Rafel Duran Domenge
| dc.coverage | (Sant Llorenç des Cardassar, 1963 - ) | |
| dc.creator | Maria Ruiz Salom | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:37:47Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>Rafel Duran va néixer a Sant Llorenç des Cardassar però, en iniciar els seus estudis, s'establí de ben jove a Barcelona. Es diplomà del 1986 al 1989 a l'Institut del Teatre de Barcelona i treballà com a coordinador del cicle de monòlegs «De l'autor a l'actor» al Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Va ser professor a l'Institut del Teatre de Barcelona (fins al 2004) i és professor del taller d'escena d'òpera en el Conservatori del Liceu des del 2012. Va participar en els tallers de l'Aula de Teatre de la Universitat Autònoma de Barcelona (1996-2000) i va impartir un taller d'interpretació a l'escola ESADIB de Palma el 2010.</p> | |
| dc.description | <p>Creà la companyia teatral La d'Hac (1993-2000) amb la finalitat de poder presentar les seves propostes més personals, totes inscrites en la línia més renovadora del teatre de text contemporani, com ara <i>La nit just abans dels boscos</i> (1993), de Bernard-Maria Koltès; <i>El joc de l'impudor</i> (1994), d'Hervé Guibert, i <i>Abans de la jubilació</i> (1996), de Thomas Bernhard. Amb l'obra <i>Perifèria Koltès</i>, una tria de textos breus del mateix dramaturg estrenada a la Sala Beckett dins del Festival Grec el 1998, Duran va rebre el reconeixement del públic i de la crítica, ja que l'espectacle teatral va merèixer el premi Serra d'Or (1999) i la interpretació femenina va guanyar el premi de la Crítica de Barcelona (1998). El 1999 va dirigir <i>Cantonada Brossa</i>, de Joan Brossa, al Teatre Lliure de Gràcia i va continuar amb la direcció de la companyia La d'Hac amb obres com <i>Hurracan</i> (2000), d'Enric Nolla, i <i>El coronell ocell</i> (2000), de Hristo Boitxev; aquesta darrera és una de les primeres obres dirigides per Duran que fou representada al TNC.</p> <p>Va continuar la tasca com a director amb obres com <i>Una vida al teatre</i>, de David Mamet (Teatre Malic, 2001), i va començar a dirigir una quantitat considerable de teatre de text, tant d'autors propis de la literatura catalana com de la literatura universal, al Teatre Nacional de Catalunya. Destaquen <i>Panorama des del pont</i>, d'Arthur Miller (2006) —obra que va rebre el premi Àngel d'Or a la millor direcció teatral i el premi Butaca d'interpretació femenina, de repartiment i de vestuari—; <i>Mort de dama</i>, de Llorenç Villalonga (2009) —que va rebre onze premis, entre els quals el de millor espectacle, direcció, dramatúrgia, escenografia i vestuari dels premis Escènica, i el de millor interpretació femenina del premi de la Crítica de Barcelona i del premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya a Mercè Arànega per la seva interpretació de dona Obdúlia—; <i>Marburg</i>, de Guillem Clua (2010) —que va guanyar el premi Max a la interpretació femenina—, i <i>El mercader de Venècia</i>, de William Shakespeare (2012). Es decanta clarament per les dramatúrgies contemporànies, tot i que també ha dirigit autors clàssics, adaptant-los al context i a la societat actual. És el cas de <i>Medea Medea</i> (2004), de Sòfocles; <i>Les suplicants</i> (2008), d'Èsquil, o <i>Herodes rei</i> (2013), dramatúrgia a partir de diverses versions tradicionals d'autors anònims que ha merescut el premi de l'Associació de Teatres Públics de les Illes Balears al millor espectacle i a la millor interpretació masculina. Ha dirigit <i>Acorar</i>, d'Antoni Gomila (2011), espectacle que ha estat portat arreu dels Països Catalans i que ha merescut una quinzena de premis, entre els quals destaquen el premi a la millor direcció i al millor espectacle de l'Associació de Teatres Públics de les Illes Balears, i diversos premis al text, com el de la Crítica Serra d'Or, el Jaume II del Consell de Mallorca, el Bartomeu Oliver de l'Obra Cultural Balear i la menció especial de teatre dels premis Ciutat de Barcelona, 2013.</p> <p>Sempre ha mantingut relació amb el món de la música a través de l'òpera. De fet, va iniciar el seu recorregut com a director escènic d'òperes el 1991 amb <i>Don Giovanni</i>, de Mozart, i va seguir amb <i>L'elisir d'amore</i> (2000), de Gaetano Donizetti;<i> Carmen</i> (2002), de Georges Bizet;<i> L'ocasione fa il ladro</i> (2003), de Rossini;<i> L'heure espagnole</i> (2011), de Ravel;<i> Suor Angélica</i> (2011), de G. Puccini; <i>Anna Bolena</i> (2011), de Gaetano Donizetti, òpera amb la qual va debutar com a director escènic al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Així mateix, destaquen també les òperes de música electrònica contemporània que ha dirigides, com són <i>Trenes de marzo</i> (2006), del compositor danès Laars Graugard, i <i>Fortuny-Venise</i> (2009), de Diego dall'Osto.</p> <p>Va col·laborar a finals dels anys vuitanta amb en la revista teatral <i>El Público</i> escrivint articles sobre l'actualitat teatral del moment, va coordinar el cicle de monòlegs «De l'autor a l'actor» (CDGC) i va col·laborar en l'enregistrament del disc <i>No dóna gran cosa més l'agre de la terra</i> (2001). És el responsable de la direcció artística de l'espectacle <i>Solos</i> al Convent de Sant Agustí, un seguit de lectures dramatitzades de textos literaris que es varen dur a terme durant el Festival Grec del 2001, i de la direcció escènica del concert musical <i>Amic i amat</i>, de Maria del Mar Bonet, que es va estrenar al Grec del 2004.</p> | |
| dc.identifier | 1549 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2790 | |
| dc.local.estrena | <p>(Fins al 2014)</p> <p>25 febrer 1993. <i>La nit just abans dels boscos.</i> Bernard Maria Koltès. Teatre Malic. La d'Hac.</p> <p>1994.<i> El joc de l'impudor.</i> Hervé Guibert. Teatre Malic. La d'Hac.</p> <p>1996. <i>Abans de la jubilació.</i> Thomas Bernhard. Sala Beckett. La d'Hac.</p> <p>1998. <i>Perifèria Koltès.</i> Tria de textos breus de Bernard-Marie Koltès i l'obra teatral Tabataba. Sala Beckett. La d'Hac.</p> <p>1999. <i>Cantonada Brossa.</i> Joan Brossa. Teatre Lliure de Gràcia.</p> <p>2000.<i> Hurracan.</i> Enric Nolla. Sala Beckett. La d'Hac.</p> <p>9 novembre 2000. <i>El coronell ocell.</i> Hristo Boitxev. TNC.</p> <p>27 juny 2001. <i>Una vida al teatre.</i> David Mamet. Festival d'Estiu de Barcelona Grec.</p> <p>2004.<i> Medea Medea.</i> Sòfocles. Auditori de Sa Màniga.</p> <p>2 febrer 2006. <i>Panorama des del pont.</i> Arthur Miller. TNC.</p> <p>2008. <i>Les suplicants.</i> Èsquil, dramatúrgia d'Helena Tornero Burgués. Festival de Temporada Alta de Girona.</p> <p>22 gener 2009. <i>Mort de dama.</i> Llorenç Villalonga. TNC.</p> <p>19 maig 2010. <i>Marburg.</i> Guillem Clua. TNC.</p> <p>7 octubre 2011. <i>Acorar.</i> Antoni Gomila. Auditòrium Sa Màniga. Produccions de Ferro.</p> <p>2 febrer 2012. <i>El mercader de Venècia.</i> William Shakespeare. TNC.</p> <p>6 desembre 2013. <i>Herodes rei.</i> Dramatúrgia a partir de diverses versions tradicionals. Autors anònims. Auditòrium Sa Màniga.</p> | |
| dc.peudefoto | Mort de dama. Teatre Nacional de Catalunya, Sala Petita, 21 gener - 1 març 2009. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Rafael_Duran_i_Domenge">Rafel Duran a la Viquipèdia</a></p> <p><a href="https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0254693.xml">Rafel Duran a enciclopèdia.cat</a></p> | |
| dc.source | <p>Comunicació personal de l'autor (abril-maig 2014)</p> | |
| dc.subject | Director | |
| dc.title | Rafel Duran Domenge |