Montse Amenós
| dc.coverage | (Barcelona, 1954 - ) | |
| dc.creator | Albert Pijuan Hereu | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:37:31Z | |
| dc.date.issued | 2024 | |
| dc.description | <p>Montse Amenós és una de les escenògrafes i figurinistes més destacades del teatre no només català, sinó també estatal, dels últims cinquanta anys. Es va llicenciar per l’Institut del Teatre de Barcelona en l’especialitat d’escenografia i de seguida es va posar a treballar com a escenògrafa i figurinista en l’ambient del teatre independent de la primera meitat dels anys setanta barcelonins, aquell on van germinar el Teatre Lliure i el Festival Grec i que tenia com a figura visible i far espiritual Fabià Puigserver, justament un escenògraf.</p> <p>La seva activitat no només es limita al teatre, on Amenós té els crèdits com a figurinista, escenògrafa o habitualment tots dos alhora de més d’un centenar de projectes; també ha treballat en publicitat, museus, concerts, exposicions, clausures de Jocs Olímpics, cinema i televisió. Des del 1975 i durant vint anys, tots els seus projectes els va firmar conjuntament amb el també escenògraf i figurinista Isidre Prunés (vegeu <a href="https://www.institutdelteatre.cat/publicacions/enciclopedia-arts-esceniques/id2853/isidre-prunes.htm?cerca_5=prunés">entrada</a> corresponent de l’EACAC). A banda de la seva incansable activitat com a professional, Amenós també ha estat docent de l’Institut del Teatre de Barcelona d’escenografia i ha col·laborat amb les universitats Menéndez y Pelayo i Complutense, les escoles EINA, ESDI o IDEP i en programes de Caixafòrum.</p> <p>En teatre, Amenós ha treballat amb les companyies i directors més destacats de l’últim quart de segle del XX i el primer del XXI. Ha estat la col·laboradora habitual de Dagoll Dagom, Adolfo Marsillach, Carme Portacelli, Carles Alberola o Pere Planella i ha treballat de manera més o menys puntual amb Carles Santos, La Cubana, El Tricicle, Josep Maria Mestres o Jordi Prat i Coll, per citar només alguns exemples.</p> <p>D’entre els molts premis que ha rebut per a la seva producció escènica podem destacar el Premi Nacional d’Escenografia (1986), el premi Max per a l’escenografia de <i>Mar i Cel </i>(2006), el Premi Especial de la Crítica Gonzalo Pérez d’Olaguer per la seva trajectòria (2015) o el premi Butaca per al disseny de vestuari en cinc ocasions. A més a més, va guanyar el premi Goya al millor disseny de vestuari l’any 1990 per la pel·lícula <i>El niño de la luna </i>d’Agustí Villaronga.</p> | |
| dc.description | <p>La figura de Montse Amenós, en tàndem durant vint anys amb Isidre Prunés, marca l’arrencada de «la generació d’escenògrafs catalans de la dècada dels anys vuitanta, i que han donat motiu a la floració de I’escenografia actual» (Salvat, 2001: 150). Deixebla confessa de Fabià Puigserver i molt propera a Iago Pericot, Amenós ha estat una creadora decisiva per a la modernització del teatre català ocorreguda especialment als anys setanta i vuitanta. La versatilitat d’Amenós és astoradora: provinent del teatre independent, ha dissenyat escenografies i vestuaris tant per a peces de cambra o performàtiques com per a obres del teatre comercial de més èxit del panorama català de les últimes dècades, o musicals de gran format o teatre de text. Cal fer una especial menció a la col·laboració ininterrompuda d’Amenós amb la companyia Dagoll Dagom, de la qual ha estat escenògrafa i figurinista de pràcticament totes les seves produccions, des del seu primer espectacle, <i>Antaviana </i>(1978), fins al comiat de la companyia amb el rellançament de <i>Mar i cel </i>(2024).</p> | |
| dc.identifier | 3157 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2721 | |
| dc.local.estrena | <p>(Fins a gener de 2025)</p> <p>1973. <i>Les troianes</i>, d’Eurípides. Direcció de Joan Lluís Bozzo. Universitat Autònoma de Barcelona. Vestuari.</p> <p>Desembre de 1975. <i>La jungla sentimental, </i>d’Emili Teixidor. Direcció de J. Anton Codina. Sala Villarroel, Barcelona. Vestuari.</p> <p>Desembre de 1976. <i>Mar i cel</i>, d’Àngel Guimerà. Direcció de Joan Lluís Bozzo. Lluïsos de Gràcia, Barcelona. Vestuari i escenografia.</p> <p>Gener de 1977. <i>El dia més foll</i>, de Beaumarchais. Direcció de J. Anton Codina. Teatre de l’Orfeó de Sants, Barcelona. Vestuari i escenografia.</p> <p>Abril de 1977. <i>La trempera matinera</i>, de La Trinca. Teatre Romea, Barcelona. Vestuari i escenografia.</p> <p>Juliol de 1977. <i>Primera història d'Esther, </i>de Salvador Espriu. Direcció de Ricard Salvat. Teatre Grec, Barcelona. Vestuari.</p> <p>Octubre de 1977. <i>Plany en la mort d’Enric Sirera</i>, de Rodolf Sirera. Direcció de Joan Ollé. Teatre del Celobert, Sitges. Vestuari i escenografia.</p> <p>1977.<i> Las arrecogías del beaterio de santa María La Egipcíaca</i>, de José Martín Recuerda. Direcció d’Adolfo Marsillach. Teatro de la Comedia, Madrid. Vestuari i escenografia.</p> <p>Març de 1978.<i> La leyenda de Gilgamesh. </i>Direcció de José Sanchis Sinisterra. Instituto de Estudios Norteamericanos, Barcelona. Escenografia i vestuari.</p> <p>Setembre de 1978. <i>Cabaret garfi d’or, </i>de Companyia Roba Estesa. Direcció de Núria Massot. Cúpula Venus, Barcelona. Escenografia i Vestuari.</p> <p><i>S</i>etembre de 1978. <i>La fira boja,</i> de Roba Estesa. Direcció de Núria Massot. Festes de la Mercè, Barcelona. Escenografia i vestuari.</p> <p>Octubre de 1978.<i> Woyzeck</i>, de Georg Büchner. Direcció de Joan Ollé. Teatre del Prado, Sitges. Vestuari i escenografia.</p> <p>Setembre de 1978.<i> Antaviana,</i> de Dagoll Dagom. Sala Villarroel, Barcelona. Escenografia i vestuari.</p> <p>Juny de 1979. <i>Hamlet, </i>de William Shakespeare. Direcció de Pere Planella. Teatre Itinerant Català, Barcelona. Vestuari i escenografia.</p> <p>1979.<i> No vols tassa... tassa i mitja</i>, de Companyia Roba estesa. Direcció de Núria Massot. Cúpula Venus, Barcelona. Vestuari i escenografia.</p> <p>Febrer de 1980. <i>Las bragas</i>, de Carl Sternheim. Direcció d’Ángel Facio. Teatro Bellas Artes, Madrid. Vestuari i escenografia.</p> <p>Agost de 1980. <i>El mentider, </i>de Carlo Goldoni. Companyia Ignasi Iglésias. Teatre Grec, Barcelona. Vestuari i escenografia.</p> <p>Gener de 1981. <i>Yo me bajo en la próxima ¿y usted?, </i>d’Adolfo Marsillach. Direcció d’Adolfo Marsillach. Teatro de la Comedia, Madrid. Vestuari i escenografia.</p> <p>Març de 1981. <i>La nit de sant Joan,</i> de Dagoll Dagom. Teatre Romea, Barcelona. Escenografia i vestuari.</p> <p>Juliol de 1981. <i>El criat de dos amos</i>, de Carlo Goldoni. Companyia Ignasi Iglésias. Jardins de la Casa de la Caritat, Barcelona. Vestuari i escenografia.</p> <p>1982.<i> L’encreuament del Niàgara, </i>de Rodolf Sirera. Direcció de Joan Ollé. Centre Dramàtic Sala Escalante, València. Vestuari i escenografia.</p> <p>Març de 1982. <i>Marat Sade, </i>de Peter Weiss<i>.</i> Direcció de Pere Planella. Teatre Romea, Barcelona. Escenografia i vestuari.</p> <p>Juliol de 1983. <i>Glups!,</i> de Dagoll Dagom. Teatre Municipal de Girona. Escenografia i vestuari.</p> <p>Setembre de 1983. <i>Mata-hari</i>, d’Adolfo Marsillach. Direcció d’Adolfo Marsillach. Teatro Calderón, Madrid. Vestuari i escenografia.</p> <p>Juliol de 1984. <i>De perdidos al rio</i>, de Rafa García i Juli Leal. Direcció de Juli Leal. Sala Escalante, València. Escenografia i vestuari.</p> <p>Juliol de 1984. <i>L’auca del senyor Esteve</i>, de Santiago Rusiñol. Direcció de Pere Planella. Teatre Grec, Barcelona. Escenografia i vestuari.</p> <p>Març de 1985. <i>Anselmo B</i>, de Francisco Melgares. Direcció d’Adolfo Marsillach. Teatro María Guerrero, Madrid. Escenografia i vestuari.</p> <p>Abril de 1985. <i>Anna o la venjança</i>, de M. Serrat Crespo. Direcció de Mar Targarona. Aliança Poble Nou, Barcelona. Escenografia i vestuari.</p> <p>Abril de 1985. <i>Ella, </i>de Herbert Achternbusch. Direcció de Carme Portaceli. Aliança Poble Nou, Barcelona. Escenografia i vestuari.</p> <p>Gener de 1986. <i>Mel Salvatge</i>, de Michael Frayn a partir d’Anton Txèhov. Direcció de Pere Planella. Teatre Romea, Barcelona. Escenografia i vestuari.</p> <p>Maig de 1986. <i>El Mikado,</i> de Dagoll Dagom. Teatre Auditòrium de Palma. Escenografia i vestuari.</p> <p>Juliol de 1986. <i>Antígona, </i>de Salvador Espriu. Direcció de Joan Ollé. Amfiteatro Romano, Mèrida. Escenografia i vestuari.</p> <p>Octubre de 1986. <i>El tango de Don Joan</i>, de Quim Monzó. Direcció de Jerôme Savary. Teatre Romea, Barcelona. Vestuari.</p> <p>Gener de 1987. <i>El 30 d’abril</i>, de Joan Oliver. Direcció de Pere Planella. Teatre Lliure, Barcelona. Escenografia.</p> <p>1987. <i>El contrabaix</i>, de Patrick Süskind. Direcció de Joan Ollé. Teatre Regina, Barcelona. Escenografia i vestuari.</p> <p>Octubre de1988. <i>Mar i Cel,</i> de Dagoll Dagom. Teatre Victòria, Barcelona. Escenografia i vestuari.</p> <p>Març de 1989. <i>La reina andaluza</i>, de Lope de Vega. Direcció de Carlos Gandolfo.</p> <p>Centro Andaluz de Teatro, Càdis. Escenografia i vestuari.</p> <p>1990.<i> Estan tocant la nostra cançó</i>, de Neil Simon i C.B. Sager. Direcció de Ricard Reguant. Teatre Goya, Barcelona. Escenografia i vestuari.</p> <p>Març de 1990. <i>La missió</i>, de Heiner Müller. Direcció de Carme Portaceli. Mercat de les Flors, Barcelona. Escenografia i vestuari.</p> <p>Juliol de 1990. <i>Nit de reis</i>, de William Shakespeare. Direcció de Konrad Zschiedrich. Mercat de les flors, Barcelona. Vestuari.</p> <p>Novembre de 1990. <i>Restauració, d’ </i>Eduardo Mendoza. Direcció de Ariel García Valdés. Teatre Romea, Barcelona. Escenografia.</p> <p>Març de 1991. <i>Trucades a mitjanit</i>, d’Eric Bogosian. Direcció de Pere Planella. Mercat de les Flors, Barcelona. Vestuari i escenografia.</p> <p>Febrer del 1991. Interview de Mrs. Muerta Smith <i>por </i>sus fantasmas, d’Agustín Gómez Arcos. Direcció de Carme Portaceli. Sala Olympia, Madrid. Vestuari i escenografia.</p> <p>Abril de 1991. <i>Terrífic,</i> d’El Tricicle. Teatre Tívoli, Barcelona. Escenografia.</p> <p>Gener de 1992. <i>El parc</i>, de Botho Strauss. Direcció de Carme Portaceli. Teatre Lliure, Barcelona. Vestuari i escenografia.</p> <p>1992.<i> ¡Tierra!, </i>de Juan Peña “El Lebrijano”. Direcció de Pere Planella. Teatro Español, Madrid. Escenografia.</p> <p>Abril de 1992. <i>Flor de Nit</i>, de Manuel Vázquez Montalbán. Direcció de Joan Lluís Bozzo.</p> <p>Teatre Victoria, Barcelona. Vestuari i escenografia.</p> <p>Juliol de 1992. <i>El dol escau a Electra</i>, d’Eugene O’Neill. Direcció de Josep Montanyès. Teatre Lliure, Barcelona. Escenografia.</p> <p>Novembre de 1992. <i>Los gatos</i>, d’Agustín Gómez Arcos. Direcció de Carme Portaceli. Teatro María Guerrero, Madrid. Vestuari i escenografia.</p> <p>Setembre de 1993. <i>Casem-nos una mica, </i>de Stephen Sondheim. Direcció de Pere Planella. Sala Villarroel, Barcelona. Escenografia.</p> <p><i>Gust de mel</i>, de Shelagh Delaney. Direcció de Lurdes Barba. Sant Andreu Teatre, Barcelona. Vestuari i escenografia.</p> <p>Novembre de 1993. <i>Nit i dia</i>, de Carles Alberola a partir del text de Ferran Torrent. Direcció de Carles Alberola. Teatre Rialto, València. Vestuari i escenografia.</p> <p>Juliol de 1994. <i>Shirley Valentine</i>, de Willy Russell. Direcció de Rosa María Sardà. Sala Villarroel, Barcelona. Vestuari i escenografia.</p> <p>Juliol de 1994. <i>Les alegres comares de Windsor</i>, de William Shakespeare. Direcció de Carme Portaceli. Teatre Grec, Barcelona. Vestuari i escenografia.</p> <p>Desembre de 1994. Queridos míos es preciso contaros ciertas cosas, d’Agustín Gómez Arcos. Direcció de Carme Portaceli. Teatro María Guerrero, Madrid. Vestuari i escenografia.</p> <p>Gener de 1995. <i>T’odio, amor meu,</i> de Dorothy Parker i Dagoll Dagom. Direcció de Joan Lluís Bozzo. Teatre Victoria, Barcelona. Vestuari i escenografia.</p> <p>Març de 1995. <i>Picadillo i canelons</i>, de Francesc Luchetti. Direcció de Lurdes Barba. Sant Andreu Teatre, Barcelona. Vestuari i escenografia.</p> <p>Març de 1995. <i>Arsènic i puntes de coixí</i>, de Joseph Kesselring. Direcció d’Anna Lizaran. Teatre Lliure, Barcelona. Vestuari i escenografia.</p> <p>Octubre de 1996. <i>El misántropo, </i>de Molière. Direcció d’Adolfo Marsillach. Teatro de la Comedia, Madrid. Vestuari i escenografia.</p> <p>Gener de 1996. <i>Maror</i>, de Rodolf Sirera. Direcció de Joan Lluís Bozzo.Teatre Romea, Barcelona. Vestuari i escenografia.</p> <p>Agost de 1996. <i>El retaule del flautista, </i>de Jordi Teixidor. Direcció de Joan Lluís Bozzo. Auditori del Camp de Mart, Tarragona. Vestuari i escenografia.</p> <p>Gener de 1997. <i>Dakota</i>, de Jordi Galceran. Direcció de Josep Maria Mestres. Teatre Principal, Olot. Vestuari i escenografia.</p> <p>Abril de 1997. <i>La serventa amorosa</i>, de Carlo Goldoni. Direcció d’Ariel García Valdés. Teatre Lliure, Barcelona. Vestuari i escenografia.</p> <p>Novembre de 1997. <i>Fum, fum, fum, </i>de Jordi Sánchez. Direcció de Josep Maria Mestres. Teatre Romea, Barcelona. Vestuari i escenografia.</p> <p>Juny de 1998. <i>La Celestina</i>, de Carmelo Bernaola i Adolfo Marsillach. Direcció d’Adolfo Marsillach. Teatro Real, Madrid. Vestuari i escenografia.</p> <p>Octubre de 1998. <i>Fuita</i>, de Jordi Galceran. Direcció d’Eduard Cortés. Teatre Principal, Barcelona. Vestuari i escenografia.</p> <p>Abril de 2000. <i>23 centímetres</i>, de Carles Alberola i Roberto Garcia. Direcció de Josep Maria Mestres. Teatre Poliorama, Barcelona. Vestuari i escenografia.</p> <p>Octubre de 2000. <i>Solness, el constructor</i>, d’Henrik Ibsen. Direcció de Carme Portaceli. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. Vestuari i escenografia.</p> <p>Març de 2001. <i>Tot Lloll</i>, de Lloll Bertran, Guillem-Jordi Graells i Josep Maria Mestres. Direcció de Josep Maria Mestres i Lluís Vidal. Teatre Poliorama, Barcelona. Vestuari i escenografia.</p> <p>Novembre de 2001. <i>La raya del pelo de William Holden</i>, de José Sanchis Sinisterra. Direcció de Daniel Böhr. Teatro Rialto, Madrid. Vestuari i escenografia.</p> <p>Gener de 2001. <i>La bella Helena</i>, de Jacques Offenbach. Direcció. Josep Maria Mestres. Teatre Victoria, Barcelona. Escenografia.</p> <p>Juny de 2001. <i>La historia de un caballo</i>, de Mark Rozovsky i Yuri Riashentsev. Direcció de Salvador Collado. Palacio de Festivales de Cantabria, Santander. Vestuari.</p> <p>Juny de 2002. <i>Geloses</i>, d’Esther Vilar. Direcció de Teresa Devant. Sala Villarroel, Barcelona. Vestuari i escenografia.</p> <p>Novembre de 2002. <i>¡Mamaaá!</i>, de Pep Antón Gomez i Jordi Sánchez. Direcció de Ángel Alonso. Teatre Condal. Vestuari i escenografia.</p> <p>Octubre de 2003. <i>Acosta’t, </i>de Patrick Marber. Direcció de Tamzin Townsed. Sala Villarroel, Barcelona. Vestuari i escenografia.</p> <p>Juliol de 2003. <i>La perritxola, </i>de Jaques Offenbach. Direcció de Joan Lluís Bozzo. Teatre Grec, Barcelona. Vestuari i escenografia.</p> <p>Setembre de 2003. <i>Patas arriba, </i>de Florence Cestac. Direcció de Joan Lluís Bozzo. Teatre Principal, Barcelona. Vestuari i escenografia.</p> <p>Maig de 2004. <i>Los verdes campos del edén</i>, d’Antonio Gala. Direcció d’Antonio Mercero, Teatro María Guerrer, Madrid. Escenografia.</p> <p>Maig de 2004. <i>Maria Rosa</i>, d’Àngel Guimerà. Direcció d’Ángel Alonso. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. Vestuari.</p> <p>Desembre de 2004. <i>Los caballos cojos no trotan,</i> de Luís del Val. Direcció d’Antonio Mercero. Teatre Principal d’Alacant. Escenografia.</p> <p>Novembre de 2005. <i>Mentiders</i>, d’Anthony Neilson. Direcció d’Abel Folk. Teatre Borràs, Barcelona. Vestuari i escenografia.</p> <p>Juny de 2005. <i>Yerma,</i> de Federico García Lorca. Direcció de Rafel Duran. Teatre Grec, Barcelona. Vestuari.</p> <p>Juliol de 2005. <i>Oscar o la felicidad de existir, </i>d’Eric-Emmanuel Schmitt. Direcció de Juan Carlos Pérez de la Fuente. Teatro Liceo de Salamanca. Escenografia.</p> <p>Novembre de 2005. <i>El presoner de la segona avinguda</i>, de Neil Simon. Direcció de Manuel Dueso. Sala Villarroel, Barcelona. Escenografia i vestuari.</p> <p>Novembre de 2005. <i>Jugant amb Molière</i>, de Juan Antonio Castro. Direcció d’Esteve Polls. Teatre Metropol, Tarragona. Escenografia i vestuari.</p> <p>Novembre de 2006. <i>Pels pèls, </i>de Paul Portner. Direcció d’Abel Folk. Teatre Borràs, Barcelona. Vestuari i Escenografia.</p> <p>Maig de 2007. <i>Òscar, una maleta dues maletes tres maletes, </i>de Claude Magnier. Direcció d’Abel Folk. Teatre Condal, Barcelona. Escenografia i vestuari.</p> <p>Juny de 2007. <i>Tres dramolette</i>, de Thomas Bernhard. Direcció de Carme Cané i Rosa Maria Sardà. Teatre Fortuny, Reus. Escenografia i vestuari.</p> <p>Setembre de 2007. <i>El Llibertí, </i>d’Eric Emmanuel-Schmitt. Direcció de Joan Lluís Bozzo. Teatre Poliorama, Barcelona. Escenografia i vestuari.</p> <p>Setembre de 2007. <i>Cosa de dos, </i>de Glòria Montero. Direcció de Rafel Duran. Biblioteca de Catalunya, Barcelona. Vestuari i escenografia.</p> <p>Novembre de 2007. <i>Estriptis,</i> de Mario Gas, Sol Picó, Carles Padrissa, Andrés Lima,</p> <p>Rafael Amargo i Jaime Chávarri. Teatre de Salt. Vestuari.</p> <p>Octubre de 2007. <i>A la toscana, </i>de Sergi Belbel. Direcció de Sergi Belbel. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. Vestuari.</p> <p>Febrer de 2008. <i>Ex,</i> de Muriel Robin i Pierre Palmade. Direcció d’Abel Folk. Teatre Borràs, Barcelona. Vestuari i escenografia.</p> <p>Abril de 2008. <i>Mortadelo y Filemón</i>, de Carlos Martín i Juanvi Pozuelo. Direcció de Ricard Reguant. Teatro Campoamor, Oviedo. Escenografia.</p> <p>Maig de 2008. <i>L’home, la bèstia i la virtut, </i>de Luigi Pirandello. Direcció de Pep Pla. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. Escenografia.</p> <p>Novembre de 2008. <i>El joc dels </i>idiotes, de Francis Veber. Direcció d’Antonio Calvo. Teatre Condal, Barcelona. Vestuari i escenografia.</p> <p>Novembre de 2008. <i>Aloma</i>, de Lluís Arcazo a partir de l’obra de Mercè Rodoreda. Direcció de Joan Lluís Bozzo. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. Vestuari i escenografia.</p> <p>Abril de 2009. <i>Anem a fer una musa, </i>de Q-Ars Teatre. Direcció de Rafel Duran. Brossa Espai Escènic, Barcelona. Vestuari.</p> <p>Maig de 2009.<i> Suplicants</i>, adaptació d’Èsquil d’Helena Tornero. Direcció de Rafel Duran. Sala Muntaner, Barcelona. Vestuari.</p> <p>Juny de 2009.<i> Mans quietes, </i>de Piti Español. Direcció de Carles Alberola. Teatre Talía, València. Escenografia i vestuari.</p> <p>Juliol de 2009. <i>La Ilíada, </i>adaptació d’Alessandro Baricco de l’obra d’Homer. Direcció de Tom Bentley. Biblioteca de Catalunya, Barcelona. Escenografia i vestuari.</p> <p>Gener de 2010. <i>Les cadires</i>, d’Eugene Ionesco. Direcció de Joaquín Candeias. Teatre El Musical, València. Escenografia i vestuari.</p> <p>Febrer de 2010.<i> El condenado por desconfiado, </i>de Tirso de Molina. Direcció de Carlos Aladro. Teatro Pavón, Madrid. Vestuari.</p> <p>Març de 2010. <i>Electra</i>, adaptació de Jeroni Rubió del text de Sòfocles. Direcció d’Oriol Broggi. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. Vestuari.</p> <p>Abril de 2010. <i>Dictadura-Transició-Democràcia</i>, de Xavier Albertí, Lluïsa Cunillé, Roger Bernat, Jordi Casanovas, Nao Albet i Marcel Borràs. Teatre Lliure, Barcelona. Escenografia.</p> <p>Maig de 2010. <i>Marburg, </i>de Guillem Clua. Direcció de Rafel Duran. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. Vestuari i escenografia.</p> <p>Octubre de 2010.<i> Rive Gauche, </i>de Marc Rosich. Direcció de Rafel Duran. Sala Muntaner, Barcelona. Vestuari.</p> <p>2011.<i> Kafka y la muñeca viajera, </i>de Jordi Sierra i Fabra. Direcció de Carles Alberola i Fernando Bernués. Teatre El Musical, València. Vestuari i escenografia.</p> <p>Gener de 2011. <i>Art</i>, de Yasmina Reza. Direcció de Joaquín Candeias. Teatre El Musical, València. Vestuari i escenografia.</p> <p>Octubre de 2011. <i>Shubertnacles humits</i>, de Carles Santos. Direcció de Carles Santos. Teatre de Salt. Vestuari i escenografia.</p> <p>Octubre de 2011. <i>Un fantasma a casa, </i>de Noël Coward. Direcció d’Antonio Calvo. Teatre Borràs, Barcelona. Escenografia.</p> <p>Octubre de 2011. <i>Fedra (Pleasure & Pain)</i>, de Marilia Samper. Direcció de Pep Pla. Sala Beckett, Barcelona. Vestuari i escenografia.</p> <p>Novembre de 2011. <i>Els 39 esglaons</i>, de John Buchan. Direcció d’Abel Folk. Teatre Capitol, Barcelona. Vestuari i escenografia.</p> <p>Juny de 2012. <i>My Fair Lady, </i>d’Alan Jay Lerner. Direcció de Jaime Azpilicueta. Auditorio de Tenerife. Escenografia.</p> <p>Novembre de 2013. <i>Als seus llavis madura la paraula, </i>de Joana Raspall. Direcció de Teresa Vilardell. Centre Parroquial de Sant Feliu de Llobregat. Vestuari i escenografia.</p> <p>Novembre de 2013. <i>Ficció, </i>de Carles Alberola. Direcció de Carles Alberola. Teatre Flumen, València. Vestuari i escenografia.</p> <p>Març de 2014. <i>M’esperaràs?</i>, de Carles Alberola. Direcció de Carles Alberola i Carles Sanjaime. Teatre Talía, València. Escenografia.</p> <p>Juliol de 2014. <i>L’eclipsi</i>, d’Alberto García Demestres i Paco Zarzoso. Direcció de Xavier Albertí. Teatre Nacional de Catalunya. Vestuari.</p> <p>Febrer de 2015. <i>Copi i Ocaña al purgatori, </i>de Marc Rosich. Direcció de Marc Rosich. Teatre Almeria, Barcelona. Escenografia.</p> <p>Octubre de 2015. <i>L’aneguet lleig, </i>de Carles Alberola. Direcció de Carles Alberola. Escalante Centre Teatral, València. Vestuari i escenografia.</p> <p>Novembre de 2015. <i>Patetisme Il·lustrat, </i>de Carles Santos. Direcció de Carles Santos. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. Vestuari i escenografia. </p> <p>Febrer del 2015. <i>Alè de vida, </i>de David Hare. Direcció de Magda Puyo. Sala Muntaner, Barcelona. Vestuari i escenografia.</p> <p>Setembre de 2016. <i>Scaramouch</i>e, de Dagoll Dagom. Direcció de Joan Lluís Bozzo. Teatre Victoria, Barcelona. Vestuari.</p> <p>Setembre del 2016. <i>Gente Bien</i>, de La Cubana. Direcció de Jordi Millán. Teatre Coliseum, Barcelona. Escenografia i vestuari.</p> <p>Octubre de 2016. <i>La note d’à coté</i>, d’Alfonso Vilallonga. Direcció d’Ernesto Collado. Teatre Lliure, Barcelona. Vestuari.</p> <p>Desembre de 2017. <i>Tic-Tac</i>, de Carles Alberola, Rodolf Sirera i Pasqual Alapont. Direcció de Carles Alberola. Teatre Principal, València. Escenografia.</p> <p>Octubre de 2018. <i>Els jocs florals de Canprosa</i>, de Santiago Rusiñol. Direcció de Jordi Prat i Coll. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. Vestuari.</p> <p>Novembre de 2018. <i>Carola</i>, de Maria Aurèlia Capmany. Direcció de Francesca Piñón. La Gleva, Barcelona. Escenografia i vestuari.</p> <p>Octubre de 2020.<i> La rambla de les floristes</i>, de Josep Maria de Sagarra. Direcció de Jordi Prat i Coll. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. Vestuari.</p> <p>Octubre de 2022. <i>Golfus de Roma</i>, de Stephen Sondheim. Direcció de Daniel Anglès. Teatre Condal, Barcelona. Vestuari i escenografia.</p> <p>Novembre de 2022. <i>Policias y ladrones</i>, d’Álvaro del Amo. Direcció de Carme Portaceli. Teatro de la Zarzuela, Madrid. Escenografia.</p> <p>Octubre de 2022.<i> La gata perduda</i>, de Victoria Szpunberg. Direcció de Ricard Soler. Gran Teatre del Liceu, Barcelona. Vestuari.</p> <p>Gener de 2025. <i>L’aranya</i>, d’Àngel Guimerà. Direcció de Jordi Prat i Coll. Teatre Nacional de Catalunya, Vestuari.</p> | |
| dc.peudefoto | Vaixell de Mar i cel de Dagoll Dagom, dissenyat per Montse Amenós.. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p><a href="http://www.montseamenos.cat/">Lloc web de Montse Amenós</a></p> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Garcia i Ferrer</span>, J. M; <span class="small-caps">Rom</span>, Martí. <i>Amenós-Prunés</i>. Barcelona: Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya, 1992.</p> <p><span class="small-caps">Salvat</span>, Ricard. «La molt controvertida situació de l’escenografia a Catalunya (1a Part)». <i>Assaig de Teatre. Revista de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral</i>, núm. 28 (juliol-setembre 2001), p. 141-157.</p> <p>«Teatrografia Isidre Prunés». <i>Assaig de teatre: revista de l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral</i>, núm. 72 (2009), p. 41-48.</p> | |
| dc.subject | Escenògrafa i figurinista | |
| dc.title | Montse Amenós | |
| dc.title.alternative | <p>Montserrat Amenós i Garcia</p> |