Xavier Fàbregas i Surroca
| dc.coverage | (Montcada i Reixac, 18-8-1931 - Palerm, Itàlia, 10-9-1985) | |
| dc.creator | Martí Romaní Picas | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:38:17Z | |
| dc.date.issued | 2024 | |
| dc.description | <p>Neix el 1931 a la casa d’estiueig de la família a Montcada i Reixac. És fill de Juli Cèsar Fàbregas i Josefina Surroca. Creix i estudia a Barcelona fins que s’instal·la definitivament a Montcada a partir del 1939. Ja de jove mostra interès pel teatre i participa en les representacions dels grups amateurs del poble. Cap al 1950 inicia les col·laboracions en revistes, diaris i butlletins, en què escriu sobre teatre i altres temes culturals, i fa les primeres provatures com a dramaturg, en castellà. Publica <i>Partits pel mig</i> (1957) a partir d’un original en castellà intitulat <i>Agua y el Sr. Smith</i>. S’estrena el mateix any al Teatre Romea a càrrec de la companyia Maragall, amb direcció d’Esteve Polls. Se succeeixen estrenes: <i>Quizás mañana…</i> (1958, escrit amb Josep Castillo Escalona), <i>El nuevo mensaje</i> (1960), mereixedora del premi TEU de la Universitat de Barcelona, <i>El nuevo rapto de Elena</i> (1957), <i>Aquesta terra</i> (1965), guanyadora del premi Ignasi Iglésias dels Jocs Florals de París. A causa de les dificultats per publicar i veure les seves obres estrenades en condicions, de mica en mica abandona la tasca de dramaturg. De la vintena de peces que va escriure, la majoria resten inèdites.</p> <p>Compagina la col·laboració en premsa escrita amb la feina al sector editorial. Treballa en editorials com Espasa-Calpe (1958-1969) i Bruguera, entre d’altres. Impulsa els segells Trimer (1961, amb Josep M. Mas i Godayol), en què desenvolupa la col·lecció «Temas de hoy», i Occitània (1963, amb Mercè Lloret i Joaquim Montesinos), que acull la col·lecció de textos teatrals «El barret de Danton», en català, i el «El sombrero de Dantón», en castellà (1964-1968). S’hi publiquen obres de Josep M. Benet i Jornet, Eduardo Criado, Manuel de Pedrolo, Maria Aurèlia Capmany i Ricard Salvat. Més endavant funda i dirigeix la col·lecció «El Galliner. L’Escorpí/Teatre», a Edicions 62, una plataforma fonamental de la literatura dramàtica en català.</p> <p>El curs de llengua catalana amb Max Cahner (1963) és decisiu a l’hora de començar a escriure majoritàriament en català. Escriu llibres de viatges com <i>Catalans terres enllà</i> (1967), <i>Entre Catalunya i Aragó</i> (1971) i <i>Europa, Europa!</i> (1982). Als anys seixanta inicia les seves investigacions sobre teatre en arxius i hemeroteques. Fa de professor d’història del teatre a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual (1965-1969) i assisteix al curs de literatura de Joaquim Molas als Estudis Universitaris Catalans (1966-1970). El mestratge de Molas és clau per decantar-se cap a l’estudi del teatre. Entra a fer de crític a <i>Serra d’Or</i> (1966-1985). També escriu a <i>El Correo Catalán</i> (1971-1974), <i>Primer Acto</i> (1972-1973), <i>Destino</i> (1973-1977), <i>Diario de Barcelona</i> (1974-1976), <i>Avui</i> (1976-1978), <i>El Noticiero Universal</i> (1979), <i>Hoja del Lunes</i> (1982), <i>La Vanguardia</i> (1982-1985), <i>El Público</i> (1983-1985), entre d’altres. A més, els seus textos es poden llegir en les principals publicacions sobre teatre de l’àmbit nacional i internacional, com <i>Information du Spectacle</i> i <i>Obliques</i> (París), <i>Il Dramma</i> i <i>Biblioteca Teatrale</i> (Roma), <i>Sipario</i> (Milà), <i>The New International Drama</i> (Nova York), <i>Cahiers Théâtre Louvain </i>(Lovaina) o <i>Annuaire International du Théâtre</i> (Varsòvia). La seva tasca acadèmica creua fronteres amb la intervenció en congressos, simposis i festivals sobre teatre a Europa i Amèrica. Publica llibres de referència com <i>Història del teatre universal</i> (1966), <i>Teatre català d’agitació popular</i> (1969), <i>Aproximació a la història del teatre català modern</i> (1972) i <i>Història del teatre català</i> (1978). És assessor d’espais dramàtics al circuit catalanobalear de Televisió Espanyola (1970-1971) i també participa en emissions radiofòniques a Radio Nacional de España (1970-1978).</p> <p>Amb l’arribada d’Hermann Bonnín a l’Institut del Teatre, es fa càrrec del departament d’investigació teatral i impulsa la revista <i>Estudios Escénicos</i> (<i>Estudis Escènics</i> a partir del setembre del 1980) i la col·lecció «Monografies de Teatre». Busca aliances amb altres especialistes a l’Escola Internacional d’Antropologia Teatral (1979), de la qual és membre fundador, l’Associació de Semiologia de l’Espectacle i de l’Institut Català d’Antropologia (1978). Amb la recuperació de la Generalitat i la formació d’un nou govern l’any 1980, Fàbregas és nomenat cap del Servei de Cinematografia i Teatre del Departament de Cultura. Arran d’una polèmica pel llenguatge de l’espectacle <i>Els Beatles contra els Rolling Stones</i>, de Jordi Mesalles, estrenat al Centre Dramàtic de la Generalitat (Teatre Romea), decideix dimitir (1981). L’any 1982 publica la seva única novel·la, <i>L’encalç</i>. Mor a causa d’una crisi cardíaca quan era de vacances a Palerm (Sicília), el 10 de setembre de 1985.</p> | |
| dc.description | <p>Fàbregas és autor d’una vasta obra que comprèn articles en revistes i diaris, obres de teatre, assajos, llibre de viatges, pròlegs, adaptacions i edicions. Les seves col·laboracions amb publicacions diverses el van consolidar com el crític de referència del país i com a gran expert del teatre català. També era considerat una autoritat en semiologia i antropologia cultural. És l’estudiós del teatre català més rellevant del segle XX. Com a crític va parar atenció als espectacles no només de Barcelona sinó de la resta de Catalunya i dels Països Catalans, de manera que va aportar una visió d’unitat del fenomen teatral. Va ser clau en la difusió i reivindicació dels grups del teatre independent, que actuaven al marge de la cartellera comercial. Va participar en l’experiència autogestionària del Grec-76 amb la dramatúrgia de <i>Faixes, turbants i barretines</i>, basat en el recull <i>A l’Àfrica minyons!</i> (1972). A la vegada, va donar rellevància a l’obra d’autors contemporanis com Rodolf Sirera i Josep M. Benet i Jornet, de qui escriu el pròleg de l’edició de <i>Fantasia per a un auxiliar administratiu</i> i <i>Cançons perdudes</i> (1970). En la seva faceta d’investigador teatral va desenvolupar una renovació metodològica i va aplicar la reflexió antropològica. També va ser pioner en l’aplicació de la semiòtica en els estudis teatrals. D’aquí sorgeix el llibre pioner <i>Iconologia de l’espectacle</i> (1979). Valorava el teatre com a teatre-espectacle i no només com a teatre-literatura. A l’hora de traçar la història del teatre, el va concebre no com un fet aïllat lligat a la literatura sinó com una expressió artística connectada amb el conjunt de manifestacions culturals i amb les tendències de la literatura moderna catalana i estrangera. Ampliava així la visió de Francesc Curet en la seva <i>Història del teatre català</i> (1967). Va reivindicar les formes parateatrals analitzant el circ, la pantomima o les marionetes, i va aplicar l’anàlisi antropològica en l’estudi de rituals, tradicions i festes populars i religioses. Aquest interès es va plasmar en treballs com <i>Cavallers, dracs i dimonis: Itinerari a través de les festes populars</i> (1976), <i>Tradicions, mites i creences dels catalans</i> (1979), <i>El fons ritual de la vida quotidiana</i> (1982) i <i>El llibre de les bèsties: zoologia fantàstica catalana</i> (1983). Les seves aportacions van permetre recuperar i reivindicar la figura d’Àngel Guimerà: fa una edició de <i>L’aranya</i> (1969); adapta <i>La filla del mar</i> (1971) i Ricard Salvat la porta a escena al Teatre Romea; publica <i>Àngel Guimerà, les dimensions d’un mite</i> (1971); i n’escriu el capítol corresponent a la <i>Història de la literatura catalana</i> dirigida per Joaquim Molas. Arran de la seva mort sobtada se succeeixen els homenatges. El 1986 es fa a Montcada i Reixac l’exposició «Memorial Xavier Fàbregas». Diversos premis i guardons reben el seu nom: el Premi Nacional Xavier Fàbregas d'investigació i assaig sobre les arts de l'espectacle (1986-1997), el Premi Xavier Fàbregas sobre el món del pallasso (1986-1995) i el premi Xavier Fàbregas per a joves dramaturgs concedit per la Universitat de Palerm (1990-1995). Se’n publiquen monogràfics a <i>Serra d’Or </i>(1985 i 2005) i <i>Estudis Escènics</i> (1989). La seva dona, Maryse Badiou, es dedica a la difusió de la seva obra i compila articles en tres volums: <i>Teatre en viu (1969-1972)</i>, <i>Teatre en viu (1973-1976)</i>, <i>Teatre en viu (1977-1982)</i>. L’arxiu personal de Fàbregas descansa a la Biblioteca de Montserrat des del 2019.</p> | |
| dc.identifier | 3147 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2898 | |
| dc.local.publicacions | <p><i>Partits pel mig</i>. Barcelona: Nereida, 1957. (Biblioteca Gresol; 22)</p> <p><i>Història del teatre universal</i>. Barcelona: Bruguera, 1966. (Quaderns de cultura; 3)</p> <p><i>Catalans terres enllà</i>. Barcelona: Bruguera, 1967. (Biblioteca Catalunya; 3)</p> <p><i>Teatre català d'agitació política</i>. Barcelona: Edicions 62, 1969. (Llibres a l’abast; 74)</p> <p><i>Àngel Guimerà, les dimensions d'un mite</i>. Barcelona: Edicions 62, 1971. (Llibres a l’abast; 91)</p> <p><i>Entre Catalunya i Aragó: viatge per la frontera</i>. Barcelona: Selecta, 1971. (Ciutats i paisatges; 52)</p> <p><i>Aproximació a la història del teatre català modern</i>. Barcelona: Curial, 1972. (Biblioteca de cultura catalana; 2)</p> <p><i>A l'Àfrica, minyons!</i>; <i>Francesos, liberals i trabucaires</i>. Palma de Mallorca: Moll, 1972. (Biblioteca Raixa; 87)</p> <p><i>Introducció al llenguatge teatral: De la tragèdia al happening</i>. Barcelona: Edicions 62, 1973. (Llibres a l’abast; 107)</p> <p><i>Les formes de diversió en la societat catalana romàntica</i>. Barcelona: Curial, 1975. (Biblioteca de cultura catalana; 15)</p> <p><i>Infants, quissos i mixetes</i>. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1976. (La xarxa; 6)</p> <p><i>El teatre o la vida</i>. Barcelona: Galba, 1976. (Punts de referència; 2)</p> <p><i>Cavallers, dracs i dimonis: Itinerari a través de les festes populars</i>. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1976. (Catalunya visió; 12)</p> <p><i>De l'off Barcelona a l'acció comarcal, dos anys de teatre català: 1967-1968</i>. Barcelona: Edicions 62; Institut del Teatre, 1976. (Monografies de teatre; 6)</p> <p><i>Història del teatre català</i>. Barcelona: Millà, 1978. (Catalunya teatral. Estudis; 1)</p> <p><i>Iconologia de l'espectacle</i>. Barcelona: Edicions 62, 1979. (Llibres a l’abast; 149)</p> <p><i>Tradicions, mites i creences dels catalans: La pervivència de la Catalunya ancestral</i>. Barcelona: Edicions 62, 1979. (Vida i costums dels catalans)</p> <p><i>Josep M. Folch i Torres i el teatre fantàstic</i>. Barcelona: Millà, 1980. (Catalunya teatral. Estudis; 3)</p> <p><i>Europa, Europa!</i> Barcelona: Edicions 62, 1982. (Cara i creu; 33)</p> <p><i>L'encalç</i>. Barcelona: La Magrana, 1982. (L’esparver. Autors catalans; 14)</p> <p><i>De la cuina al menjador</i>. Barcelona: La Magrana, 1982. (Pèl i ploma; 3)</p> <p><i>El fons ritual de la vida quotidiana</i>. Barcelona: Edicions 62, 1982. (Llibres a l’abast; 172)</p> <p><i>El llibre de les bèsties: Zoologia fantàstica catalana</i>. Barcelona: Edicions 62, 1983.</p> <p><i>Les arrels llegendàries de Catalunya</i>. Barcelona: La Magrana, 1987. (Els orígens; 20)</p> <p><i>Teatre en viu (1969-1972)</i>. A cura de Maryse Badiou. Barcelona: Edicions 62; Institut del Teatre, 1987. (Monografies de teatre; 23)</p> <p><i>Teatre en viu (1973-1976)</i>. A cura de Maryse Badiou. Barcelona: Edicions 62; Institut del Teatre, 1990. (Monografies de teatre; 30)</p> <p><i>La música contemporània a Catalunya: Conversa amb Josep M. Mestres Quadreny</i>. Barcelona: La Magrana, 1994. (Els orígens; 36)</p> <p><i>Teatre en viu (1977-1982)</i>. A cura de Maryse Badiou. Barcelona: Edicions 62; Institut del Teatre, 1995. (Monografies de teatre; 34)</p> <p><i>Els orígens del drama contemporani</i>. Barcelona: Edicions 62, 1995. (Llibres de l’escorpí. Idees; 83)</p> | |
| dc.peudefoto | Retrat de Xavier Fàbregas. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p>Fitxa de Xavier Fàbregas al web de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana: <a href="https://t.ly/x6Z75">https://t.ly/x6Z75</a>.</p> <p>Inventari de l’Arxiu Xavier Fàbregas a la Biblioteca de Montserrat, procedent de Montcada i Reixac: <a href="https://t.ly/gDZFm">https://t.ly/gDZFm</a>.</p> <p>Inventari del fons personal de Xavier Fàbregas a la Biblioteca de Montserrat, donat per Maryse Badiou: <a href="https://t.ly/tNpz5">https://t.ly/tNpz5</a>.</p> <p>Entrevista amb Josep Maria Espinàs al programa <i>Identitats</i> de Televisió de Catalunya (24 agost 1984): <a href="https://t.ly/aFhoq">https://t.ly/aFhoq</a>.</p> <p>Adaptació televisiva de l’obra <i>A l’Àfrica</i>, minyons! per al programa <i>Lletres catalanes</i> del circuit catalanobalear de Televisió Espanyola (28 març 1978): <a href="https://t.ly/sUk4U">https://t.ly/sUk4U</a>.</p> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Badiou</span>, Maryse. <i>Xavier Fàbregas</i>:<i> Bibliografia (1951-1985)</i>. Barcelona: Institut del Teatre, 1993.</p> <p><span class="small-caps">Benach</span>, Joan Anton (coord.). «Monogràfic dedicat a Xavier Fàbregas». <i>Estudis Escènics</i>, núm. 30 (desembre 1988).</p> <p><span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep M. «Xavier Fàbregas, la fuga endavant». <i>Revista de Catalunya</i>, núm. 45 (octubre 1990), p. 104-115.</p> <p><span class="small-caps">Candel</span>, Josep. «Xavier Fàbregas, objecte d'estudi. Un simposi». <i>Serra d'Or</i>, núm. 361 (gener 1990), p. 37-38.</p> <p>Coca, Jordi. «L'Arxiu Xavier Fàbregas». <i>Avui</i> (8 gener 2001), p. 33.</p> <p><span class="small-caps">Coca</span>, Jordi. «Xavier Fàbregas». <i>Avui</i>, (11 setembre 2005), p. 51.</p> <p><span class="small-caps">Coca</span>, Jordi. «Enyor de Xavier Fàbregas». <i>Serra d'Or</i>, núm. 727-729 (juliol-setembre 2020), p. 68-71.</p> <p><span class="small-caps">Coca</span>, Jordi [<i>et al.</i>]. «Xavier Fàbregas, vint anys després». <i>Serra d’Or</i>, núm. 549 (setembre 2005), p. 40-58.</p> <p><i>Homenatge a Xavier Fàbregas: Universitat de Paris-Sorbonne (Centre d'Études Catalanes 16 de novembre de 1993)</i>. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1996.</p> <p><span class="small-caps">Manent</span>, Albert [<i>et al.</i>]. «Un plec de comiat a Xavier Fàbregas». <i>Serra d’Or</i>, núm. 313 (octubre 1985), p. 15-29.</p> <p><span class="small-caps">Manent</span>, Albert. «Xavier Fàbregas, entre la bohemia i l’erudició». A: <i>Retorn a abans d'ahir</i>:<i> Retrats d'escriptors i de polítics</i>. Barcelona: Destino, 1993, p. 105-115.</p> <p><span class="small-caps">Massot</span>, Josep. «Xavier Fàbregas». A: <i>Repertori de catalanòfils</i>. Vol. 3. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1988, p. 108-110.</p> <p><span class="small-caps">Nadal</span>, Marta. «Reflexions sobre l'aportació teatral de Xavier Fàbregas». <i>Serra d'Or</i>, núm. 439-440 (juliol 1996), p. 109.</p> <p><span class="small-caps">Rosselló</span>, Ramon. «Un home de teatre». <i>Avui</i> (8 gener 1997), p. 7.</p> <p><span class="small-caps">Vilà</span>, Joaquim. «Primera aproximació a Xavier Fàbregas». <i>Serra d'Or</i>, núm. 358 (octubre 1989), p. 61-66.</p> <p><span class="small-caps">Vilà</span>, Joaquim. «Xavier Fàbregas, escamotejat». <i>Serra d'Or</i>, núm. 377 (maig 1991), p. 64.</p> <p><span class="small-caps">Vilà</span>, Joaquim. «Deu anys sense Xavier Fàbregas». <i>Serra d'Or</i>, núm. 429 (setembre 1995), p. 64-65.</p> | |
| dc.subject | Escenògraf, director d’escena, pintor, gravador | |
| dc.title | Xavier Fàbregas i Surroca |