Teledeum
| dc.contributor.author | Albert Boadella / Els Joglars | |
| dc.creator | Sharon G. Feldman | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-13T16:03:03Z | |
| dc.date.issued | 2024 | |
| dc.description | <p>Situada en un estudi de televisió, <i>Teledeum</i> presenta en temps real un suposat assaig d’una cerimònia religiosa de la qual està prevista una retransmissió en directe el dia següent. Sota la direcció de la veu en <i>off</i> d’un realitzador, la cerimònia, amb elements musicals, és oficiada per cinc concelebrants, homes i dones, que representen una àmplia gamma de nacionalitats i cultes: un calvinista de França (Jesús Agelet), un testimoni de Jehovà de Bèlgica (Pep Armengol), un mormó d’Alemanya (Gilbert Bosch), un anglicà del Regne Unit (Jaume Collell), un evangelista dels Estats Units (Santi Ibáñez) i quatre representants de l’Església catòlica: un monjo català (Xevi Vilà), un cardenal de Roma integrista (Ramon Fontserè), una monja valenciana (Maribel Rocatti) i una monja dissident dels Estats Units (Clara del Ruste). Al llarg de l’espectacle, presentat en clau d’humor irònic (derivat en part de l’actitud solemne amb la qual es desenvolupa la cerimònia), els participants intenten celebrar una litúrgia comuna que inclou certs elements absurds que subtilment dessacralitzen els ritus consagrats. Per exemple, la invocació d’un «ketchups-Crist» (la substitució de l’eucaristia per una ampolla de ketchup) constitueix una profanació del sagrament de la comunió). Altres mostres de comèdia física, com la monja que salta a la corda o el cardinal que es mou amb una sèrie de tics nerviosos evocant el personatge del Sagristà de <i>Tosca</i>, utilitzen el cos com a arma de subversió. Els personatges es troben en una sèrie d’enfrontaments i disputes que sorgeixen a partir d’unes trivialitats banals. Tots aquests elements acaben desemmascarant el caràcter sagrat de qualsevol missa o cerimònia religiosa.</p> | |
| dc.description | <p>L’obra, de caire metateatral, va sorgir en el context del creixent «desencantament» de l’època de la transició democràtica, quan les noves llibertats del postfranquisme ja començaven a ser tractades amb escepticisme i indiferència. El muntatge de<i> Teledeum</i> del 1983, que va fer una gira per Espanya i alguns països d’Europa i les Amèriques fins al 16 d’agost del 1985, va marcar un moment important de la transició a nivell cultural, generant controvèrsia, atenció a la premsa popular i protestes al carrer arran del seu retrat irreverent de les institucions religioses, especialment l’Església Catòlica. Fins i tot l’actor Jaume Colell va rebre disset ganivetades a les cames després d’una representació a Madrid. L’ex-Joglar explica els esdeveniments que van envoltar el muntatge i la gira de l’obra en un volum titulat <i>El via-crucis de Teledeum</i>.</p> <p>Els Joglars, com era habitual, percebien la necessitat de cridar l’atenció sobre qualsevol estructura autoritària. En aquest context, els límits de les religions organitzades, tema especialment rellevant donat el paper del catolicisme no només en temps franquistes sinó també en el ressorgiment del nacionalisme català. Com altres obres d’Els Joglars pertanyents a l’època democràtica, la companyia utilitza amb <i>Teledeum</i> una situació parateatral, en aquest cas una mena de missa religiosa, per establir l’espai de la seva <i>performance</i>. Aquesta situació no només obliga l’espectador a assumir un paper actiu dins de l’espai teatral, sinó que aconsegueix una transparència gairebé completa entre vida i espectacle.</p> | |
| dc.identifier | 3128 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/160 | |
| dc.local.estrena | 5 desembre 1983, Aula de Cultura d’Alacant | |
| dc.peudefoto | Cartell de Teledeum. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.publisher | Barcelona: Institut del Teatre, 2002 | |
| dc.relation | <p>Fitxa de la web de la companyia Els Joglars dedicada a <i>Teledeum</i>:</p> <p><u>https://elsjoglars.com/portfolio/teledeum/?lang=ca</u></p> <p>Centro de Documentación Teatral: Fitxa de l’espectacle del 1983:</p> <p><a href="https://www.teatro.es/estrenos-teatro/teledeum-990">https://www.teatro.es/estrenos-teatro/teledeum-990</a></p> <p>Centro de Documentación Teatral: Fitxa de l’espectacle de 2000:</p> <p><a href="https://www.teatro.es/estrenos-teatro/teledeum-14164">https://www.teatro.es/estrenos-teatro/teledeum-14164</a></p> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Abellan</span>, Joan. <i>Els Joglars: Espais</i>. Barcelona: Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, 2002.</p> <p><span class="small-caps">Badiou</span>, Maryse. «Boadella sin Joglars». <i>Cuadernos El Público</i>, núm. 29 (1987), p. 69-74.</p> <p><span class="small-caps">Boadella</span>, Albert. <i>Memòries d</i><i>’</i><i>un bufó</i>. Barcelona: Espasa, 2001.</p> <p><span class="small-caps">Boadella</span>, Albert. «El sedimento de 50 años de Joglars: reflexions en torno al teatro». A: <span class="small-caps">Corral Fullà</span>, Anna (ed.). <i>“El teatro es la verdad suprema”: Els Joglars, medio siglo de vida</i>. <i>Ínsula: Revista de Letras y Ciencas Humanas</i>, vol. 773 (2011), p. 34-36.</p> <p><span class="small-caps">Breden</span>, Simon David. <i>The Creative Process of Els Joglars and Teatro de la Abadía: Beyond the Playwright</i>. Woodbridge; Suffolk: Tamesis, 2014.</p> <p><span class="small-caps">Capmany</span>, M. Aurèlia. «Els Joglars: l’art del silenci i l’engrescament». <i>Serra d</i><i>’</i><i>Or,</i> núm. 2 (1965), p. 145-146.</p> <p><span class="small-caps">Castells</span>, Francesc. «Els Joglars: Vida i obres». A: Boadella, Albert; Castells, Francesc (ed.). <i>M-7 Catalònia i Operació Ubú</i>. Barcelona: Edicions 62, 1985, p. 259-313.</p> <p><span class="small-caps">Centeno</span>, Enrique. «Albert Boadella». A: <i>La escena española actual: crónica de una década, 1984-1994</i>. Madrid: SGAE, 1996, p. 251-258.</p> <p><span class="small-caps">Coca</span>, Jordi. «Albert Boadella, el dit a l’ull». <i>Serra d</i><i>’</i><i>Or</i>, núm. 257 (1981), p. 13-19.</p> <p><span class="small-caps">Collell</span>, Jaume. «El teatre no és una formatgera». A: <i>Els Joglars: Vint-i-cinc anys i un dia</i>. Madrid: INAEM; Ministerio de Cultura; Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, 1987, p. 36-40. (Cuadernos El Público)</p> <p><span class="small-caps">Collell</span>, Jaume. <i>El via-crucis de Teledeum</i>. <i>Peripècies d</i><i>’</i><i>una comèdia de sotanes i casulles que Els Joglars han oficiat per aquests mons de déu</i>. Barcelona: El Llamp, 1985.</p> <p><span class="small-caps">Corral</span>, Anna (ed.). <i>El teatro de la verdad suprema:</i> <i>Els Joglars, medio siglo de vida</i>. <i>Insula: Revista de Letras y Ciencias humanas</i>, núm. 773 (2011).</p> <p><span class="small-caps">Espinosa Domínguez</span>, Carlos. «El vía-crucis de <i>Teledeum</i>». <i>El Público</i>, núm. 46-47 (1987), p. 80-82.</p> <p><span class="small-caps">Fàbregas</span>, Xavier. «<i>Teledeum</i>. Desde la óptica del monaguillo». <i>El Público</i> (4 gener 1984), p. 5-7.</p> <p><span class="small-caps">Fontserè</span>, Ramon. <i>Tres peus al gat: Diari d</i><i>’</i><i>un actor</i>. Barcelona: Ed. 62, 2001.</p> <p><span class="small-caps">Herreras</span>, Enrique. «Teatro, provocación y diez mandamientos». <i>“El teatro es la verdad suprema”: Els Joglars, medio siglo de vida.</i> <i>Ínsula: Revista de Letras y Ciencas Humanas</i>, vol. 773 (2011), p. 24-28.</p> <p><span class="small-caps">Huerta Calvo</span>, Javier. «Boadella: El bufón en la Corte». <i>Pygmalion</i>, núm. 1 (2010), p. 83-94.</p> <p><span class="small-caps">Joglars</span>, Els. <i>La guerra de los 40 años</i>. Madrid: Espasa Calpe, 2001.</p> <p><span class="small-caps">Lane</span>, Jill. «Albert Boadella and the Catalan Comedy of Cultural Politics». <i>Journal of Dramatic Theory and Criticism</i>, vol. 11, núm. 1 (1996), p. 81-98.</p> <p><span class="small-caps">Malló</span>, Oriol. <i>El cas Boadella: desventures d’un joglar en temps de transició</i>. Barcelona: Flor de Viento, 1998.</p> <p><span class="small-caps">Pérez de Olaguer</span>, Gonzalo. «Crònica d’una història polèmica». A: <i>Els Joglars: Vint-i-cinc anys i un dia</i>. Madrid: Centro de Documentación Teatral, 1987, p. 25-35. (<i>Cuadernos El Público</i>; 29)</p> <p><span class="small-caps">Racionero</span>, Lluís; <span class="small-caps">Bartomeus</span>, Anton. <i>Mester de joglaria: Els Joglars, 25 anys</i>. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura; Península, 1987.</p> | |
| dc.title | Teledeum |