Elisenda Ribas i Sallent
| dc.coverage | (, 31-7-1936 - ) | |
| dc.creator | Enric Ciurans | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:36:33Z | |
| dc.date.issued | 2018 | |
| dc.description | <p>Elisenda Ribas estudià art dramàtic a l’Institut del Teatre i cant i música al Conservatori del Gran Teatre del Liceu. Va debutar als anys cinquanta com a actriu de repartiment, on va destacar a <i>El silencio de Dios</i>, d’Eduardo Muñoz del Portillo, al Teatre Romea (1955). Però és al llarg dels anys seixanta quan es fa un nom en l’escena catalana participant en múltiples muntatges com <i>En el umbral de la puerta</i>, de Manuel Escobedo, dirigida per Francisco Vals (Teatre Guimerà, abril 1961), on va fer el paper protagonista (Doña Carmela), o <i>Como las secas cañas del camino</i>, de José Martín Recuerda, amb direcció de José Ariza (Cia. Teatro popular de Empresas Teatre CAPSA, 6 novembre 1965).</p> <p>El 1966 forma part de repartiment de <i>La bona persona de Sezuan</i>, de Bertolt Brecht, dirigida per Ricard Salvat (Companyia Adrià Gual, desembre 1966) amb Núria Espert com a protagonista, un dels grans espectacles del moment. A més participa en muntatges de l’EADAG, com <i>Balades del clam i la fam</i>, de Xavier Fàbregas (1967), i <i>Dones, flors i pitança</i>, de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_Aur%C3%A8lia_Capmany">Maria Aurèlia Capmany</a>, ambdues dirigides per Josep A. Codina. A finals dels anys seixanta és una de les actrius que actuen al Teatre Romea, davant la manca d’escenaris en llengua catalana.</p> <p>El 1970 la trobem al repartiment de <i>Mort de dama</i>, de Llorenç Villalonga, i <i>Un home és un home</i>, de Bertolt Brecht, ambdues dirigides per Ricard Salvat, amb la Companyia Adrià Gual, però possiblement el més destacat siguin les seves aparicions en els musicals de La Trinca, muntatges molt populars i que tenien un component polític i social molt important. Participa a <i>Trincar i riure</i>, de Jaume Picas al Teatre Espanyol (estrena el 21 abril 1971), a<i> Mort de gana show</i>, de Terenci Moix, dirigida per Juan Germán Schroeder al Teatre Romea (estrena 21 abril 1973) i a <i>Tartan dels micos contra l’estreta de l’”Ensanche”</i>, de Terenci Moix, al Teatre Romea (estrena el 8 febrer 1974). El 1974 contrau matrimoni amb l’actor Josep Ruiz Lifante.</p> <p>Actua a la versió cinematogràfica de <i>La plaça del diamant </i>de Francesc Betriu (1982), fent el paper de Senyora Enriqueta. Durant els anys vuitanta participa en muntatges del GAT de L’Hospitalet com <i>Joc de dos. Parella oberta</i>, de Dario Fo i Franca Rame, protagonitza i dirigida per Enric Majó, amb Carme Sansa com coprotagonista (1989). A partir d’aquest moment les seves aparicions es van espaiant, però forma part del repertori d’<i>El supervivent</i>, de Manuel Vázquez Montalbán (1990), i el musical <i>Pirates</i>, de Dagoll Dagom (1997). El 2002 actua a la versió cinematogràfica de <i>Lisístrata</i>, de Francesc Bellmunt.</p> <p>En la primera dècada del segle XXI la trobem als escenaris madrilenys, actuant a <i>8 mujeres</i>, de Robert Thomas (Teatro Fígaro, octubre 1999), acompanyant Queta Claver, i al drama <i>Cierra bien la puerta</i>, d’Ignacio Amestoy, dirigida per Francisco Vidal (desembre 2000). El novembre del 2006 actua a l’espectacle <i>Humano demasiado humano (Los últimos dias de Nietzsche)</i>, de Jaime Romo (Premio Lope de Vega, 2005), dirigida per Mikel Gómez de Segura, interpretant Alvina, la majordoma de la casa del filòsof.</p> | |
| dc.description | <p>Actriu de teatre, cinema, televisió, i doblatge que va destacar per les seves interpretacions durant la postguerra i el període de la Transició, participant en muntatges molt emblemàtics d’aquells anys sota la direcció de Josep Anton Codina, Ricard Salvat, i amb les més destacades companyies del teatre independent com l’Adrià Gual o el Teatre Experimental Català, i en els musicals protagonitzats per La Trinca en els anys setanta, per haver col·laborat amb el GAT de L’Hospitalet als anys vuitanta i haver passat als escenaris madrilenys amb el canvi de segle.</p> | |
| dc.identifier | 2471 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2346 | |
| dc.local.estrena | <p><u>Teatre</u></p> <p><i>1955. El silencio de Dios </i>d'Eduardo Muñoz del Portillo. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona.</p> <p>Actua a la Cia, Titular del Teatro Guimerà protagonitzant <i>En el umbral de la puerta</i>, de Manuel Escobedo, dirigida per Francisco Vals (Teatre Guimerà, abril 1961)</p> <p>Actua fent el paper protagonista (Doña Carmela) a <i>Como las secas cañas del camino</i>, de José Martín Recuerda. Teatro popular de Empresas. Direcció: José Ariza. (Teatre CAPSA, 6 novembre 1965).</p> <p>Actua a <i>La bona persona de Sezuan</i>, de Bertolt Brecht, dirigida per Ricard Salvat. Companyia Adrià Gual. Protagonista: Núria Espert (desembre 1966).</p> <p>Intèrpret a<i> Balades del clam i la fam</i>, de Xavier Fàbregas. EADAG. Dir: Josep A. Codina. Decorats i vestuari: Iago i Jordi Pericot. La nit de l’estrena Elisenda Ribas fou substituïda per “Manuel Moreno”?) Cúpula de Coliseum, febrer-març 1967.</p> <p>1968. <i>Dones, flors i pitança</i>de Maria Aurèlia Capmany. Estrenada a la Cova del Drac de Barcelona.</p> <p>Actua a <i>Pigmalió</i>, de George Bernard Shaw. (trad. Joan Oliver). Companyia Montserrat Carulla. Dir.: Rafael Vidal Folch. Esc.: Antoni Bachs Torner. Int.: Montserrat Carulla, Enric Sunyer, Jordi Torras, Immaculada Genís, Miquel Jimeno, Nadala Batiste, Carme Cera, etc... Estrena: Teatre Romea, 17 febrer 1969.</p> <p>Intèrpret a <i>Ànimes de càntir</i>, de Xavier Romeu. Teatre Experimental Català. Dir.: Josep A. Codina. Esc.: Rafael Carreras. Int.: Lluís Quinquer, Enric Casamitjana, Alexandre Aixalà, Joan Matas, Enric Flores, Maria Jesús Andany, David Albet i Mònica Albet. Estrena: Teatre Romea, 10 maraç 1969.</p> <p>Actua a <i>El triomf de la carn</i>, <i>El místic </i>i <i>La merienda fraternal</i>, de Santiago Rusiñol. Companyia Màrius Cabré. Int. <i>El triomf de la carn</i>: Llorenç Duran, Concepció Arquimbau, Joan Fernández, Miquel Arbós, Joan Estivill, Joan Santacana, Enric Casamitjana, Elisenda Ribas i Pere Gian. Int. <i>El místic</i>: Màrius Cabré, Assumpció Casals, Lluís Carratalà, Carles Fruns, Teresa Cunillé, Rosa Mateu, Miquel Arbós, Pere Gil, Joan Estivill etc.. Int. <i>Merienda fraternal</i>: Miquel Saladrigas, Llorenç Duran, Lluís Carratalà, Enric Casamitjana, Carles Fruns, Rosa Mateu, Isabel Gallardo, Jordi Bofill, Maria Àngels Hugas, Pere Gian, Pilarín Montoya, Elisenda Ribas, Joan Santacana, Maria Assumpta Toboso i Manuel Solàs. Estrena: Teatre Romea, 19 desembre 1969.</p> <p>Actua a <i>Una Roma per César</i>, de Jaume Vidal Alcover. Dir: Josep A. Codina. Teatre Experimental Català. Esc.: Jordi Galí. Int.: Frederic Roda i Fàbregas, Jordi Viñas, Àlex Aixelà, Mercè Guiamet, Manuel Bartomeus, Carme Sansa, Carme Cera, Josep Ballester, Montserrat García Sagués, Ernest Serrahima, etc… Estrena: Teatre Romea, 6 octubre 1969 (XII Cicle de Teatre Llatí).</p> <p>Actua a <i>Homenatge a Margarida Xirgu</i> (textos d’Ignasi Iglésias, Anton Saltiveri, Ambrosi Carrion, Àngel Guimerà, Santiago Rusiñol, Frederic Soler, juli Vallmitjana, Josep Burgas i Avel·li Artís). Cia. Màrius Cabré. Dir.: Màrius Cabré. Int.: Isabel Gallardo, Elisenda Ribas, Josep Ruiz Lifante, Rosa Mateu, Teresa Cunillé, Carme Contreras, Mercè Bruquetas, Matilde Almendros, etc... Teatre Romea, 21 gener 1970.</p> <p>Actua a <i>Ja hi som tots!</i>, de Ramir Bascompte. Companyia Artistes de Barcelona. Dir.: Ramir Bascompte. Esc.: Fabià Puigserver. Música: Lleó Borrell. Int.: Enric Casamitjana, Carme Contreras, Josep M. Domènech, Adela Llorens, Ventura Oller, Víctor Petit, Jaume Simó, Ramon Velasco i Manuel Gas. Estrena: Teatre Romea, 6 febrer 1970.</p> <p>Actua a <i>Mort de dama</i>, de Llorenç Villalonga. Adapt.: Biel Moll. Cia. Adrià Gual. Dir.: Ricard Salvat. Esc.: Avel·lí Artís Gener. Int.: Montserrat Carulla, Enric Majó, Ovidi Montllor, Jordi Serrat, Marta Martorell, Rosa Min, Montserrat Julió, Nadala Batiste, Josep Torrents, Montserrat García Sagués, Albert Socias, Sergi Jover, etc… Estrena: Teatre Romea, 15 octubre 1970.</p> <p>Actua a <i>Un home és un home</i>, de Bertolt Brecht (trad. Feliu Formosa). Dir: Ricard Salvat. Companyia Adrià Gual. Escenografia: Guinovart. Int.: Jordi Serrat, Albert Socias, Jaume Coll, Enric Majó, Llorenç Duran, Ovidi Montllor, Maria Jesús Andany, Joan Vallès, Joan Santacana, Elisenda Ribas, Miquel Arbós, Ferran Baile, Àngel Company i Pere Vidal. Estrena: Teatre Romea, 18 novembre 1970.</p> <p>Actua a <i>Trincar i riure</i>, de Jaume Picas. La Trinca. Dir.: Salvador Melo. Esc.: Josep M. Mainat. Int.: La Trinca, Carme Sansa, Carme Liaño, Germanes Ros i Esbart Verdaguer. Estrena: Teatre Espanyol, 21 abril 1971.</p> <p>Intèrpret a<i> Mort de gana show</i>, de Terenci Moix. La Trinca. Dir.: Juan Germán Schroeder. Escenografia: Fabià Puigserver, Iago Pericot, Josep Massagué i Lluís Cobas. Cançons de La Trinca. Int.: Rosa M. Sardà, Enric Pous i La Trinca. Estrena: Teatre Romea, 21 abril 1973.</p> <p>Intèrpret a <i>Tartan dels micos contra l’estreta de l’”Ensanche”</i>, de Terenci Moix. Dir.: Terenci Moix i Juan Germán Schroeder. Música: La Trinca. Int.: Rosa M. Sardà, Enric Majó, Joan Vallès, Josep Daniel Escrivà, Maria Josep Guillot, Mercè Molina i Manuel Serrat Crespo. Teatre Romea, 8 febrer 1974.</p> <p>Actua a <i>La cocina</i>, d’Arnold Wesker. Dir: Miguel Narros. Esc.: Andrea d’Odorico. Int. Carme Sansa, Rafael Anglada, Carmen Liaño, Josep Minguell, Josep Ballester, etc... Teatre Calderón, 28 novembre 1974.</p> <p>Forma part del Grup d’Acció Teatral (GAT) de L’Hospitalet als vuitanta.</p> <p>1989.<i> Claxon</i>de Dario Fo. Estrenada al Centre Cultural Tecla Sala de L'Hospitalet de Llobregat.</p> <p>1990.<i> El supervivent</i>de Manuel Vázquez Montalbán.</p> <p>1997.<i> Els Pirates</i>, amb Dagoll Dagom.</p> <p>2000. <i>Cierra bien la puerta</i>.</p> <p>2000.<i> 8 mujeres.</i></p> <p>2007.<i> Demasiado humano</i>.</p> <p><u>Cinema</u></p> <p>1975<i>. El colegio de la muerte</i>, de Pedro L. Ramírez.</p> <p>1976<i>. El assassino de muñecas</i>, de Miguel Madrid.</p> <p>1977<i>. ¡En qué lío me han metido!</i>, d'Enrique Guevara.</p> <p>1978<i>. La plaça del diamant</i>, pel·lícula de Francesc Betriu basada en la novel·la homònima de Mercè Rodoreda, en el paper de <i>Senyora Enriqueta</i>.</p> <p>1979. <i>Fuera de juego</i>, de Fernando Fernán Gómez.</p> <p>1980. <i>Souvenir</i>, de Rosa Vergés.</p> <p>1981. <i>Lisístrata</i>, de Francesc Bellmunt.</p> <p><u>Televisió</u></p> <p>1981<i>. La Cucafera.</i></p> <p>1982<i>. A l'est del Besòs.</i></p> <p>1983<i>. </i><i>Sóc com sóc</i>. Telecomèdia de 13 capítols de TV3. Dirigida per Esteve Duran.</p> <p>1984<i>. Los ladrones van a la oficina</i>.</p> <p>1985<i>. Jet lag.</i></p> <p>2004 i 2009. <i>Hospital Central</i>.</p> <p> </p> <p><u>PREMIS</u></p> <p>Premi d'interpretació femenina al X Ciclo de Teatro Latino.</p> <p>2008. Premi Ercilla a la millor actriu de repartiment, pel seu paper a <i>Demasiado humano</i>.</p> | |
| dc.peudefoto | Elisenda Ribas. Retrat autògraf dedicat a Teresa Cunillé, 1959. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.subject | Actor | |
| dc.title | Elisenda Ribas i Sallent |