Carles Grassi Techi
| dc.coverage | (Barcelona, 23-4-1818 - Madrid, 1886) | |
| dc.creator | Albert Tomàs Monsó | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:38:28Z | |
| dc.date.issued | 2020 | |
| dc.description | <p style="text-align: justify;">Fill d’un professor d’oboè italià. Com a conseqüència de la situació política de principis de segle, la família marxà a Itàlia quan encara era nen; allà començà els estudis d’oboè amb el seu pare, que continuà després del retorn a Barcelona al cap de poc temps. Amb tretze anys ocupava les places de violí i arpa a l’orquestra del teatre de la Santa Creu. Amb divuit anys guanyà la plaça d’oboè a la mateixa orquestra, que compaginà amb la d’arpa. Substuí el seu pare com a músic major a la Banda del Regiment d’Artilleria de Barcelona. El 1855 obtingué la plaça de primer oboè de la Real Capilla de Madrid i el 1857 consta com a professor d’oboè al Conservatorio de Madrid. Anys a venir fou director de la Banda del 5è Regiment d’Artilleria de Madrid. Morí el 1886 a Madrid.</p> | |
| dc.description | <p style="text-align: justify;">Grassi ha passat a la posteritat, majorment, com a virtuós de l’oboè. Paralel·lament, però, desenvolupà també una faceta de compositor. En un moment de forta agitació política i influït pels aires de renovació del panorama operístic dels anys trenta i quaranta del segle <span style="font-variant-caps: small-caps;">XIX </span>(amb Mercadante i el primer Verdi al capdavant i en plena disputa entre el Teatre del Liceu i el Teatre Principal), arribà a estrenar <i>Il proscrito di Altemburgo</i> el 1843, amb llibret de la seva germana Àngela. Amb motiu del naixement d’Isabel II, el 1852 l’Ajuntament de Barcelona li encarregà un <i>Himno</i> per a quatre orquestres, que li reportà gran èxit. Fou també l’autor d’una missa en honor a Santa Bàrbara.</p> | |
| dc.identifier | 2702 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2935 | |
| dc.local.estrena | <p><i>Il proscrito di Altemburgo</i>. Llibretista: Angela Grassi. Teatre de la Santa Creu de Barcelona.</p> | |
| dc.peudefoto | Icona que representa un músic. Font: Generat per IA | |
| dc.relation | <p><a href="https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0030944.xml">https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0030944.xml</a></p> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Cortès i Mir</span>, Francesc. «La música catalana dels segles <span class="small-caps">XIX-XXI</span>». A: Bonastre, Francesc; Cortès, Francesc (coords.). <i>Història Crítica de la Música Catalana</i>. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2009, p. 423-514.</p> <p><span class="small-caps">Ricart i Matas</span>, Josep. <i>Diccionario biográfico de la música</i>. Barcelona: Iberia, 1966.</p> <p><span class="small-caps">Sobrino</span>, Ramón. «Grassi Techi, Carlos». A: Casares Rodicio, Emilio (dir.). <i>Diccionario de la música española e hispanoamericana V</i>. Madrid: Sociedad General de Autores y Editores, 1999, p. 877.</p> | |
| dc.subject | Oboista, director i compositor | |
| dc.title | Carles Grassi Techi |