Lluïsa Cunillé Salgado
| dc.coverage | (Badalona, 1961 - ) | |
| dc.creator | Isabel Marcillas Piquer | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:37:15Z | |
| dc.date.issued | 2020 | |
| dc.description | <p style="text-align: justify;">Dramaturga en llengua catalana i castellana, Lluïsa Cunillé va començar la seva trajectòria teatral a partir de la participació, entre el 1990 i el 1993, en els cursos de dramatúrgia textual que impartia Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett de Barcelona. El 1991 obtenia l’accèssit al Premi Ignasi Iglesias per <i>Berna</i>, publicada el 1994. Amb <i>Rodeo</i>, obra escrita en castellà, va guanyar el Premio Calderón de la Barca (1992). Aquests premis anunciaven el que havia de ser una carrera imparable de publicacions, estrenes i guardons, entre els quals cal destacar el de la Crítica de Barcelona (1994) per <i>Libración</i>, el de la Institució de les Lletres Catalanes (1996) per <i>Accident</i>, el Premi Born de teatre (1999) per <i>L’aniversari</i>, el de la Crítica de Barcelona (2000) per <i>Passatge Gutenberg</i> o el Ciutat de Barcelona de les Arts Escèniques (2004) per <i>Barcelona, mapa d’ombres</i>. Així mateix, l’autora ha estat nomenada Premi Nacional de Teatre de la Generalitat (2007) i Premio Nacional de Literatura Dramática (2010).</p> <p style="text-align: justify;">D’altra banda, l’any 1995 va fundar la companyia Hongaresa de Teatre, juntament amb Lola López i Paco Zarzoso i, en 2008, la companyia La Reina de la Nit, amb Xavier Albertí i Lola Davó, amb les quals ha portat a l’escena gran part de la seva producció dramàtica.</p> <p style="text-align: justify;">Ha signat la dramatúrgia de espectacles dirigits per Xavier Albertí com ara <i>El professor Bernhardi</i>, <i>Ricard III</i>, <i>PPP</i>, <i>Assajant Pitarra</i> o <i>El pes de la palla</i>. Amb Paco Zarzoso, a més, ha coescrit nombrosos textos: <i>Patos salvajes</i>, <i>El alma se serena</i> o <i>Saló Primavera</i>, per citar-ne alguns.</p> | |
| dc.description | <p style="text-align: justify;">Autora de reconegut prestigi, eleva la dramatúrgia catalana a l’alçada del millor teatre internacional. Si bé en una primera època les obres de Lluïsa Cunillé oferien textos de caràcter intimista que, a través d’una opacitat qualificada com a <i>poètica de la sostracció</i>, cercaven indagar en els anhels i les frustracions de caràcter universal, les darreres produccions adopten un tarannà més polític i reivindicatiu, d’un fort compromís social. Així, la dimensió social de les seves peces, si no cerca la confrontació directa amb el poder, sí que teixeix un espai de resistència que permet a l’individu reflexionar sobre l’actualitat, en lloc de rebre-la passivament. L’obra de Cunillé adopta formes diverses que oscil·len des de produccions que s’acosten al guió televisiu fins a obres líricoteatrals. En qualsevol cas, la dramaturga imprimeix en la seva obra un segell especial que, amarat de silencis i pauses reveladores o de rèpliques explícites, permet el lector d’identificar-ne trets que n’esbossen l’univers: paraigües oberts, telèfons, màquines d’escriure, pianos, però sobretot una voluntat crítica que no deixa indiferent donen vida als seus textos.</p> | |
| dc.identifier | 2706 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2642 | |
| dc.local.estrena | <p>5 octubre 2017. <i>Islàndia</i>. Direcció Xavier Albertí. Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya.</p> <p>15 octubre 2016. <i>Sud</i>. Direcció Ivan Morales. Cia. Indòmita. Dins el muntatge <i>Pares nostres</i>. Sala La Planeta de Girona. Festival Temporada Alta.</p> <p>12 desembre 2015. <i>El temps</i>. Direcció Jorge Silva Melo. Teatro da Politécnica de Lisboa.</p> <p>20 gener 2015. <i>Serenata per a un país sense serenos</i>. Autoria Lluïsa Cunillé i Paco Zarzoso. Direcció Paco Zarzoso. La Seca de Barcelona.</p> <p>2 juliol 2015<i>. El carrer Franklin</i>. Direcció Josep Maria Miró. Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya-Festival Barcelona Grec.</p> <p>2 octubre 2014. <i>Per començar, sarsuela</i>. Dramatúrgia Albert Arribas, Lluïsa Cunillé i Josep Maria Miró. Teatre Nacional de Catalunya.</p> <p>14 maig 2014. <i>Geografia</i>. Direcció Xavier Martínez. Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya dins el muntatge <i>Fronteres</i>.</p> <p>2 octubre 2013. <i>Taxi...</i> al TNC. Dramaturgia Lluïsa Cunillé, Josep Maria Miró, Xavier Pujolràs. Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya.</p> <p>28 febrer 2013. <i>Aquel aire infinito</i>. Direcció Paco Zarzoso. Sala Beckett.</p> <p>4 octubre 2011. <i>La vergonya</i>. Direcció Marco Belocchi. Convent de Santa Caterina de Viterbo. Progetto Michellangelo. Festival Quartieri dell’Arte de Viterbo.</p> <p>10 març 2011. <i>Confessions</i>. Direcció Jan-Christoph Gockel. Schauubühne. Festival F.I.N.D. Berlín.</p> <p>2011. <i>Patos salvajes</i>. Autoria Lola López, Lluïsa Cunillé, Paco Zarzoso. Direcció Paco Zarzoso. Companyia Hongaresa de Teatre.</p> <p>26 maig 2011. <i>Carta blanca a Lluïsa Cunillé: La pajarera</i>. Autoria Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé. Direcció Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé. Producció La Reina de la Nit. Teatre Lliure de Gràcia, Barcelona.</p> <p>8 abril 2010. <i>Dictadura</i>. Direcció Xavier Albertí. Teatre Lliure de Barcelona dins el muntatge <i>Dictadura-transició-democràcia</i>. Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure de Barcelona.</p> <p>2009<i>. El alma se serena</i>. Autoria Lluïsa Cunillé i Paco Zarzoso. Direcció Paco Zarzoso. Companyia Hongaresa de Teatre.</p> <p>5 novembre 2008. <i>El bordell</i>. Direcció Xavier Albertí. Teatre Lliure de Barcelona.</p> <p>23 novembre 2007. <i>Saló primavera</i>. Autoria Paco Zarzoso i Lluïsa Cunilllé. Direcció Lurdes Barba. Sala La Planeta. Temporada Alta-Festival de Tardor de Catalunya.</p> <p>4 octubre 2007. <i>Assajant Pitarra</i>. Direcció Xavier Albertí. Teatre Lliure de Barcelona.</p> <p>13 desembre 2007<i>. Après moi le déluge</i>. Teatre lliure. Direcció Carlota Subirós. Espai Lliure del Teatre Lliure de Barcelona. Producció Teatre Lliure i Centre Dramàtic de Barcelona.</p> <p>12 desembre 2006. <i>La cantant calba & La cantant calba al Mc Donald’s</i>. Autoria Eugène Ionesco i Lluïsa Cunillé. Direcció Joan Ollé. Espai Lliure del Teatre Lliure de Barcelona.</p> <p>15 desembre 2005. <i>ppp</i>. Dramatúrgia Lluïsa Cunillé i Xavier Albertí. Direcció i il·luminació Xavier Albertí.Teatre Lliure de Montjuïc.</p> <p>3 març 2005. <i>Occisió</i>. Direcció Lurdes Barba. Teatre Lliure de Montjuïc.</p> <p>2005<i>. Conozca usted el mundo</i>. Companyia Hongaresa de Teatre.</p> <p>2004<i>. Vianants</i>. Autoria Lluïsa Cunillé i Paco Zarzoso. Direcció Xavier Albertí. Producció Bulevard Espectacles.</p> <p>2004<i>. Ilusionistas</i>. Direcció Paco Zarzoso. Compania Hongaresa de Teatre. Espectacle coproduït amb Festival VEO, Teatres de la Generalitat Valenciana, INAEM i la Fundació Municipal de Cultura de Sagunt.</p> <p>3 març 2004. <i>Barcelona, mapa d’ombres</i>. Direcció Lurdes Barba. Sala Beckett de Barcelona.</p> <p>30 gener 2003. <i>Aquel aire infinito</i>. Direcció Paco Zarzoso. Hongaresa de Teatre. Casa de Cultura de Sagunt (València).</p> <p>22 febrer 2002. <i>Húngaros</i>. Autoria Paco Zarzoso i Lluïsa Cunillé. Direcció Paco Zarzoso i Lluïsa Cunillé. Casa de Cultura del Port de Sagunt.</p> <p>7 desembre 2002. <i>Et diré sempre la veritat</i>. Autoria Lluís Homar, Lluïsa Cunillé i Xavier Albertí. Direcció. Xavier Albertí. Festival Temporada Alta de Girona.</p> <p>29 setembre 2002. <i>El aniversario</i>. Direcció, escenografia i veestuari. Pilar Laveaga. Centro Cultural La Almozara (Zaragoza).</p> <p>6 juny 2001. <i>Viajeras</i>. Autoria Lluïsa Cunillé i Paco Zarzoso. Direcció Paco Zarzoso. Companyia Hongareza de Teatre. Sala Beckett de Barcelona.</p> <p>2 febrer 2001. <i>El gat negre</i>. Direcció Xavier Albertí. Teatre Malic de Barcelona.</p> <p>16 març 2000. <i>Passatge Gutenberg</i>. Direcció i escenografia Xavier Albertí. Teatre Nou Tantarantana de Barcelona.</p> <p>29 juny 1999. <i>La cita</i>. Direcció Xavier Albertí. Mercat de les Flors. Coproduït amb el Festival Internacional d’Edimburg.</p> <p>20 maig 1999. <i>L’afer</i>. Direcció Alberto Bokos. Companyia Hongaresa de Teatre. Casa de Cultura d’alcoi. Festival de Teatre d’Alcoi.</p> <p>6 març 1998. <i>Privado</i>. Direcció Xavier Albertí. Cae La Sombra. Sala Becket de Barcelona.</p> <p>19 novembre 1998. <i>Apocalipsi</i>. Direcció Joan Ollé. Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya de Barcelona.</p> <p>8 juny 1998. <i>Dotze treballs</i>. Direcció Xavier Albertí. Escoxador. Sitges Teatre Internacional (Barcelona).</p> <p>17 desembre 1997. <i>Vacantes</i>. Direcció Paco Zarzoso. Companyia Hongaresa de Teatre. Sala Moratín de València.</p> <p>17 juliol 1997. <i>La venda</i>. Direcció Yvette Vigatà. Companyia Com Tu. Teatre Adirà Gual de Barcelona. Festival Grec 97.</p> <p>11 gener 1996. <i>Accident</i>. Direcció Jon Berrondo. Mercat de les Flors Sala Ovidi Montllor de Barcelona.</p> <p>15 desembre 1995. <i>Intempèrie</i>. Autoria Lluïsa Cunillé i Paco Zarzoso. Direcció Lola López. Companyia Hongaresa. Sala Atelier Moma de València.</p> <p>20 gener 1995. <i>Aigua, foc, terra i aire</i>. Direcció Eugeni Rusakov. Sala Maria Plans de Terrassa.</p> <p>21 febrer 1994. <i>La festa</i>. Direcció Núria Furió. Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya. Teatre Romea de Barcelona.</p> <p>11 octubre 1994. <i>Jòquer</i>. Direcció Calixto Bieito. Companyia Artenbrut.</p> <p>9 març 1994. <i>Libración</i>. Direcció Xavier Albertí. Cia. Cae la Sombra. Espai 1894, Sala Beckett, Barcelona.</p> <p>20 novembre 1992. <i>Rodeo</i>. Direcció Luís Miquel Climent. Teatro Fronterizo. Mercat de les Flors de Barcelona, coproduït amb el Centro Nacional de Nuevas Tendencias Escénicas.</p> | |
| dc.local.publicacions | <p><em class="field-content">Rodeo. </i>Madrid: Centro Nacional de Nuevas Tendencias Escénicas, 1992.</p> <p><em class="field-content">Berna. </i>Barcelona: Institut del Teatre, 1994.</p> <p><i>Jòquer. </i>Barcelona: Revista Escena, 1994.</p> <p><i>L'aniversari. </i>Barcelona: Institut del Teatre, 1996 / Tarragona: Arola, 2000.</p> <p><em class="field-content">Accident. </i>Barcelona: Institut del Teatre, 1996.</p> <p><i>La festa. </i>Barcelona: Lumen - Romea, Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, 1996.</p> <p><em class="field-content">Apocalipsi. </i>Barcelona: Proa: Teatre Nacional de Catalunya, 1998.</p> <p><i>L'afer. </i>Barcelona: Edicions 62, 1998.</p> <p><i>Dotze treballs. </i>Lleida: Pagès Editors, 1998.</p> <p><i>La venda. </i>Tarragona: Arola, 1999.</p> <p><i>Passatge Gutenberg. </i>Lleida: Pagès Editors, 2000.</p> <p><em class="field-content">Vacants. </i>València: Eliseu Climent - 3i4, 2000.</p> <p><i>El gat negre. </i>Lleida: Pagès Editors, 2001.</p> <p><i>La cita. </i>Madrid: Novalibro, 2001.</p> <p><i>Libración. </i>Madrid: Caos, 2001.</p> <p><em class="field-content">La cita. </i>Madrid: Novalibro, 2001.</p> <p><i>Barcelona, mapa d'ombres. </i>Barcelona: REMA 12, 2004.</p> <p><i>La cantant calba al MacDonal'ds. </i>Barcelona: Fundació Teatre Lliure, 2006.</p> <p><i>Assajant Pitarra </i>[amb Xavier Albertí]. Barcelona: Fundació Teatre Lliure, 2007</p> <p><i>El dúo de la africana </i>[amb Xavier Albertí i Josep Ros]. Barcelona: Fundació Teatre Lliure, 2007.</p> <p><i>Après moi, le déluge. </i>Barcelona: Fundació Teatre Lliure, 2007.</p> <p><i>Deu peces. </i>Barcelona: Edicions 62, 2008.</p> <p><i>El bordell. </i>Barcelona: Fundació Teatre Lliure, 2008.</p> <p><i>Aquel aire infinito. </i>Ciudad Real: Ñaque, 2009.</p> <p><em class="field-content">Ilusionistas. </i>Murcia: Laborum, 2010.</p> <p><i>Dictadura-transició-democràcia </i>[amb Maria Zaragoza i Josep Ros]. Barcelona: Fundació Teatre Lliure, 2010.</p> <p><i>El temps. </i>Tarragona: Arola, 2011.</p> <p><i>El alma se serena </i>[amb Paco Zarzoso i Marta Pina]. Salamanca: Media Vaca, 2012.</p> <p><i>Húngaros. </i>Murcia: Laborum, 2012.</p> <p><i>Fronteres </i>[amb Falk Richter i Rafael Spregelburd]. Tarragona: Arola, 2014.</p> <p><i>Boira</i>. Barcelona: Institut del Teatre: Editorial Comanegra, 2016.</p> <p><i>Islàndia.</i> Tarragona: Arola, 2017.</p> <p><i>Dinamarca</i>. Biblioteca de <i>Núvol</i> (Digital), 2017.</p> <p><i>Lluïsa Cunillé (2007-</i>2017<i>)</i>. Teatre reunit. Tarragona: Arola, 2017.</p> | |
| dc.peudefoto | Programa de mà d'Après moi, le deluge de Lluïsa Cunillè, representada al Teatre Nacional de Catalunya (2017). Al cartell, un retrat de l'autora.. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p>Fitxa de Lluïsa Cunillé a l'AELC:</p> <p><<a href="https://www.escriptors.cat/autors/cunillell">https://www.escriptors.cat/autors/cunillell</a>></p> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Albertí</span>, Xavier. «Pròleg». A: <i>Deu peces</i>. Barcelona: Edicions 62, 2008, p. 9-12.</p> <p><span class="small-caps">Feldman</span>, Sharon G. «El teatre d'enigma de Lluïsa Cunillé». <i>Catalan Review</i>, vol. 16, núm. 1-2 (2002), p. 141-154.</p> <p><span class="small-caps">Gallardo</span>, Laurent. «Ètica i estètica de la resistència». A: <i>Lluïsa Cunillé (2007-2017)</i>. Teatre reunit. Tarragona: Arola, 2017, p. 11-16.</p> <p><span class="small-caps">Sanchis Sinisterra</span>, José. «Una poètica de la sostracció». A: <span class="small-caps">Cunillé</span>, Lluïsa. <i>Accident</i>. Barcelona: Institut del Teatre, 1996, p. 7-15.</p> | |
| dc.subject | Dramaturga | |
| dc.title | Lluïsa Cunillé Salgado |