Conxita Supervia i Pascual
| dc.coverage | (Barcelona, 3/12/1895 - Londres, 31/3/1936) | |
| dc.creator | Mariluz Martínez | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:36:31Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>Mezzosoprano catalana nascuda a Barcelona l'any 1895. Estudià a l'Escola Infant Jesús, més coneguda com Les Dames Negres, i al Conservatori de Barcelona. L'any 1910, amb quinze anys, debutà al Teatre Colón de Buenos Aires amb l'òpera <i>Blanca de Beaulieu</i> de Cesare Stiattesi com a membre integrant de la companyia de Joan Goula. Un any després interpretà el rol d'Octavian en l'estrena italiana de <i>Der Rosenkavalier</i> (Strauss) al teatre Costanzi de Roma junt amb les sopranos Hariclea Darclée i Inés-Maria Ferraris, i també <i>Carmen</i> (Bizet) a Bari<i>. </i>El 1912 debutà al Gran Teatre del Liceu amb <i>Samsó i Dalila</i> (Saint-Saëns) i consolidà definitivament la seva projecció com a cantant a escala internacional. El mateix any cantà <i>Carmen</i> al teatre de La Fenice a Venècia junt amb el tenor sard Bernardo de Muro. El 1914 actuà amb molt d'èxit a l'Havana com a integrant de la companyia de la soprano també catalana María Barrientos. A la temporada 1915-1916 debutà com a primera figura de la companyia de Cleofonte Campanini al Civic Opera House de Chigago, on cantà <i>Werther </i>(Massenet) junt amb el tenor francès Lucien Muratore i la soprano Eva Dufrane; <i>Carmen</i>, també junt amb Muratore, i <i>Mignon</i>, junt amb el tenor francès Charles Dalmorés.<i> </i>La Gran Guerra va interrompre les seves representacions als Estats Units, i no va tornar a cantar als escenaris americans fins a l'any 1931.</p> <p>El 1917 es va casar amb Francesco Santamaria, alcalde de Nàpols, amb qui tingué el seu únic fill, Giorgio. La parella es va trencar poc temps més endavant. El 1921 cantà <i>La Cenerentola</i> (Rossini) al Teatro Communale di Bologna, <i>Carmen</i> junt amb el tenor Miguel Fleta i el baríton italià Benvenuto Franci i <i>Il barbiere di Siviglia </i>(Rossini) al costat del baríton italià Riccardo Stracciari i del baríton croat Giuseppe Kaschmann. També cantà a Gènova, al teatre Argentina a Roma i a Torí abans del seu gran debut a la Scala de Milà el 1925 en el rol de Hänsel (<i>Hänsel und Gretel</i>, Humperdinck), el qual va seguir Cherubino<i> </i><i>(Le nozze di Figaro</i>, Mozart<i>)</i>, Otavian (<i>Der Rosenkavalier,</i> Strauss) i Concepción<i> </i>a l'estrena italiana de <i>L'heure</i> <i>espagnole</i> de Ravel. L'any 1930 cantà a Paris <i>Il barbiere di Siviglia </i>(Rossini). El 1931 es casà amb l'empresari anglès Benjamin Rubinstein i es traslladà definitivament a Londres. A<i> </i>la temporada 1931-1932 tornà a l'òpera de Chicago amb<i> </i><i>Carmen.</i> El 1934, 1935 i 1936 cantà al Covent Garden de Londres <i>La cenerentola</i> i <i>L'italiana in Algeri</i>,<i> </i>de Rossini,<i> </i>i <i>Carmen</i>. El 1931 cantà amb molt d'èxit al Diamond Jubilee Celebration<i> </i>al<i> </i>Royal Albert Hall<i> </i>sota la batuta de<i> </i>Sir Henry Wood. És important mencionar que l'any 1934 va participar en la pel·lícula <i>Evensong</i>, basada en el llibre del mateix títol de John Beverley Nichols, protagonitzada per Evelyn Laye i dirigida per Victor Saville. Supervia interpretà el paper de la jove cantant rival de la <i>prima donna</i>.</p> | |
| dc.description | <p>Es convertí en una de les primeres intèrprets que restituïren els papers rossinians per a mezzosoprano (Rosina, Angelina i Isabella). Va deslliurar aquests papers de l'artificiositat a què estaven sotmesos per l'excés de floritures agudes afegides per les sopranos que interpretaven aquests personatges, a causa de la mancança de mezzosopranos de coloratura a l'època. No posseïa un gran cabal vocal, però la seva depurada tècnica feia la sensació contrària per la focalització perfecta del so a la màscara i el domini del fiato. Gràcies a la seva personalitat interpretativa i el seu rigor musical, va aconsegir guanyar-se el respecte del públic i el seu nom es vinculà indiscutiblement a Rossini.</p> <p>El seu repertori inclou també sarsuela; en destaquen les interpretacions de títols com <i>La reina mora </i>(Serrano), <i>La revoltosa</i> (Chapí) i <i>La verbena de la paloma</i> (Bretón), i també cançó espanyola. Era una cantant amb molta personalitat i amb una intel·ligència extraordinària, un fraseig natural, una dicció perfecta i una gran musicalitat. A escena demostrava tenir temperament, sentit de l'humor i elegància. El seu timbre, considerat <i>caprino </i>pel gust modern, no va ser cap impediment en la seva època per arribar a ser una cantant molt cotitzada als més grans escenaris d'Europa i Amèrica<i>.</i></p> <p>Enregistrà més de dos-cents discs amb els segells discogràfics Fonotipia, Odeon i Parlophone, entre òpera (especialment fragments de la trilogia rossiniana), sarsuela (excel·lents les interpretacions de duos amb el cèlebre baríton Marcos Redondo) i cançó espanyola (<i>Canciones populares españolas</i> de Manuel de Falla) però, lamentablement, no ens deixà cap enregistrament d'una obra sencera. La seva brillant carrera es va veure truncada pel seu decés el 1936, a l'edat de quaranta anys, a causa de complicacions en el part.</p> | |
| dc.identifier | 1497 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2320 | |
| dc.peudefoto | Conxita Supervia's Tour of Great Britain, 1931. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p><a href="http://cataleg.bnc.cat/search*spi/?searchtype=X&searcharg=conxita+supervia&sortdropdown=-&searchscope=13&searchscope2=13&SORT=D" target="_blank" rel="noopener">La cantant al catàleg de la Biblioteca de Catalunya</a></p> <p>Conxita Supervia canta «El pañuelo de luneres», 1931: <<a href="https://youtu.be/uQvUoe-JJRY">https://youtu.be/uQvUoe-JJRY</a>></p> <p>Conxita Supervia canta «El relicario»: <<a href="https://youtu.be/5aPXPrv6oXE">https://youtu.be/5aPXPrv6oXE</a>></p> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Alier</span>, Roger. «El Gran Llibre del Liceu». A: <span class="small-caps">Aviñoa</span>, Xosé (dir.). <i>Història de la Música Catalana</i>, <i>Valenciana i Balear</i>. Barcelona: Edicions 62, 1999.</p> <p><span class="small-caps">Casares</span>, Emilio; <span class="small-caps">Torrente</span>, Álvaro (eds.). <i>La ópera en España e Hispanoamérica.</i> Madrid: ICCMU, 2005. (Colección Música Hispana. Textos Estudios)</p> <p><span class="small-caps">Hegin</span>, Stanley.<i> </i><i>The completa Conchita Supervia V1 (Odeon 1927-1928)</i>. Marston records, 2004.</p> <p><span class="small-caps">Latham</span>, Alison. <i>Oxford Music Online.</i> Oxford University Press, 2011.</p> <p><span class="small-caps">Martín de Sagarmínaga</span>, Joaquín.<i> </i><i>Diccionario de cantantes líricos españoles</i>. Madrid: Acento Editorial, 1997.</p> <p><span class="small-caps">Shawe-Taylor</span>, Desmond. «Supervia, Conchita». A: <i>Grove Music Online. Oxford Music Online.</i> Oxford University Press.</p> <p><span class="small-caps">Steane</span>, J. B. <i>Singers of the Century. </i>Vol II<i>.</i> London: Amadeus Press, 1998, p. 12-17. </p> <p><span class="small-caps">Walsh</span>, T. J. <i>Montecarlo Opera 1910-1951.</i> London: Boethius Press, 1986.</p> | |
| dc.subject | Intèrpret | |
| dc.title | Conxita Supervia i Pascual |