Assemblea de Treballadors de l’Espectacle (ADTE)

Vista senzilla d'ítem
dc.creatorPRAEC
dc.date.accessioned2026-01-14T07:52:25Z
dc.date.issued2021
dc.description<p>Barcelona</p> <p>1976-1978</p>
dc.description<p align="JUSTIFY"><span style="color: #000000;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">L’any 1976, desprès de l’èxit en l’organització del festival celebrat en el teatre Grec, el germen del Festival Grec, l’AAD va decidir adherir-se a l’Assemblea de Catalunya, ens que agrupava les forces polítiques i socials antifranquistes. Una part dels integrants de l’AAD no va estar d’acord amb aquesta decisió; consideraven que l’AAD es convertia en un instrument polític de determinats interessos burgesos i que legitimava una opció política reformista que anava en contra de la classe treballadora i dels interessos mateixos de la professió. En una assemblea celebrada el setembre de l’any 1976 a la sala Villarroel, es va decidir per 69 vots a favor, 81 en contra i 14 abstencions no revocar la decisió de l’AAD. L’AAD quedava dividida, i els membres en desacord, autodenominats com a sector llibertari, van organitzar-se al voltant de la que serà l’Assemblea de Treballadors de l’Espectacle. </span></span></p> <p align="JUSTIFY"><span style="color: #000000;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"> El primer espectacle que va muntar l’ADTE va ser una versió gegantina de </span></span><span style="color: #000000;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><i>Don Juan Tenorio </i></span></span><span style="color: #000000;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">de Zorrilla al ruïnós espai que havia ocupat el Mercat del Born. L’espectacle va ser coneguda com l’«Operació Born» perquè el motiu de realitzar-lo allà era reivindicar la rehabilitació del mercat per a convertir-lo en un ateneu popular al servei de les entitats del barri. </span></span><span style="color: #000000;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><i>Don Juan Tenorio e</i></span></span><span style="color: #000000;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">s va representar els dies 19, 20 i 21 de novembre de 1976, coincidint amb el primer aniversari de la mort del dictador Francisco Franco. El muntatge començava a la tarda i acabava de matinada. Comptava amb diversos directors, amb música en directe (Pau Riba, Oriol Tramvia, Micky Espuma, Orquestra Plateria, Companyia Elèctrica Dharma, Orquestra La Floresta, entre d’altres), una seixantena d’actors (Rosa Novell, Carles Lucena, Sílvia Munt, Vicky Peña, Juanjo Puigcorbé, Ocaña, Pep Armengol, Assumpta Serna, els Comediants, Dagoll Dagom, Trup 69, entre d’altres) i estava plantejada com una festa popular. Durant els tres dies que va durar l’espectacle hi van assistir entre 20.000 i 30.000 persones. Àlex Broch va recollir en una crònica a </span></span><span style="color: #000000;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><i>El viejo topo </i></span></span><span style="color: #000000;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">l’esdeveniment de marcat to reivindicatiu i popular viscuda durant aquells tres dies.</span></span></p> <p align="JUSTIFY"><span style="color: #000000;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"> Després d’aquesta experiència, l’ADTE va llogar l’abril de 1977 el Saló Diana, un antic cinema del carrer Sant Pau, per a representar-hi espectacles propis i d’altres vinguts de l’estranger, com els muntatges de les companyies Living Theatre o Teatro Experimental de Cali. Mario Gas, Carlos Lucena i Albert Dueso, molt implicats en el muntatge de </span></span><span style="color: #000000;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><i>Don Juan Tenorio</i></span></span><span style="color: #000000;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">, van adquirir un paper protagonista en la gestió del Saló Diana. </span></span></p> <p align="JUSTIFY"><span style="color: #000000;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"> Alguns dels espectacles que es van presentar al Saló Diana durant l’any i escaig de vida de l’espai van ser </span></span><span style="color: #000000;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><i>No hablaré en clase </i></span></span><span style="color: #000000;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">de Dagoll Dagom i dirigit per Joan Ollé (abril de 1977)<span style="color: #333333;">; </span></span></span><span style="color: #333333;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><i>7 meditacions sobre el sado-masoquisme polític </i></span><span style="font-family: Arial, sans-serif;">de</span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"> Living Theatre, fet que representava la segona visita de la companyia de Julian Beck i Judith Malina a la ciutat de Barcelona (abril de 1977); </span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><i>Herramientas </i></span><span style="font-family: Arial, sans-serif;">de la companyia sevillana</span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"> La Cuadra (maig de 1977); </span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><i>Plany en la mort d'Enric Ribera</i></span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"> de Rodolf Sirera, dirigida per Joan Ollé i amb música de Ramon Muntaner (1977) i </span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><i>Els Pispes</i></span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"> de Joan Potau, dirigida pel mateix Potau i música de Pau Riba. També comptava amb una programació estable de música en directe. Pau Riba, Soledad Bravo, Micky Espuma o La Banda Trapera del Río van ser alguns dels músics que hi van tocar.</span></span></p> <p align="JUSTIFY"><span style="color: #333333;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"> El Saló Diana gestionat per l’ADTE no va ser un espai limitat al teatre i la música. S’hi feien tota mena d’activitats alineades amb la vessant llibertària antifranquista, com ara les «Jornades Llibertàries Llibertàries» del juliol de 1977. Al Saló Diana és l’espai on es va establir l’Assemblea Permanent creada pel rebuig a la detenció dels membres dels Joglars pel seu muntatge </span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><i>La torna</i></span><span style="font-family: Arial, sans-serif;">, el desembre de l’any 1977.</span></span></p> <p align="JUSTIFY"><span style="color: #333333;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"> L’agost de 1978, el Saló Diana va patir tota mena de destrosses tant en les instal·lacions com en escenografies i vestuaris per part d’un grup de desconeguts. La gestió del Saló Diana havia dut a l’ADTE a una situació de fallida econòmica, i l’assalt a l’espai va ser el detonant perquè l’assemblea es dissolgués i el Saló Diana caigués en l’abandó.</span></span></p>
dc.identifier2914
dc.identifier.urihttps://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/1871
dc.peudefotoDon Juan Tenorio al Born, creat per l'ADTE . Font: Escena digital de Catalunya
dc.relation<p><a href="http://colleccions.cdmae.cat/catalog/bdam:445571#prettyPhoto"><span style="color: #000000;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: medium;">Díptic de la programació del Saló Diana</span></span></span></a></p> <p> </p>
dc.source<p><span class="small-caps">Assemblea de Treballadors de l’Espectacle</span>. <i>Don Juan Tenorio al Mercat del Born: anàlisi d'una autogestió per l'A.D.T.E. </i>Barcelona: I.G. 1976</p> <p lang="es-ES"><span class="small-caps">Foguet</span>, Francesc i <span class="small-caps">Santamaria</span>, Núria. <i>La revolució teatral dels setanta. </i>Lleida: Editorial Punctum, 2010.</p> <p lang="es-ES"><span class="small-caps">Pérez de Olaguer</span>, Gonzalo. <i>Els anys difícils del teatre català (memòria crítica). </i>Tarragona: Arola Editors, 2008.</p>
dc.titleAssemblea de Treballadors de l’Espectacle (ADTE)

Col·leccions

Institucions

Copyright © 2026 Institut del Teatre | Tots els drets reservats | Avís legal