Rafel Lladó

dc.coverage(Palma, 28-5-1955 - )
dc.creatorElisabet Gayà Duran
dc.date.accessioned2026-01-14T15:37:48Z
dc.date.issued2017
dc.description<p>És llicenciat en Escenografia a l'Escola Superior d'Art Dramàtic de l'Institut del Teatre (1980).</p> <p>Inicià la carrera professional treballant com a ajudant d'escenografia de Fabià Puigserver a Olot del 1983 al 1991. Se'l considera una figura clau en la remodelació del teatre català contemporani.</p> <p>El 2001 va ser nomenat director de l'àrea teatral de la Fundació Teatre Principal de Palma, càrrec que ocupà fins al maig de 2002. També ha estat professor de l'Escola d'Hoteleria de les Illes Balears i de l'Escola Superior d'Art Dramàtic de les Illes Balears.</p>
dc.description<p><span data-mce-mark="1">De la mà de Fabià Puigserver, col·laborà, entre d'altres, en les escenografies de <i>Jordi Dandin </i>(1980) de Molière, <i>El balcó </i>(1981) de Jean Genet, <i>La filla de l'aire </i>(1981) de Calderón de la Barca o <i>Madre Coraje y sus hijos </i>(1986) de B. Brecht. </span><span data-mce-mark="1">Del 1981 al 1993 treballà com a director tècnic al Teatre Lliure, de manera que va participar en les produccions escenogràfiques de més de cinquanta muntatges sota la direcció de Fabià Puigserver, Lluís Pasqual, Pere Planella, Josep Muntanyès, Albert Boadella, Ariel Garcia Valdés, Carme Portacelli, Lluís Homar i Gerardo Vera, entre d'altres. A més, també ha creat un gran nombre d'escenografies i vestuaris d'espectacles estrenats al Teatre Principal de Palma. </span></p> <p>Amb tot, Rafel Lladó destaca per la seva ininterrompuda tasca com a escenògraf al Teatre Lliure, el Teatre Principal de Palma i el Teatre Nacional de Catalunya. Molt sovint ha col·laborat en els espectacles dirigits per Rafel Duran, entre els quals podem destacar dues obres d'èxit: <i>Mort de dama </i>(2009), de Llorenç Villalonga, al Teatre Nacional de Catalunya i <i>Acorar </i>(2012), de Toni Gomila, a l'Auditori Sa Màniga. A més de la realització d'escenografies per a obres teatrals s'ha encarregat d'algunes òperes de renom, com ara <i>Anna Bolena</i> (2011), de G. Donizetti, al Gran Teatre del Liceu. Així mateix, també ha dissenyat el vestuari d'obres com <i>Visanteta de Favara</i> (1986), d'Albert Boadella, i <i>Hurracan </i>(2000), d'Enric Nolla. </p>
dc.identifier1587
dc.identifier.urihttps://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2791
dc.local.estrena<p><u>Teatre (selecció d'espectacles destacats)</u></p> <p>1994. <i>La casa de les nines</i> de H. Ibsen. Teatre Nacional de Catalunya, direcció de Rafel Duran. Escenografia.</p> <p>1994. <i>El cafè de la Marina</i> de Josep Maria de Sagarra. Teatre Nacional de Catalunya, direcció de Rafel Duran. Escenografia.</p> <p>1986. <i>Visanteta de Favara</i> d'Albert Boadella. Teatre Echegaray, companyia Els Joglars, direcció d'Albert Boadella. Vestuari.</p> <p>2000. <i>El coronel ocell</i> de H. Boitchev. Teatre Nacional de Catalunya, direcció de Rafel Duran. Escenografia.</p> <p>2001. <i>La dama enamorada</i> de Joan Puig i Ferrater. Teatre Nacional de Catalunya, direcció de Rafel Duran. Escenografia.</p> <p>2002. <i>L'enfonsament del Titanic</i>. Sitges Teatre Internacional, direcció de Rafel Duran. Escenografia i vestuari.</p> <p>2005. <i>Yerma</i> de Federico García Lorca. Teatre Grec, direcció de Rafel Duran. Escenografia.</p> <p>2006. <i>Panorama des del pont</i> d'Arthur Miller. Teatre Nacional de Catalunya, direcció de Rafel Duran. Escenografia.</p> <p>2008. <i>Dia de partit</i> de David Plana. Teatre Lliure de Montjuïc, direcció de Rafel Duran.</p> <p>2009. <i>Mort de dama</i> de Llorenç Villalonga. Teatre Nacional de Catalunya, direcció de Rafel Duran. Escenografia.</p> <p>2010. <i>Marburg</i> de Guillem Clua. Teatre Nacional de Catalunya, direcció de Rafel Duran. Escenografia.</p> <p>2012. <i>El mercader de Venècia</i> de William Shakespeare. Teatre Nacional de Catalunya, direcció de Rafel Duran. Escenografia.</p> <p>2012. <i>Acorar</i> de Toni Gomila. Auditori Sa Màniga, direcció de Rafel Duran. Escenografia i vestuari. </p> <p> </p> <p><u>Òpera (selecció d'espectacles destacats)</u></p> <p>1996. <i>Bastien und Bastienne</i> de W. A. Mozart, direcció de Lluís Homar. Escenografia.</p> <p>2002. <i>Carmen</i> de Bizet. Pati de la Misericòrdia de Palma, direcció de Rafel Duran. Escenografia.</p> <p>2003. <i>L'occasione fa il ladro</i> de Gioachino Rossini. Teatre Lliure de Montjuïc, direcció de Rafel Duran. Escenografia.</p> <p>2003. <i>Orfeu als inferns</i> de Jaques Offenbach. Teatre Romea, direcció de Josep Antoni Rechi. Escenografia i vestuari.</p> <p>2011. <i>Anna Bolena</i> de G. Donizetti. Gran Teatre del Liceu, direcció de Rafel Duran. Escenografia.</p>
dc.peudefotoFigurinisme de Visanteta de Favara. Font: Escena digital de Catalunya
dc.source<p>Informació cedida per l'autor.</p> <p><span class="small-caps">Mas i Vives,</span> Joan (dir.). <i>Diccionari del teatre a les Illes Balears. </i>Vol. I. Palma; Barcelona: Lleonard Muntaner Editor; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003.</p>
dc.subjectDirector, escenògraf, figurinista
dc.titleRafel Lladó

Col·leccions

Copyright © 2026 Institut del Teatre | Tots els drets reservats | Avís legal