Maria Matilde Almendros i Carcasona
| dc.coverage | (Manresa, 10-10-1922 - Barcelona, 14-9-1995) | |
| dc.creator | Albert Pijuan Hereu | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:37:22Z | |
| dc.date.issued | 2018 | |
| dc.description | <p style="text-align: justify;">Maria Matilde Almendros va néixer a Manresa l’any 1922, ciutat en la qual va debutar en el teatre. Al cap de poc es va traslladar a Barcelona, on, arran de l’èxit del muntatge de <i>L’amor viu a</i> <i>dispesa</i>, de Josep Maria de Sagarra, va ingressar en la companyia titular del Teatre Romea. Almendros va formar i dirigir la seva pròpia companyia, la Companyia de Comèdies Maria Matilde Almendros, centrada en el repertori del teatre català, i va compartir la direcció d’altres agrupacions com la Companyia Matilde-Vila o la Companyia Almendros-Ferrer. També va formar part de la companyia Mario Cabré, amb qui va coprotagonitzar abundants èxits de públic.</p> <p style="text-align: justify;">A partir de l’any 1954, i per mitjà de Joan Viñas, Almendros va començar a col·laborar com a locutora a Radio Nacional de España. Al llarg de tota la seva carrera va compaginar la feina damunt dels escenaris i a dins dels estudis radiofònics. Els seus programes més celebrats van ser els magazins musicals <i>Fantasía </i>i <i>De España para los españoles</i>. Aquesta feina li va valer un premi Ondas l’any 1969. Va impulsar la creació de Ràdio 4 l’any 1976, la cadena en català de Radio Nacional de España, i va ser la locutora d'alguns dels principals programes com ara <i>Paraula i pensament</i> o <i>Lliçons de català.</i></p> <p style="text-align: justify;">Amb l’inici de les emissions televisives en català, Almendros va interpretar un dels seus papers més populars, l’Elisa del <i>Doctor Caparrós</i>, la sèrie de Joan Capri, de Televisión Española, emesa a partir de l’any 1979.</p> <p style="text-align: justify;">Maria Matilde Almendros va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat l’any 1990. Va morir l’any 1995 a causa d’una malaltia hepàtica quan encara feia col·laboracions com a locutora en ràdios barcelonines.</p> | |
| dc.description | <p>Maria Matilde Almendros va contribuir a la popularització del teatre català, en especial d’Àngel Guimerà, Frederic Soler «Pitarra» i Josep Maria de Sagarra, no només com a intèrpret, sinó també impulsant les produccions a través de les diverses companyies que va dirigir. En la seva faceta com a locutora radiofònica, Almendros va ser pionera en l’ús del català durant els anys de la postguerra i en va promoure la normalització un cop mort el dictador Francisco Franco, amb la creació de Ràdio 4 l'any 1976.</p> <p class="TableContents" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;">També cal destacar la seva participació en l'enregistrament de contes en català, en els quals, a més de ser-ne narradora, feia les veus dels personatges que hi dialogaven.</p> | |
| dc.identifier | 2372 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2677 | |
| dc.local.estrena | <ul> <li>3 juny 1951. <i>Retorn a la llar</i>, de Lluís Mas i Pons. Direcció de Maria Matilde Almendros i Domingo Ferrer. Teatre Conservatori, Manresa.</li> <li>26 novembre 1951. <i>L'amor viu a dispesa</i>, de Josep M. de Sagarra. Direcció de Francesc d’Assís Toboso. Teatre Romea, Barcelona.</li> <li>26 novembre 1952. <i>La</i> <i>Ventafocs</i>, de Josep Maria Folch i Torres. Direcció de Luís Orduna. Teatre Romea, Barcelona.</li> <li>1953.<i> El capità Mascarella</i>, de Xavier Regàs. Direcció de Francesc d’Assís Toboso. Teatre Romea, Barcelona.</li> <li>15 gener 1953. <i>La tercera vegada</i>, de Lluís Elías. Direcció de Josep Clapera. Teatre Romea, Barcelona.</li> <li>5 març 1954. <i>Una història qualsevol</i>, de Josep A. Tàpias i Santiago Vendrell. Direcció de Francesc d’Assís Toboso. Teatre Romea, Barcelona.</li> <li>7 desembre 1955. <i>Camarada Cupido</i>, de Xavier Regàs. Direcció de Joan Cumellas. Teatre Alexis, Barcelona.</li> <li>2 febrer 1957. <i>Avui com ahir</i>, de Joan Cumellas. Direcció de Joan Cumellas. Teatre Romea, Barcelona.</li> <li>1958.<i> El pobre d'esperit i els altres</i>, de Josep Maria de Sagarra, amb el personatge d'Elvira.</li> <li>1 febrer 1960. <i>La dida</i>, de Frederic Soler «Pitarra». Direcció de Maria Matilde Almendros. Teatre Romea, Barcelona.</li> <li>3 juliol 1963. <i>Un marit baix de to</i>, de Maurice Hennequin i Pierre Weber. Direcció de Joan Cumellas. Teatre Romea, Barcelona.</li> <li>30 gener 1964. <i>Terra</i> <i>baixa</i>, d’Àngel Guimerà. Direcció de Joan Cumellas. Teatre Romea, Barcelona.</li> <li>12 març 1964. <i>El famoso</i> <i>Sullivan</i>, de Melesville. Direcció de Mario Cabré. Teatre Romea, Barcelona.</li> <li>28 març 1964. <i>La atareada del Paraíso</i>, de José María Pemán. Direcció de Francesc d’Assís Toboso. Teatre Romea, Barcelona.</li> <li>31 gener 1967. <i>Amorino</i>, d’Eduardo Borrás. Direcció de Gerardo N. Miró. Teatre Romea, Barcelona.</li> <li>8 febrer 1968, <i>Les</i> <i>mosques</i>, de Jean-Paul Sartre. Direcció de Ricard Salvat. Teatre Romea, Barcelona.</li> <li>25 gener 1969. <i>La reina</i>, de Josep M. de Sagarra. Direcció de Maria Matilde Almendros. Teatre Romea, Barcelona.</li> <li>4 novembre 1971. <i>L’hostal de la Glòria</i>, de Josep M. de Sagarra. Direcció de Mario Cabré. Teatre Romea, Barcelona.</li> </ul> | |
| dc.peudefoto | Retrat de María Matilde Almendros (1960).. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <ul> <li class="TableContents" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><a href="http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0002821.xml"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif'; color: windowtext; text-decoration: none; text-underline: none;">Entrada de l'actriu a l'EC</span></a></li> <li class="TableContents" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><a href="http://www.eldoblaje.com/datos/FichaActorDoblaje.asp?id=2601"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif'; color: windowtext; text-decoration: none; text-underline: none;">Entrada de l'actriu a El Doblaje</span></a></li> <li class="TableContents" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><a href="https://www.imdb.com/name/nm0021893/?ref_=fn_al_nm_1"><span style="font-family: 'Arial','sans-serif'; color: windowtext; text-decoration: none; text-underline: none;">Entrada de l'actriu a IMDB</span></a></li> <li class="TableContents" style="text-align: justify; text-justify: inter-ideograph;"><a href="https://www.youtube.com/watch?v=GJ911mL-6Wc">Conte narrat per l'actriu</a></li> </ul> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Espinosa i Mirabet</span>, Sílvia. <i>Dones de ràdio: les primeres locutores de Catalunya</i>. Barcelona: Albertí, 2014.</p> <p><span class="small-caps">Manresa</span>, Andreu. «María Matilde Almendros, locutora de Radio Nacional y actriz». <i>El País</i>, 16 desembre 1995.</p> | |
| dc.subject | Actriu, directora escènica i locutora de ràdio | |
| dc.title | Maria Matilde Almendros i Carcasona |