Joan Lamote de Grignon i Bocquet

De família d'ascendència francesa, passà la infantesa a Tortosa. Allà inicià els estudis i cap al 1885 es traslladà a Barcelona. Estudià al Conservatori del Liceu, on també fou professor.

Inicià la seva activitat directorial el 1902 al capdavant de l'orquestra de l'Associacio Musical de Barcelona. El 1910 optà a la direcció de la Banda Municipal, però per raons polítiques no li fou concedida la plaça. Com a resposta, el 1911 fundà l'Orquestra Simfònica de Barcelona, que dirigí fins al 1925. El 1913 dirigí amb obres pròpies l'Orquestra Filharmònica de Berlín, consolidant així la seva vàlua com a director.

El 1914 fou nomenat finalment director de la Banda Municipal. La reforma que hi imposà atorgà categoria i qualitat a la Banda. La seva tasca se centrà en l'adaptació de repertori simfònic per a banda i contribuí a la difusió d'aquest repertori en l'àmbit popular. Richard Strauss volgué dirigir la Banda en un concert el 1925, i acordà una gira per Alemanya durant l'agost de 1927.

El 1936 formà part de l'organització del Festival de la Societat Internacional de Música Contemporània celebrat a Barcelona. Després de la Guerra Civil fou destituït del càrrec i enviat a l'exili a València on, el 1942, fundà i dirigí l'Orquestra Municipal d'aquella ciutat. El 1948 tornà a Barcelona i reprengué l'activitat com a director fins a la seva mort.

La seva obra comprèn nombroses transcripcions i arranjaments. Cal destacar l'oratori La nit de Nadal (1906), el poema simfònic Medora (1899), nombroses cançons amb piano i amb orquestra, així com composicions religioses. Per a l'escena, cal esmentar algunes obres, com el quadre dramàtic Imagina (1984), el sainet líric En todas partes cuecen habas (1895), algunes sarsueles i l'òpera Hespèria (1907). 

Provinent de l'estètica del modernisme, de la qual fou un dels representants més destacats, la seva obra s'encaminà vers nous plantejaments, palesos especialment en el seu treball orquestral, molt sòlid i de gran nivell. S'ha valorat molt la seva dedicació a la direcció, a la qual va centrar bona part de la seva vida, però cal atendre també les seves composicions, que enclouen un valor molt rellevant. De gran valor són també les seves transcripcions per a banda d'obres fonamentals del gran repertori simfònic, que encara són utilitzades per l'actual Banda Municipal de Barcelona.