Joan Oliver i Sellarès
| dc.coverage | (Sabadell, 29-11-1899 - Barcelona, 18-6-1986) | |
| dc.creator | Miquel M. Gibert | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:36:53Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p style="text-align: justify;">Va néixer en una família de la burgesia industrial tèxtil i terratinent de Sabadelll —l'avi patern era un dels fundadors de la Caixa de Sabadell, i el matern, membre destacat de la patronal Foment del Treball Nacional—. Es va llicenciar en dret per la Universitat de Barcelona, però gairebé no va exercir com a advocat. El 1919, amb Francesc Trabal i Armand Obiols, va fundar l'anomenat Grup de Sabadell, nucli literari que es va dedicar a l'escriptura avantguardista vinculada a l'humor i a l'agitació cultural rupturista. El 1925 el Grup de Sabadell va ser l'impulsor de l'editorial La Mirada. Des del 1923 Oliver i els seus amics van col·laborar en el <i>Diari de Sabadell</i>, del qual l'escriptor va ser director a finals dels anys vint i en el qual va col·laborar fins al 1934. També va escriure, abans de la Guerra Civil, a les pàgines de <i>La Veu de Catalunya</i>, <i>La Publicitat</i>, <i>Mirador </i>i <i>D'Ací, d'allà</i>. Durant el conflicte bèl·lic i la revolució subsegüent a Catalunya, va prendre una actitud pública d'intel·lectual compromès amb la causa republicana i catalanista i es va significar com a membre de l'Associació d'Escriptors Catalans —adherida a la UGT— i com a home rellevant de la Institució de les Lletres Catalanes, en relació directa amb el seu primer president, Josep Pous i Pagès. D'altra banda, va ser l'autor de l'<i>Himne de l'Exèrcit Popular</i>. El 1939 es va exiliar a França i, després, a Santiago de Xile, on va dirigir la revista <i>Germanor</i> del Centre Català. El 1948 va retornar a Catalunya. Va ser un dels impulsors de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB), per a la qual va traduir o versionar abundosament —Txèkhov, Labiche, Shaw, Brecht— i amb la qual va estrenar algunes de les seves peces originals —<i>Ball robat</i> (1958),<i> Primera representació</i> (1959)—. Després d'uns anys d'inestabilitat i precarietat econòmiques, en què va col·laborar a les pàgines del setmanari <i>Destino</i>, va ser el director de l'edició espanyola del <i>Diccionario Bompiani</i>, que editava la casa Montaner i Simon, on va conèixer joves intel·lectuals de l'època que el van influir ideològicament i, sobretot, literàriament. A partir del 1964 va exercir de director literari de l'editorial Aymà/Proa fins a la jubliació, el 1981. Va ser conegut especialment com a poeta, amb el pseudònim de Pere Quart, i juntament amb Salvador Espriu es va convertir en un dels autors amb més poemes musicats pels cantants de la Nova Cançó Catalana i en una figura literària popular. Durant els anys setanta va col·laborar en les pàgines de la revista <i>Serra d'Or</i> i, des de l'any 1976 fins a la mort, al diari <i>Avui</i>, on sovint va manifestar un inconformisme radical amb l'evolució política i social de la societat catalana de la transició del franquisme a la democràcia.</p> | |
| dc.description | <p style="text-align: justify;">L'obra dramàtica de Joan Oliver es configura, sobretot, com una contribució al procés de modernització estètica i ideològica del teatre burgès, que, amb una aposta decidida pel teatre de bulevard, inicia Carles Soldevila. Com els autors del bulevard francès més agosarats, Oliver, més enllà de la majoria de les propostes de Soldevila, vol explorar els límits de la permissivitat burgesa de l'època d'entreguerres, però sense pretendre sobrepassar-los. I això era així perquè aspirava a ser un autor professional que estrenés regularment i que depengués del bon acolliment d'un públic il·lustrat i tolerant, però burgès. Era prou ampli aquest sector d'espectadors en la Catalunya dels anys trenta anterior a la Guerra Civil per permetre-li una professionalització veritable? Potser sí. Però, fos com fos, Oliver no ho va poder comprovar perquè, abans del conflicte, només va aconseguir estrenar professionalment <i>Cataclisme</i> (1935), una <i>pièce bien faite</i>, mordaç i sarcàstica, ben rebuda pel públic, que potser va permetre que l'escriptor es fes il·lusions, i res més, sobre el seu futur d'autor teatral. Unes il·lusions, d'altra banda, que no es van poder confirmar mai. Tanmateix, el text més interessant del període és <i>Allò que tal vegada s'esdevingué</i> —escrit el 1933, però no estrenat a Catalunya fins al 1970—, en què sobrepassa, amb una reflexió existencial notable, els límits estrictes del bulevard. L'autor hi aconsegueix una equilibrada combinació d'humor i transcendència conceptual, un encert subratllat per Oliver en filtrar aquesta expressió, irònicament lleugera, de la inquietud vital, per mitjà d'una anàlisi històrica de les relacions familiars —més exactament, de les relacions familiars burgeses característiques del país—. Per tant, l'autor passa per diversos plans de la realitat humana: des d'un de molt genèric fins a un de ben específic. Aquest procés és semblant al que concretarà, amb més afinament, solidesa i convicció, a les pàgines de <i>Ball robat</i>, vint anys més tard, en plena postguerra. Oliver, amb una gran habilitat dramàtica, combinarà a <i>Ball robat</i> una estructura de <i>pièce bien faite</i> amb uns continguts influïts profundament per l'existencialisme —Albert Camus— i la reflexió sobre el temps del teatre txekhovià. D'altra banda, Oliver és autor de la peça més ambiciosa del teatre català de la Guerra Civil i la revolució, <i>La fam</i>, amb la qual supera les estructures del teatre burgès i s'aproxima al teatre d'idees francès contemporani —Jules Romains— i, indirectament, al teatre expressionista alemany, en un intent de dur a l'escenari una anàlisi de les etapes revolucionàries que viu Catalunya entre el 1936 i el 1938.</p> <p style="text-align: justify;">Com a poeta, la seva obra abasta des de l'avantguardisme de <i>Les decapitacions</i> (1934) fins al realisme històric de <i>Vacances pagades</i>, <i>Circumstàncies</i> i <i>Poesia empírica</i>, entre d'altres, passant pel postsimbolisme de saló de <i>Tardor</i> i <i>Terra de naufragis</i> i la poesia revolucionària d'<i>Oda Nova a Barcelona</i>. Una trajectòria llarga i àmplia, doncs, que li va reportar un gran reconeixement públic durant les dècades del 1960 i el 1970 fins a convertir-lo en un símbol poètic de l'antifranquisme. No podem oblidar la seva contribució a una prosa «antisentimental, antiretòrica i antiromàntica», tal com volia el Grup de Sabadell, sintetitzada en tres llibres de relats, sovint irònics, distanciats i corrosius: <i>Una tragèdia a Lil·liput</i>, <i>Contraban</i> i <i>Biografia de Lot i altres proses</i>. Pòstumament, va aparèixer un excel·lent volum de memòries fragmentàries titulat <i>Temps, records</i> (1991).</p> | |
| dc.identifier | 1776 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2511 | |
| dc.local.estrena | <p>22 març 1931. <i>Una mena d'orgull</i>. D. Enric Basté T. Colom (Sabadell). C. Pubill.</p> <p>11 maig 1935. <i>Cataclisme</i>. T. Principal (Reus). C. Pepeta Fornés-Josep Clapera.</p> <p>15 juny 1938. <i>La fam</i>. T. Català de la Comèdia (Poliorama). C. Maria Vila-Pius Daví.</p> <p>7 juny 1942. <i>Un servidor sóc el lladre</i>. T. del Centre Català (Santiago de Xile). C. Centre Català.</p> <p>Desembre 1947.<i> L'amor deixa el camí ral</i>. En col·laboració amb Xavier Benguerel. T. del Centre Català (Santiago de Xile). C. Centre Català.</p> <p>18 agost 1951.<i> Quasi un paradís</i>. En col·laboració amb Joan Guarro Basté. Sala Rovira (Tossa de Mar). C. Estiuejants (ocasional).</p> <p>8 abril 1954.<i> L'amor deixa el camí ral</i>. Amb Xavier Benguerel. D. Josep Centelles. T. Capsa. C. Sessions de Teatre Íntim.</p> <p>26 maig 1957. <i>Pigmalió</i>. D. Montserrat Julió. T. La Faràndula (Sabadell). C. ADB.</p> <p>2 juny 1958. <i>Ball robat</i>. D. Joan Oliver. T. Candilejas. C. ADB.</p> <p>16 juny 1958. <i>La barca d'Amílcar</i>. D. Joan Alavedra. T. Windsor. C. ADB.</p> <p>21 desembre 1959. <i>Primera representació</i>. D. Ricard Salvat. T. Romea. C. ADB.</p> <p>10 març 1961. <i>La gran pietat</i>. D. Carles Lloret. T. Romea. C. Maragall. </p> <p>12 novembre 1963.<i> L'òpera de tres rals</i>. D. Frderic Roda. Palau de la Música. C. ADB.</p> <p>18 novembre 1966. <i>Noè al port d'Hamburg</i>. D. Feliu Formosa. Cova del Drac. C. Teatre de Prop. </p> <p>20 juny 1970. <i>Cambrera nova</i>. D. Lluís Farré i Feliu Formosa. Auditòrium Caixa de Terrassa. Terrassa. Grup 6x7.</p> <p style="line-height: 15.8079996109009px;">20 juny 1970. <i>Vivalda i l'Àfrica tenebrosa</i>. D. Lluís Farré i Feliu Formosa. Auditòrium Caixa de Terrassa. Terrassa. Grup 6x7.</p> <p style="line-height: 15.8079996109009px;">18 setembre 1970. <i>Allò que tal vegada s'esdevingué</i>. D. Ventura Pons. T. Capsa. C. V. Pons (ocasional).</p> <p style="line-height: 15.8079996109009px;">6 abril 1972.<i> Bestiari i escarnis de Pere Quart</i>. Amb Ventura Pons. D. Ventura Pons. T. Ars. C. V. Pons (ocasional). </p> <p>18 agost 1985. <i>El roig i el blau</i>. D. Montserrat Julió. T. Grec. C. M. Julió (ocasional).</p> <p>28 gener 1987. <i>El 30 d'abril</i>. D. Pere Planella. T. Lliure. C. Teatre Lliure.</p> <p>30 març 1960. <i>L'hort dels cirerers</i> (Original d'Anton P. Txèkhov). D. Frederic Roda. T. Romea. C. ADB.</p> <p>4 juliol 1966. <i>Tot esperant Godot</i> (Original de Samuel Beckett). D. Josep M. Minoves. T. Romea. C. Teatre Experimental Català (TEC).</p> <p>25 març 1954. <i>El misantrop</i> (Original de Molière). D. Joan Oliver. T. Romea. C. «Nits de Teatre».</p> <p>10 agost 1982. <i>El misantrop</i> (Original de Molière). D. Fabià Puigserver. T. Grec. C. Estable del Teatre Lliure.</p> <p>05 abril 1990. <i>Les tres germanes</i> (Original d'Anton P. Txèkhov). D. Pierre Romans. T. Polioroma. C. Josep M. Flotats.</p> | |
| dc.local.publicacions | <p><i>Cataclisme</i>. Barcelona:<span style="line-height: 15.8079996109009px;" data-mce-mark="1"> Randez, 1935 (El Nostre Teatre; 32)</span></p> <p><span style="line-height: 15.8079996109009px;" data-mce-mark="1"><i>Allò que tal vegada s'esdevingué</i>. Barcelona: Edicions de la Rosa dels Vents, 1936.</span></p> <p><span style="line-height: 15.8079996109009px;" data-mce-mark="1">«Cambrera nova» I i II, <i>Mirador</i>, (3 desembre 1936 i 10 desembre 1936), p. 4, respectivament.</span></p> <p><span style="line-height: 15.8079996109009px;" data-mce-mark="1"><i>La fam</i>. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes, 1938.</span></p> <p><span style="line-height: 15.8079996109009px;" data-mce-mark="1"><i>Pigmalió</i> (Versió lliure de l'original de George B. Shaw) . Barcelona: Nereida, 1957.</span></p> <p><span style="line-height: 15.8079996109009px;" data-mce-mark="1"><i>L'òpera de tres rals</i> (Versió lliure de l'original de Bertolt Brecht). Barcelona: Fontanella, 1963.</span></p> <p><span style="line-height: 15.8079996109009px;" data-mce-mark="1"><i>Tres comèdies</i> (<i>Primera representació; Ball robat; Una drecera</i>). Barcelona: Selecta, 1960.</span></p> <p><span style="line-height: 15.8079996109009px;" data-mce-mark="1">4 comèdies en un acte (<i>Allò que tal vegada s'esdevingué; Cambrera nova; Tercet en re; Vivalda i l'âfrica tenebrosa</i>). Barcelona: Aymà, 1970.</span></p> <p><span style="line-height: 15.8079996109009px;" data-mce-mark="1"><i>Teatre original</i>. Barcelona: Proa, 1977.</span></p> <p><span style="line-height: 15.8079996109009px;" data-mce-mark="1">«Marit i muller o el descompte»/ «Una mena d'orgull». Revista <i>Llengua & Literatura</i>, núm. 7, 1996, p. 136-166.</span></p> <p><span style="line-height: 15.8079996109009px;" data-mce-mark="1"><i>Teatre de guerra i revolució de Joan Oliver</i>. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Institució de les Lletres Catalanes, 1999 [Set peces breus].</span></p> <p><span style="line-height: 15.8079996109009px;" data-mce-mark="1"> «</span><span style="line-height: 15.8079996109009px;" data-mce-mark="1">Cucurell o el cornut imaginari» (Original de Molière), </span><em style="line-height: 15.8079996109009px;">Catalunya </i><span style="line-height: 15.8079996109009px;" data-mce-mark="1">(Buenos Aires), núm. 321 (novembre 1941), p. 3-11.</span></p> <p><span style="line-height: 15.8079996109009px;" data-mce-mark="1"><i>El misantrop</i>. Barcelona: Aymà, 1951 (Edició de bibliòfil).</span></p> <p><span style="line-height: 15.8079996109009px;" data-mce-mark="1"><i>L'Anunciació a Maria</i> (Original de Paul Claudel). Palma de Mallorca: Moll, 1958 (En col·laboració amb Ferran Canyameres)</span></p> <p><span style="line-height: 15.8079996109009px;" data-mce-mark="1"><i>Tot esperant Godot</i> (Original de Samuel Beckett). Palma de Mallorca: Moll, 1960.</span></p> <p><span style="line-height: 15.8079996109009px;" data-mce-mark="1"><i>Tres farses russes</i> (<i>L'aniversari; L'ós; Un prometatge</i>) (Originals d'Anton P. Txèkhov). Barcelona: Joaquim Horta editor, 1961.</span></p> <p><span style="line-height: 15.8079996109009px;" data-mce-mark="1"><i>L'hort dels cirerers</i> (Original d'Anton P. Txèkhov). Barcelona: Fontanella, 1963.</span></p> <p><span style="line-height: 15.8079996109009px;" data-mce-mark="1"><i>Un barret de palla d'Itàlia</i> (Original d' Eugène Labiche i Marc Michel). Barcelona: Occitània, 1965.</span></p> <p><span style="line-height: 15.8079996109009px;" data-mce-mark="1"><i>Les tres germanes</i> (Original d'Anton P. Txèkhov). Barcelona: Aymà, 1972</span></p> <p><span style="line-height: 15.8079996109009px;" data-mce-mark="1"><i>El banyut imaginari; El misantrop; El Tartuf</i> (Originals de Molière). Barcelona: Aymà, 1973.</span></p> <p><span style="line-height: 15.8079996109009px;" data-mce-mark="1"><span style="line-height: 15.8079996109009px;"><i>Anònim venecià</i> (Original de Giuseppe Berto). Barcelona: Aymà, 1973.</span></span></p> <p><span style="line-height: 15.8079996109009px;" data-mce-mark="1"><i>Teatre de Txèkhov</i>. Barcelona: Aymà, 1982.</span></p> <p><span style="line-height: 15.8079996109009px;" data-mce-mark="1"><i>Ubú, rei</i> (Original d'Alfred Jarry). Sant Boi de Llobregat-Barcelona: Edicions del Mall: Publicacions de l'Institut del Teatre, 1983.</span></p> <p><span style="line-height: 15.8079996109009px;" data-mce-mark="1"><i>Versions de teatre</i>. Barcelona: Proa, 1989.</span></p> | |
| dc.peudefoto | Bust de bronze de Joan Oliver i Sallarès, fet per l'escultor Camil Fàbregas, el 2003 (creative commons) | |
| dc.relation | <p>Joan Oliver i Sallarès:</p> <p><a href="http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0047165.xml">Fitxa de Joan Oliver a l'Enciclopèdia Catalana</a></p> <p><a href="http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-oliver">Fitxa de Joan Oliver a Lletra</a></p> <p><a href="http://www.escriptors.cat/autors/oliverj/pagina.php?id_sec=1551">Fitxa de Joan Oliver a l'AELC</a></p> <p><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Oliver_i_Sallar%C3%A8s">Fitxa de Joan Oliver a la Viquipèdia</a></p> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep M. «Sobre Joan Oliver». A: <span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep M. <i>La malícia del text</i>. Barcelona: Curial, 1992, p. 177-184.</p> <p><span class="small-caps">Busquets i Grabulosa</span>, Lluís. <i>Xavier Benguerel/ Joan Oliver. Epistolari</i>. Barcelona: Proa, 1999.</p> <p><span class="small-caps">Carbonell,</span> Jordi. «El teatre de Joan Oliver». <i>Serra d'Or</i>, núm. 121 (1969), p. 59-62.</p> <p><span class="small-caps">Casas,</span> Joan. «Pròleg». En: <span class="small-caps">Oliver</span>, Joan. <i>Versions de teatre</i>. Barcelona: Proa, 1989.</p> <p><span class="small-caps">Fàbregas,</span> Xavier. <i>Teatre català d'agitació política</i>. Barcelona: Edicions 62, 1969, p. 251-268.</p> <p><span class="small-caps">Gallén,</span> Enric. «El teatre. La vida teatral de la primera Guerra Mundial a la Guera Civil. Joan Oliver». A: <span class="small-caps">Riquer</span>, Martí de; <span class="small-caps">Comas,</span> Antoni;<span class="small-caps"> Molas</span>, Joaquim. <i>Història de la literatura catalana 9</i>. Barcelona: Ariel, 1987, p. 455-457.</p> <p><span style="line-height: 15.8079996109009px;">—- «Pròleg». A: <span class="small-caps">Oliver,</span> Joan. <i>Teatre original</i>. Barcelona: Proa, 1977, p. 7-26.</span></p> <p><span style="line-height: 15.8079996109009px;"><span class="small-caps">Febrés,</span> Xavier. <i>Joan Oliver/ Pere Calders</i>. Una conversa transcrita per Xavier Febrés. Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Laia, 1984.</span></p> <p><span class="small-caps">Foguet,</span> Francesc. «Introducció». A: Oliver, Joan. <i>Teatre de guerra i revolució de Joan Oliver</i>. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Institució de les Lletres Catalanes, 1999, p. 9-18.</p> <p><span style="line-height: 15.808px;">—- «Les JSUC i el teatre a la rereguarda (1936-1939)». <i>El Contemporani</i>, núm. 23 (2001), p. 46-50.<br /></span></p> <p><span style="line-height: 15.8079996109009px;">—- <i>Teatre, guerra i revolució. Barcelona, 1936-1939</i>. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005, p. 375-383.</span></p> <p><span class="small-caps">Formosa,</span> Feliu. «El teatre». A: <span class="small-caps">Diversos Autors</span>. <i>De Joan Oliver a Pere Quart</i>. Barcelona: Edicions 62, 1969.</p> <p><span class="small-caps">Gallén,</span> Enric. «El teatre. La vida teatral de la primera Guerra Mundial a la Guerra Civil. Joan Oliver». A: <span class="small-caps">Riquer,</span> Martí de; <span class="small-caps">Comas</span>, Antoni; <span class="small-caps">Molas</span>, Joaquim. <i>Història de la literatura catalana 9</i>. Barcelona: Ariel, 1987, p. 455-457.</p> <p><span style="line-height: 15.808px;">—- «Teatre i societat a la Catalunya d'entreguerres». A: <span class="small-caps">Gabriel</span>, Pere (dir.) <i>Història de la cultura catalana. República, autogovern i guerra (1931-1939)</i>. Barcelona: Edicions 62, 1998, p. 149-164.<br /></span></p> <p><span class="small-caps">Gibert</span>, Miquel M. <i>El teatre de Joan Oliver</i>. Barcelona: Publicacions de l'Institut del Teatre, 1998.</p> <p><span class="small-caps">Molas,</span> Joaquim. «Introducció al teatre de Joan Oliver». A: <span class="small-caps">Oliver</span>, Joan. <i>Tres comèdies</i>. Barcelona: Selecta, 1960.</p> <p><span class="small-caps">Riera,</span> Ignasi. <i>El meu oncle Pere Quart</i>. Barcelona: La Campana, 1992.</p> <p><span style="line-height: 15.8079996109009px;">—- <i>Joan Oliver/ Pere Quart: l'inventor de jocs</i>. Barcelona: Proa, 2000.</span></p> <p><span class="small-caps">Turull</span>, Toni (ed.). <i>Joan Oliver/ Josep Ferrater Mora, Joc de cartes (1948-1984)</i>. Barcelona: Edicions 62, 1988.</p> | |
| dc.subject | Actor | |
| dc.title | Joan Oliver i Sellarès |