Salón Mágico
| dc.coverage | 1894-1900 | |
| dc.coverage.spatial | Rambla del Centre, 30 (actualment, 37). Barcelona | |
| dc.creator | Carme Tierz Grafià | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T08:06:40Z | |
| dc.date.issued | 2020 | |
| dc.description | <p>Jean Eugène Robert-Houdin, pare de la màgia moderna, va dignificar aquest art traient-lo de les barraques de fira i portant-lo als escenaris teatrals. A mitjan segle XIX, l’il·lusionista va obrir la seva pròpia sala al número 8 del Boulevard des Italiens, a París, un teatre admirat per mestres com Georges Méliès –que el va adquirir el 1888 i, més tard, en va fer construir una rèplica exacta a Montreuil per instal·lar-hi el seu estudi cinematogràfic–. També el català Joaquim Partagàs (1848-1931), mag i prestidigitador conegut com «El Rei de la Màgia» –nom de la botiga que ell mateix va obrir a Barcelona (1881) i que encara avui manté l’activitat– va prendre el teatre parisenc com a model per al Salón Mágico, un petit local situat als baixos de l’edifici de la Rambla del Centre que, segons algunes fonts, ocupava el <em>Diario Mercantil</em>, diari fundat l’any 1887.</p> <p>Al llibre <em>El Rei de la Màgia. Joaquim Partagàs i Jaquet vist pel seu net</em>, Josep M. Rodés i Partagàs deia: «hi cabien quaranta persones, que pagaven una pesseta per entrar. Hi havia funcions, diumenges i dijous, festes i vigilies, tarda i nit i, demés de les sessions de jocs de mans, es projectaven "visions", amb la llanterna màgica, preludi del cinema actual».</p> <p>Partagàs va proveir el nou teatre d’artilugis com ara una taula mecànica amb un cap penjant, cortines, trampes i dobles fons per als números de desaparicions, o una pantalla cinematogràfica, quan el setè art va sumar-se a l’oferta del Salón Mágico: al 1897 s’hi van començar a projectar pel·lícules; en els intervals entre sessions, l’il·lusionista entretenia els espectadors amb números de màgia.</p> <p>Al 1900, el local utilitzava el que la publicitat venia com el «Cinematógrafo Inglés, único en España». Aquell mateix any, però, Partagàs va tancar el teatre per dedicar-se només a la botiga. Un any més tard, l’espai tornava a obrir com Salón Teatro Moderno, tot i que a les cartelleres alternava aquest nom amb el de Cinematógrafo Belio-Graff. Per aquesta raó, és difícil precisar l’any en què va posar fi a la seva singladura. Hi ha historiadors que el situen al 1904, però el 13 de juliol del 1907 encara trobem a la premsa un anunci referent a la seva programació.</p> | |
| dc.description | <p>El Salón Mágico va tenir una activitat incessant. A més de les sessions estrictament dedicades a la màgia, l'il·lusionisme i la prestidigitació, oferia d'altres atraccions visuals: la llanterna màgica, anunciada com a <em>cuadros disolventes</em>, els espectres vius o la Galatea, una variant de la llanterna, eren les il·lusions òptiques més recurrents.</p> <p>Tot i la renúncia del «Rei de la Màgia», l’any 1900, el seu teatre no va restar buit gaire temps. El 9 de febrer del 1901 reobria convertit en el Salón Teatro Moderno i una programació extravagant: l’estrena va anar a càrrec dels nans «Mirmidons» i d’una companyia d’opereta formada per artistes mecànics. Fenòmens com la dona més petita del món, endevinadors de pensament o el Guignol Lyonnais componien l’oferta del local.</p> | |
| dc.identifier | 2766 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2050 | |
| dc.peudefoto | Jean Eugène Robert-Houdin (creative commons) | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Artigas i Candela</span>, Jordi. «Joaquim Partagas: de l'agonia de la llarterna al naixement del cinematògraf». <em>Cinematògraf</em>, vol. 2, 2a època (1995). Infraestructures industrials.</p> <p><span class="small-caps">Letamendi</span>, Jon; <span class="small-caps">Seguin</span>, Jean-Claude. <em>Los orígenes del cine en Cataluña. </em>Barcelona: Universitat de Barcelona, 2004.</p> <p><span class="small-caps">Munsó Cabús</span>, Joan. <em>Els cinemes de Barcelona</em>. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1995.</p> <p><span class="small-caps">Tierz</span>, Carme; <span class="small-caps">Muniesa</span>, Xavier. <em>Barcelona ciutat de teatres</em>. Barcelona: Ajuntament de Barcelona; Viena Edicions, 2013.</p> <p> </p> <p>Altres consultes (web):</p> <p><a href="http://www.lavanguardia.com/hemeroteca">Hemeroteca de <em>La Vanguardia</em></a> [Consulta: 20 maig 2018]</p> <p><a href="http://barcelonatienepoder.blogspot.com">Blog «Barcelona es poderosa»</a> [Consulta: 20 maig 2018]</p> <p><a href="http://josemariapalma.blogspot.com">Blog «Un ilusionista malagueño»</a> [Consulta: 20 maig 2018]</p> <p>Altres consultes (revistes):</p> <p><em>La Publicidad</em></p> <p><em>Historia 16</em></p> | |
| dc.title | Salón Mágico |