Francesc Soler i Rovirosa
| dc.coverage | (Barcelona, 24-06-1836 - Barcelona, 27-11-1900) | |
| dc.creator | Clara Beltrán Catalán | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:36:39Z | |
| dc.date.issued | 2020 | |
| dc.description | <p>Va néixer el 1836 en el si d'una família menestral de Barcelona, al carrer dels Escudellers. Era el menor de vuit fills i el seu pare, Sebastià Soler i Riba, era armador i pesador al port de Barcelona i tenia una botiga d'efectes navals. La infància de Soler Rovirosa coincidí amb el gran impacte visual dels espectacles produïts al Teatre Principal després de la renovació introduïda per Penne el 1840, i amb els nous locals que emergien, com el Liceu de Montsió, i es va voler dedicar al món de l'escenografia. Encara que inicialment la seva família s'hi oposava, atès que el seu pare volia que continués el negoci familiar, finalment va acceptar, atesa la gran vocació i dots que el jove Francesc mostrava pel dibuix.</p> <p>Va cursar estudis de dibuix i pintura a l'Acadèmia de Lorenzo Ferris i a la Llotja, on no s'ensenyava escenografia. En aquest art es va formar amb Mariano Carreras al taller del Teatre Odeon. També freqüentava el taller de Josep Planella, al Teatre Principal; el de Fèlix Cagé, al Liceu; i el de Lluís Rigalt, al Principal de Gràcia. La seva primera escenografia va ser <i>La</i> <i>dicha en el bien ajeno</i> (1854) al Teatre Principal. Amb el seu amic Joan Ballester, l'any 1855 llogà una sala de ball a Gràcia, on va realitzar escenografies per a obres de repertori de teatres com el Principal de Gràcia i el de Barcelona, el Circ Barcelonès, els Camps Elisis i el de Mataró.</p> <p>Juntament amb Francesc Pla, Joan Ballester i altres artistes fundà el Taller del Rull, organitzador dels balls de La Paloma al Teatre Odeon.</p> <p>El 1856 va viatjar amb Ballester per França, Bèlgica i Anglaterra, on van descobrir la llum de Drummond, que més tard ells introduirien als teatres barcelonins. El 1862 tots dos van marxar a estudiar a París per assimilar millor les possibilitats obertes de l'escenografia francesa (Ballester tornaria el 1865 i s'associaria amb Carreras). Soler Rovirosa hi coincidí amb els grans escenògrafs europeus del moment, com Ricquier, Carpezat, Gosse, Philastre, Cagé, Cambon i Thierry. Va entrar a treballar al taller dels dos darrers, i aviat es va convertir en l'encarregat de la secció de traça i perspectiva del taller de Cambon, i en cap de taller de Thierry. Completà la formació parisenca freqüentant els teatres de la ciutat, on dibuixà croquis de les escenografies i admirà el <i>théâtre du merveilleux</i>. </p> <p>El 1867 pintà el repertori del teatre de Nantes. El 1869, als trenta-tres anys, va tornar a Barcelona per quedar-s'hi i, després de la mort de Ballester, va constituir la societat Soler i Pla amb Francesc Pla. Tots dos van llogar el taller del Teatre del Circ Barcelonès. La societat perdurà fins al 1873, quan Pla va anar a Madrid, i a partir de llavors Soler i Rovirosa es va establir pel seu compte i va començar a aplicar les novetats apreses a París.</p> <p>Encara que féu una breu incursió al Liceu, amb les obres <i>La Passió</i> (1869), <i>Don Sebastiano</i> (1869), <i>Aida</i> (1876) i <i>Il guarany</i> (1876), la seva gran especialitat en aquests anys van ser els espectacles de gran tramoia; en destaquen les sarsueles fantàstiques que realitzà al costat de Pla per al Teatre del Circ i El Principal, com <i>El moro Benaní </i>(1870), <i>El Tulipán de los mares </i>i <i>Robinsón Petit </i>(1871) i <i>Les cent donzelles </i>(1873).</p> <p>També a partir d'aquest moment inicià la producció escenogràfica i de figurins i maquinària per a comèdies de màgia i de gran espectacle, a través de les quals elevà el gènere a gran altura, tant en la concepció artística com en la resolució tècnica. Entre aquestes produccions destaquen <i>Los polvos de la madre Celestina </i>(1873), <i>La pata de cabra</i>,<i> </i><i>Giroflé Giroflá </i>i <i>La redoma encantada </i>(1874) —obra mestra en que associà per primera vegada els efectes ja coneguts de la llum de Drummond i l'electricitat— i <i>L'almoneda del diable</i> (1878), totes representades al Principal; <i>El rellotge del Montseny</i> (1878) i <i>De la terra al sol</i> (1879) al Tívoli, i <i>La magia nueva</i> (1876), al Teatre del Circ madrileny. El 1876 pinta el repertori dels teatres de Reus i Principal de Saragossa.</p> <p>L'èxit aconseguit per la perfecció i espectacularitat del seu treball durant aquests anys el va portar el 1880 a anar de gira per l'Havana i Nova York amb l'empresari Albert Bernis, acompanyat de Maurici Vilomara, Ricard Moragas i Joaquim Mancio. Al Teatre Payret de l'Havana van muntar <i>La redoma encantada</i>, i en el Harverly's Niblo's Garden Theatre de Nova York, <i>Castles in Spain</i>, antologia dels millors quadres de les obres de màgia dels darrers anys. En tornar va iniciar la trilogia de balls de gran espectacle, integrada per <i>Clorinda</i> (1881), <i>Lohokeli</i> (1882) i <i>Parthenope</i> (1884), al Teatre Principal; <i>De Sant Pol Nord</i> (1887), al Tívoli; <i>El heredero de Belvedere </i>(1888), al Novetats, i la reposició amb nous decorats de <i>La redoma encantada</i>,<i> </i>al Liceu (1888); aquests muntatges marquen el final de la seva dedicació al gènere.</p> <p>El 1881 dissenyà l'escenari, el teló de boca, la decoració interior i exterior i la dotació escenogràfica del repertori del Teatre Líric, del qul va ser l'escenògraf titular.</p> <p>El 1885 va obrir un taller propi al carrer de la Diputació, on més tard també es formarien els principals escenògrafs de la generació posterior, com Oleguer Junyent i Salvador Alarma, entre d'altres. També hi va col·laborar el perspectivista Josep Calvo i el figurinista Lluís Labarta.</p> <p>A finals de la dècada dels vuitanta començà el seu últim període, que Isidre Bravo defineix com d'una "serena maduració combinada amb l'aprofundiment de la penetració dramàtica fins a graus de tensió màxima". Va dur a terme la decoració del Teatre de Catalunya (futur Eldorado) el 1887, i el repertori del teatre de San José de Costa Rica (1889). En aquests anys es va vincular a la producció dels grans drames del teatre català, entre els quals destaquen els de Frederic Soler, <i>El monjo negre</i> (1889), <i>Judes de Kerioth</i> (1890), <i>La rondalla de l'Infern</i> (1894) i <i>El comte Arnau</i> (1900), que realitza per al Romea, i els d'Àngel Guimerà <i>La boja</i> (1890), <i>En Pólvora</i> (1893), <i>Maria Rosa</i>, <i>Jesús de Natzaret</i> (1894), <i>Les monges de Sant Ayman</i> (1895), per al Novetats. També va dur a terme exquisides escenografies per a produccions líriques de teatres més petits, com el Líric, amb <i>Alceste i Orfeu</i> (1890) i <i>Miss Helyett</i> (1892), <i>Miss Robinson</i> (1893) i <i>El hússar</i> (1894).</p> <p>El 1893 va exposar una col·lecció d'apunts, esbossos i maquetes a l'Ateneu Barcelonès, que després va repetir al Saló de <i>La Vanguardia</i>. Amb aquest motiu va oferir una conferència titulada «L'escenografia, notes històriques», en la qual esbossava els principals trets del teatre català i de la seva pròpia trajectòria i analitzava l'evolució cromàtica, lumínica i formal que fins llavors havia seguit l'escenografia.</p> <p>El 1895 realitzà el repertori del Teatre del Circ de Saragossa. A partir de llavors va tornar a treballar en la producció operística del Liceu amb <i>Falstaff</i> (1896), <i>Samson i Dalila</i> i <i>Don Carlo</i> (1897), <i>Nerone</i> i <i>Andrea Chénier</i> (1898), <i>La Walkíria</i> i <i>Tristany i Isolda</i> (1899) i <i>Ifigenia in Aulide</i> (1900).</p> <p>Cal destacar el viatge per Alemanya que féu l'estiu del 1899 a fi de conèixer els avenços tècnics en relació amb el muntatge de les òperes wagnerianes. En tornar va escriure <i>Notas acerca de las artes escenográficas en algunos teatres de Alemania</i>.</p> <p>A més d'escenògraf, Soler va ser assessor artístic de l'Exposició Universal de Barcelona el 1888 i també va reunir, al costat del seu germà Joan, una important col·lecció d'antiguitats. Al seu torn, va treballar com a decorador d'establiments, entre els quals destaquen l'Herboristeria del Rei (1857), el Cafè Novetats (1889), el Cafè-Restaurant Martín (1891), el Teatre Líric i la renovació del Teatre Novetats, entre d'altres, així com altres treballs en domicilis particulars.</p> <p>Sota la seva direcció es van muntar nombroses cavalcades, arcs de triomf i ornamentacions de carrers amb motiu de festivitats i commemoracions, com l'arribada d'Alfons XII, els funerals de la reina Mercè, les festes del Mil·lenari de Montserrat i, sobretot, l'ornamentació del passeig de Colom arran del centenari del descobriment d'Amèrica. A més, destaquen els seus dots com a conferenciant de temes escenogràfics.</p> <p>Va morir el 27 de novembre de 1900 víctima d'una llarga malaltia que a poc a poc el va anar debilitant. Va rebre nombrosos homenatges per la seva important tasca com a escenògraf: la revista <i>Hispania</i>, dirigida per Raimon Casellas, li va dedicar tot un número; a<i> </i><i>Pèl i Ploma</i> Lluís Labarta li va dedicar un sentit obituari i va dibuixar un apunt de Soler en el seu llit de mort, i a <i>Joventut</i> Salvador Vilaregut va elaborar un inventari crític de la seva producció com a escenògraf, entre altres escrits d'homenatge.</p> <p>El 1930 se li va erigir un monument als Jardins de la Victòria de la Gran Via de Barcelona, realitzat per Frederic Marès. El Museu de l'Institut del Teatre té gairebé tota l'obra de teatrins i projectes seus, donada per la seva filla, i a la Biblioteca de Catalunya es conserva part del seu fons documental, amb anotacions manuscrites d'escenografies, notícies de premsa, etc.</p> | |
| dc.description | <p>Per les seves aportacions se'l considera el renovador de l'escenografia catalana, sobretot en l'àmbit tècnic, atès que en l'àmbit formal es va mantenir lligat a la tradició realista. Va saber unir una inicial formació classicitzant, procedent del corrent que imperava fins a mitjan segle XIX, amb la seva curiositat naturalista, heretada del corrent francès que es va imposar a partir del 1850. La seva estada a París li va permetre assajar la perspectiva, endinsar-se en la subtilitat del color, aprendre el refinament ornamental i, sobretot, reproduir de manera realista l'espai. Totes aquestes influències van marcar l'estil de Soler, que va abandonar el romanticisme pel realisme, moviment en auge a les acaballes del segle XIX.</p> <p>Molt obert a les innovacions, va desenvolupar una nova concepció de l'espai escènic en què aquest no estigués horitzontalment davant els espectadors, sinó en profunditat i fragmentat en nombroses seccions. Fou l'introductor a Barcelona de l'ús i la tècnica dels telons curts, confeccionats amb molta versemblança. Va perfeccionar, al seu torn, les possibilitats de desplaçament, gradació, projecció i coloració de la il·luminació de gas i experimentà amb la llum de Drummond, precursora de l'electricitat. També va ser el primer a proposar l'enfosquiment de la sala teatral durant la representació, un polèmic avenç que el va convertir en el blanc de molts crítics.</p> <p>Amb ell, la perspectiva abandonà la rigidesa i es va fer atmosfèrica, i es desenvolupà el <i>trompe l'œil</i> amb graus d'il·lusionisme sorprenent. L'anacronisme era tabú i també la incoherència d'escenografies.</p> <p>Escrupolós i detallista fins a l'extrem, se'l recorda per la peculiaritat de fer retocs, fins a minuts abans de la funció, als decorats, que a vegades instal·lava encara molls. Se'l defineix com un <i>gentleman</i>, expert en figurins, aficionat a dibuixar enderrocs. Els seus biògrafs en recorden la modèstia: mai no va voler sortir a l'escena a rebre els aplaudiments amb què el públic acollia cadascuna de les seves noves creacions.</p> <p>Es considera que gràcies a ell l'escenografia catalana es va posar a la altura de la francesa i que fins i tot la va superar.</p> | |
| dc.identifier | 2742 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2402 | |
| dc.local.estrena | <p>1854.<i> </i><i>La dicha del bien ajeno</i>. Enrique Pérez Escrich. Teatre Principal. Barcelona<br /> 1855. <i>La Traviatta.</i> Francesco Maria Piave. Gran Teatre del Liceu. Barcelona<br /> 1860. <i>El caudillo de Baza</i>. Luis de Olona. Teatre Principal. Barcelona<br /> 1860. <i>Los magyares.</i> Luis de Olona. Teatre Principal. Barcelona<br /> 1865.<i> </i><i>Don Giovanni</i>. Lorenzo da Ponte. Gran Teatre del Liceu. Barcelona<br /> 1865. <i>Lo Castell dels Tres Dragons</i>. Frederic Soler. Teatre Odeon. Barcelona<br /> 1866. <i>Macbeth</i>. William Shakespeare. Teatre Principal. Barcelona<br /> 1866. <i>Semiramide</i>. Gaetano Rossi. Gran Teatre del Liceu. Barcelona<br /> 1869. <i>Don Sebastiano.</i> Eugène Scribe. Gran Teatre del Liceu. Barcelona<br /> 1869. <i>La Passió</i>. Gran Teatre del Liceu. Barcelona<br /> 1871.<i> </i><i>El tulipán de los mares</i>. Gabriel Balart. Teatre del Circ Barcelonès. Barcelona<br /> 1871. <i>Robinson Petit.</i> Josep Coll i Britapaja. Teatre del Circ Barcelonés. Barcelona<br /> 1873. <i>Les cent donzelles</i>. Josep Coll i Britapaja. Teatre del Circ Barcelonès. Barcelona<br /> 1873.<i> </i><i>Los polvos de la madre Celestina</i>. Juan Eugenio Hartzenbusch. Teatre Principal. Barcelona<br /> 1874. <i>Giroflé-Giroflá</i>. Charles Lecocq. Teatre Principal. Barcelona<br /> 1874. <i>La pata de cabra.</i> Juan de Grimaldi. Teatre Principal. Barcelona<br /> 1874. <i>La redoma encantada.</i> Juan Eugenio Hartzenbusch. Teatre Principal. Barcelona<br /> 1876.<i> </i><i>Aida.</i> Antonio Ghislanzoni. Gran Teatre del Liceu. Barcelona<br /> 1876. <i>Il guarany</i>. Antonio Scalvini i Carlo D'Ormeville. Gran Teatre del Liceu. Barcelona<br /> 1876.<i> </i><i>La magia Nueva</i>. Carlos Coello. Teatre Principal. Barcelona<br /> 1876. <i>Poliuto.</i> Salvatore Cammarano. Gran Teatre del Liceu. Barcelona<br /> 1877.<i> </i><i>Azulina.</i> Rafael María Liern. Teatre del Circ Barcelonés. Barcelona<br /> 1877.<i> </i><i>Lo cant de Marsellesa.</i> Nicolau Manent. Teatre Tivoli. Barcelona<br /> 1877.<i> </i><i>Lo pont del diable.</i> Feliu i Codina. Teatre del Circ Barcelonès. Barcelona<br /> 1878. <i>La Almoneda del Diable</i>. Rafael Maria Liern. Teatre Principal. Barcelona<br /> 1878.<i> </i><i>Lo rellotge del Montseny</i>. Joan Molas i Narcís Campmany. Teatre Tívoli. Barcelona<br /> 1879. <i>De la Terra al Sol.</i><i> </i>Teatre Tívoli. Barcelona<br /> 1880. <i>La Virgen del Pilar</i>. Joaquim Vehils. Teatre Tívoli. Barcelona<br /> 1881.<i> </i><i>Carmen.</i> Henri Meilhac i Ludovic Halévy. Teatre Líric. Barcelona<br /> 1881. <i>Clorinda.</i> Nicolau Manent i Ricard Moragas. Teatre Principal. Barcelona<br /> 1881. <i>Castles in Spain</i>. Nueva York<br /> 1882. <i>Lohókeli.</i> Ricard Moragas. Teatre Tívoli. Barcelona<br /> 1884. <i>Parthénope</i>. Güelfo Mazzi. Teatre Tívoli. Barcelona<br /> 1885.<i> </i><i>El amigo Fritz.</i> P. Suardon. Teatre Novetats. Barcelona<br /> 1886. <i>Don Juan Tenorio.</i> José Zorrilla. Teatre Novetats. Barcelona<br /> 1886. <i>Lo país de l'olla.</i> Josep Coll i Britapaja. Teatre Tívoli. Barcelona<br /> 1887. <i>De Sant Pol al polo Nord</i>. Josep Coll i Britapaja. Teatre Tívoli. Barcelona<br /> 1888.<i> </i><i>Excelsior.</i> Romualdo Malenco. Teatre Novetats. Barcelona<br /> 1889. <i>Lo monjo negre.</i> Frederic Soler. Teatre Romea. Barcelona<br /> 1890. <i>Alcestes.</i> Ranieri de' Calzabigi. Teatre Líric. Barcelona<br /> 1890. <i>Judes de Kerioth</i>. Fredric Soler. Teatre Romea. Barcelona<br /> 1890. <i>La boja.</i> Àngel Guimerà. Teatre Novetats. Barcelona<br /> 1890. <i>Orfeo.</i> Ranieri de' Calzabigi. Teatre Líric. Barcelona<br /> 1891. <i>Caïn.</i> Manuel Martinez Barrionuevo. Teatre Novetats. Barcelona<br /> 1891. <i>La sirena.</i> Teatre Novetats. Barcelona<br /> 1891. <i>Maria Magdala.</i> Teatre Novetats. Barcelona<br /> 1891. <i>Santa Freya</i>. Edmond Audran. Teatre Tivoli<br /> 1892.<i> </i><i>La Sirena</i>. Josep Pin i Soler. Teatre Novetats<br /> 1892. <i>Miss Helyett.</i> Edmond Audran. Teatre Tívoli. Barcelona<br /> 1892. <i>Surcouf</i>. Henri Chivot i Alfred Duru. Teatre Tívoli. Barcelona<br /> 1893. <i>En Pólvora.</i> Àngel Guimerà. Teatre Novetats. Barcelona<br /> 1893. <i>Los héroes del Bruch</i>. Alfredo Moreno Gil. Teatre Novetats. Barcelona<br /> 1893. <i>Miss Robinson.</i> Luis Graner. Teatre Tívoli. Barcelona<br /> 1894. <i>El Húsar</i>. Guillermo Perrin y Miguel de Palacios. Teatre Tívoli. Barcelona<br /> 1894. <i>Jesús de Nazareth.</i> Ángel Guimerà. Teatre Novetats. Barcelona<br /> 1894. <i>La rondalla de l'infern.</i> Frederic Soler. Teatre Romea. Barcelona<br /> 1894. <i>Maria Rosa.</i> Àngel Guimerà. Teatre Novetats. Barcelona<br /> 1895.<i> </i><i>Les monges de Sant Aiman.</i> Àngel Guimerà. Teatre Novetats. Barcelona<br /> 1896.<i> </i><i>Falstaff.</i> William Shakespeare. Gran Teatre del Liceu. Barcelona<br /> 1897. <i>Don Carlo.</i> Joseph Méry i Camille du Locle. Gran Teatre del Liceu. Barcelona<br /> 1897.<i> </i><i>Nerone.</i> Jules Barbier. Gran Teatre del Liceu. Barcelona<br /> 1897.<i> </i><i>Notre Damme de Paris.</i> Calixte Navarro. Teatre Novetats. Barcelona<br /> 1897. <i>Sansone e Dalila</i>. Ferdinand Lemaire. Gran Teatre del Liceu. Barcelona<br /> 1898. <i>Andrea Chénier</i>. Luigi Illica. Gran Teatre del Liceu. Barcelona<br /> 1899.<i> </i><i>La portera de la fábrica</i>. Alfredo Moreno Gil. Teatre Novetats. Barcelona<br /> 1899. <i>La Walkíria</i>. Richard Wagner. Gran Teatre del Liceu. Barcelona<br /> 1899. <i>Tristano e Isotta.</i> Richard Wagner. Gran Teatre del Liceu. Barcelona<br /> 1900. <i>Ifigènia en Aulida.</i> François-Louis Gand Le Bland Du Roullet. Gran Teatre del Liceu. Barcelona<br /> 1900. <i>Lo comte Arnau</i>. Frederic Soler. Teatre Romea. Barcelona</p> | |
| dc.local.publicacions | <p>«Biografía del pintor Francesc Sans Cabot». <i>Diario de Barcelona</i>, (10 maig 1881).</p> <p>«Biografía de Josep Planella». <i>Diario de Barcelona</i>, (18 gener 1890).</p> <p><i>El Testamento del brujo [manuscrit]: comedia de màgia en cuatro actos</i>. 1898.</p> <p>«Un tronera». <i>La veu de Catalunya</i>, (2 març 1899).</p> <p><i>Notas acerca de las artes escenográficas en algunos teatros de Alemania recogidas por F. Soler y Rovirosa, pintor escenógrafo, y dedicadas á la Ilustre Junta de Gobierno de la Sociedad del Gran Teatro</i>. Barcelona: s. e, 1899.</p> <p>«Un señor ordenat». <i>La veu de Catalunya</i>, (28-29 desembre 1900).</p> <p>«Escenografía». Conferència llegida el 1893 a l'Ateneu Barcelonés. <i>Revista Hispània </i>(Barcelona), (15 desembre 1900).</p> <p><i>¡Valor!.</i> Barcelona: L'Avenç, 1909.</p> <p>Escrits [manuscrit] de F. Soler i Rovirosa; amb un pròleg. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 1938.</p> | |
| dc.peudefoto | Teatrí per Lo pont del diable de Francesc Soler i Rovirosa. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p>Fitxa de Francesc Soler i Rovirosa a la Viquipèdia: <<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Soler_i_Rovirosa">https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Soler_i_Rovirosa</a>></p> <p>Fitxa de Fitxa de a l'Enciclopèdia Catalana: <<a href="http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0063432.xml">http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0063432.xml</a>></p> <p>Obres de Francesc Soler i Rovirosa a Escena Digital (fons del MAE): <<a href="http://colleccions.cdmae.cat/catalog?utf8=%E2%9C%93&source_=search&q=%22francesc+soler%22&search_field=all_fields&f%5Bcollection_type_facet%5D%5B%5D=&x=0&y=0">http://colleccions.cdmae.cat/catalog?utf8=%E2%9C%93&source_=search&q=%22francesc+soler%22&search_field=all_fields&f%5Bcollection_type_facet%5D%5B%5D=&x=0&y=0</a>></p> <p>Obres de Francesc Soler i Rovirosa a la Biblioteca digital hispánica:<<a href="http://www.bne.es/es/Catalogos/BibliotecaDigitalHispanica/Inicio/">http://www.bne.es/es/Catalogos/BibliotecaDigitalHispanica/Inicio/</a>> [Criteri de cerca: Soler Rovirosa]</p> <p>Francesc Soler i Rovirosa a l'Arxiu històric de la Societat del Gran Teatre del Liceu:<<a href="https://www.bib.uab.cat/human/arxiusocietatliceu/publiques/liceuddd.php?pclauau=Soler%20i%20Rovirosa,%20Francesc">https://www.bib.uab.cat/human/arxiusocietatliceu/publiques/liceuddd.php?pclauau=Soler%20i%20Rovirosa,%20Francesc</a>></p> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Bertran</span>, Marc Jesús. <i>El Gran Teatro del Liceo de Barcelona: 1837-1930.</i> Barcelona: Instituto Gráfico Oliva de Vilanova, 1931.</p> <p><span class="small-caps">Bravo</span>, Isidre. <i>L'escenografia Catalana</i>. Barcelona: Institut del Teatre, 1985.</p> <p><span class="small-caps">Bravo</span>, Isidre; <span class="small-caps">Graells</span>, Guillem-Jordi. <i>Cinc escenògrafs catalans: Francesc Soler i Rovirosa, Fèlix Urgellés, Maurici Vilomara, Salvador Alarma, Oleguer Junyent.</i> Barcelona: Institut del Teatre, 1985.</p> <p><span class="small-caps">Bravo</span>, Isidre. <i>Francesc Soler i Rovirosa: 1836-1900</i>. Barcelona: Institut del Teatre. Diputació de Barcelona, 1986.</p> <p><span class="small-caps">Casanova</span>, Rossend. <i>Retrat de la Barcelona marítima: una visió de Francesc Soler i Rovirosa</i>. Barcelona: Museu Marítim, 2009.</p> <p><span class="small-caps">Elias</span>, Feliu. <i>La Vida i l'obra de Soler i Rovirosa</i>. Barcelona: Seix i Barral, 1931.</p> <p><span class="small-caps">Francés</span>, José. <i>Un Maestro de la escenografía: Soler y Rovirosa. </i>Barcelona: Imprenta de la Casa Provincial de Caridad, 1928.</p> <p><span class="small-caps">Ràfols</span>, Josep Francesc. <i>Diccionari Ràfols: de artistas de Catalunya y Baleares, compendio siglo XX</i>. Vol III<i>. </i>Barcelona: Art Network, 1998, p. 1211-12.</p> <p><span class="small-caps">Ribera</span>, Jordi. «L’escenografia durant el modernisme». A: <span class="small-caps">Fontbona</span>, F. (dir.). <i>El Modernisme. IV. Les arts tridimensionals. La crítica del modernisme</i>. Barcelona: L’Isard, 2003, p. 211-232.</p> | |
| dc.subject | Escenògraf, figurinista | |
| dc.title | Francesc Soler i Rovirosa |