La almoneda del diablo

L'acció es desenvolupa entorn de les noces de Florinda, filla del ric comerciant Maese Pedro, un ric propietari, Alberto Pizarro de Quiñones, senyor de Fuenteseca del Prado, davant l'astorament de Lisardo, el jove amb qui la noia voldria casar-se. Hi figura també Mariblanca, una servidora de la casa de Florinda i mig bruixa. El regal de noces consisteix en els objectes deixats a l'almoneda (bagul amb diversitat d'objectes) que ha deixat el bruixot mort fa poc temps al castell de la població. Quan es reuneixen a la sala del castell per escollir els objectes dipositats al bagul, Lisardo s'ha pogut quedar una branqueta d'or i unes píndoles màgiques, mentre que Fuenteseca ha adquirit una pota de cabra. Avisen Lisardo que, en tres dies, ha de casar-se amb Florinda perquè, altrament, el poder màgic dels objectes desapareixerà. Mentrestant, Mariblanca ha aconseguit que l'estimat ruc amb el qual treballa es transformi en un xicot esplèndid, Blasillo, que intentarà ajudar Lisardo en els seus propòsits.

Els dos enamorats fugen amb l'ajuda de la màgia de les píndoles. Els personatges i els objectes apareixen i desapareixen constantment, en funció del desenvolupament de l'acció, i fins i tot hi ha una escena a Amèrica. De sobte, es troben en un hostal, regentat per Mariblanca, que, enfadada pel menyspreu de Blasillo, vol evitar les noces de Lisardo i Florinda. Té lloc una escena brillant de conjunt amb estudiants i personal allotjat a l'hostal. Entre persecució i celebracions, el temps passa i s'acosta el final dels tres dies en què la màgia dels objectes del bagul desapareixerà. S'ha tornat al palau de Fuenteseca; les noces no acaben de succeir per interrupcions constants, entre les quals hi ha l'aparició d'unes mones que executen un ball. El temps s'ha acabat i Florinda ha d'acceptar la mà de Fuenteseca, però Blasillo es reconcilia amb Mariblanca i aquesta fa tot el que pot perquè sigui Lisardo qui es casi amb Florinda.

Es tracta d'un ballet de màgia molt adequat al gust del moment en què va tenir un paper determinant Rafael Moragas. Fou representat contínuament en el darrer terç del segle xix al costat d'altres ballets similars, com ara Los polvos de la madre Celestina, La redoma encantada o La magia nueva. L'escàs interès que la música despertava en l'espectacle fa que hi hagi certes reserves respecte de l'autoria de la partitura, perquè el que atreia el públic era l'ús continuat d'escenografies imaginatives que fomentaven el caràcter màgic de l'acció.