Rosa Novell i Clausells
| dc.coverage | Barcelona, 20-6-1952 - Barcelona, 27-2-2015 | |
| dc.coverage.spatial | Barcelona | |
| dc.creator | Isabel Marcillas-Piquer | |
| dc.date.accessioned | 2026-03-11T09:27:13Z | |
| dc.date.issued | 2025 | |
| dc.description | <p>Provinent d’una família amant de la cultura i el teatre, fou neta de Manuel Clausells –activista cultural–; el seu germà és el periodista i escriptor Queco Novell i va ser la parella del també periodista i escriptor Eduardo Mendoza. De pares actors aficionats al teatre amateur, va debutar com a actriu infantil als Pastorets del barri de Gràcia, on vivia. Va estudiar Literatura Catalana Contemporània a la Universitat Autònoma i es va llicenciar l’any 1976. Després va cursar estudis d’interpretació, solfeig, violí i cant a l’Institut del Teatre de Barcelona. Endemés, va fer dansa contemporània al Dance Centre de Londres i dansa clàssica i jazz amb Sílvia Munt. A la dècada dels vuitanta va seguir cursos d’interpretació amb Carlos Gandolfo i John Strasberg. Després d’integrar-se al grup ADT, autogestor de la sala Diana, conegué Fabià Puigserver, que el 1976 la incorporà a l’espectacle <i>Quiriquibú</i>, de Joan Brossa.</p><p>L’any 1974 havia debutat com a actriu professional de teatre amb <i>Les troianes</i>, d’Eurípides, i des d’aquell moment va seguir interpretant obres de clàssics com ara <i>Fedra</i>, de Racine; <i>La marquesa Rosalinda</i>, de Valle-Inclán; <i>Zona zero</i>, de LaBute; o <i>Coriolà</i>, de Shakespeare.</p><p>Com a directora, va dirigir peces com <i>Maria Rosa</i>,<i> </i>d’Àngel Guimerà;<i> Greus</i> <i>qüestions</i> i <i>Sin noticias de Gurb</i>, d’Eduardo Mendoza; <i>Fi de partida</i>, de Samuel Beckett; <i>Las mujeres sabias</i>, de Molière; o <i>El dia del profeta</i>, de Joan Brossa.</p><p>Pel que fa a la seva activitat com a intèrpret de cinema, va destacar en films com ara <i>El año del diluvio </i>(2004) de Jaime Chávarri, <i>Libertarias</i> (1996) de Vicente Aranda, <i>El passatger clandestí</i> (1995) d’Agustí Villaronga o <i>El perquè de tot plegat</i> (1995) de Ventura Pons. També va actuar en diverses sèries televisives catalanes d’èxit: <i>El cor de la ciutat</i>, <i>Nissaga de poder</i>, <i>Majoria absoluta</i>, <i>Jet Lag</i>, <i>Germanes de sang</i> o <i>Crims</i>, per esmentar-ne algunes.</p><p>Des de l’any 1984, després de fer una lectura de poemes de Josep Carner amb una molt bona acollida per part dels assistents, va continuar fent recitals de poesia.</p><p>L’any 1988 va guanyar el Premi Nacional d’Interpretació de la Generalitat; el 1989 el Premi Margarida Xirgu; el 1995 va rebre el Premi de la Crítica i també el de l’Associació d’Actors i Directors de Catalunya. El 2007 li va ser concedida la Creu de Sant Jordi de la Generalitat.</p><p>L’any 2013 va ser diagnosticada d’un càncer de pulmó que la va deixar cega un any després. Imbuïda d’una gran força de voluntat, va seguir actuant quan ja havia perdut la vista i el món teatral va viure una moment emotiu quan, després d’una llarga absència a causa de la malaltia, va reaparèixer a l’escenari del Teatre Romea de Barcelona en <i>L’última trobada</i>, de Sándor Márai, tot i que va haver de ser substituïda per Ana Barrachina per a les funcions en la Llotja de Lleida. Va morir l’any 2015 a causa de la malaltia que patia. Des de l’any 2014 era membre honorífic de l’Acadèmia del Cinema Català.</p><p>Encara que els seus treballs s’havien anat espaiant per motius de salut, l’any 2011 va posar la seva veu per al telefilm <i>14 d’abril. Macià contra Companys</i>. Dos anys després del seu traspàs, la família va cedir el seu llegat material –objectes, llibres i altres records– al Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (MAE) de l’Institut del Teatre de Barcelona.</p> | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2948 | |
| dc.local.estrena | <p>Com a actriu:</p><p>1968. <i>La nostra ciutat</i>, de Thorton Wilder. Grup G.E.N.T. Lluïsos de Gràcia. Teatro Independiente. Direcció: Josep M. Salvadó.</p><p>1969. <i>Els físics</i>, de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Friedrich_D%C3%BCrrenmatt">Dürrenmatt</a>. G.E.N.T. Direcció: Josep M. Salvadó.</p><p>1970. <i>Massa temps sense piano</i>, d’Alexandre Ballester. G.E.N.T. Direcció: <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Llu%C3%ADs_Bozzo_i_Duran">Joan Lluís Bozzo</a>.</p><p>1974. <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Les_troianes"><i>Les Troianes</i></a>, d’<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Eur%C3%ADpides">Eurípides</a>, versió de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Jean-Paul_Sartre">Jean-Paul Sartre</a> i traducció de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Manuel_de_Pedrolo_i_Molina">Manuel de Pedrolo</a>. Grup d'estudis teatrals de la UAB. Direcció: Joan Lluís Bozzo. Interpreta a Hècuba.</p><p>1975. <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Terra_baixa"><i>Terra Baixa</i></a>, d’<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80ngel_Guimer%C3%A0_i_Jorge">Àngel Guimerà</a>, versió de Guillem J. Graells. Direcció: J. M. Montanyés, escenografia de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Fabi%C3%A0_Puigserver_i_Plana">Fabià Puigserver</a>.</p><p>1976. <i>Quiriquibú</i>, de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Brossa_i_Cuervo">Joan Brossa</a>. Direcció i escenografia: Fabià Puigserver.</p><p>1976. <i>El bon samarità</i>…, de J. Abellán. GREC 76. Campanya de teatre d'estiu realitzada al <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Teatre_Grec">Teatre Grec</a> de Barcelona. Direcció: Ll. Pascual, Pere Planella, Fabià Puigserver i escenografia de Fabià Puigserver.</p><p>1976. <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Don_Juan_Tenorio"><i>Don Juan Tenorio</i></a>, de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Zorrilla_y_Moral">Zorrilla</a>. Assemblea de Treballadors de l'espectacle. Born.</p><p>1977. <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/El_somni_d%27una_nit_d%27estiu"><i>El somni d'una nit d'estiu</i></a>, de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/William_Shakespeare">William Shakespeare</a>. ADTE. Traducció de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_de_Sagarra_i_de_Castellarnau">Josep Maria de Sagarra</a>. Direcció: J. Mesalles i J. Puigcorbé.</p><p>1978. <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Ant%C3%ADgona_(Salvador_Espriu)"><i>Antígona</i></a>, de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Salvador_Espriu_i_Castell%C3%B3">Salvador Espriu</a>. Grup d'estudis teatrals d'Horta. Direcció: J. Montanyés i Just Sagarra. Escenografia i vestuari: Fabià Puigserver.</p><p>1979. <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/La_gavina"><i>La Gavina</i></a>, d'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Anton_Tx%C3%A9khov">Anton Txèkhov</a>. Traducció de Joan Oliver. Direcció: <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Hermann_Bonn%C3%ADn_i_Llin%C3%A0s">Hermann Bonnin</a>.</p><p>1979. <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Hamlet"><i>Hamlet</i></a>, de W. Shakespeare. Versió i traducció de Terenci Moix. Direcció: Pere Planella. Escenografia i vestuari: Montse Aenós i <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Isidre_Prun%C3%A9s_i_Magrans">Isidre Prunés</a>.</p><p>1979. <i>Dragonera</i>. Teatre Grec. La Trepa. Jorge Díaz.</p><p>1980. <i>El balcó</i>, de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Jean_Genet">Jean Genet</a>. Traducció de Carme Serrallonga. Direcció: Lluís Pasqual. Escenografia i vestuari: Fabià Puigserver.</p><p>1980. <i>Marc Antoni i Cleopatra</i>, de W. Shakespeare. Direcció: J. Mesalles. Traducció de J.M. de Sagarra.</p><p>1981. <i>El guant negre</i>, d'<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/August_Strindberg">August Strindberg</a>. Centre Dramàtic de la Generalitat. Traducció de Lluís Solà. Direcció: Hermann Bonnin. Escenografia i vestuari: Ramon Ivars.</p><p>1982.<i> El príncep d'Homburg</i>, de Von Kleist. Direcció: Ricard Salvat. Traducció de Carme Serrallonga. Espai escènic: Iago Bonet. Vestuari: Ramon Ivars.</p><p>1983. <i>Deixeu-me ser mariner</i>, de Jaume Serra Fontelles. Teatre Obert, Centre Dramàtic de la Generalitat. Escenografia: Joan Guillén. Direcció: Beno Mazzone. <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Premi_Ciutat_de_Barcelona">Premi Ciutat de Barcelona</a> al millor muntatge, 1983.</p><p>1984. <i>Oh, els bons dies</i>, de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Samuel_Beckett">Samuel Beckett</a>. Traducció de V. Altaió i P. Gifreu. Direcció: <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Sanchis_Sinisterra">José Sanchis Sinisterra</a>. Escenografia: Noguera i Simó. Estrenada al Teatre Regina de Barcelona i portada al Festival Internacional de Teatro de Valladolid, a Granada, Terrassa, Olot, València, Madrid i al Festival Internacional de Saragossa.</p><p>1984. <i>Al vostre gust</i>, de W. Shakespeare. Traducció de Josep M. de Sagarra. Direcció: Ll. Pascual. Escenografia i vestuari: Fabià Puigserver.</p><p>1985. <i>L'àguila de dos caps</i>, de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Jean_Cocteau">Jean Cocteau</a>. Traducció de G. J. Graells. Vestuari: R. Espada. Escenografia: E. Ivars.</p><p>1985. <i>La Ronda</i>, d’A. Schnitzler. Direcció: Mario Gas. Interpreta a l'Actriu.</p><p>1986-1987. <i>La senyora de Sade</i>, de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Yukio_Mishima">Yukio Mishima</a>. Direcció: J. Mesalles. Interpreta a Renée de Sade.</p><p>1987. <i>El 30 d'abril</i>, de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Oliver_i_Sallar%C3%A8s">Joan Oliver</a>. Direcció: Pere Planella. Interpreta a Xamuka Xepé.</p><p>1987. <i>L'intercanvi</i>, de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Paul_Claudel">Paul Claudel</a>. Direcció: Ariel García-Valdés.</p><p>1988. <i>La marquesa Rosalinda</i>, de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Ram%C3%B3n_Mar%C3%ADa_del_Valle-Incl%C3%A1n">Ramón María del Valle-Inclán</a>. Direcció: Alfredo Arias.</p><p>1989. <i>Elsa Schneider</i>, de Sergi Belbel. Direcció: Ramón Simó.</p><p>1989. <i>El viatge</i>, de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Manuel_V%C3%A1zquez_Montalb%C3%A1n">Manuel Vázquez Montalbán</a>. Direcció: Ariel García-Valdés.</p><p>1990. <i>Restauració</i>, d’Eduardo Mendoza. Direcció: Ariel García-Valdés. Coproducció de la Companyia Rosa Novell.</p><p>1992. <i>Edip, tirà</i>, de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%B2focles">Sòfocles</a>. Direcció: M. Langoff. Gira per Madrid, Còrdova, Suïssa i França.</p><p>1992. <i>El gran mercado del mundo</i>, de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Pedro_Calder%C3%B3n_de_la_Barca">Calderón de la Barca</a>. Direcció: Miguel Narros. Interpreta a La Culpa.</p><p>1993. <i>Cartes a nenes</i>, de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Lewis_Carroll">Lewis Carroll</a>. Direcció: Hermann Bonnín.</p><p><strong>1</strong>993. <i>Joan Miró, l'amic de les Arts</i>, a partir de textos de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Mir%C3%B3_i_Ferr%C3%A0">Joan Miró</a>, S. Gasch i J. V. Foix. Direcció: Hermann Bonnín. Companyia Rosa Novell.</p><p>1994. <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/La_senyora_Florentina_i_el_seu_amor_Homer"><i>La senyora Florentina i el seu amor Homer</i></a>, de Mercè Rodoreda. Direcció: <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Mario_Gas_Cabr%C3%A9">Mario Gas</a>.</p><p>1994. <i>Queridos míos, es preciso contaros ciertas cosas…</i>, d’Agustín Gómez-Arcos. Direcció: C. Portaceli.</p><p>1995. <i>Antoni i Cleopatra</i>, de W. Shakespeare. Traducció d’Eduardo Mendoza. Direcció: X. Albertí.</p><p>1996. <i>Revolta de bruixes</i>, de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Benet_i_Jornet">Josep Maria Benet i Jornet</a>. Direcció: Lourdes Barba.</p><p>1996. <i>De poble en poble</i>, de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Peter_Handke">Peter Handke</a>. Direcció: <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Oll%C3%A9_i_Freixas">Joan Ollé</a>. Interpreta a Nova. Premi Ciutat de Barcelona.</p><p>1998. <i>La veu humana</i>, de Jean Cocteau amb Margarida Minguillón. Direcció: Jaume Villanueva.</p><p>1999. <i>Memorias de Adriano</i>, de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Marguerite_Yourcenar">Marguerite Yourcenar</a>. Direcció: Maurizio Scaparro.</p><p>2000. <i>Plaça dels herois</i>, de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Thomas_Bernhard">Thomas Bernhard</a>. Direcció: Ariel García-Valdés.</p><p>2000-2001. <i>La noche de Molly Bloom</i>. Direcció: L. Barba. Monòleg dramatitzat per <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Sanchis_Sinisterra">José Sanchis Sinisterra</a> a partir del final de l'<i>Ulisses</i> de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/James_Joyce">James Joyce</a>.</p><p>2001. <i>Unes polaroids explícites</i>, de Mark Ravenhill. Direcció de J. M. Mestres.</p><p>2002. <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Coriol%C3%A0_(obra)"><i>Coriolà</i></a>, de W. Shakespeare. Direcció: Georges Lavaudant.</p><p>2002. <i>Fedra</i>, de Jean Racine. Direcció: J. V. Plaza: Muntatge: Joan Ollé.</p><p>2003. <i>Zona zero</i>, de Neil LaBute. Direcció: Mario Gas.</p><p>2005. <i>Casa i jardí</i>, d’<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Alan_Ayckbourn">Alan Ayckbourn</a>. Interpreta a Trish.</p><p>2007. <i>Mòbil</i>, de Sergi Belbel. Direcció: Lluís Pascual.</p><p>2008. <i>El dia del profeta</i>, de Joan Brossa.</p><p>2008. <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Un_dia._Mirall_trencat"><i>Un dia. Mirall trencat</i></a>, de Mercè Rodoreda. Adaptació de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Ricard_Salvat_i_Ferr%C3%A9">Ricard Salvat</a> i <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Manuel_Molins_i_Casa%C3%B1a">Manuel Molins</a>.</p><p>2009. <i>Edip, una trilogia</i>.</p><p>2010. <i>La dona justa</i>, de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%A1ndor_M%C3%A1rai">Sándor Márai</a>. Adaptació d'Eduardo Mendoza. Direcció: F. Berrués.</p><p>2011. <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/El_misantrop"><i>El misàntrop</i></a>, de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Moli%C3%A8re">Molière</a>. Direcció: George Lavudant. Interpreta a Arsinoé.</p><p>2011. <i>Un fràgil equilibri</i>, d’Edward Albee. Direcció: Mario Gas.</p><p>2012. <i>Els missatgers no arriben</i> <i>mai</i>, de <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Biel_Mesquida_Amengual">Biel Mesquida</a>.</p><p>2012-2013. <i>Fragments de converses (epistolari Toldrà-Clausells)</i>. Direcció i dramatúrgia: Rosa Novell.</p><p>2014. <i>L'última trobada</i>, de Sándor Márai. Direcció: Abel Folk.</p><p> </p><p>Com a directora:</p><p>1997. <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_Rosa"><i>Maria Rosa</i></a>, d’Àngel Guimerà. Adaptació de Josep Maria Benet i Jornet.</p><p>1998. <i>Olga sola</i>, de Joan Brossa.</p><p>1999. <i>Fedra</i>, de Jean Racine.</p><p>1999. <i>Un'anima chiamata Puccini</i>. Direcció musical de Lorin Maazel.</p><p>1999. <i>Les dones sàvies</i>, de Molière.</p><p>1999. <i>Il teatro alla moda</i>, de Benedetto Marcello.</p><p>2004. <i>Greus qüestions</i>, d’Eduardo Mendoza.</p><p>2005. <i>Final de partida</i>, de Samuel Beckett.</p><p>2006. <i>Vells temps</i>, de Harold Pinter.</p><p>2008. <i>El dia del profeta</i>, de Joan Brossa.</p><p>2008. <i>Sin noticias de Gurb</i>, d’Eduardo Mendoza.</p> | |
| dc.peudefoto | Rosa Novell a La noche de Molly Bloom (2000). Foto: Pilar Aymerich. Escena Digital de Catalunya. MAE. Institut del Teatre | |
| dc.source | <p>«Rosa Novell i Clausells» (27 gener 2017). Fons Rosa Novell. Museu de les Arts Escèniques. Institut del Teatre. Diputació de Barcelona. <a href="https://www.cdmae.cat/fons-rosa-novell">https://www.cdmae.cat/fons-rosa-novell</a></p><p>«Mor l’actriu Rosa Novell als 61 anys» (28 febrer 2025). <i>3cat</i>. <a href="https://www.3cat.cat/3catinfo/mor-lactriu-rosa-novell-als-61-anys/noticia/2646285/">https://www.3cat.cat/3catinfo/mor-lactriu-rosa-novell-als-61-anys/noticia/2646285/</a></p><p>«Rosa Novell i Clausells». <i>Gran Enciclopèdia Catalana</i>. <a href="https://www.enciclopedia.cat/diccionari-del-cinema-a-catalunya/rosa-novell-i-clausells">https://www.enciclopedia.cat/diccionari-del-cinema-a-catalunya/rosa-novell-i-clausells</a></p><p>«Rosa Novell i Clausells». <i>Viquipèdia</i>. <a href="https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rosa_Novell_i_Clausells&oldid=35949167">https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rosa_Novell_i_Clausells&oldid=35949167</a></p><p>«Rosa Novell, actriz y directora teatral de clásicos y contemporáneos» (27 febrer 2025). <i>Europa Press</i>. <a href="https://www.europapress.es/catalunya/noticia-rosa-novell-actriz-directora-teatral-clasicos-contemporaneos-20150227221551.html">https://www.europapress.es/catalunya/noticia-rosa-novell-actriz-directora-teatral-clasicos-contemporaneos-20150227221551.html</a> </p> | |
| dc.subject | Actriu i directora escènica | |
| dc.title | Rosa Novell i Clausells |