Heartbreak Hotel teatre
| dc.coverage | 2023 | |
| dc.coverage.spatial | Carrer Bacardí, 35. Sants-Badal, Barcelona | |
| dc.creator | Ivan Alcázar Serrat | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T08:07:10Z | |
| dc.date.issued | 2025 | |
| dc.description | <p>El Heartbreak Hotel teatre se situa a la plaça de l'Olivereta, al barri de Badal, a la planta baixa d'un edifici residencial, en un l'antic magatzem que havia tingut usos diversos i successius (taller mecànic i sala multiús, d'assajos de circ i d'altres disciplines artístiques). El teatre el formen tres estances: la sala (de setanta-vuit metres quadrats, aproximadament) i els espais servidors, com el vestíbul (d'uns vint metres quadrats) i els camerinos i serveis (quinze metres quadrats cadascun). L'espai del públic té grada mòbil, és flexible i varia amb cada espectacle. Així, per exemple, en la representació inaugural, de <em>L'home de teatre</em>, encabia 72 butaques, distribuïdes en cinc fileres al costat llarg de la sala. En canvi, <em>Who is me</em>, sobre textos de Pier Paolo Pasolini, es reposà recuperant el contenidor tancat, amb el públic a l'interior, en un banc perimètric. La sala de petit format, amb un espai escènic mínim que no està ni elevat ni emmarcat, destaca pels seus murs rotunds, de maó, pintats de negre, i paraments de fusta també tractada i enfosquida. Els arquitectes responsables de la reforma són Francesc Guàrdia i Riera, i Xavier Massagué, socis del despatx GAC (Guàrdia Arquitectura Col·laborativa), i l’enginyer acústic Oriol Arau. Guàrdia és autor d'altres projectes i reformes en teatres barcelonins, com ara el teatre de l'Espais Texas i, anteriorment, participà en l'execució del Teatre Lliure de Montjuïc.</p> | |
| dc.description | <p>Després del seu pas per la direcció artística del Teatre Lliure (2003-2011) i d'exercir com a director de la secció teatral de La Biennale di Venezia (2010-2016) i d'un dels Teatros del Canal de Madrid (2017-2018), Àlex Rigola (Barcelona, 1969) va encetar una etapa on experimentava amb la «veritat escènica», tot defugint i eliminant certs elements de l'artifici escènic (com l'escenografia i els vestuaris, o alguns trets de la construcció impostada de personatges). Tal experimentació es generà i es posà en pràctica a partir dels tallers que el director impartí al XVI Obrador de la Sala Beckett, l'estiu del 2021. Cal entendre tant l'espai com l'estètica i la programació del Heartbreak Hotel Teatre com la materialització espacial de tal cerca i fita, que Rigola ja havia aplicat, just abans d'obrir la sala, en les posades en escena de Txèkhov (<em>La gavina</em>, l'<em>Ivànov</em>, el <em>Vània..</em>.), o en l'acte de constrènyer i «encapsular» (en contenidors-capses, dissenyats per l'escenògraf Max Glaenzel) altres obres emblemàtiques, com la <em>Hedda Gabler</em> d'Henrik Ibsen. L'espectacle que va inaugurar (dilluns, 6 de novembre del 2023) el teatre Heartbreak Hotel va ser <em>L'home de teatre</em>, de Thomas Bernhard. Per la sala Heartbreak també han passat espectacles d'autors reconeguts i consagrats (<em>Glengarry Glen Ross, de </em>David Mamet), de dramaturgs joves i actuals (<em>Sis hectàrees d’oliveres, </em><em>escrit i dirigit per</em> Aina Tur, projecte guanyador del XVII Premi Quim Masó), i noves coproduccions internacionals (<em>Un sublime error</em>, solo de l'actor Gonzalo Cunill, escrit i dirigit pel director belga Jan Lauwers, de la companyia Needcompany).</p> | |
| dc.identifier | 3167 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2240 | |
| dc.peudefoto | <p>Fotografies: © Ivan Alcázar Serrat</p> | |
| dc.relation | <p><a href="https://www.heartbreakhotel.cat/">https://www.heartbreakhotel.cat/</a></p> | |
| dc.title | Heartbreak Hotel teatre |