Per Poc
| dc.coverage | 1989 | |
| dc.coverage.spatial | Barcelona | |
| dc.creator | Jordi Auseller i Roquet | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T07:51:02Z | |
| dc.date.issued | 2020 | |
| dc.description | <p>Companyia de marionetes, fundada l’any 1989 per Santi Arnal i Karin Schäfer, ambdós formats als anys vuitanta a l’Institut del Teatre de Barcelona de la mà de Harry V. Tozer, i amb experiència com a col·laboradors de la Companyia Jordi Bertran i del Teatre de Sac. D’ençà del 1998, la companyia està integrada per Santi Arnal i Anna Fernández.</p> <p>El primer espectacle, estrenat el 1990, dugué el títol de <i>Piccolo, forte, pianissimo</i>, amb guió original de la formació i per a titella de fil, amb el qual van girar per Espanya, França, Alemanya i Bèlgica fins al 1993. El 1996 van presentar <i>Fragments</i>, i dos anys més tard, el 1998, <i>Pere i el llop</i>, una adaptació del famosíssim conte simfònic de Serguei Prokófiev, en què els personatges foren dissenyats per la popular il·lustradora Roser Capdevila. Va seguir <i>El Trencanous</i> (2000), una versió escenificada del conte d’E.T.A. Hoffmann amb les peces més destacades de la partitura de Txaikovski, en què la companyia combinava marionetes de fil i ombres de colors.</p> <p>El 2002 van estrenar <i>Les Tres Bessones i l’enigmàtic Sr. Gaudí</i> i, l’any següent, <i>Joaquim el drapaire</i>, un espectacle musical amb titelles de fil amb rodes que incloïa passatges on els manipuladors interpretaven les cançons. Del 2006 és <i>Romeo i Julieta</i>, basat en el text de Shakespeare i la música de Prokófiev, per a marionetes gegants, en què hom incorporava la figura d’un narrador que explicava la història. El 2008 muntaren <i>Somni d’una nit d’esti</i><i>u</i>, també de Shakespeare, en què empraren novament la tècnica dels titelles gegantins (en aquesta ocasió, fets de paper) i la narració. El va seguir, el 2009, <i>El petit escura-xemeneies</i>, sobre l’obra de Benjamin Britten, i el 2011 <i>La història d’un soldat</i>, una recreació escènica de l’obra homònima d’Igor Stravinsky, amb el text de Charles F. Ramuz traduït per Miquel Desclot, executada amb poca instrumentació, pensada per a un teatrí ambulant i realitzada de nou amb la tècnica d’ombres de colors. Finalment, de l’àmplia producció de la companyia cal destacar també <i>Petrouchka</i> (2016), de Stravinsky. Els espectacles de Per Poc han estat programats a escenaris de gran renom arreu del món.</p> | |
| dc.description | <p style="margin: 0cm; margin-bottom: .0001pt; text-align: justify; vertical-align: baseline;"><span lang="ES">Des de la seva fundació, Per Poc ha treballat per donar a conèixer l’univers del titella, així com totes les seves possibilitats plàstiques, artístiques i dramatúrgiques. En aquesta recerca han sorgit col·laboracions diverses amb les arts plàstiques, el cinema, la música i el món audiovisual. Els seus muntatges van dirigits tant al públic infantil com adult.</span></p> | |
| dc.identifier | 2310 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/1690 | |
| dc.peudefoto | Les Tres bessones i l'enigmàtic senyor Gaudí. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p><span lang="ES">Web de la companyia Per Poc: <<a href="http://perpoc.com">http://perpoc.com</a>></span></p> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Martín</span>, Josep A. <i>El teatre de titelles a Catalunya: aproximació i diccionari històric. </i>Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1998.</p> | |
| dc.subject | Marionetes | |
| dc.title | Per Poc |