Club de Futbol Junior

Agrupació esportiva fundada el 1917 per un grup de nois de famílies benestants barcelonines, com els Carroggio, els Hastings, els Serrahima, els Chopitea Uhthof, els Prat, J. López de Sagredo i els de Ferrater, que volien ocupar llurs nois d'entre vuit i setze anys a omplir el temps de lleure a l'activitat esportiva en el context d'una certa qualitat tècnica. Disposaren d'espais per a la pràctica de l'esport a la zona de Pedralbes i s'afegiren a les lligues de les categories corresponents i, quan aquella preuada zona fou urbanitzable, es van traslladar a Sant Cugat del Vallès, on en l'actualitat mantenen viu el club, dedicat a diverses activitats esportives. Al marge del conreu de l'esport, la institució, amb aquest mateix nom, inicià algunes representacions líriques en forma de paròdia, com una Aïda (1931) interpretada només per homes que els permeté de recollir diners per al lloguer de nous espais. A partir de llavors, el Club es dedicà a la creació ocasional d'espectacles operístics que, a més de complaure les seves expectatives culturals, els permetia obtenir ingressos per al club. Una vegada a l'any, cap a finals de curs, llogaven un espai, el Tívoli o el Gran Teatre del Liceu, i preparaven un espectacle operístic, generalment inèdit a Barcelona, buscant llibrets i partitures, confegint els decorats, organitzant l'orquestra i el director i llogant cantants de nivell suficient per obtenir resultats satisfactoris. El seu atreviment fou tan ben rebut que van participar amb un espectacle operístic en el III Congrés de la Societat Internacional de Musicologia (abril 1936).

D'aquesta manera des del 1932 al 1967 van representar Il barbiere di Siviglia de Rossini (1932), Tsar Saltan de Rimski-Korsakov (1933), La núvia venuda de Smetana (1934), Il barbiere di Siviglia de Paisiello (1935), Una cosa rara de Martin i Soler (1936), Alcina de Händel (1943), Le coq d'or de Rimski-Korsakov (1944, 1946), Der Barbier von Bagdad de Cornelius (1947), Die Fledermaus de J. Strauss (1948), L'amor de les tres taronges de Prokofiev (1949), Merlin d'Albéniz (1950), Czar und Zimmermann de Lortzing (1951), L'heure espagnole de Ravel i L'ivrogne corrigé de Gluck (1953), Svanda el gaiter de Weinberger (1954), I quattro rusteghi de Wolf-Ferrari (1955), Il ritorno di don Pedro d'Erismann-Mozart (1956), Die Kluge i Carmina Burana d'Orff (1958), La dama boba de Wolf-Ferrari (1964) i Il mondo della luna de Haydn (1967). Van comptar amb el suport de directors com Josep Sabater i d'escenògrafs i músics entusiastes que van deixar una petja en la història de l'òpera.

La singularitat d'un club esportiu dedicat al conreu ocasional però rigorós de l'òpera ha donat testimoni de l'interès que els fills de la burgesia catalana tenien per l'esport i per la cultura. En les darreres dècades, ocupat ja l'espai cultural per altres activitats de relleu, el Club de Futbol Junior s'ocupa només del conreu de l'esport.