Sala Mercè / Cine Atlàntic
| dc.coverage | 3 novembre 1904 - 1936 | |
| dc.coverage.spatial | Rambla dels Estudis, 2-4. Barcelona | |
| dc.creator | Raffaella Perrone | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T08:06:39Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p class="MsoNormal"><span data-mce-mark="1">El 1904 Lluís Graner i Arrufí demanà diversos permisos a l'Ajuntament de Barcelona per reformar la planta baixa d'una casa, amb un projecte de l'arquitecte Antoni Gaudí, i habilitar-la com a «establecimiento de su propiedad destinado a espectáculos cinematográficos y dioramas denominado Sala Mercé».</span></p> <p class="MsoNormal"><span data-mce-mark="1">S'hi entrava per un llarg vestíbul, del qual partien dues rampes: una que portava a les Grutes Fantàstiques, inaugurades el desembre del mateix 1904 i localitzades al soterrani del local, i una altra que pujava al saló de descans i a la Sala. Disposats perpendicularment al carrer, </span><span data-mce-mark="1"><span data-mce-mark="1">aquests dos</span></span> <span data-mce-mark="1"><span data-mce-mark="1">espais</span> </span><span data-mce-mark="1">es complementaven: el saló estava decorat amb tons clars i de manera molt sòbria, mentre que la Sala tenia parets rocalloses i era bastant fosca. Tenia un perímetre rectangular tres vegades més llarg que ample, amb bones condicions de visibilitat per la forta inclinació de la graderia i la secció del fossar d'orquestra, mig amagat sota el prosceni. L'acústica era excel·lent gràcies a la concavitat de les parets i el sostre en volta, parcialment ondulat en direcció longitudinal. L'espai quedava il·luminat per una llum molt tènue de bombetes elèctriques embolicades amb papers de colors, amagades entre els forats dels murs.</span></p> <p class="MsoNormal"><span data-mce-mark="1">Les Coves Fantàstiques, d'altra banda, eren un enginyós conjunt de coves fetes de ferro i ciment amb una gran aparença d'autenticitat. A través d'un camí el públic recorria les galeries, on s'havien dipositat diorames i quadres plàstics entre estalactites i estalagmites copiades de les coves mallorquines d'Artà i del Drac. </span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;">L'any 1908 Graner es va veure obligat a abandonar la gestió de la Sala Mercè, encara que el local continuà com a cinema fins al 1913.</p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"> </p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;">Del 1936 al 1987 el local va acollir l'Atlàntic Cinema.</p> | |
| dc.description | <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">La naturalesa artificial de la Sala Mercè condicionava l’ànim de l’espectador envers el gènere d'espectacle que se li oferia. Cinema, música i declamació eren els ingredients, per primera vegades junts, dels Espectacles Audicions Graner que es presentaven a la Sala.</p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"> </p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;">Aquesta síntesi de les arts es concretà en tres gèneres d'espectacles: les «visions musicals», en què es projectaven representacions pictòriques a la pantalla combinades amb diferents tons de llum i acompanyats de texts i música; les «projeccions parlades», en què actors ocults posaven veu a les imatges de documentals o comèdies produïdes expressament, i finalment les «pel·lícules animades» o cinema mut.</p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"> </p> <p>El repertori era molt variat i atractiu per a tota classe de públic.</p> | |
| dc.identifier | 1301 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2037 | |
| dc.peudefoto | Icona que representa un espai teatral. Font: Generat per IA | |
| dc.relation | <p>La <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Sala_Merc%C3%A8_(Barcelona)">Sala Mercè</a> a la Viquipèdia.</p> <p>La <a href="https://www.laramblabarcelona.com/sala-merce-gaudi-rambla/">Sala Mercè</a> al portal La Ramba.</p> | |
| dc.source | <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span class="small-caps">Arxiu Municipal Administratiu de Barcelona</span>. Expedient núm. 2206.</p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"> </p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span class="small-caps">Ràfols</span>, Josep Francesc. <em style="mso-bidi-font-style: normal;">Antonio Gaudí</em>. Barcelona: Editorial Canosa, 1929.</p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"> </p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"><span class="small-caps">Torii</span>, Tokutoshi. <em style="mso-bidi-font-style: normal;">El mundo enigmático de Gaudí</em>. Madrid: Instituto de España, 1983.</p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; mso-layout-grid-align: none; text-autospace: none;"> </p> <p class="MsoNormal"> </p> <p> </p> | |
| dc.title | Sala Mercè / Cine Atlàntic |