Rosa Maria Sardà
| dc.coverage | (Barcelona, 30-7-1941 - ) | |
| dc.creator | Teresa Julio | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:37:55Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1">De formació autodidacta, va fer les seves primeres incursions teatrals en companyies d'afeccionats. La seva carrera professional comença el 1962 de la mà de Carlos Lucena i Dora Santacreu, amb </span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><i>Cena de matrimonios</i></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1">, d'Alfonso Paso, al Teatre Guimerà. Amb la mateixa companyia representa </span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><i>El glorioso soltero</i></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"> (1963), de Joaquín Calvo Sotelo; </span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><i>Boeing-boeing </i></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1">(1964), de Marc Camoletti, i </span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><i>Los cinco minutos de Margot </i></span></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1">(</span></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1">1964), de </span></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1">Louis Verneuil</span></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1">. El 1965 entra a formar part de la Companyia de Teatre Còmic Catalana, i amb Pau Garsaball representa al Talia </span></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><i>En Baldiri de la Costa</i></span></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1">, de Joaquim Muntanyola. El mateix any arriba al Teatro Candilejas amb </span></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><i>Los visitantes de la muerte</i></span></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1">, de James Endhart. Accentua i treballa la seva vis còmica amb la Companyia Catalana de Vodevil, amb la qual representa al Teatre Barcelona </span></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><i>Aixequem a les caigudes</i></span></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1">, de Hannequin i Veber, compartint cartell amb Josefina Güell i Alady, i </span></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><i>El meu sogre és un barrut</i></span></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1">, de Fernández Lepina. La temporada 1967-1968 estrena al Windsor </span></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><i>El meu marit té una turca</i></span></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1">, de </span></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1">R. Richart, amb Anna M. Barbany. L'obra té tant d'èxit que se'n fa una versió en castellà, que es representa durant molts mesos al Victòria. La temporada següent estrena </span></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><i>El món per un forat</i></span></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"> (1969), amb la companyia de Montserrat Carulla i Josep Ignasi Abadal, i</span></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><i> El Knack </i></span></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1">(1969), d'Ann Jellicoe, en traducció de Terenci Moix i sota la direcció de Ventura Pons. A aquests èxits seguiran </span></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><i>Tot en l'aire</i></span></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"> (1970), de Jaume Picas, estrenada al Romea; </span></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><i>Casada con dos vivos</i></span></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"> (1970), amb la companyia de Francisco Piquer i Rafael Alonso; </span></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><i>Noies perdudes en el paradís</i></span></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"> (1971), al Teatre CAPSA sota la direcció d'Antoni Ribas; </span></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><i>El clarinete</i></span></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"> (1971), de N. Simon, amb la companyia de Ramiro Bascompte; </span></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><i>Xauxa</i></span></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"> (1972), espectacle amb la Trinca, amb qui col·labora també a </span></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><i>Mort de gana Show</i></span></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"> (1973); </span></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><i>L'auca del senyor Llovet</i></span></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"> (1972), d'Emili Teixidor; </span></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><i>La Pereza</i></span></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1">, de R. Telesnik, i </span></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><i>Tartan dels micos contra l'estreta de l'Eixample</i></span></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"> (1974), de Terenci Moix, una esbojarrada comèdia en què compartia cartell amb Enric Majó. A partir del 1975 amplia el seu repertori i es dedica a un teatre de caire més seriós, encapçalat per Goldoni, </span></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><i>El criat de dos amos</i></span></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"> (1975), amb Montserrat Carulla i Lluís Torner; Sean O'Casey, </span></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><i>Roses roges per a mi </i></span></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1">(1976), estrenada al Teatre Grec; Guimerà, </span></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><i>Terra baixa </i></span></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1">(1976), sota la direcció de Ricart Salvat; S. Beckett, </span></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><i>Esperando a Godot </i></span></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1">(1978), en una representació només protagonitzada per dones, feta al Teatre Martín de Madrid, dins del projecte de creació d'una companyia estable de Maria Paz Ballesteros.</span></span></span></span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"> </p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1">L'any 1979 li arriba l'èxit televisiu amb el programa «Festa amb Maria Rosa Sardà», un xou a base d'esquetxos que s'emetia pel circuit català de TVE, i el 1984 amb «Ahí te quiero ver», programa d'àmbit estatal. No obstant això, continua treballant per a l'escena i estrena al Romea </span></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><i>Quan la ràdio parlava de Franco</i></span></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"> (1979), de Benet i Jornet; </span></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><i>Rosa i Maria</i></span></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"> (1979), i </span></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><i>El balcó </i></span></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1">(1980), de Jean Genet, al Lliure, en traducció de Carme Serrallonga. Pel seu treball en aquestes darreres obres, obté el premi Memorial Margarita Xirgu de la temporada 1979-1980. El gran èxit a l'escena catalana li arriba amb </span></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><i>Duet per a un sol violí</i></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"> (1982),</span></span></span><i> </i><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1">de T. Kempinski, sota la direcció de L. Pasqual, al Poliorama; </span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><i>Yo me bajo en la próxima ¿y usted? </i></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1">(1982), </span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1">d'</span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1">Adolfo Marsillach, al Teatre Barcelona, compartint cartell amb Fernando Guillem; </span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><i>Mare Coratge </i></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1">(1986), </span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1">de </span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1">Brecht, sota la direcció de L. Pasqual, i amb Carlos Lemos i Vicky Peña. Després d'un llarg parèntesi com a actriu dramàtica, el 1992 torna al Romea amb el drama de Sagarra </span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><i>L'hostal de la Glòria</i></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1">, dirigit per Josep Montanyès, i la comèdia britànica </span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><i>Witt </i></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1">(2004),</span></span></span><i> </i><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1">de Margaret Edson, al Teatre Borràs, sota la direcció de L. Pasqual.</span></span></span></span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"> </p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><span style="color: #000000;">A més d'interpretar, ha dirigit els espectacles </span><span style="color: #000000;"><i>Ai, carai </i></span><span style="color: #000000;">(1989) i </span><span style="color: #000000;"><i>Fugaç</i></span><span style="color: #000000;"> (1994), de Benet i Jornet al Lliure i al Romea, respectivament; </span><span style="color: #000000;"><i>Shirley Valentine</i></span><span style="color: #000000;"> (1994), amb Amparo Moreno de protagonista, estrenada al Villarroel; </span><span style="color: #000000;"><i>El visitant</i></span><span style="color: #000000;"> (1996), d'Emmanuel Schmitt, al Poliorama; </span><span style="color: #000000;"><i>Cantonada Brossa</i></span><span style="color: #000000;">, de Joan Brossa, en una direcció compartida amb diversos actors i directors, i estrenada al Lliure el 1999.</span></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"> </p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><span style="color: #000000;">Debutà en el cinema el 1970 de la mà del director valencià Vicent Lluch i Tamarit a </span><span style="color: #000000;"><i>El certificado</i></span><span style="color: #000000;">. Comença així una llarga carrera cinematogràfica amb més d'una cinquantena de pel·lícules, que es consolida a partir dels anys noranta; entre els títols més rellevants trobem </span><span style="color: #000000;"><i>El vicari d'Olot</i></span><span style="color: #000000;">, (1980), </span><span style="color: #000000;"><i>Puny clos </i></span><span style="color: #000000;">(1982), </span><span style="color: #000000;"><i>Moros y cristianos </i></span><span style="color: #000000;">(1987)</span><span style="color: #000000;">,<i> Ho sap el ministre? </i></span><span style="color: #000000;">(1991),</span><span style="color: #000000;"><i> Alegre ma non tropo </i></span><span style="color: #000000;">(1994), </span><span style="color: #000000;"><i>El efecto mariposa</i></span><span style="color: #000000;"> (1995),</span><span style="color: #000000;"><i> Actrius</i></span><span style="color: #000000;"> (1996),</span><span style="color: #000000;"><i> La niña de tus ojos (1998), Anita no perd el tren </i></span><span style="color: #000000;">(2000),</span><span style="color: #000000;"><i> Te doy mis ojos </i></span><span style="color: #000000;">(2003)</span><span style="color: #000000;"> i, entre les darreres, </span><span style="color: #000000;"><i>Any de Gràcia</i></span><span style="color: #000000;"> (2012) o </span><span style="color: #000000;"><i>Ocho apellidos </i></span><span style="color: #000000;"><i>catalanes</i></span><span style="color: #000000;"> (2015).</span></p> | |
| dc.description | <p>Actriu, directora i presentadora de gran versatilitat, i amb gran empenta com a creadora, ha treballat tant el drama com la comèdia. La seva professionalitat és fruit d'una intensa i dilatada carrera que s'ha consolidat al llarg de més de cinquanta anys de dedicació, i d'importants èxits en el teatre, el cinema i la televisió, on ha protagonitzat diverses sèries i nombrosos programs d'humor.</p> <p><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1">Al seu palmarès hi trobem nombrosos guardons, com el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya (1993), la Creu de Sant Jordi (1994), dos premis Goya (1994 i 2002)<i>, </i>Fotogramas de Plata (2003), el Premi Internacional Terenci Moix (2009), la Medalla d'Or de l'Acadèmia Espanyola de Cinema (2010), el premi Max d'Honor (2015), el premi Gaudí d'Honor (2016) i el Premi Ciutat de Saragossa (2017), aquests darrers com a reconeixement per la seva trajectòria professional.</span></p> <p><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1">Allunyada ja dels escenaris a causa d'una malaltia, ha publicat <i>Un incident sense importància</i> (2019), llibre escrit en la frontera entre la realitat i la ficció, on rememora passatges autobiogràfics.</span></p> | |
| dc.identifier | 2045 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2822 | |
| dc.peudefoto | Rosa Maria Sardà diu Josep Maria Sagarra. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p>Fitxa de Rosa Maria Sardà a l'IMDb:</p> <p><<a href="http://www.imdb.com/find?ref_=nv_sr_fn&q=rosa+maria+sarda&s=all">http://www.imdb.com/find?ref_=nv_sr_fn&q=rosa+maria+sarda&s=all</a>></p> | |
| dc.source | <p><span style="font-size: 12.16px;" data-mce-mark="1"><span class="small-caps">Huerta Calvo</span>, Javier; <span class="small-caps">Peral Vega</span>, Emilio; <span class="small-caps">Urzáiz</span>, Héctor. <i>Teatro español [De la A a la Z]</i>. Madrid: Espasa, 2005.</span></p> <p><span style="font-size: 12.16px;">Hemeroteca de <i>La Vanguardia</i>.</span></p> | |
| dc.title | Rosa Maria Sardà |