Jordi Bertran
| dc.coverage | (Barcelona, 1952 - ) | |
| dc.creator | Jordi Auseller i Roquet | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:36:57Z | |
| dc.date.issued | 2018 | |
| dc.description | <p>El 1977 fou un dels membres del col·lectiu Grupo-Taller de Marionetas de Barcelona, on s’integrà com a músic, però de seguida es va sentir atret pel poder de fascinació i la capacitat de comunicació de les marionetes i els titelles. Posteriorment va formar part de dos grups titellaires: el Col·lectiu d’Animació de Barcelona (1978), dirigit per Carles Cañellas i amb el qual va actuar sovint a la plaça del Pi, un lloc habitual per als que feien titelles al carrer en aquella època; i la companyia ambulant Els Farsants (1979-1987), de la qual va ser cofundador juntament amb Toni Zafra i Teia Moner. Tot i que en un primer moment Bertran hi va exercir de músic, ben aviat va començar a manipular i a construir marionetes. Una de les més aconseguides fou el Bufaplanetes, un retrat de Pep Bou, l’artista de les bombolles de sabó. El 1986, gràcies a Josep M. Carbonell i el seu Festival Internacional de Titelles de Barcelona, va actuar en solitari al Llantiol en un programa dedicat a les marionetes, compartint escenari amb Hertha Frankel i la seva jove companyia. I un any després, el 1987, va fundar la seva pròpia companyia amb la intenció de difondre l’art de la marioneta de fil i d’arribar, preferentment, al públic adult. La seva primera actuació a la Fira de Tàrrega, amb <i>Antologia</i>, va fer que se li obrissin les portes dels mercats europeus i, aviat, mundials. El 1994, l’equip de Bertran —aleshores format per Santi Arnal, Karin Schaffer i Toni Zafra— va crear <i>Poemes visuals</i>, un espectacle basat en textos de Brossa i realitzat amb petits ninotets d’escuma que es va convertir en un dels títols més vistos en tota la història de la companyia. Un altre espectacle destacat fou <i>L’avar</i> (2000), una recreació de l’obra original de Molière protagonitzada per aixetes. Després d’aquesta proposta de teatre d’objectes, van venir més treballs, alguns dels quals reconeguts amb premis, com ara <i>Poti Poti Tatanet</i> (2003), pensat per als més menuts, que va aconseguir el Premi a la millor manipulació i interpretació a la <span style="font-variant-caps: small-caps;">XXI</span> Mostra de Titelles de la Vall d’Albaida 2005. Altres muntatges remarcables són <i>Ofèlia</i> (2007), <i>L’alè dels fils</i> (2009), <i>Marc </i>(2009), <i>Strada</i> (2014) i <i>Circus</i> (2015).</p> | |
| dc.description | <p>Actualment, la Companyia Jordi Bertran és una de les més reconegudes i prestigioses de Catalunya. Ha participat en els festivals d’arts escèniques més importants del món, ha fet gires per més de cinquanta països i ha treballat també en programes de televisió d’arreu.</p> | |
| dc.identifier | 2401 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2539 | |
| dc.peudefoto | Cartell de Power point on apareix Jordi Bertran. La Puntual, 9 - 20 desembre 2020. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <ul> <li><a href="http://www.jordibertran.cat"><http://www.jordibertran.cat></a></li> </ul> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Martín</span>, Josep A. <i>El teatre de titelles a Catalunya: aproximació i diccionari històric</i>. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998.</p> <p><span class="small-caps">Rumbau</span>, Toni. «Jordi Bertran: entre el fil i la guitarra. 40 anys de professió» [en línia]. <i>Putxinel·li </i>(març 2017). <<a href="http://www.putxinelli.cat/2017/03/28/jordi-bertran-entre-el-fil-i-la-guitarra-40-anys-de-professio/">http://www.putxinelli.cat/2017/03/28/jordi-bertran-entre-el-fil-i-la-guitarra-40-anys-de-professio/</a>> [Consulta: 14 juliol 2018].</p> <p> </p> <p> </p> | |
| dc.subject | Titellaire i músic | |
| dc.title | Jordi Bertran |