Consueta
| dc.creator | Francesc Massip | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-13T16:07:55Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>El mot català <i>consueta</i>, originàriament femení, designa el llibre en què consten les cerimònies consuetudinàries i els usos litúrgics d'una determinada església o monestir, com ara la <i>Consueta del monjo major</i> (1369) de la catedral de Tarragona o la <i>Consueta de la sagristia</i> (1511) de la seu de Mallorca. Per extensió, en l'època tardomedieval va passar a determinar els guions que recollien el contingut d'una representació escènica, com a «cosa acostumada» dins del temple; la posada en text dels diàlegs escènics s'efectuava en tinta negra, i les acotacions, habitualment en tinta vermella (per això s'anomenaven <i>rúbriques</i>). És a dir, les consuetes eren els quaderns que contenien les paraules i la descripció de l'acció d'una cerimònia dramàtica i que eren utilitzats per escenificar-la. En són una mostra la «Consueta del misteri de la gloriosa santa Àgata» (entorns de Ripoll, primeres dècades del segle <span class="small-caps">xvi</span>) i la «Consueta de la presa i conquista de Menorca feta per lo rei Anfós», copiada a Maó per Bartomeu Vives al final del segle <span class="small-caps">xvi</span>. La col·lecció més significativa d'aquests guions són les anomenades <i>Consuetes mallorquines</i>, un recull que el prevere mallorquí Miquel Pasqual va copiar a Búger del 1598 al 1599 i que conté quaranta-nou peces dramàtiques, trenta-quatre de les quals són designades com a <i>consueta</i>.</p> <p>Si bé en certes peces catalanes del segle <span class="small-caps">xvi </span>el terme <i>consueta</i> fa referència a la mateixa representació, no podem aplicar-ho a la <i>Festa d'Elx</i>, on encara avui conserva el sentit específic de 'llibre que en conté el text i la música' (la consueta). En el sínode del 1637, el bisbe de Tortosa Antolínez de Burgos va prohibir als clergues que es prestessin a dur el «librum comoediarum vulgo <i>La Consueta»</i> i en el sínode de Sogorb (1668) s'estableix, entre altres coses, que «a los Beneficiados y ordenados in sacris les mandamos […] que no representen, danzen o lleven la consueta en las comedias». Per tant, dur la consueta equivalia a exercir de director o organitzador de l'espectacle, perquè literalment el portaven a la mà durant l'acte per tal de «conduir» o de seguir el drama i assenyalar les indicacions oportunes als actuants. D'aquesta manera el terme passà a designar, en masculí (el <i>consueta</i>, perquè sempre era un home), l'encarregat de dirigir els intèrprets (el mestre de capella) o de coordinar els tècnics de l'escenografia i maquinària, situats en llocs estratègics de l'espai teatral. Per a la representació de la Festa d'Elx, el 1746 es traslladà el «Libro del Consueta de la cornisa», una còpia purament literària per a ús de l'encarregat de dirigir les aparicions de la maquinària aèria de la cornisa del temple estant.</p> <p>Quan arran de la professionalització dels actors, en l'època moderna, caigué en desús la presència del director amb la consueta en escena (presència necessària en representacions <i>amateurs</i> i puntuals), el nom masculí <i>consueta</i> passà a designar l'última persona que continuava tenint el text a la mà durant la representació: l'apuntador, que, més o menys amagat en un escotilló de l'escenari, després cobert amb el coverol, o disposat al fossat, darrere o sota l'escenari, podia donar el peu a qualsevol actor que ho necessités, com encara perdura sobretot en els teatres d'òpera o en el teatre d'aficionats.</p> | |
| dc.identifier | 2199 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/270 | |
| dc.peudefoto | Consueta per a la gran funció de Vespra i Dia de la mare de Déu de l'Assumpció, 1709, museu de la Festa, Elx. (creative commons) | |
| dc.source | <ul> <li><span class="small-caps">Massip</span>, Francesc. «La consueta de 1709 en escena: orígens i models d'una realitat canviant. The <i>consueta </i>of 1709: origins and models of a changing reality». <i>Scripta. International Journal of Medieval & Modern Literature & Culture </i>(núm. 3), 2014, p. 98-121. <<a href="http://ojs.uv.es/index.php/scripta/article/view/3791/3486">http://ojs.uv.es/index.php/scripta/article/view/3791/3486</a>></li> </ul> | |
| dc.title | Consueta |