El casament d'en Terregada

En Terregada s'ha de casar amb la prostituta Patanda. Tots els preparatius estan a punt, però en pocs minuts la situació es capgira: mor el seu company, el Mero; les veïnes, afamades, assalten el menjar del banquet, i compareix Lola, l'amistançada d'en Terregada, que, en un atac d'ira, boicoteja la celebració i expulsa la Patanda de la festa. A partir d'aquest moment, el casament deixa d'interessar a tothom i es desferma la disbauxa i el descontrol: els personatges canten, ballen, beuen i es deixen endur pel frenesí.

Més enllà de l'argument, més aviat prim, el quadre és essencialment efectista i ens presenta una realitat recurrent en les peces de Vallmitjana: la del món suburbial de l'hampa i de la prostitució dels baixos fons barcelonins. Un retrat fidel, tant pel que fa a l'ús de la llengua, amb un ús treballat de l'argot propi d'aquest món com a recurs literari (de tal manera que, en alguns fragments, situa l'espectador al límit de la comprensió), com pel que fa a la construcció dels personatges: malfactors, bagasses, trinxeraires, etc. En una peça breu, d'un sol acte, assistim a baralles, discussions, infidelitats, tiberis i borratxeres que, en una successió frenètica, sorprenen per la seva agilitat i cruesa.

El personatge d'en Terregada és un personatge recurrent i individualitzat en l'obra de Vallmitjana. Ja havia aparegut a les novel·les Sota Montjuïc (1908) i La Xava (1910), i al monòleg En Terregada (1910). Ell és, de fet, la quinta essència d'aquest submon miserable i suburbial. Viu al marge de la llei i s'embolica en baralles, afers de faldilles, robatoris, etc. Així doncs, esdevé un antiheroi de cap a peus, entregat al vici material i a la baixesa moral.

En una adaptació d'Albert Mestres, que reunia en un sol text el monòleg En Terregada (1910), el sainet El casament d'en Terregada (1913) i alguns passatges de la novel·la Sota Montjuïc (1908), El casament d'en Terregada es va reestrenar a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya durant el primer trimestre de l'any 2009 sota la direcció de Joan Castells.