Domènec Tarradellas
| dc.coverage | (Barcelona, 13-2-1713 - Roma, 20-5-1751) | |
| dc.creator | Albert Tomàs Monsó / Xavier Aviñoa | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:36:32Z | |
| dc.date.issued | 2021 | |
| dc.description | <p class="p1">També anomenat Terradelles o, a Itàlia, Domenico Terradeglias, les dades sobre el naixement i la formació de Tarradellas són poc clares. Sembla que s’inicià en els estudis musicals al cor de la capella de la catedral de Barcelona amb Francesc Valls, encara que no n’ha quedat constància. Sempre exitós, Tarradellas desenvolupà tota la seva carrera fora d’Espanya. El 1732 marxà a Nàpols amb l'ajut d'una pensió i s’inscriví al Conservatorio dei Poveri di Gesù Cristo, tot i que part de la bibliografia afirma que fou deixeble particular de mestres com Durante o Gaetano Greco i condeixeble de Pergolesi. El 1736 estrenà l’òpera <i>Giuseppe riconosciuto</i>, amb text de Metastasio, a l'oratori dels Filipons, la primera d’una sèrie que culminà a el 1743 a Roma amb <i>Merope</i>, que obtingué un alt reconeixement. Entre el 1743 i el 1745 ocupà el càrrec de mestre de capella de l’església de San Giacomo Degli Spangoli de Roma, període durant el qual conreà els gèneres litúrgics i religiosos, i el 1746 està documentada la seva presència a Londres, on coincidí amb Gluck i estrenà <i>Mitridate </i>i <i>Bellerofonte </i>al King’s Theatre. Tot seguit tornà al continent, s’estigué París, on va tractar Rousseau i Diderot, i finalment a Itàlia, on residí fins al 1751, any en què estrenà la darrera de les seves obres <i>Sesostri, rè d’Egitto</i>, i morí. Una llegenda posterior, de caire romàntic, afirma que l’èxit d’aquesta última òpera hauria provocat l’enveja de Niccolò Jommelli, que l’hauria fet assassinar i llançar al Tíber. Altres defensen, en canvi, que hauria estat enverinat pels mestres de capella de Roma, també gelosos de Tarradellas.</p> | |
| dc.description | <p class="p1">D’acord amb els corrents neoclàssics dominants a l’època, i especialment amb l’escola napolitana, la proposta de Tarradellas es caracteritza per seguir les convencions classicitzants, tant en el plantejament global d’òperes i oratoris com en l’ús dels gèneres concrets, especialment, l’ària i el recitatiu. En el pla musical, prioritzà sempre l’estètica melòdica de tall neoclàssic, de vegades virtuosística, al desenvolupament harmònic i contrapuntístic. També fou un dels primers compositors a introduir el vent a l’orquestra, amb la finalitat d’eixamplar-ne els recursos i efectes sonors. Els arguments de les seves obres també responen al model operístic neoclàssic, de tema mitològic. Hi tingueren molt a veure Zeno i Metastasio, autors dels llibrets de moltes de les seves òperes.Terradellas oscil·là entre l'òpera seriosa, l'òpera bufa i l'abundant producció religiosa. Sovint considerat italià, i en alta estima pels seus contemporanis, és probablement el músic català de més prestigi de tot el segle XVIII. La fortuna pòstuma de Tarradellas s’estengué a Catalunya, quan el 1754 s’estrenà <i>Sesostri rè d’Egitto</i> i a França, on fou pres com a model renovador per part d’alguns intel·lectuals, com Rousseau o D’Alembert, davant la proposta arcaïtzant de Rameau.</p> | |
| dc.identifier | 2884 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2335 | |
| dc.local.estrena | <p class="p1">1736. <i>Giuseppe riconosciuto</i>. Llibretista: Pietro Metastasio. Oratorio di San Filippo de Nàpols.</p> <p class="p1">1739. <i>Astarto</i>. Llibretistes: Apostolo Zeno i Pietro Pariati. Teatro delle Dame de Roma.</p> <p class="p1">1739. <i>Ermenegildo martire</i>. Oratorio di Santa Chiara de Nàpols.</p> <p class="p1">1740. <i>Gli intrighi delle cantarine</i>. Llibretista: Antonio Palomba. Teatro dei Fiorentini de Nàpols.</p> <p class="p1">1743. <i>Merope</i>. Llibretista: Apostolo Zeno. Teatro delle Dame de Roma.</p> <p class="p1">1744. <i>Artaserse</i>. Llibretista: Pietro Metastasio. Teatro San Giovanni Grisostomo de Venècia.</p> <p class="p1">1746. <i>Mitridate</i>. Llibretista: Francesco Vanneschi. King’s Theatre de Londres.</p> <p class="p1">1746. <i>Bellerofonte</i>. Llibretista: Francesco Vanneschi. King’s Theatre de Londres.</p> <p class="p1">1746. <i>Semiranide riconosciuta</i>. Llibretista: Pietro Metastasio. Florència.</p> <p class="p1">1750. <i>Didone abbandonata</i>. Llibretista: Pietro Metastasio. Teatro Reggio de Torí.</p> <p class="p1">1750. <i>Imeneo in Atene</i>. Llibretista: Silvio Stampiglia. Teatro San Samuele de Venècia.</p> <p class="p1">1751. <i>Sesostri, re d’Egitto</i>. Llibretistes: Apostolo Zeno i Pietro Pariati. Teatro delle Dame de Roma.</p> | |
| dc.peudefoto | Domènec Tarradellas (creative commons) | |
| dc.source | <p class="p1"><span style="font-size: 10pt;"><span class="small-caps">Carreras i Bulbena</span>, J. R.: <i>Domènech Terradellas, compositor de la <span style="font-variant: small-caps;">xviii</span> centúria</i>. Barcelona: Impremta X. Altés, 1908. </span></p> <p class="p1"><i></i><span class="small-caps">Dolcet</span>, Josep: «L’òpera i la música escènica en el classicisme». Dins: Xosé <span class="small-caps">Aviñoa</span> (dir.): <i>Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Volum II. Barroc i Classicisme</i>. Barcelona: Edicions 62, 1999, p. 171-190.</p> <p class="p1"><span class="small-caps">Dolcet</span>, Josep: «Terradellas, Domènec». Dins: Xosé <span class="small-caps">Aviñoa</span> (dir.): <i>Història de la música Catalana, Valenciana i Balear. Volum X. Diccionari I-Z</i>. Barcelona: Edicions 62, 2003, p. 228-229.</p> <p class="p1"><span class="small-caps">Dolcet</span>, Josep: «Entre Händel, Gluck i els Bach: Domènec Terradellas a Londres (1746-1748)», <i>Revista Catalana de Musicologia<i>,</i></i> 7 (2014), Barcelona: Institut d’Estudis Catalans,p. 91-114.</p> <p class="p1"><span class="small-caps">Dolcet</span>, Josep; Yepes, Ignacio: «Introducció». Dins: Domènec <span class="small-caps">Terradellas</span>; Josep <span class="small-caps">Dolcet</span>; Ignacio <span class="small-caps">Yepes</span> (eds.): <i>Domènec Terradellas</i> <i>Giuseppe riconosciuto</i>. Barcelona: Tritó, 2010.</p> <p class="p1"><span class="text-portada-petit small-caps sense-estil text">Gerhard</span>, Roberto: «Introducción». Dins: Domingo <span class="small-caps">Terradellas</span>; Roberto <span class="small-caps">Gerhard</span> (ed.): <i>La Merope</i>. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona, Biblioteca Central, 1951.</p> <p class="p1"><span class="small-caps">Rifé i Santaló</span>, Jordi: «Preclassicisme i Classicisme». Dins: Francesc <span class="small-caps">Bonastre</span> i Francesc <span class="small-caps">Cortès</span> (coords.). <i>Història Crítica de la Música Catalana</i>. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2009, p. 201-279.</p> <p class="p1"><span class="small-caps">Urpí i Càmara</span>, Montserrat: «Terradellas, Domènec Miquel Bernabé». Dins: Emilio Casares Rodicio (dir.): <i>Diccionario de la música española e hispanoamericana X</i>, Madrid, Sociedad General de Autores y Editores, 2002, p. 278-280.</p> | |
| dc.subject | Compositor | |
| dc.title | Domènec Tarradellas |