Constantí Llombart
| dc.coverage | (L'Horta, València, 8-9-1838 - L'Horta, València, 31-3-1893) | |
| dc.creator | Josep Lluís Sirera | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:36:30Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>Nascut al si d'una família menestral, Llombart va tenir una formació pràcticament autodidacta. Atret des de molt jove pel conreu de les lletres, s'inicià com a poeta en espanyol. Amb l'arribada del Sexenni revolucionari, va adherir-se al republicanisme federal i va escriure durant aquells anys un seguit de <i>Cantos republicanos</i> per a ser interpretats pels orfeons republicans, tot i que la seua obra política més interessant és <i>Trece días de sitio o los sucesos de Valencia</i> (1873), crònica de la revolució cantonal valenciana d'aquell mateix any. Així mateix, va col·laborar en setmanaris satírics progressistes com <i>El Diablo Cojuelo</i> i <i>La Propaganda Republicana</i>. Durant la Restauració va fundar el setmanari <i>El Bou Solt</i> (1877), posteriorment titulat <i>El Pare Mulet</i> i que va tenir curta vida a causa de la censura.</p> <p>Si bé Llombart va començar escrivint en castellà, el 1872 publica un llibre de poemes, <i>Niu d'abelles</i>, escrit en «llemosí», nom que ell dona al català. D'aquest moment ençà inicia una tasca de promoció i defensa de la llengua i la literatura dels valencians: crea una efímera <i>Biblioteca Valenciana</i> i edita el 1887 el <i>Diccionario valenciano-castellano </i>de José Escrig, ampliat i prologat pel mateix Llombart, qui hi inclou també un «Ensayo de ortografía lemosina-valenciana». La seua aportació més interessant en aquest sentit és l'obra <i>Los fills de la Morta-viva</i> (1879), un estudi biobibliogràfic dels principals autors valencians en català que conté dades interessants per a la història del teatre valencià. Llombart és autor igualment de <i>Valencia antigua y moderna</i> (1887), guia urbana de la capital del País, així com de <i>Tipos d'auca</i> (1878), retrats epigramàtics de personalitats valencianes de l'època.</p> <p>El seu treball es veurà, però, llastat pels seus continus problemes econòmics i per la manca de formació filològica i històrica. Tot i això, posarà en marxa nombrosos projectes com <i>Lo Rat Penat. Calendari Llemosí</i>, publicació anual (1874-1883) que comptarà amb la col·laboració de nombrosos autors dels Països Catalans. El 1878 fundarà <i>Lo Rat Penat</i>, associació que aglutinarà la gran majoria dels escriptors de la Renaixença valenciana. Tanmateix, aquesta societat aviat passarà a ser controlada pels sectors més conservadors del renaixencisme valencià. Cap a la fi de la seua vida, reprendrà l'activitat republicana influït possiblement per Vicent Blasco Ibáñez, a qui Llombart considerava deixeble.</p> <p>Com a dramaturg és autor de ben bé una dotzena d'obres escrites tant en espanyol com en català. Llombart emprarà la primera llengua per a obres de teatre que defensen aspectes de l'ideari polític republicà, com <i>Justicia contra justicia</i> (1872), una obra en un acte contra la pena de mort, o, sobretot, <i>La esclavitud de los blancos</i> (1873), obra en contra del sistema de les quintes. Ja en 1890, i en col·laboració amb Vicent Andrés Cabrelles, escriurà <i>La cruz blanca</i> per a publicitar una societat de socors mutus del mateix nom. Podem adscriure aquestes peces al teatre de tesi amb recursos melodramàtics. </p> <p>En valencià escriurà obres de tipus tradicional, com el <i>miracle</i> vicentí <i>La calúmnia castigada</i>, avui perdut. També sainets o joguets còmics semblants als que triomfaven per aquells anys als escenaris valencians. Destaquem-hi <i>La sombra de Carracuca, </i>escrita amb Lluís Cebrian Mezquita (i musicat pel mestre Rigobert Cortina ), una obra que arrenca d'una altra peça del dramaturg Rafael Maria Liern, <i>Carracuca</i>. En la tradició del sainet paròdic cal situar <i>L'agüela Puala</i>, obra seua i de Ricard Cester i amb partitura també del mestre Cortina; es tracta d'una no maldestra paròdia de l'òpera <i>La sonàmbula</i> de Bellini.</p> | |
| dc.description | <p>Si les obres esmentades no passen de ser incursions esporàdiques —i no gaire originals— de Llombart en el món teatral, el drama <i>Lo darrer agermanat</i> (1882) ocupa un lloc rellevant en el teatre valencià del darrer terç del XIX. Es tracta d'una obra històrica que podem adscriure a un romanticisme tardà, com resta palés per l'escriptura en vers (endecasíl·labs castellans), pel traçat heroic dels personatges i per la retòrica abrandada que vessen els parlaments. </p> <p>Més enllà, però, d'aquest romanticisme ens trobem amb una peça política en què Llombart, a través del personatge de l'argermanat Vicent Peris, fa una crida a la presa de consciència del poble valencià per defendre la seua pàtria de manera unitària.</p> | |
| dc.identifier | 1858 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2318 | |
| dc.local.estrena | <p style="margin: 6pt 0cm 0.0001pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">20 gener 1876. <i>La sombra de Carracuca</i>. Teatre Russafa. València.</span></p> <p style="margin: 6pt 0cm 0.0001pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">23 octubre 1890. <i>La Cruz blanca</i>. Teatre Russafa. València.</span></p> | |
| dc.local.publicacions | <p style="margin: 6pt 0cm 0.0001pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">1872. <i>Justicia contra justicia</i>. València: Impremta d'El Avisador Valenciano.</span></p> <p style="margin: 6pt 0cm 0.0001pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">1873. <i>La esclavitud de los blancos</i>. València: Impremta de Ramon Ortega.</span></p> <p style="margin: 6pt 0cm 0.0001pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">1876. <i>La sombra de Carracuca</i>. Amb Lluís Cebrian Mezquita. València: Impremta de Carles Verdejo.</span></p> <p style="margin: 6pt 0cm 0.0001pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">1879. <i>Los fills de la Morta-viva</i>. València: Impremta d'Emili Pasqual.</span></p> <p style="margin: 6pt 0cm 0.0001pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">1882. <i>Lo darrer agermanat.</i> València: Impremta d'Emili Pascual.</span></p> <p style="margin: 6pt 0cm 0.0001pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">1886. <i>L'agüela Puala</i>. València: Impremta de Ramon Ortega.</span></p> | |
| dc.peudefoto | Constantí Llombart a la Ilustració Catalana nº 308 (15/5/1893) (creative commons) | |
| dc.relation | <p><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><a href="http://www.lluisvives.com/bib_autor/llombart/">http://www.lluisvives.com/bib_autor/llombart/</a></span></p> <p><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Constant%C3%AD_Llombart">https://ca.wikipedia.org/wiki/Constant%C3%AD_Llombart</a></span></p> <p> </p> | |
| dc.source | <p style="margin: 6pt 0cm 0.0001pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span class="small-caps">Escartí</span>, Vicent Josep (ed.). «Introducció». A: <i>Lo darrer agermanat</i>. València: Institució Alfons el Magnànim, 2006.</span></p> <p style="margin: 6pt 0cm 0.0001pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span class="small-caps">Sansano</span>, Gabriel. «L’obra dramàtica de Llombart». </span><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">A: <span class="small-caps">Escartí</span>, Vicent Josep; <span class="small-caps">Roca</span>, Rafael. (eds). <i>Constantí Llombart i el seu temps</i>. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2005, p. 185-199.</span></p> | |
| dc.subject | Actor | |
| dc.title | Constantí Llombart | |
| dc.title.alternative | <p>Carmel Navarro Llombart</p> |