Bohemios
| dc.contributor.author | Guillermo Perrín i Miguel Palacios (text) i Amadeu Vives (música) | |
| dc.creator | Xosé Aviñoa | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-13T16:03:05Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p style="text-align: justify;"><span data-mce-mark="1">L'obra se situa en un ambient artístic característic: el músic Roberto, que passa molta gana pel seu nul èxit com a compositor, sent cert neguit pel fet que Cossette, una veïna seva, taral·leja la música que ell està component. Casualment, entra en escena Marcel, pare de la noia, per demanar-li una peça de roba que necessita per anar al Saló de l'Òpera on la seva filla ha de fer una prova de cant. Roberto i un amic marxen a buscar-se la vida, moment que aprofita Cossette per entrar al pis i agafar la partitura que està escrivint el músic a fi de presentar-la a la prova. Li deixa a sobre de la taula una invitació al concert. </span><span data-mce-mark="1">El segon quadre té lloc en una plaça del bulliciós barri d</span><span data-mce-mark="1">'</span><span data-mce-mark="1">artistes de París. Tenen lloc diverses trobades i desavinences fins que Cossette, sentit-se ignorada, s'adreça directament a Roberto per recordar-li el concert que ha de tenir lloc al cap de poc temps. A poc a poc neix l</span><span data-mce-mark="1">'</span><span data-mce-mark="1">amor entre els dos protagonistes. El tercer quadre ja es desenvolupa al saló de l</span><span data-mce-mark="1">'</span><span data-mce-mark="1">Òpera Còmica. Girard, un pseudomecenes que ofereix protecció a tort i a dret, anima els artistes a compondre una òpera. L</span><span data-mce-mark="1">'</span><span data-mce-mark="1">aparició en escena de Cossette permet posar en evidència la qualitat de la seva veu i el valor de la partitura de Roberto, i queden tots dos en molt bona disposició per a l</span><span data-mce-mark="1">'</span><span data-mce-mark="1">èxit posterior. Finalment, té lloc l</span><span data-mce-mark="1">'</span><span data-mce-mark="1">intercanvi amorós i la promesa de matrimoni entre els dos protagonistes.</span></p> | |
| dc.description | <p>El text s'inspira en un llibre que estava de moda, <i>Scènes de la vie de bohème</i>, d'Henri Murger, que també havia inspirat l'òpera de G. Puccini <i>La bohème</i> (1896) i l'òpera homònima de R. Leoncavallo (1897). Amadeu Vives va escriure una partitura de gran densitat, iniciada per un preludi de gran solemnitat i tractament simfònic i un intermedi orquestral en què domina el pizzicato de gran efecte, allunyat dels tòpics del gènere. Comprèn números lírics com «Mudos testigos de mis amores», que canta el protagonista a l'inici de l'obra, o el «Canto a la libertad», escenes de ballet i de conjunt. L'obra va consolidar el prestigi d'Amadeu Vives com a compositor de sarsueles en un ambient tan propici com la capital de l'Estat.</p> | |
| dc.identifier | 1464 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/178 | |
| dc.local.estrena | 24-1-1904, Teatro de la Zarzuela de Madrid | |
| dc.peudefoto | Teatrí en miniatura de la sarsuela Bohemios (acte I, quadre 2) de Jaume Respall. Segle XX. Plaça del barri llatí. Restaurant La boule d'or.. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.source | <ul> <li><span class="small-caps">Alier</span>, Roger; <span class="small-caps">Aviñoa</span>, Xosé. <i>El libro de la zarzuela<i>. </i></i>Barcelona: Daimon, 1982.</li> </ul> | |
| dc.title | Bohemios | |
| dc.title.alternative | Bohemios : Sarsuela en 1 acte i 3 quadres |