Versus Teatre / Versus Glòries
| dc.coverage | 1995 | |
| dc.coverage.spatial | Carrer Castillejos, 179. Barcelona | |
| dc.creator | Carme Tierz Grafià | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T08:06:59Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p class="p1">Una antiga fàbrica d’ascensors va transformar-se, el 1995, en el Versus Teatre, una sala de petit format i escenari central que naixia per oferir una alternativa al teatre estrictament comercial que aleshores manava a la cartellera barcelonina. Durant dos anys, l’autor i director d’escena Ever Blanchet i els actors Maria Clausó i Jesús Fernández (Eles Alavedra), socis de la companyia Versus des del 1982, havien buscat un local a la Barcelona postolímpica, concretament a Glòries i a Montjuïc, les dues zones que, amb el Teatre Nacional de Catalunya i la nova seu del Teatre Lliure, es perfilaven com els futurs pols de creació teatral de la ciutat. Els ferros i canonades que s’apilaven caòticament a la nau havien descoratjat fins i tot uns testimonis de Jehovà que hi volien instal·lar el seu Saló del Regne, però no van poder amb Blanchet i els seus companys, que després d’un any intens d’obres van obrir les portes poc abans del Nadal del 1995. La sala tenia un aforament de 102 localitats.</p> <p class="p1">Igual que la companyia que li va donar nom, el Versus Teatre va centrar-se en el teatre musical alternatiu i en la creació emergent: com el mateix Ever Blanchet escrivia a la revista <i>TeatreBCN </i>amb motiu del desè aniversari de la sala, el Versus era (i és) «un espai d’autoria, de signe propi, que programa continguts contemporanis amb una opció clara de renovació, d’originalitat i de compromís estètic». Continguts que, de vegades, escapen de l’àmbit de l’espectacle teatral, com el que, coincidint amb la celebració dels deu anys, va convocar el públic per llegir i debatre la proposta de reforma de l’Estatut elaborada pel Parlament.</p> <p class="p1">L’any 2018, la sala va canviar de responsables i de nom: després d’una remodelació que va deixar-la definitivament amb una capacitat per a 96 espectadors, la Sala Versus Glòries naixia per convertir-se en un referent off a Barcelona. Un espai de proximitat per a companyies i públic, centre de producció i d’exhibició d’espectacles amb una especial sensibilitat cap a les expressions artístiques emergents. Amb el canvi de gestió, d’altra banda, la companyia Versus Teatre va deixar el local del carrer Castillejos (gener 2019) per instal·lar-se al Teatre Gaudí Barcelona, dirigit per Blanchet i el seu equip. Aquesta nova etapa del grup va centrar-se més en la producció pròpia i en la investigació de nous reptes, amb projectes que vinculen cultura, educació i formació i que busquen noves maneres de participació en les arts escèniques, tot fomentant valors com el civisme, la convivència i la multiculturalitat.</p> | |
| dc.description | <p class="p1"><i>Adorado Borges</i> va inaugurar la petita sala de les Glòries el 18 de desembre de 1995. Amb direcció d’Ever Blanchet i interpretació de Maria Clausó, aquest espectacle centrat en la poesia de Jorge Luis Borges s’havia vist l’any anterior al Tantarantana dins el Grec Festival de Barcelona. A partir d’aquest moment, la sala va apostar tant pel teatre per a públic adult com per al familiar, bastint un repertori propi en què destaquen produccions com <i>Van Gogh </i>o <i>Els Músics de Bremen</i>, respectivament.</p> <p class="p1">La Torna del Grec –resposta de les sales alternatives al Grec 2004, que les havia oblidat a la seva programació–, l’Avantime –un avançament de temporada que animava els teatres de Barcelona a obrir el mes d’agost–, L’Aparador –programa adreçat als nous graduats de l’Institut del Teatre– o l’ITV (Investigació Teatral Versus), una aposta pel risc que es va estrenar amb elNacionalNOensvol, són només quatre de les iniciatives empreses regularment pel Versus Teatre. Marta Carrasco (<i>No sé si...</i>), Egos Teatre (<i>Ruddigore o la nissaga maleïda</i>), Pau Miró (<i>Búfals</i>), Oriol Broggi (<i>Tartuf</i>) o Gerard Vàzquez –autor vinculat al comitè de lectura de la sala– van passar pel teatre en la seva primera etapa. Un teatre que compta, a més, amb el privilegi d’haver descobert talents com Jordi Casanovas, El Musical Més Petit (<i>Tu, jo, ell, ella... i Webber... i Schönberg</i>), companyia fundada després que Daniel Anglès i Pili Capellades van presentar-se al càsting del Versus per a una versió d’<i>El somni d’una nit d’estiu</i> àcrata i gamberra –amb uns desconeguts Marina Gatell, Belén Fabra o Nacho A. Vidal al repartiment–, o La Calòrica (<i>Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I</i>,<i> La nau dels bojos</i>).</p> <p class="p1">Si bé el Versus Glòries va iniciar el seu camí amb <i>Enverinades</i>, d’Àngels Aymar, amb Blanca Pàmpols, Sílvia Sabaté i Àngela Jové (2 maig 2018), l’espectacle que va inaugurar la primera temporada de la sala renovada va ser <i>Quina feinada!</i>, de Becky Mode, un producte de l’Off Broadway que aquí va interpretar Roger Pera amb direcció escènica de Ventura Pons (12 setembre a 28 octubre 2018). <i>Likes</i>, de la Cia. DARA, <i>¿La vida es sueño? O Gwenismürfila</i>, de Les Llibertàries, o <i>El funeral de Mary-Lin</i>, de Pere Anglas, van ser alguns dels espectacles de l’única temporada completa que s’hi ha pogut programar fins al moment (2021): la crisi de la covid-19 va obligar a tancar el teatre cinc mesos (temporada 2019-2020), amb la qual cosa només va poder oferir nou espectacles de setembre a març.</p> <p class="p1">La tercera temporada (2019-2020) va tenir per objectiu produir més, donar suport a companyies residents i ser l’aparador de dansa de proximitat a la ciutat, amb propostes com <i>El Motiovador</i>, de Fel Faixedas, o <i>L’empaperat groc</i>,<span class="Apple-converted-space"> </span>monòleg que adapta un relat de Chalotte Gilman Perkins, amb direcció de Xavier Quero i interpretació de Roser Batalla. Un cicle de dansa, el de lectures dramatitzades organitzat per l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya, la Fundació Aisge i la Fundació Romea, i el suport a les noves fornades d’intèrprets –que es concreta en la cessió de l’espai a escoles com Nancy Tuñóm-Jordi Oliver o el Timbal– refermen aquest caràcter off del Versus Glòries.</p> | |
| dc.identifier | 1286 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2169 | |
| dc.peudefoto | <p class="p1"><span class="s1">Fotografia 1: Programa Els Músics de Bremen. Versus Teatre, 7 octubre.26 novembre 2006</span></p> <p class="p1"><span class="s1">Fotografia 2: </span><span class="s1">Fa tanta calor. Versus Teatre, 1996</span></p> | |
| dc.relation | <p><a href="https://www.salaversusglories.cat">Web del Versus Glòries</a></p> <p><a href="http://versusteatre.com">Web de la companyia Versus Teatre</a></p> | |
| dc.source | <p class="p1"><span class="small-caps">Tierz</span>, Carme; <span class="small-caps">Muniesa</span>, Xavier. <i>Barcelona ciutat de teatres.</i> Barcelona: Ajuntament de Barcelona; Viena edicions, 2013.</p> <p class="p1"><i>TeatreBCN</i></p> <p class="p1">Entrevista a Maria Clausó</p> <p class="p1">Entrevista a Ever Blanchet</p> | |
| dc.title | Versus Teatre / Versus Glòries |