Ricard Gázquez Pérez
| dc.coverage | (Barcelona, 18-6-1969 - ) | |
| dc.creator | Albert Tomàs Monsó | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:37:52Z | |
| dc.date.issued | 2022 | |
| dc.description | <p>Llicenciat en Filologia Hispànica i Doctor en Arts Escèniques per la UAB, Gázquez completa la seva formació en els tallers de José Sanchis Sinisterra i Yves Lebeau. Acualment és el director artístic de l’Aula de Teatre de la UAB, ha impartit diversos tallers a la Sala Beckett i ha exercit de professor de dramatúrgia i escenificació a l’Institut del Teatre, l’ERAM-UdG i l’ESAD Eòlia.</p> <p>Gázquez inicia la seva carrera a finals dels anys noranta als tallers universitaris de la UAB, que dirigeix des de l’any 2006. Allà compagina dramatúrgia i docència, un binomi que l’acompanyarà durant tota la seva trajectòria professional. Paral·lelament, el 1999 estrena <i>Addictes a la Pepsi </i>a la Sala Beckett i el 2001, <i>Una visió del buit</i>, una obra de creació col·lectiva amb Anabel Moreno, amb qui posa en marxa, un any més tard, la companyia Niederungen. Amb <i>Niederungen</i> (2002), la primera obra de la companyia, Gázquez representa novament a la Beckett i al Sitges Teatre Internacional, guanya el Premi Butaca al millor espectacle de petit format i a la millor escenografia, i posteriorment gira per Espanya, França i Hongria.</p> <p>Durant els 2000 Gázquez compagina l’escriptura dramàtica —<i>Sweet dreams</i>, coestrita amb Enric Nolla (2005); <i>Folie en famille</i>, nominada als Premis Butaca (2007)— amb la direcció escènica d’altres projectes —<i>Efectes secundaris</i>, d’Ada Vilaró (2007); <i>Jaula</i>, d’Itzíar Pascual (2008)— i l’escriptura de peces radiofòniques —<i>Els inquilins</i>, a Catalunya Ràdio (2006); <i>Una nit</i> i <i>Simulacre</i>, a COM Ràdio (2008). Des les creacions més recents destaquen sobretot <i>Lengua atolondrada </i>(2013) i <i>Glásnost</i>, estrenades a la Fabra i Coats, i <i>Los Satélite</i> (2020), estrenada virtualment a la Sala Online del Teatre Lliure i guanyadora del Premi Born de Teatre 2019.</p> <p>Com a ajudant de direcció, Gázquez ha treballat també amb noms com Victoria Spunzberg i Rafel Duran, amb qui ha col·laborat en diverses ocasions.</p> | |
| dc.description | <p>La proposta escènica de Gázquez es caracteritza pel revisionisme del teatre de text des d’una concepció física, coreogràfica i audiovisual. Gázquez sempre ha prioritzat la performativitat i la creació col·lectiva a través del treball actoral, basat en el ritme i el gest, a la recerca de nous llenguatges escènics que depassin els límits de la paraula. Com a dramaturg i com a director treballa amb una idea de partitura escènica i sovint s’expressa a través de la dansa, que incorpora als seus espectacles en peu d’igualtat amb el text, el moviment i la creació d’espais.<i> Niederungen </i>(2002), un dels seus grans èxits, constitueix una de les propostes més interessants del seu teatre físic i visual, que explota l’acció com a nucli de sentit i hi incorpora adés titelles, adés objectes escenogràfics o d’atrezzo. La disfunció comunicativa del llenguatge és una de les pedres de toc del teatre de Gázquez; per exemple, a <i>Addictes a la Pepsi</i> (1999), en què els personatges parlen entre ells amb codis comunicatius propis, desconeguts per a l’espectador, i a <i>Folie en famille</i> (2007), en què han de recórrer a la llengua de signes per abordar la violència de gènere a la llar. </p> <p>En les seves obres és habitual la incorporació de la tecnologia, la intel·ligència artificial i els sistemes digitals, que hi acostumen a jugar un paper estructural. Àdhuc la projecció d’imatges, la il·luminació, que utilitza tant en la construcció de la faula com en la creació d’espais (<i>La lengua atolondrada</i>, 2013) o el teatre d’ombres (<i>Sweet dreams</i>, 2005). La tecnologia també és tractada temàticament en les seves obres (<i>La montaña virtual y otros cuentos tecnológicos</i>, 2014), que sovint duen implícita una reflexió sobre el deteriorament humà i l’obsolescència programada.</p> <p>Allunyat dels circuits comercials, Gázquez ha dut a escena les seves idees estètiques sobretot a través dels espectacles de la companyia Niederungen i de l’Aula de Teatre de la UAB. A més de les obres estrenades, també és autor de <i>Llengua de Bou</i> (1999), <i>Tarta Tatin</i> (2001), <i>Nocturn a quatre mans</i> (2008) i <i>S’horabaixa </i>(2016).</p> | |
| dc.identifier | 2979 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2809 | |
| dc.local.estrena | <p><i>Autoria i direcció</i></p> <p>17 novembre 1999. <i>Addictes a la Pepsi</i>. Sala Beckett.</p> <p>24 maig 2001. <i>Una visió del buit</i>. Autoria i direcció col·lectiva amb Anabel Moreno. Sala Beckett.</p> <p>1 juny 2002. <i>Niederungen</i>. Autoria col·lectiva amb Annabel Moreno i Herta Müller. Sitges Teatre Internacional. Companyia Niederungen.</p> <p>8 octubre 2005. <i>Muralles de Jericó.</i> Sala Beckett.</p> <p>10 desembre 2005. <i>Sweet Dreams</i>. Autoria col·lectiva amb Enric Nolla. Tantarantana Teatre. Companyia Niederungen.</p> <p>28 febrer 2007. <i>Folie en famille</i>. Sala Beckett. Companyia Niederungen.</p> <p>24 maig 2013. <i>La Lengua Atolondrada</i>. Fabra i Coats. Companyia Niederungen.</p> <p>14 novembre 2014. <i>La Montaña Virtual y otros cuentos tecnológicos. </i>Teatre Kaddish. Companyia Niederungen.</p> <p>Juny 2016.<i> Cocina Límite</i>. Local de l’Associació Cultural La Rosa de Martínez. Companyia Niederungen.</p> <p>7 maig 2018. <i>Glásnost</i>. Fabra i Coats. Companyia Niederungen.</p> <p>15 octubre 2020. <i>Los Satélite</i>. Teatre Lliure, sala Online.</p> <p><i>Direcció</i></p> <p>19 maig 1997. <i>La disputa</i>. Autoria: Pierre de Marivaux. Teatre de la UAB. Aula de Teatre de la UAB.</p> <p>28 abril 1998. <i>Llareggub.</i> Autoria: Thomas Dylan. Sala d’Actes de la UdL. Aula de Teatre de la UAB.</p> <p>1 juliol 1999. <i>La mort de Tintagiles ; Els cecs</i>. Autoria: Maurice Maeterlink. Teatre Adrià Gual. Aula de Teatre de la UAB.</p> <ol start="2000"> <li><i>Sota el bosc lacti</i>. Autoria: Dylan Thomas. Aula de Teatre de la UAB.</li> </ol> <p>29 juny 2000. <i>La cacatua verda</i>. Autoria: Arthur Schnitzler. La Cuina. Aula de Teatre de la UAB.</p> <p>2001-2007:</p> <p><i>Troilus i Cressida</i>. Autoria: William Shakespeare. Aula de Teatre de la UAB.</p> <p><i>Cartes d’amor d’una monja portuguesa</i>. Mariana de Alcoforado. Aula de Teatre de la UAB.</p> <p><i>El model de guix de la cas Buonarotti</i>. Autoria col·lectiva. Aula de Teatre de la UAB.</p> <p><i>L’anell sota el guant</i>; <i>Pim Pam Pum o la muntanya de pomes</i>; <i>Fregolisme o monòlegs de transformació</i>. Autoria: Joan Brossa. Aula de Teatre de la UAB. </p> <p><i>Història de tres amors</i>. A partir de la novel·la <i>Genji</i>, de Murasaki Shikibu. Aula de Teatre de la UAB.</p> <p><i>Missió K</i>. Autoria: Victòria Szpunberg. Aula de Teatre de la UAB.</p> <p><i>Electronic City</i>. Autoria: Falk Richter. Aula de Teatre de la UAB. </p> <p>21 maig 2007. <i>Efectes secundaris</i>. Autoria: Ada Vilaró. Tantarantana. Companyia Ada Vilaró.</p> <p>2008<i>. Pentesilea. </i>Autoria: Heinrich Von Kleist. Taller de 3r curs de l’Institut del Teatre de Barcelona.</p> <p>20 gener 2008. <i>Jaula</i>. Autoria: Itzíar Pascual. Tantarantana Teatre. Companyia Tantarantana.</p> <p>2009-2020:</p> <p><i>Sang al coll del gat. </i>Autoria: Rainer Werner Fassbinder. Aula de Teatre de la UAB.</p> <p><i>La cacera de l’ànec. </i>Autoria: Alexander Vampílov. Aula de Teatre de la UAB.</p> <p><i>El club de Julieta. </i>A partir de <i>Romeu i Julieta</i>, de William Shakespeare. Aula de Teatre de la UAB.</p> <p>29 gener 2011. <i>En estat d’excepció</i>. Autoria: Falk Richter. Sala Beckett.</p> <p><i>Putes errants </i>; <i>Tanta ferocitat ja no existeix als nostres boscos</i>. Autoria: Theresia Walser. Aula de Teatre de la UAB.</p> <p><i>Agnès i el Planeta Blau</i>. Autoria col·lectiva a partir d’<i>Un somni</i>, d’August Strindberg. Aula de Teatre de la UAB.</p> <p><i>One for the road</i>. Autoria: Harold Pinter.<i> This is a chair; Far away</i>. Autoria: Caryl Churchill. Aula de Teatre de la UAB.</p> <p><i>Rosa Bernd</i>. Autoria: Gerhardt Hauptmann. Aula de Teatre de la UAB.</p> <p><i>Une ombre de la rue</i>. A partir de textos de Roland Barthes. Aula de Teatre de la UAB.</p> <p><i>The cat and the moon</i>. Autoria: W. B. Yeats. Aula de Teatre de la UAB.</p> <p><i>La libertad en el tejado</i>. Autoria: Maria Teresa León. Aula de Teatre de la UAB.</p> <p><i>Una chica del este</i>. Autoria: Miruna Dinu. Aula de Teatre de la UAB.</p> <p><i>3 hiverns</i>. Autoria: Tena Štivičić. Aula de Teatre de la UAB.</p> <p><i>Traducció</i></p> <p>15 desembre 2007. <i>Quan arribi la batalla, pensa en mi</i>. Autoria: Iñaki Garz. Direcció: Iñaki Garz. Tantarantana Teatre. Companyia Ícaroteatre.</p> <p><i>Obra radiofònica</i></p> <p><i>Els inquilins</i>. Catalunya Ràdio.</p> <p><i>Simulacre</i>. COM Ràdio.</p> <p><i>Una nit</i>. COM Ràdio.</p> | |
| dc.local.publicacions | <p><i>Niederungen. </i>Barcelona: Rema 12, 2002.</p> <p><i>Folie en famille</i>. Barcelona: Rema 12, 2007.</p> <p><i>La escenificación del yo en los solos de las nuevas creadoras interdisciplinares en España, 2000-2014</i>. Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB, 2016.</p> <p><i>Autoficciones: poéticas de la experiencia</i>. Saarbücken: Editorial Académica Española: OmniScriptum, 2016.</p> <p><i>Els satèl·lit</i>. Tarragona: Arola, 2020.</p> | |
| dc.peudefoto | Retrat de Ricard Gázquez. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p><a href="https://ricardgazquez.wordpress.com/">https://ricardgazquez.wordpress.com/</a></p> <p><a href="https://www.revistapausa.cat/escriure-per-a-lescena-mentiders-jugadors-i-cagadubtes-breu-dissertacio-sobre-la-pedagogia-de-la-dramaturgia/">https://www.revistapausa.cat/escriure-per-a-lescena-mentiders-jugadors-i-cagadubtes-breu-dissertacio-sobre-la-pedagogia-de-la-dramaturgia/</a></p> <p><a href="https://www.youtube.com/watch?v=6Sjr9TVHL1w">https://www.youtube.com/watch?v=6Sjr9TVHL1w</a></p> <p><a href="https://lalectora.cat/2021/09/28/inventar-ficcions-per-sobreviure-ex-centricament/">https://lalectora.cat/2021/09/28/inventar-ficcions-per-sobreviure-ex-centricament/</a></p> <p><a href="https://www.catalandrama.cat/autor/ricard-gazquez/">https://www.catalandrama.cat/autor/ricard-gazquez/</a></p> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Mestres</span>, Albert. «Entre el segle XX i el segle XXI: la difícil i atzarosa relació entre text dramàtic i escenificació en l’àmbit català». A: <span class="small-caps">Broch</span>, Àlex; <span class="small-caps">Cornudella</span>, Joan; <span class="small-caps">Foguet</span>, Francesc (eds.). <i>Teatre català avui 2000-2017: 4t encontre d’escriptors i crítics a les Garrigues. </i>Juneda: Fonoll, 2018, p. 29-47.</p> <p><span class="small-caps">Ragué-Àrias</span>, Maria Josep. «Sitges Teatre Internacional 2002. Creació contemporània». <i>Assaig de teatre</i> (Barcelona: Associació d’investigació i experimentació teatral), núm. 33-34 (2002), p. 269-278.</p> <p><span class="small-caps">Ragué-Àrias</span>, Maria Josep. «Tantarantana: <i>Sweet dreams</i>». <i>Assaig de teatre</i> (Barcelona: Associació d’investigació i experimentació teatral), núm. 50 (2006), p. 257-258.</p> <p><span class="small-caps">Solervicens</span>, Josep. «Inventar ficcions per (sobre)viure ex-cèntricament». <i>La Lectora</i> (28 setembre 2021) [recurs electrònic].</p> | |
| dc.subject | Dramaturg, director i pedagog | |
| dc.title | Ricard Gázquez Pérez |