, 2020.</p> <p><i>Still Life. Monroe/Lamarr</i>. Tarragona: Arola/TNC, 2020.</p> <p><span class="small-caps">Batlle</span>, Carles. <i>Teatre reunit (1995-2019)</i>. Tarragona: Arola/TNC, 2020.</p> <p><u>Assaig</u></p> <p><span class="small-caps">Batlle</span>, Carles; <span class="small-caps">Coca</span>, Jordi; <span class="small-caps">Bravo</span>, Isidre.<i> Adrià Gual: mitja vida de modernisme</i>. Barcelona: Àmbit, 1992.</p> <p><i>Adrià Gual (1891-1902): per a un teatre simbolista</i>. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat: Institut del Teatre, 2001.</p> <p><span class="small-caps">Batlle</span>, Carles; <span class="small-caps">Gallén</span>, Enric (eds.).<i>Teoria escènica d'Adrià Gual</i>. Barcelona: Punctum: Institut del Teatre, 2016.</p> <p><i>El drama intempestiu. Per una escriptura dramàtica contemporània</i>. Barcelona: Angle/Institut del Teatre, 2020.</p> <p><u>Novel·la</u></p> <p><i>Kàrvadan. La llegenda de l'impostor. </i>Barcelona: La Galera, 2012. (Col. Kimera)</p> <p><i>Kàrvadan. Sota l'ombra del drac de pedra. </i>Barcelona: La Galera, 2014. (Col. Kimera)</p> <p><i>Kàrvadan. De la sang dels blaus. </i>Olot: Llibres de Batet, 2016.</p> | |
| dc.peudefoto | Benvinguda i presentació. Teatre i ciutat: escenografies preexistents. Teatre Estudi, 27 setembre 2018. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p>Carles Batlle. Fitxa a l'AELC:</p> <p><<a href="https://www.escriptors.cat/index.php/autors/batllec">https://www.escriptors.cat/index.php/autors/batllec</a>></p> <p>Articles de Carles Batlle a <i>(Pausa.)</i>:</p> <p><<a href="http://www.revistapausa.cat/autor/carles-batlle/">http://www.revistapausa.cat/autor/carles-batlle/</a>></p> <p>Carles Batlle al Catàleg professional de l'Institut del Teatre:</p> <p><<a href="https://www.institutdelteatre.cat/ca/itimpulsa/graduatsigraduades/talentit/catalegprofessionalinfo/catalegprofessionalrecurs/id51/batlle-jorda-carles.htm">https://www.institutdelteatre.cat/ca/itimpulsa/graduatsigraduades/talentit/catalegprofessionalinfo/catalegprofessionalrecurs/id51/batlle-jorda-carles.htm</a>></p> | |
| dc.source | <ul> <li><span class="small-caps">Batlle, Carles. «La cuina de l'autor». A: <i>Teatre reunit</i>. Tarragona: Arola/TNC, 2020, p. 0820113-21.</span></li> <li><span class="small-caps">Belbel, Sergi. <i>Batlle / Monroe / Lamarr / Juxtaposicions / Natura viva</i>. Tarragona: Arla, 2020, p. 7-21.</span></li> <li><span class="small-caps">Belbel</span>, Sergi. «Carles Batlle, théoricien et dramaturge». A: <i>Tentation</i>. París: Éditions théâtrales, 2004, p. 7-10.</li> <li><span class="small-caps">Broch</span>, Àlex; <span class="small-caps">Cornudella</span>, Joan; <span class="small-caps">Foguet</span>, Francesc (coord.). <i>Teatre català avui 2000-2017. 4t Encontre d’escriptors i crítics a les Garrigues</i>. Juneda: Editorial Fonoll, 2018.</li> <li><span class="small-caps">Corral</span>, Anna. «Zoom de Carles Batlle, un teatro de gran espesor poético». <i>Teoría y práctica del teatro hispano </i>(Califòrnia), any 27, núm. 54 (novembre 2012).</li> <li><span class="small-caps">Corrons</span>, Fabrice. «Del travestir teatral a la escritura mestiza en la obra de Carles Batlle». A: <span class="small-caps">Merlo</span>, Philippe (ed.). <i>El creador y su crítico. Tomo 3: Manipular, transvestir</i>. Saint-Etienne: Presses Universitaires de Saint-Etienne, 2013.</li> <li><span class="small-caps">Feldman</span>, Sharon G. «Els paisatges del teatre català contemporani: de Benet i Jornet a Cunillé». <i>I Simposi Internacional sobre teatre català contemporani: De la transició a l’actualitat</i>. Barcelona: Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, 2006.</li> <li><span class="small-caps">Feldman</span>, Sharon G. «Paisatges europeus: Carles Batlle». A: <i>A l’ull de l’huracà. Teatre català contemporani</i>. Barcelona: L’Avenç, 2011, p. 267-302.</li> <li><span class="small-caps">Gallén</span>, Enric. «Pròleg». València: Tres i Quatre, 2020, p. 9-20.</li> <li><span class="small-caps">Miró</span>, Josep Maria. «Entrevista de Josep Maria Miró a Carles Batlle». <i>Pausa</i>, núm 27 (2007).</li> <li><span class="small-caps">Nietsche</span>, Lilli. «Entrevista a Carles Batlle». <i>Trànsits</i>. Barcelona: Arola, 2007, p. 7-19.</li> <li><span class="small-caps">Tor</span>, Alba. «Entrevista a Carles Batlle». <i>Quimera</i>, núm. 411, p. 46-50.</li> </ul> | |
| dc.subject | Dramaturg, traductor, investigador, professor i divulgador de les arts escèniques | |
| dc.title | Carles Batlle i Jordà |