Teatre Alexis
| dc.coverage | 1955-1963 / 1968-1969 / 2010-2013 | |
| dc.coverage.spatial | Barcelona. Rambla de Catalunya, 90 | |
| dc.creator | Ivan Alcázar Serrat | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T08:06:43Z | |
| dc.date.issued | 2018 | |
| dc.description | <p>Teatre de petit format que compartia el vestíbul i l'accés principal a la Rambla amb la gran sala del Cinema Alexandra, va ser definit en algun diari de l'època com a «teatre-boîte» i «teatre de butxaca», un teatre «petit i acollidor», «petit però selecte», etc. Va obrir amb una capacitat de cent quaranta-tres localitats, que després s'ampliaren fins a cent cinquanta-cinc. El 1955 s'hi instal·là un petit escenari, i la seva vida teatral va ser intermitent. En una primera etapa va estar actiu fins a 1963, quan va haver de tancar per un desacord amb la propietària de l'immoble que va derivar en una sentència judicial. Molts anys després, el 2010, el teatre tornà a l'establiment. Convertit en un espai multioci o «centre de trobada cultural», segons els seus gestors, s'integrava aleshores en un complex format per la sala gran del multicinema Alexandra (amb 360 localitats), la sala de l'Alexis (la sala 5 del multicinema, amb cent deu localitats) i l'espai del vestíbul, l'AlexBar, condicionat com a espai multidisciplinari.</p> | |
| dc.description | <p>Fou fundador del cinema el 1954 l'empresari Modest Castañé i Lloret, i l'espai va esdevenir durant cert període de temps un teatre (de 1955 a 1963, primerament) per iniciativa de Xavier Regàs (1905-1980), advocat i home de teatre, promotor també del Ciclo de Teatro Latino (després rebatejat amb el nom de Memorial Xavier Regàs). L'obra de Regàs <em>Camarada Cupido</em> inaugurà el Teatre Alexis l'any 1955. Joan Capri actuà a l'obra iniciant la seva carrera, com ho va fer després en solitari amb el monòleg <em>El desmemoriat</em> (1957). Amb el Teatre Experimental de Barcelona, Esteve Polls hi posà en escena el 1956 <em>Les ales de la nit</em>, i el 1957, una adaptació teatral d'<em>El poema de</em> <em>Nadal</em>, de Josep Maria de Sagarra. Va tenir, al llarg de la seva vida com a teatre, èxits sonats com ara l'obra <em>Los blancos dientes del perro</em>, d'Eduardo Criado (1957), o <em>Cena de matrimonios</em>, d'Alfonso Paso (1960), que va romandre en cartell amb més de 2.000 representacions i va ser el darrer espectacle abans del tancament el 1963. Després de cinc anys clausurat, l'espai tornà a reobrir i tingué activitat teatral en una segona etapa entre el 1968 i el 1969, any en què reinicià l'activitat com a cinema. A partir de 2010 tornà a haver-hi activitat escènica de la mà de Ramon Colom (director dels cinemes) i de l'equip del Teatreneu de Gràcia, que programà al conjunt Alexandra-Alexis-AlexBar en multihorari i multiformat, amb espectacles musicals i de dansa, humor i monòlegs, sessions de micro obert i concerts. La sala del Teatre Alexis se centrà en el cafè teatre, la màgia i els monòlegs còmics, i la reinauguració tingué lloc amb l'espectacle <em>¡A saco!</em>, de la companyia valenciana Ju Ja Teatre. El 2013, el complex de l'Alexandra tancà definitivament les portes, com feren altres grans cinemes de la ciutat (Urgell, Niza, Alcázar), per reconvertir-se en un establiment comercial. En l'etapa com a cinema, l'Alexis va ser sobretot un local de reestrenes, però també va tenir una programació singular i avançada, sobretot a partir de 1969, en l'etapa com a sala d'art i assaig dins la xarxa del Círculo A (amb la instauració reeixida de les sessions golfes). A partir de 1980 es va començar a compartimentar en format multicinema.</p> | |
| dc.identifier | 2484 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2058 | |
| dc.peudefoto | Programa del Teatre Alexis, 13 noviembre 1956. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.source | <p>Agència EFE. «Filmoteca recuerda la historia del Círculo A, primera red de arte y ensayo». <em>El Periódico</em> (18-10-2017): <<a href="https://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20171018/filmoteca-recuerda-la-historia-del-circulo-a-primera-red-de-arte-y-ensayo-6362837">https://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20171018/filmoteca-recuerda-la-historia-del-circulo-a-primera-red-de-arte-y-ensayo-6362837</a>>. [Consulta: 3 agost 2018].</p> <p>«El cine Alexandra amplia l'oferta al teatre i la música». <em>El Periódico</em> (1-7-2010): <<a href="https://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cultura/20100701/el-cine-alexandra-amplia-loferta-al-teatre-i-la-musica-358623">https://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cultura/20100701/el-cine-alexandra-amplia-loferta-al-teatre-i-la-musica-358623</a>>. [Consulta: 3 agost 2018].</p> <p>MAE. Institut del Teatre. Escena Digital. Teatre Alexis de Barcelona. Nota de premsa del tancament de 1963 i reobertura de 1968. Registre 426329. Topogràfic B 760-01</p> <p>MAE. Fons Xavier Regàs. <<a href="http://www.cdmae.cat/fons-xavier-regas/">http://www.cdmae.cat/fons-xavier-regas/</a>>. [Consulta: 3 agost 2018]</p> <p><span class="small-caps">Munsó</span>, Joan. <em>Els cinemes de Barcelona</em>. Barcelona: Proa; Ajuntament de Barcelona, 1995, p. 24.</p> <p><span class="small-caps">Tierz</span>, Carme; <span class="small-caps">Muniesa</span>, Xavier. <em>Barcelona ciutat de teatres</em>. Barcelona: Ajuntament de Barcelona; Viena Edicions, 2013, p. 25-26.</p> <p> </p> <p> </p> | |
| dc.title | Teatre Alexis |