José Menchero

dc.coverage(Lleó, 1956 - )
dc.creatorIsabel Rojas Casas
dc.date.accessioned2026-01-14T15:36:59Z
dc.date.issued2020
dc.description<p class="p1">José Menchero va nàixer a Lleó i s'hi va formar en enginyeria de mines. Després va viure un temps a París, on va estudiar belles arts i va exposar els seus treballs com a artista plàstic. L’any 1984 es va instal·lar a Barcelona. Per aquella època va coincidir amb Sabine Dahrendorf i Alfonso Ordóñez i junts van fundar la companyia Danat Dansa. Menchero va realitzar durant dotze anys les escenografies de tots els espectacles d’aquesta companyia, que ha estat un pilar de la dansa contemporània a l’Estat i un dels grups amb més projecció internacional.</p> <p class="p2"> </p> <p class="p1">Ha treballat amb la companyia de dansa Lanònima Imperial i ha col·laborat en moltes ocasions amb les companyies de teatre de titelles Herta Frankel i La Fanfarra.</p> <p class="p1">També ha fet escenografies i espais escènics per a directors de teatre com Lurdes Barba, Mariona Masgrau, Toni Rumbau, Joan Castells, Albert Mestres i Queralt Riera.</p> <p class="p2"> </p> <p class="p1">L’any 1994 va rebre la Medalla de Plata al Mèrit en les Belles Arts, que atorga el Ministeri de Cultura d’Espanya, per la seva aportació a la dansa com a escenògraf.</p> <p class="p2"> </p> <p class="p1">Menchero és també soci fundador de Crema Espectacles, juntament amb la coreògrafa Anna Planas, l’artista plàstica i escriptora Montse Ginesta, i l’actor i dramaturg Manuel Veiga. Aquesta companyia va nàixer l’any 2008 amb l’objectiu de crear i projectar espectacles i esdeveniments interdisciplinaris amb sensibilitat artística i social que ajudin a promoure la fusió de cultures i el reconeixement de realitats diferents.</p> <p class="p3"> </p> <p class="p4">Entre el 2008 i el 2020 ha dissenyat espais per a les Festes de la Mercè de Barcelona. També entre aquests anys ha dissenyat i realitzat els escenaris per al festival de literatura per a nenes i nens Món Llibre. A més a més, des de 2004, Menchero col·labora com a escenògraf realitzant carrosses i altres elements d’attrezzo per a les cavalcades dels Reis Mags de Barcelona.</p>
dc.description<p class="p1">José Menchero és un escenògraf especialment reconegut per la seva aportació a la dansa. Artesà a més d'artista, treballa de manera excel·lent els materials com la fusta i el metall i concep les escenografies com escultures que emergeixen dels mateixos materials i creixen d'acord amb l'espai i el moviment, més enllà de la representació d'una idea o concepte de l'espectacle.</p> <p class="p2"> </p> <p class="p1">Els coreògrafs amb els quals ha treballat coincideixen en aquesta capacitat especial de Menchero per treballar els materials en moviment i per al moviment.</p> <p class="p2"> </p> <p class="p1">Els anys en què va treballar amb Danat Dansa van ser claus per a Menchero. Van portar el seu treball a París, al Théâtre de la Ville a la temporada 1990-1991. Així mateix, la seva aportació a la dansa a través d'aquestes escenografies va ser molt valuosa, per la qual, com ja s'ha esmentat anteriorment, se li va concedir la Medalla de Plata al Mèrit en les Belles Arts l’any 1994.</p> <p class="p2"> </p> <p class="p1">En escenografies com la de <i>Kaspar</i> (1992), per exemple, la interacció del dispositiu escenogràfic amb els ballarins és clau en la construcció de la dramatúrgia. En aquest cas hi havia una plataforma giratòria de fusta que impedia als ballarins avançar cap endavant, com li passa al personatge de l'obra, i el soroll que produïa en girar transmetia de manera terriblement angoixant els mateixos sentiments de Kaspar.</p> <p class="p2"> </p> <p class="p1">En moltes ocasions, s'ha destacat de Menchero el fet que executi personalment els projectes, més enllà de la concepció de la idea. Treballa com un artesà de manera rigorosa i al mateix temps apassionada, modificant les escenografies a mesura que les va construint segons les necessitats del projecte.</p> <p class="p1">José Menchero destaca, a més de per la manera d'interactuar amb l'espai i el moviment, perquè és un escenògraf de grans estructures i grans volums. Aquestes grans construccions, moltes vegades en moviment, són generalment el resultat genial de l'ús personal que l'escenògraf fa dels materials i de la seva manera artesanal de treballar-los.</p>
dc.identifier2877
dc.identifier.urihttps://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2554
dc.local.estrena<p class="p1">Alguns dels treballs més destacats:</p> <p class="p2"> </p> <p class="p3">2 març 1993. <i>Les cinc-centes i una nit</i>. Francesc Lucchetti. Direcció de Lurdes Barba. SAT (Sant Andreu Teatre) de Barcelona. (Escenografia i il·luminació).</p> <p class="p3">9 juliol 1997. <i>Désir</i>. Josep Maria Benet i Jornet. Direcció de Pierre Chabert. (escenografia amb Jaume Plensa).</p> <p class="p3">4 novembre 1998. <i>Sophia, la contadora de contes</i>. Mariona Masgrau. Direcció de Anastasi Rinos. Teatre Malic de Barcelona. (Escenografia).</p> <p class="p3">14 setembre 2000. <i>Shylock</i>. Gareth Amstrong. Direcció de Luca Valentino. Teatre Malic de Barcelona. (Escenografia).</p> <p class="p4">2 juliol 2001. <i>Eurídice y los títeres de Caronte</i>. Toni Rumbau (idea i llibret); Joan Albert Amargós (música). Direcció de Luca Valentino. Convent dels Àngels de Barcelona, dins del Festival Grec. (Escenografia).</p> <p class="p5">10 desembre 2003. <i>DO'M (El tibidabo s'esquerda)</i>. Enric Casasses.<span class="Apple-converted-space">  </span>Direcció de Albert Mestres. Sala Beckett de Barcelona. (Escenografia i vestuari).</p> <p class="p4">20 octubre 2004. <i>El despertar de les passions</i>. Rafael Metlikovez (autoria); Mariona Masgrau Bartis (dramatúrgia). Direcció de Anastasi Rinos. Sala Beckett, Barcelona. (Escenografia i il·luminació).</p> <p class="p4">3 novembre 2005. <i>Stabat</i>. Text original i llibret: Víctor Sunyol. Composició i direcció musical: Xavier Maristany.<span class="Apple-converted-space">  </span>Sala Beckett, Barcelona. (Espai escènic: José Menchero; Vestuari: José Menchero i Marina Sans).</p> <p class="p4">26 juny 2008. <i>Dos de dos</i>. Albert Mestres.<span class="Apple-converted-space">  </span>Direcció de Joan Castells. Brossa Espai Escènic, Barcelona. (Escenografia).</p> <p class="p4">24 maig 2012. <i>Nix tu, Simona</i>. Albert Pijuan. Direcció de Albert Mestres. Sala Beckett, Barcelona. (Escenografia, objectes i llum, amb Raquel Bonillo). La Patacada.</p> <p class="p4">28 juliol 2015. <i>Aquil·les o l’estupor</i>. Albert Mestres (autoria i direcció escènica); Knut Vaage (composició i direcció musical). Mercat de les Flors de Barcelona, dins del Festival Grec. La Patacada / IT Dansa. (Escenografia: José Menchero; Vestuari: José Menchero i Raquel Bonillo).</p> <p class="p4">21 juliol 2016. <i>Farsa</i>. Albert Mestres. Direcció de Albert Mestres. Museu d’Arqueologia de Barcelona, dins del Festival Grec. (Escenografia i il·luminació).</p> <p class="p4">12 setembre 2018. <i>Aquí. De Santander a NY</i>. Queralt Riera.<span class="Apple-converted-space">  </span>Direcció de Queralt Riera. Sala Atrium de Barcelona. (Escenografia i il·luminació).</p> <p class="p4">21 juliol 2020. <i>Pruna</i>. Queralt Riera. Direcció de Queralt Riera. Espai Joan Brossa, dins del Festival Grec de Barcelona. (Escenografia).</p>
dc.peudefotoAquil·les o l'estupor. Mercat de les flors, Sala Maria Aurèlia Capmany, 28 juliol 2015. Part 1 de 4.. Font: Escena digital de Catalunya
dc.relation<p class="p1">&lt;<a href="https://www.teatro.es/profesionales/jose-menchero-17382"><span class="s1">https://www.teatro.es/profesionales/jose-menchero-17382</span></a>&gt;</p> <p class="p3"><span class="s2">&lt;</span><span class="s1">http://cremaespectacles.com/wp-content/uploads/2016/07/JOSÉ-MENCHERO-cast.pdf</span><span class="s2">&gt;</span></p> <p class="p5"><span class="s2">&lt;<a href="http://www.sabinedahrendorf.com/templates/img/webImages/jose_menchero_escenografias.pdf"><span class="s3">http://www.sabinedahrendorf.com/templates/img/webImages/jose_menchero_escenografias.pdf</span></a>&gt;</span></p>
dc.subjectPintor i escenògraf
dc.titleJosé Menchero

Col·leccions

Copyright © 2026 Institut del Teatre | Tots els drets reservats | Avís legal