Aigües encantades
| dc.contributor.author | Joan Puig i Ferreter | |
| dc.creator | Albert Pijuan Hereu | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-13T16:03:12Z | |
| dc.date.issued | 2022 | |
| dc.description | <p align="JUSTIFY">Drama modernista del repertori català</p> <p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">En un poblet de Tarragona, davant la greu sequera que s’hi viu, la facció tradicionalista, constituïda pel capellà, els propietaris més rics i l’alcalde proposa una solució: resar. La massa més obedient s’hi adhereix. Però Cecília, filla del cacic local, i un enginyer nouvingut (conegut com El Foraster), el que seria la facció progressista, plantegen una solució basada en la ciència: reconduir les aigües d’uns gorgs per abastir el poble. Entre aquests dos bàndols trobem Vergés, el mestre local enamorat de Cecília, el qual, tanmateix, acaba seduït pel discurs de la tradició. Els partidaris de resar s’hi oposen frontalment ja que creuen que aquelles aigües són sagrades. Cecília, el cor de l’obra, en la seva lluita per il·lustrar els seus convilatans, encarna una doble revolta: contra el seu pare, Pere Amat, i contra el manteniment de l’</span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><i>status quo </i></span><span style="font-family: Arial, sans-serif;">obscurantista del poble. </span></p> <p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">Aquest és l’argument d’</span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><i>Aigües encantades</i></span><span style="font-family: Arial, sans-serif;">, l’obra més muntada i llegida del prolífic Joan Puig i Ferrater, un modernista ressagat, com l’anomenava Joan Fuster. </span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><i>Aigües encantades</i></span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"> es va estrenar al Teatre Romea de Barcelona el 22 de març del 1908, dirigida i protagonitzada per Jaume Borràs i amb una Margarida Xirgu molt jove en el paper de Cecília. Aquell mateix any l’obra també va ser publicada. Com molts crítics han indicat, la peça es recolza en </span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><i>Un enemic del poble </i></span><span style="font-family: Arial, sans-serif;">de Henrik Ibsen (1882) –n’és el «model» que diu Guillem-Jordi Graells–, per construir els seus personatges i desplegar-ne la trama. Després d’haver irromput amb força i amb certa polèmica en el panorama literari català el 1904, Puig i Ferrater es va consolidar el 1908 amb l’estrena de tres obres consecutives (</span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><i>Aigües encantades, Segones núpcies </i></span><span style="font-family: Arial, sans-serif;">i </span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><i>La dama enamorada</i></span><span style="font-family: Arial, sans-serif;">) i la pronunciació de la conferència </span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><i>L’art dramàtic i la vida </i></span><span style="font-family: Arial, sans-serif;">en un acte organitzat per Adrià Gual, on va exposar els fonaments de la seva concepció del teatre. </span></p> <p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">L’estrena de l’obra va tenir una molt bona acollida de públic i una recepció ambivalent per part de la crítica, la qual titllava de </span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><i>poc realista </i></span><span style="font-family: Arial, sans-serif;">el seu suposat realisme i on sovint s’hi podia llegir, més que un desacord en la composició dramatúrgica, un desafecció a la proposta moral de l’obra. Una part de la crítica no va estalviar-se comparacions amb </span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><i>L’enemic del poble </i></span><span style="font-family: Arial, sans-serif;">d’Ibsen per menystenir la peça de Puig i Ferrater: «El problema plantejat del geni noruech és més humà, més universal, més llògich; la escena capdal en abdues obres, la del míting, té en la de l’Ibsen una transcendència que no assoleix la de Aigües encantades» (cf. Foguet 2003, p. 79). Des d’aleshores l’obra ha estat muntada sense interrupció per grups tant amateurs com professionals Cal destacar la versió que en va fer Ricard Salvat al Teatre Grec l’any 1977 amb la Companyia Adrià Gual, i se’n va fer una adaptació televisiva l’any 1976 dins del programa </span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><i>Lletres catalanes </i></span><span style="font-family: Arial, sans-serif;">de TVE de Catalunya.</span></p> | |
| dc.description | <p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Arial, sans-serif;">L’obra de Puig i Ferrater està marcada per la influència de Santiago Rusiñol, però sobretot d’Henrik Ibsen, i </span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><i>Aigües encantades </i></span><span style="font-family: Arial, sans-serif;">n’és el cas paradigmàtic. La peça, que contraposa la tradició al progrés, la religió i la superstició a la ciència, el camp a la ciutat i l’individu a la massa, està marcada innegablement per les intencions didàctiques de Puig i Ferrater. Davant l’obscurantisme i la ignorància popular alimentada per les classes poderoses, Puig i Ferrater defensa el progrés social proposat pels idealistes, el qual és un valor que vincula als ambients urbans. Tanmateix, </span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><i>Aigües encantades </i></span><span style="font-family: Arial, sans-serif;">marca una evolució en la producció de Puig i Ferrater: sense abandonar l’ambient rural tarragoní de les seves obres anteriors, proposa un conflicte de repercussions i magnituds socials de molt més calat (Foguet 2003, p. 76), i tot això bo i mantenint la fusió d’elements naturalistes i simbolistes consumada per Àngel Guimerà. A partir de l’any 1914, Puig i Ferrater va readreçar la seva producció teatral cap a la comèdia i al poema dramàtic, esperant així aconseguir un favor molt més ampli per part del públic. La nova direcció no va produir els fruits desitjats. De fet, no coneixeria un favor del públic més ampli que el que va rebre amb </span><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><i>Aigües encantades, </i></span><span style="font-family: Arial, sans-serif;">una de les peces del modernisme català que ocupa un lloc preeminent dins del repertori nacional.</span></p> | |
| dc.identifier | 3031 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/226 | |
| dc.local.estrena | 22 març 1908, Teatre Romea. Barcelona | |
| dc.peudefoto | Material publicitariais de l'obra Aigües encantades de Joan Puig Ferreter, representada per la Companyia Adrià Gual (1977). Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.publisher | Barcelona: Impremta Joaquím Horta, 1908 | |
| dc.relation | <p align="JUSTIFY"> <span style="font-family: Arial, sans-serif;"><a href="https://www.enciclopedia.cat/diccionari-de-la-literatura-catalana/aigues-encantades">Entrada de l’obra a l’Enciclopèdia.cat</a></span></p> | |
| dc.source | <p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span class="small-caps">Aulet</span>, Jaume. «Estudi preliminar». A: Puig i Ferrater, Joan. <i>Aigües encantades.</i> Barcelona: Edicions 62, 2008, p. 9-27.</span></p> <p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span class="small-caps">Busquets</span>, Lluís. <i>Literatura Catalana</i>. Agramunt: Editorial Urgell, 1983, p. 90-27.</span></p> <p align="JUSTIFY"><span style="color: #000000;"><span style="font-family: arial, sans-serif;"><span style="font-size: medium;"><span class="small-caps">Estruch</span>, Montserrat. </span></span></span><span style="color: #000000;"><span style="font-family: arial, sans-serif;"><span style="font-size: medium;"><i>El Modernisme. L'entusiasme creatiu.</i></span></span></span><span style="color: #000000;"><span style="font-family: arial, sans-serif;"><span style="font-size: medium;"> Barcelona:</span></span></span><i> </i><span style="color: #000000;"><span style="font-family: arial, sans-serif;"><span style="font-size: medium;">Barcanova. 1993.</span></span></span></p> <p align="JUSTIFY"><span style="color: #000000;"><span style="font-family: arial, sans-serif;"><span style="font-size: medium;"><span class="small-caps">Foguet</span>, Francesc. «Joan Puig i Ferreter: teatre d’idees i passions (1904-1912)». </span></span></span><i><span style="color: #000000;"><span style="font-family: arial, sans-serif;"><span style="font-size: medium;">Revista de Catalunya</span></span></span></i><span style="color: #000000;"><span style="font-family: arial, sans-serif;"><span style="font-size: medium;">, núm. 182 (març 2003), p. 50-92. </span></span></span></p> <p align="JUSTIFY"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span class="small-caps">Gallén</span>, Enric. «Aigües encantades». A: Riquer,</span><span style="color: #191919;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: medium;"> Martí de; Comas, Antoni; Molas, Joaquim (dirs.). </span></span></span><span style="color: #191919;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: medium;"><i>Història de la literatura catalana. Part moderna</i></span></span></span><span style="color: #191919;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: medium;">. Vol. </span></span></span><span style="color: #191919;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: medium;">8. Barcelona: Ariel, 1986, p. 417-418.</span></span></span></p> <p align="JUSTIFY"><span style="color: #191919;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: medium;"><span class="small-caps">Graells</span>, Guillem-Jordi. «Estudi introductori. La producció dramàtica de Joan Puig i Ferreter». A Puig i Ferreter, Joan. </span></span></span><i><span style="color: #191919;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: medium;">Teatre complet</span></span></span></i><span style="color: #191919;"><span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: medium;">. Vol. I. Tarragona: Arola, 2001, p. 9-42. </span></span></span></p> | |
| dc.title | Aigües encantades |