La nit al bosc
| dc.contributor.author | Apel·les Mestres (text) i Josep Rodoreda (música) | |
| dc.creator | Xosé Aviñoa | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-13T16:02:51Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p style="text-align: justify;"><span data-mce-mark="1">El text és un diàleg constant entre diversos personatges fantàstics presents en la nit bosquetana, com el riu, que llisca constantment i topa amb les roques mentre exposen la inevitabilitat de llur destí. S'hi afegeixen l'espiadimonis i el cor de lluernes per donar sentit al diàleg amorós entre ell i ella, encantats de trobar-se «en aquesta mansió frondosa i pura», i completen el panorama un rossinyol, uns salzes, l'eruga, les granotes, les canyes, el roure i l'oreneta. A partir dels comentaris de la crítica, la música, que tenia ecos wagnerians en alguns instants, fou molt elaborada però no sempre reeixida.</span></p> <p style="text-align: justify;"><span data-mce-mark="1"> </span></p> | |
| dc.description | <p><span data-mce-mark="1">Se'n van fer dues representacions, els dies 23 i 24, amb motiu de les Festes de la Mercè amb la participació del Cor Euterpe, al qual el compositor estava vinculat. I, per això, es va regalar als concurrents un exemplar del text curosament decorat. Fou reestrenada el 10 i 17 de novembre del 1895 al Saló de Festes del Palau de Belles Arts pels professors de l'Escola Municipal de Música sota la direcció de Josep Rodoreda. <i>La nit al bosc</i> és una obra de petit format que correspon a una moda del moment en què fou escrita, l'idil·li, present en la literatura, la música i la il·lustració gràfica, que tenen el seu màxim exponent precisament en l'autor de la lletra, Apel·les Mestres, qui a més de llibretista i compositor de cançonetes amoroses era un excel·lent dibuixant de personatges fantàstics. Els entesos afirmen que és un retorn a la natura idealitzada amb un rerefons de mitologia germànica d'exaltació medievalitzant de la natura desbocada i salvatge. El referent més ben construït seria Wagner amb els seus ambients bosquetans, i les obres construïdes a Catalunya, com <i>La nit al bosc</i>, en serien un pàl·lid reflex, ple d'al·legories com el riu que no s'atura, les roques que ho contemplen i se'n burlen o l'eruga que somia amb l'amor. La partitura de Rodoreda fou entesa com de gran atreviment, atès el repte que suposava musicar un text tan vistós i ric. Vist des de l'actualitat, aquesta mena d'obres té molt de pintoresc i ingenu.</span></p> | |
| dc.identifier | 1458 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/58 | |
| dc.local.estrena | 23 setembre 1883, Teatre Principal de Barcelona | |
| dc.peudefoto | Retrat d'Apel·les Mestres (creative commons) | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Autors diversos</span>. <i>Apel·les Mestres, el poeta</i>. Nadala de la Fundació Jaume I. 1985.</p> <p><span style="line-height: 15.8080005645752px;"><span class="small-caps">Autors diversos</span>. </span><i>L’idil·li als segles XIX i XX. Literatura, música i arts plàstiques</i>. Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum, 2010.</p> <p><span class="small-caps">Aviñoa</span>, Xosé. <i>La música i el modernisme.</i> Barcelona: Curial Edicions, 1985.</p> <p><span data-mce-mark="1"><span class="small-caps">G</span>. «La nit al bosch, idili dramátich de l’Apeles Mestres, posat en música per en Joseph Rodoreda». <i>L’Avens</i>, núm. 18 (setembre 1883).</span></p> | |
| dc.title | La nit al bosc |