Joaquim Asensio d'Alcàntara i Navarro
| dc.coverage | (Barcelona, 1832 - Madrid (Espanya), 7-9-1879) | |
| dc.creator | Anna Vila Fernández | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:36:55Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;">Autor dramàtic, periodista, poeta i apuntador esporàdic, ocupava una plaça d’administrador de Correus a Girona. El 1874 va esdevenir secretari del Govern Civil. Va col·laborar en diversos periòdics de Barcelona i Madrid (<i>La Correspondencia Ilustrada, La Mañana</i>, <i>El Diario Español</i>, entre altres) en qualitat de redactor o de corresponsal. Morí a Madrid deixant vídua (Teresa Casado) i filla (Maria Ángeles) en condicions de precarietat econòmica.</span></p> | |
| dc.description | <p><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;">Joaquim Asènsio d’Alcàntara és un autor menor del segle XIX, que va conrear el drama històric i el gènere melodramàtic. La seva producció data entre el final dels anys cinquanta i els anys vuitanta del segle XIX, per bé que fou durant la meitat de la dècada dels seixanta quan va donar a la llum més obres, especialment en castellà. Pel que fa a la producció catalana o bilingüe —iniciada a meitat de segle arran de les iniciatives d’autors coetanis com els de l’òrbita dels teatres Odèon i Romea— són destacables els melodrames <i>Digna de Déu</i> i <i>Mistos </i>(1866), així com <i>El padre Gallifa </i>(1862), un drama històric escrit amb Modest Llorens i que va assolir un nombre considerable de representacions. Tal com recull Morell (1995: 225), existí certa enemistat entre l’autor i Frederic Soler, tal com es recull a la gatada <i>Lo boig de les campanilles</i> (1865).</span></p> | |
| dc.identifier | 2088 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2530 | |
| dc.local.publicacions | <p class="left" style="margin-left: 35.45pt; text-indent: -35.45pt;"><span class="small-caps" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;" data-mce-mark="1">Asènsio d’Alcàntara</span><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;" data-mce-mark="1">, J.; <span class="small-caps">Maza</span>, E. <i>Adéu siau o El payés en la corte. Joguet bilingüe en un acte i en vers.</i> Barcelona: Imp. N. Ramírez, 1861. Estrenat al Teatre Principal de Barcelona, 24 maig 1861.</span></p> <p style="margin-left: 35.45pt; text-indent: -35.45pt;"><span class="small-caps" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;" data-mce-mark="1">Asènsio d’Alcàntara</span><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;" data-mce-mark="1">, J.; <span class="small-caps">Llorens</span>, Modest. <i>El padre Gallifa o Un sospiro de la patria. Drama histórico en 5 cuadros y un prólogo</i>. Barcelona: Est. Tip. N. Ramírez, 1862. Estrenada al Teatre del Circ Barcelonès. </span></p> <p style="margin-left: 35.45pt; text-indent: -35.45pt;"><span class="small-caps" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;" data-mce-mark="1">Asènsio d’Alcàntara</span><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;" data-mce-mark="1">, J.; <span class="small-caps">Llorens</span>, Modest. <i>Los soldados de la industria. Drama en 3 actos y un prólogo en verso. </i>Barcelona: Imp. El Porvenir-Bassas, 1863. Estrenada al Teatre del Circ Barcelonès, 23 gener 1863.</span></p> <p style="margin-left: 35.45pt; text-indent: -35.45pt;"><span class="small-caps" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;" data-mce-mark="1">Asènsio d’Alcàntara</span><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;" data-mce-mark="1">, J.; <span class="small-caps">Carcassona</span>, Bartomeu. <i>La pubilla de Riudoms. Joguet bilingüe en 1 acte i en vers</i></span>. <span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;" data-mce-mark="1">1861. Manuscrit dipositat a Memòria Digital de Catalunya. Biblioteca de Catalunya (Ms. 5261). </span></p> <p style="margin-left: 35.45pt; text-indent: -35.45pt;"><span class="small-caps" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;" data-mce-mark="1">Asènsio d’Alcàntara</span><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;" data-mce-mark="1">, J.; <span class="small-caps">de Mena</span>, Todor; <span class="small-caps">Pellicer</span>, José L. [Ñapus]. <i>Calabazas y Cabezas: retratos al pastel. </i>Barcelona: Llibreria d’I. López Bernagosi, 1865.</span></p> <p style="margin-left: 35.45pt; text-indent: -35.45pt;"><span class="small-caps" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;" data-mce-mark="1">Asènsio d’Alcàntara</span><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;" data-mce-mark="1">, J. <i>¡Era ella! Zarzuela en un acto y en verso</i>. Música de Martin Fayés. Barcelona: Imp. Luis Tasso, 1854.</span></p> <p style="margin-left: 35.45pt; text-indent: -35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;" data-mce-mark="1">— <i>Amores perdidos: drama en 3 actos y en verso</i>. Barcelona: Impr. Nueva de J. Jepús i R. Villegas, 1859. Estrenat al Teatre Principal de Barcelona, abril 1859.</span></p> <p style="margin-left: 35.45pt; text-indent: -35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;" data-mce-mark="1">— <i>Cuarto menguante. Juguete en 1 acto y en verso. </i>Madrid: Imp. V. Lalama, 1860. Estrenada al Teatro del Circo (Madrid), febrer 1860. </span></p> <p style="margin-left: 35.45pt; text-indent: -35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;" data-mce-mark="1">— <i>Una página triste. Drama original en 3 actos y en verso</i>. Madrid: Imp. Escánez, 1863. Estrenada al Teatre del Circ Barcelonès, 1862.</span></p> <p style="margin-left: 35.45pt; text-indent: -35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;" data-mce-mark="1">— <i>De rejas adentro</i>. <i>Cantares</i>. Barcelona: Llibreria d’I. López Bernagosi, 1864. Pròleg de Víctor Balaguer. </span></p> <p style="margin-left: 35.45pt; text-indent: -35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;" data-mce-mark="1">— <i>Romances de ciego: colección de cantares. </i>Barcelona: Imp. N. Ramírez y Compañía, 1865.</span></p> <p style="margin-left: 35.45pt; text-indent: -35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;" data-mce-mark="1">— <i>Mistos. Quadre dramàtic, original, en un acte i en vers. </i>Barcelona: Impr. De la Viuda i Fills de Gaspar, 1866.</span></p> <p style="margin-left: 35.45pt; text-indent: -35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;" data-mce-mark="1">— <i>Los bandidos de levita. Drama en 3 actos</i>. Barcelona: Imp. Gaspar, 1866. Estrenat al Teatre Principal de Barcelona, 10 març 1866.</span></p> <p style="margin-left: 35.45pt; text-indent: -35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;" data-mce-mark="1">— <i>Creo. Boceto dramático en un acto. </i>Barcelona: Imp. Viuda e Hijos de Gaspar, 1866.</span></p> <p style="margin-left: 35.45pt; text-indent: -35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;" data-mce-mark="1">— <i>Digna de Déu. Drama original en 3 actes i en vers. </i>Barcelona: Imp. Viuda e Hijos de Gaspar, 1866. Estrenada al Teatre Romea, 13 febrer 1866. </span></p> <p style="margin-left: 35.45pt; text-indent: -35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;" data-mce-mark="1">— <i>¡Benditas sean! Quadro dramático en 1 acto y en verso</i>. Barcelona: Imp. De la Viuda e Hijos de Gaspar, 1868. Estrenat al Teatre Romea, 10 febrer 1868.</span></p> <p style="margin-left: 35.45pt; text-indent: -35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;" data-mce-mark="1">— <i>Mistos. Quadre dramàtic en un acte i en vers. </i>Barcelona: Imp. Viuda e Hijos de Gaspar, 1866. Estrenada al Teatre Romea, 5 desembre 1866.</span></p> <p style="margin-left: 35.45pt; text-indent: -35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;" data-mce-mark="1">— <i>A la vora del foc: cantars i harmonies. </i>Barcelona: Salvador Manero, 1867. Pròleg de Francisco de Mas i Otzet. </span></p> <p style="margin-left: 35.45pt; text-indent: -35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;" data-mce-mark="1">— <i>Romansos. Drama en 3 actes i en vers</i>. Barcelona: Imp. Salvador Manero, 1872. Arxiu Central Líric-Dramàtic de Rafael Ribas. Escrita per a la companyia del Teatre Català (Romea).</span></p> <p style="margin-left: 35.45pt; text-indent: -35.45pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;" data-mce-mark="1">— <i>Lo peor, ser vanidoso o Niños y mariposas. Comedia infantil en 1 acto y en verso. </i>Barcelona: E. Tip. N. Ramírez i Compañía, 1873.</span></p> <p><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;">— Pròleg a <span class="small-caps">Estorch i Siqués</span>, Pau. <i>Fábulas en verso</i>. Barcelona: Imp. I Litogràfica de Faustino Paluzie, 1886.</span></p> | |
| dc.peudefoto | Retrat de Joaquín Asensio de Alcántara (creative commons) | |
| dc.relation | <p><a href="https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0005617.xml">Joaquim Asènsio a enciclopèdia.cat</a></p> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;">Broch</span><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;">, Àlex (dir.). <i>Diccionari de la literatura catalana</i>. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2008.</span></p> <p><span class="small-caps" style="font-size: 12pt; line-height: 107%;">Elías de Molins</span><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;">, Antonio. <span class="valor"><i>Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX (apuntes y datos)</i>. Barcelona: Imp. De Fidel Giró, 1889.</span></span></p> <p style="margin-left: 36pt; text-indent: -35.45pt; line-height: 115%;"><span class="small-caps" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">Morell</span><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">, Carme. <i>El teatre de Serafí Pitarra: Entre el mite i la realitat (1860-1875)</i>. Barcelona: Curial i PAM, 1995.</span></p> <p><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;">[<span class="small-caps">s. n.</span>] «Noticias. Ha muerto…». Breu i esquela publicada a <i>La Mañana</i></span><span style="font-size: 12pt; line-height: 107%;">, núm. 109 (9 setembre 1909), p. 4.</span></p> | |
| dc.subject | Actor | |
| dc.title | Joaquim Asensio d'Alcàntara i Navarro |