Gensi (Fulgenci Mestres Bertran)
| dc.coverage | (Vilafranca del Penedès, 31-8-1965 - ) | |
| dc.creator | Jordi Jané i Romeu | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:36:40Z | |
| dc.date.issued | 2018 | |
| dc.description | <p>Als nou anys entra a la coral infantil vilafranquina L’Espinguet i als deu a l’Escolania de Montserrat, on fins als catorze rep, a més d’una àmplia formació cultural i humanística, una sòlida preparació musical (teoria, cant, piano i violí).</p> <p>Fa BUP i COU a Vilafranca i continua estudiant solfeig, piano i violí. Als setze anys comença a aplicar a L’Espinguet el sistema pedagògic après a Montserrat amb el pare Ireneu Segarra. Prepara la coral per a la cantata <i>El bruel de l’estany</i> (text de Maria Àngels Anglada, música d’Enric Ribó, 16a trobada de Corals Infantils de Catalunya, Barcelona, 1983).</p> <p>El curs 1983-1984 comença Interpretació a l’Institut del Teatre i s’hi llicencia el curs 1987-1988 amb una tesina sobre el musical <i>My fair lady</i>. Complementa la formació escènica amb cursos de claqué, ball de saló, dansa-jazz, acrobàcia i esgrima, i en dansa s’interessa per les tècniques Limon, Graham i Cunningham. Es diploma en piano, cant i violí al Conservatori Superior de Música del Liceu.</p> <p>Debuta al teatre professional amb <i>Blanc</i> (Cia. Curial Teatre, maig-juliol 1986) i <i>El Mikado</i> (Dagoll Dagom, 1986). Continua amb Dagoll Dagom fins al 1994, en què s’integra a Comediants fins al 1997 <i>(El llibre de les bèsties</i> i<i> Anthologia).</i> El 1998 participa al musical <i>Guys & Dolls</i> (TNC) i el 2000 a <i>ØBS </i>(la Fura dels Baus).</p> <p>Fa el seu primer treball de clown a <i>Utopista</i> (Monti & Cia, TNC, 1999). El mateix any substitueix Esteve Ferrer en el rol de Monsieur Loyal a <i>Klowns</i> (Monti & Cia.) i aprofundeix en la psicologia del pallasso blanc en els espectacles que aquesta companyia munta a continuació: <i>Pallassos de Nadal </i>(2001) i<i> Fòrum Dos mil i pico </i>(2002). També és amb Monti & Cia. que debuta com a clown i presentador en un circ tradicional (Circo Cardenal, 1999).</p> <p>El 2005, el circ alemany Roncalli fitxa els pallassos Joan Montanyès «Monti», Oriol Boixader «Oriolo» i Fulgenci Mestres «Gensi» (Monti & Cia.) per a l’espectacle <i>Zwischen Gestern und Morgen!.</i> Oriolo i Monti acaben el seu contracte a final del 2005, però Gensi el renova, i des d’aleshores i com a mínim fins a la temporada 2018, actua ininterrompudament al Circus Roncalli amb entrades de repertori i de represa. En aquest circ ha compartit pista amb diferents augustos: l’holandès Jan Van Dyke, el duo rus KGB, Oriolo (que va tornar al Roncalli les temporades 2013-2015), Bernhard Paul «Zippo» i David Larible, amb qui també ha fet gires internacionals en teatres amb els espectacles <i>Il clown dei clowns</i> i <i>Destino di clown.</i></p> <p>Icona principal de la imatgeria del Circus Roncalli, a més de les temporades d’itinerància amb carpa, Gensi ha actuat també en alguns programes nadalencs d’aquest circ al coliseu berlinès Tempodrom.</p> <p>Com a anècdota, quan el circ Roncalli va fitxar l’il·lusionista català Sergi Buka (temporades 2014 i 2015), els seus companys van batejar Buka, Gensi i Oriolo amb l’hiperònim «la crema catalana».</p> <p>Fulgenci Mestres ha fet recitals com a tenor solista (<i>Concerts modernistes,</i> textos i cançons d’Apel·les Mestres, 2004, enregistrat en CD el 2006), ha impartit Història del Musical i Tècnica Vocal (escoles Youkali i Coco Comin) i cursos de Clown i Teatre Musical a la Granja-Escola El Molino de Lecrín (Dúrcal, Granada).</p> | |
| dc.description | <p>Com a carablanca, Gensi pertany a la no gaire extensa nòmina de pallassos que, sense venir de nissaga circense, han aconseguit integrar-se als cànons i els sistemes de creació i explotació del circ tradicional itinerant.</p> <p>Va entrar en l’art del pallasso amb Monti & Cia., dedicats a revisitar el repertori clàssic pallassesc des d’una mirada teatral i contemporània, però en un curt lapse de temps va tenir l’oportunitat d’endinsar-se també en l’univers dels circs clàssic i post-clàssic (Cardenal i Roncalli). Totes dues circumstàncies han proporcionat a Fulgenci Mestres un sòlid coneixement dels arquetips i els mecanismes dramatúrgics interns de les entrades de pallassos. Aquesta base i el contrast diari amb públics molt diversos li permeten anar enriquint de matisos el seu <i>personatge</i> clown per intentar construir un caràcter escènic allunyat del clixé autoritari en què la tradició circense del segle XX ha tendit a encasellar el pallasso enfarinat.</p> | |
| dc.identifier | 2274 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2417 | |
| dc.local.estrena | <p><strong>Estrenes </strong>(com a actor de teatre)</p> <ul> <li>30 abril 1988. <i>La història del soldat, </i>de Joan Casas. Direcció Joan Anton Sánchez. Círcol Catòlic (Badalona). Cia Dau rodó.</li> <li>6 març 1987. <i>El Mikado.</i> Llibret: W. S. Gilbert. Música: A. Sullivan. (Versió castellana de Xavier Bru de Sala). Direcció: Joan-Lluís Bozzo. Direcció musical: Joan Vives. Teatro Monumental (Madrid). Dagoll Dagom.</li> <li>7 octubre 1988. <i>Mar i Cel,</i> d’Àngel Guimerà/Xavier Bru de Sala. Música: Albert Guinovart. Direcció: Joan-Lluís Bozzo. Teatre Victòria (Barcelona). Cia. Dagoll Dagom.</li> <li>7 abril 1993. <i>Flor de nit,</i> de Manuel Vázquez Montalbán. Música: Albert Guinovart. Direcció: Joan-Lluís Bozzo. Teatre Victòria (Barcelona). Cia. Dagoll Dagom.</li> <li>5 maig 1993. <i>Historietes</i> (recull d’escenes de 7 espectacles de Dagoll Dagom). Autors de textos i música: diversos. Direcció: Joan Lluís Bozzo, Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel. Teatre Fortuny (Reus). Cia. Dagoll Dagom.</li> <li>2 febrer 1995. <i>El llibre de les bèsties,</i> de Ramon Llull (adaptació: Comediants). Direcció: Joan Font. Teatre Romea (Barcelona). Comediants.</li> <li>10 novembre 1996. <i>Anthologia</i> (“recull de les millors escenes de la trajectòria teatral de Comediants”). Direcció: Joan Font. Teatre Victòria (Barcelona). Comediants.</li> <li>17 abril 1998. <i>Guys & Dolls,</i> de Frank Loesser, Jo Swerling i Abe Burrows. Versió catalana: Salvador Oliva. Posada en escena i dramatúrgia: Mario Gas. Direcció musical i arranjaments: Manuel Gas. TNC, sala Gran.</li> <li>1 maig 2000. <i>ØBS.</i> Director: Pep Gatell. Nau annexa al Teatre Nacional Flamenc. Brussel·les. La Fura dels Baus.</li> </ul> <p> </p> <p><strong>Estrenes </strong>(com a clown) </p> <ul> <li>22 abril 1999. Idea, guió i direcció: Joan Montanyès/Jordi Purtí. TNC, sala Tallers. Monti & Cia.</li> <li>Del 12 novembre 1999 al 6 desembre 1999. Clown i presentador, amb Monti & Cia., al Circo Cardenal (Las Palmas de Gran Canaria).</li> <li>Del 22 desembre 2001 al 6 gener 2002. <i>Pallassos de Nadal.</i> Teatre Lliure (Gràcia). Monti & Cia.</li> <li>24 novembre 2002. <i>Fòrum 2 mil i pico.</i> Guió: Oriol Boixader, Josep Maria Mestres i Joan Montanyès. Direcció: Joan Montanyès. Direcció musical: Lluís Vidal. Teatre Lliure (Montjuïc). Monti & Cia.</li> <li>7 abril 2005. Entrades de repertori amb Monti & Cia. a l’espectacle <i>Zwischen Gestern und Morgen!.</i> Direcció: Bernhard Paul. Carpa del Circus Roncalli. Essen (Alemanya).</li> <li>Del 2005 al 2018 continua lligat al Circus Roncalli tant en les temporades de circ com en programacions nadalenques en locals com el Tempodrom de Berlín i en esdeveniments especials.</li> </ul> | |
| dc.local.publicacions | <p> </p> <p> </p> | |
| dc.peudefoto | Utopista. Teatre Nacional de Catalunya, Sala Tallers, 22 abril - 16 maig 1999. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p>Entrada de pallassos amb els augustos Zippo i Jan Van Dyke:<br /><a style="background-color: initial; font-size: 14.4px;" href="https://www.youtube.com/watch?v=uWgmnCOblbI">https://www.youtube.com/watch?v=uWgmnCOblbI</a></p> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Barrera</span>, Marcel. «Tres catalans al Circus Roncalli». Revista <i>Zirkòlika</i>, núm. 43 (hivern 2014), p. 5-8.</p> <p><span class="small-caps">Bech</span>, Ramon. «Gensi, un català al Roncalli». Revista <i>Zirkòlika</i>, núm. 12 (primavera 2007), p. 23.</p> <p><span class="small-caps">Dehurtevent</span>, François; <span class="small-caps">Kervinio</span>, Yvon; <span class="small-caps">Simon</span>, Martine. <i>Hors Piste.</i> Étel, França: Ed. L’Aventure Carto, 2008.</p> <p><span class="small-caps">Diversos autors</span>. <span class="small-caps">Mauri</span>, Albert; <span class="small-caps">Ollé</span>, Àlex (editors). <i>La Fura dels Baus 1979-2004. </i>Barcelona: Electa (Grupo Editorial Random House Mondadori), 2004.</p> <p><span class="small-caps">Fontanella</span>, Alberto. «L’altra faccia del clown». Revista <i>Circo</i>, anno XLIII, núm. 5 (maig 2011).</p> <p><span class="small-caps">Güell</span>, Manel. «Fulgenci Mestres. El teatre musical a la sang». Revista <i>El 3 de nou</i>, núm. 8 (maig 1988), p. 4-9.</p> <p><span class="small-caps">Happe</span>, Susanne. «Von der Schauspielbühne unters Chapiteau (De l’escenari a la carpa». Diari <i>Kölnische Rundschau </i>(12 maig 2006), p. 33.</p> <p><span class="small-caps">Jané</span>, Jordi. «Una conversa amb Fulgenci Mestres, actor i carablanca». Revista <i>Zirkòlika</i>, núm. 26 (tardor 2010), p. 34-36.</p> <p><span class="small-caps">Jané</span>, Jordi. <i>152 Volts de pista</i> (2 volums). Tarragona: Arola Editors, 2013. (Col·lecció Eines de Circ)</p> | |
| dc.subject | Actor i clown (pallasso carablanca) | |
| dc.title | Gensi (Fulgenci Mestres Bertran) |