Pere Riera Ortiz
| dc.coverage | (Canet de Mar, 7-6-1974 - ) | |
| dc.creator | Albert Tomàs Monsó | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:37:44Z | |
| dc.date.issued | 2025 | |
| dc.description | <p>Llicenciat en Història de l’Art per la UB (2001), en Dramatúrgia i Direcció teatral per l’Institut del Teatre (2006) i Màster en Estudis Teatrals per l’Institut del Teatre i la UAB (2009). Paral·lelament, cursa estudis a l’Obrador de la Sala Beckett, on entra en contacte amb professors com Josep M. Benet i Jornet, Rodolf Sirera o Juan Mayorga. El 2005 passa a formar part del consell de redacció de la revista <i>Pausa</i> i el 2006, d’<i>Estudis Escènics</i>. Aquell mateix any inicia la carrera docent i des d'aleshores exerceix de professor de Teoria i Literatura Dramàtica, Escenificació i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre, i d’Escriptura Teatral a l’Obrador de la Sala Beckett. El 2008 publica el manual d’arts escèniques <i>Fem teatre</i>.</p> <p>Convidat per la Sala Beckett al cicle Nova Dramatúrgia Catalana (<i>Casa Calores</i>, 2007), Riera també és autor resident de la cinquena edició del Projecte T6, on escriu i dirigeix <i>Lluny de Nuuk </i>(2010), que rep el Premi Crítica Serra d’Or. Un any més tard és nominat als premir Max en la categoria de Millor autor en català per <i>Desclassificats</i> (2011). Aquest mateix any participa en el Primer Torneig de Dramatúrgia Catalana al Temporada Alta amb <i>Red Pontiac</i>. </p> <p>És també autor de <span style="font-style: normal !msorm;"><i>La dona del 600</i></span> (Teatre Goya), <span style="font-style: normal !msorm;"><i>Infàmia</i></span> (Sala Villarroel, Premi de la Crítica al millor text teatral 2016), <span style="font-style: normal !msorm;"><i>Barcelona</i></span> (TNC, Premi Max al millor text teatral 2014), <span style="font-style: normal !msorm;"><i>El don</i></span><span style="font-style: normal !msorm;"><i> de las Sirenas</i></span> (Sala Beckett) i <span style="font-style: normal !msorm;"><i>El factor Luxemburg</i></span> (Teatre Lliure).</p> <p>Com a dramaturg, ha fet adaptacions d'obres com <i>Baal</i>, de Bertolt Brecht (Teatre Tantarantana, 2004), i <i>Rei i senyor</i>, de Josep Pous i Pagès (TNC, 2012), i de propostes operístiques (Jove Companyia del Teatre del Liceu: <i>La bella Galatea</i>, 2006; <i>El doctor miracle</i>, 2007).</p> <p>En l’àmbit televisiu és coautor, amb Josep Maria Benet i Jornet, de sèries de TV3 com <i>Zoo </i>(2008) o <i>Ventdelplà</i> (2008-2010), i ha realitzat guions audiovisuals com <i>Desclassificats </i>(2013), <i>Habitacions tancades </i>(2014) i <span style="font-style: normal !msorm;"><i>Berenàveu a les fosques</i></span> (2021).</p> | |
| dc.description | <p>L’obra dramàtica de Riera destaca sobretot pel domini dels recursos formals i estilístics del teatre de text, amb especial atenció per la construcció de la trama i els personatges, i l’agudesa en el llenguatge, cosa que ha provocat que la seva proposta s’hagi associat, sovint, a un cert classicisme. Tot i adoptar la perspectiva del drama absolut en moltes de les seves obres, Riera no és un autor que es mostri aliè a altres corrents contemporanis. <i>Infàmia</i> (2016), per exemple, constitueix una reflexió interessant sobre els processos creatius dramàtics actuals, tant per la posició de l’autor i l’escriptura com pel paper assignat al dramaturg (en el sentit alemany del terme) i el treball psicològic de l’actor.</p> <p>Proper en ocasions al teatre document, Riera ha abordat la guerra civil espanyola amb <i>Barcelona</i> (2013; Premi Max de Teatre 2014), estrenada a la Sala Gran del TNC, i <i> </i>també ha treballat com a assessor històric en algunes obres, ja sigui amb un paper actiu en la dramatúrgia (<i>Ròmul el gran</i>, 2005) o des d’una posició més externa (<i>La controvèrsia de Valladolid</i>, de Jean-Claude Carrière, amb direcció de Carles Alfaro, 2005). Des del punt de vista temàtic, Riera explota amb recurrència el qüestionament de les estructures de poder (<i>Desclassificats</i>, 2011) i les relacions familiars (<i>Lluny de Nuuk</i>, 2010; <i>Red Pontiac</i>, 2011).</p> <p>Riera compta amb una desena d’obres traduïdes al castellà, l’anglès, l’italià, el txec, l’eslovè, el grec i l’alemany.</p> | |
| dc.identifier | 2983 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2775 | |
| dc.local.estrena | <p> <u>Teatre</u>:</p> <p>1997<i>. Savannah Bay</i>, de Marguerite Duras. (Direcció)</p> <p>1998<i>. En clave de bostezo</i>, de Silvia González. Mostra de Teatre Transformadors. (Direcció)</p> <p>29 març 1999. <i>Sanctus, sanctus, sanctus.</i> A partir d’Estricta Vigilància, de Jean Genet. Teatre Malic. (Direcció)</p> <p>6 juliol 2000. <i>Lelian. </i>A partir d’<i>Ocells en la nit</i>, de Rubén Mettini. Casal de Cultura de Sant Iscle de Vallalta. (Direcció)</p> <p>2004<i>. Res o no res</i>. A partir de <i>Hamlet</i>, de William Shakespeare. Institut del Teatre. (Autoria)</p> <p>25 març 2004. <i>Baal</i>, de Bertolt Brecht. Teatre Tantarantana. (Dramatúrgia)</p> <p>2005. <i>Muda</i>. Teatre Municipal de Banyoles. Companyia Atrezzo Produccions. (Autoria)</p> <p>2005<i>. El món s’inclina</i>. A partir de <i>L’àguila de dos caps</i>, de Jean Cocteau. Institut del Teatre. (Autoria)</p> <p>3 febrer 2005. <i>Ròmul el Gran</i>, de Fiedrich Dürrenmatt. TNC. (Documentació)</p> <p>2006<i>. M’estimes, oi!</i> A partir de textos de Noel Coward i Dorothy Parker. Centre Cívic La Farinera del Clot. (Direcció)</p> <p>28 juny 2006. <i>La bella Galatea</i>. A partir de l’obra de F. Von Suppé. Pati de Lletres de la UB. Jove Companyia d’Òpera del Conservatori del Liceu. (Dramatúrgia)</p> <p>10 febrer 2007. <i>El factor luxemburg. </i>Espai Lliure (Teatre Lliure). (Autoria)</p> <p>27 juny 2007. <i>El doctor miracle</i>. A partir de l’obra de Georges Bizet. Pati de Lletres de la UB. Jove Companyia d’Òpera del Conservatori del Liceu. (Dramatúrgia)</p> <p>6 maig 2010. <i>Lluny de Nuuk</i>. TNC. (Autoria i direcció)</p> <p>12 març 2011. <i>Desclassificats</i>. La Villarroel. (Autoria i direcció)</p> <p>3 octubre 2011. <i>Red Pontiac</i>. La Planeta. (Autoria i direcció)</p> <p>21 març 2012. <i>Rei i senyor</i>, de Josep Pous i Pagès. TNC. (Dramatúrgia)</p> <p>17 gener 2013. <i>El don de las sirenas</i>. Sala Trono de Tarragona. Banfield Teatro Ensemble. (Autoria)</p> <p>8 maig 2013. <i>Barcelona. </i>TNC. (Autoria i direcció)</p> <p>23 març 2015. <i>Foxtrot</i>. Instituto Cervantes d'Atenes. (Autoria)</p> <p>2015. <span style="font-style: normal !msorm;"><i>Titelles i truhans</i></span> (Adaptació <span style="font-style: normal !msorm;"><i>d’El Quixot,</i></span> de Cervantes). CaixaEscena (Fundació La Caixa).</p> <p>16 gener 2016. <i>Infàmia</i>. La Villarroel. (Autoria i direcció)</p> <p>14 juny 2016. <i>Babaua: les desventures de Mimí</i>. Cantània de l’Auditori de Barcelona. Música de Jordi Domènech. (Autoria)</p> <p>2 novembre 2016. <i>Llibràlegs III: «Jam»</i>, de Cristina Clemente, Pere Riera, Marilia Samper i Joan Yago. Biblioteca Carles Rahola de Girona. (Autoria)</p> <p><span style="font-style: normal !msorm;"><i>2018. Dret a gatera</i></span>. Teatre Auditori de Sant Cugat. (Autoria)</p> <p>8 febrer 2019. <i>La dansa de la venjança</i>, de Jordi Casanovas. La Villarroel. (Direcció)</p> <p>25 octubre 2019. <i>La dona del 600</i>. Teatre Goya. (Autoria i Direcció)</p> <p>2021. <span style="font-style: normal !msorm;"><i>Txema i Lluís</i></span>, peça de Radioteatre (RNE i Sala Beckett). (Autoria)</p> <p>2021. <span style="font-style: normal !msorm;"><i>Restes</i></span>, Revista <i>Entreacte</i>. (Autoria)</p> <p><span style="font-style: normal !msorm;"><i>2024. Casa Calores</i></span>. Sala Beckett (Autoria i Direcció)</p> <p> </p> <p><u>Televisió</u>:</p> <p>2021<i>. Berenàveu a les fosques</i>. TV3.</p> <p>2015<i>. Habitaciones cerradas</i>. TV3 i RTVE.</p> <p>2013<i>. Desclassificats</i>. TV3.</p> <p>2008-2010. <i>Ventdelplà</i>. TV3.</p> <p>2008<i>. Zoo</i>. TV3.</p> | |
| dc.local.publicacions | <p>«Pròleg». A: <span class="small-caps">Mas Fiol</span>, Miquel. <i>Primavera de bèsties: la classe de les girafes</i>. Palma: Lleonard Muntaner, 2020.</p> <p>«Pròleg». A: <span class="small-caps">Casanovas</span>, Jordi. <i>La dansa de la venjança</i>. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2019.</p> <p><i>Infàmia</i>;<i> Desclassificats. </i>Barcelona: Institut del Teatre: Comanegra, 2017.</p> <p><i>Barcelona. </i>Tarragona: Arola, 2013.</p> <p><i>Lluny de Nuuk</i>. Tarragona: Arola, 2010.</p> <p><i>Casa Calores</i>. Tarragona: Arola, 2009.</p> <p><i>Fem teatre: manual d’arts escèniques</i>. Barcelona: La Galera, 2008.</p> | |
| dc.peudefoto | Infàmia. La Villaroel, 16 gener 2016. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p><a href="https://www.revistapausa.cat/autor/pere-riera/">https://www.revistapausa.cat/autor/pere-riera/</a></p> <p><a href="https://www.catalandrama.cat/autor/pere-riera/">https://www.catalandrama.cat/autor/pere-riera/</a> </p> <p><a href="https://www.nuvol.com/teatre-i-dansa/pere-riera-es-parla-molt-i-no-sescolta-gairebe-gens-48721">https://www.nuvol.com/teatre-i-dansa/pere-riera-es-parla-molt-i-no-sescolta-gairebe-gens-48721</a></p> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Batlle</span>, Carles. «Entrevistes als autors: Pere Riera per Carles Batlle». <i>Pausa</i> (Barcelona: Sala Beckett), núm. 27 (2007) [recurs electrònic].</p> <p><span class="small-caps">Batlle</span>, Carles. «De la “reconquesta del real” en l’escriptura dramàtica contemporània». <i>Pausa</i> (Barcelona: Sala Beckett), núm. 33 (2011), p. 27-44.</p> <p><span class="small-caps">Batlle</span>, Carles. «Dramatúrgia catalana actual: un balanç provisional». A: <span class="small-caps">Batlle</span>, Carles; <span class="small-caps">Gallén</span>, Enric; <span class="small-caps">Güell</span>, Mònica (eds.). <i>Drama contemporani: renaixença o extinció? </i>Lleida; Barcelona/; París: Punctum; Institut del Teatre; Universitat Pompeu Fabra; Université Paris-Sorbonne, 2016, p. 159-174.</p> <p><span class="small-caps">De Souza</span>, Maria Aparecida. <i>Dramaturgia de la polifonía un estudio sobre las prácticas de enseñanza y aprendizaje de las escrituras dramáticas en el obrador internacional de la sala Beckett de Barcelona</i>. Tesi doctoral llegida a la UAB, 2015.</p> | |
| dc.subject | Director, dramaturg i pedagog | |
| dc.title | Pere Riera Ortiz |