Pepa Plana i Llort
| dc.coverage | (Valls, Alt Camp, 2-5-1965 - ) | |
| dc.creator | Jordi Jané | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:37:41Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p style="text-align: justify;">Estudis a l'Escola d'Art Dramàtic Josep Ixart (Tarragona) i l'Institut del Teatre (Barcelona), complementats amb mestres com Ariane Mnouchkine, Avner Eisenberg i John Wright. El 1992 cofunda la companyia teatral Pretèrit Perfecte i el 1998 crea la companyia Pepa Plana. Dirigida per Joan Busquets, el mateix 1998 estrena <i>De Pe a Pa</i> a la Fira de Tàrrega, fa temporada a la Sala Muntaner (Barcelona) i gira llargament per Catalunya i Espanya.</p> <p style="text-align: justify;">En els seus espectacles desplega recursos dramàtics i caracterològics al servei de personatges d'heroïna–antiheroïna (una Giulietta abandonada per la resta de la companyia que decideix estrenar sola, una Penèlope autogestionària que espera Ulisses però que opera mentre espera, o una Blanche Dubois que obre noves possibilitats al personatge creat per Tennessee Williams).</p> <p style="text-align: justify;">El febrer del 2011 estrena <i>Èxode</i> amb els pallassos Joan Montanyès, <i>Monti</i>, i Joan Valentí, <i>Nan</i>. L'abril del 2012 debuta a l'espectacle <i>Amaluna</i> del Cirque du Soleil. A més de girar per Europa i Amèrica, ha participat en nombroses expedicions de Pallassos Sense Fronteres (Jordània, Angola, Guatemala, El Salvador i Guinea Equatorial, entre d'altres).</p> <p style="text-align: justify;">Imparteix cursos d'iniciació al pallasso i fa classes de postgrau al Col·legi del Teatre (Barcelona) i a l'Aula de Teatre de Figueres, activitat que també du a terme a Colòmbia (Bogotà i Medellín). Té en projecte un centre de creació en residència per a companyies de teatre i circ en una antiga granja de Sant Jaume d'Enveja (Montsià).</p> <p style="text-align: justify;">Entre els guardons rebuts al llarg de la seva carrera hi ha:</p> <p style="text-align: justify;">— Aplaudiment FAD–Sebastià Gasch 1999 per <i>De Pe a Pa</i>.</p> <p style="text-align: justify;">— Menció Honorífica del IX Festival Internacional de Pallassos de Cornellà per <i>Giulietta</i> (2000).</p> <p style="text-align: justify;">— Premi ARC 2004 (Associació Professional de Representants, Promotors i Managers de Catalunya) en la categoria de circ, per <i>Giulietta</i>.</p> <p style="text-align: justify;">— Premi del Públic a la Gala dels Premis de la Revista Zirkòlika 2010, per <i>Penèlope</i>.</p> <p style="text-align: justify;">— Premi Sabatot Alegre a la trajectòria (9a Setmana del Pallasso de Castellar del Vallès, 2011).</p> <p style="text-align: justify;">— Premi Nacional de Cultura 2014 atorgat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA).</p> | |
| dc.description | <p style="text-align: justify;">Pepa Plana fa una gran aportació a la pallassitat femenina i a la pallassitat en general. Des del primer espectacle ha establert un caràcter escènic que, connectant directament amb l'essència del pallasso august, la desenvolupa i enriqueix amb cosmovisió, temàtiques i sensibilitat femenines. El seu treball parteix d'una personalitat adulta i, sense excloure l'espectador infantil, s'adreça bàsicament a l'espectador adult.</p> <p style="text-align: justify;">Pepa Plana s'adapta a cada nova situació escènica conservant sempre els trets bàsics de la seva pallassa: a <i>Hatzàrdia</i> (i al seu derivat <i>L'atzar</i>), es vira de rodamon en la línia de l'excèntric tramp cultivat per Emmet Kelly o Joe Jackson; acompanyada dels augustos Monti i Joan Valentí, a <i>Èxode</i> és una dona soldat que avança en el context violent i desballestat de les grans migracions; a <i>Amaluna</i> viu una història d'amor i família al costat d'una altra augusta. Si bé la interpretació pallassesca de la fràgil i desorientada Blanche Dubois d'<i>Un tramvia anomenat desig</i> va ser un experiment dramatúrgicament arriscat que no va convèncer la crítica, assumir-ne el repte demostra valentia escènica i versatilitat de personatge.</p> <p style="text-align: justify;">Pepa Plana va jugar un paper important en la creació i direcció artística del Festival Internacional de Pallasses d'Andorra, una experiència mundialment pionera que, en 5 edicions biennals (2001-2009), va contribuir en gran manera a la normalització de les pallasses i va animar la creació de festivals de pallasses a Europa i Amèrica del Sud.</p> <p style="text-align: justify;">L'octubre de 2022 va rebre el Premio Nacional de Circo 2022, atorgat pel Ministerio de Cultura y Deporte.</p> | |
| dc.identifier | 1326 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2764 | |
| dc.local.estrena | <p>10 setembre 1998. <i>De Pe a Pa.</i> Pepa Plana. Direcció Joan Busquets. Fira de Tàrrega.</p> <p>28 octubre 2000. <i>Giulietta.</i> Pepa Plana. Direcció Harris Gordon i Carles Chamarro. IX Festival Internacional de Pallassos de Cornellà Memorial Charlie Rivel.</p> <p>12 maig 2004. <i>Hatzàrdia.</i> Pepa Plana. Direcció Joan Busquets. Teatre Fortuny, Fira de Circ Trapezi (Reus).</p> <p>20 novembre 2004. <i>L’atzar</i> (versió reduïda d’<i>Hatzàrdia).</i> Pepa Plana. Direcció Pepa Plana i Joan Busquets. Teatre Tantarantana (Barcelona).</p> <p>22 octubre 2006. <i>La història del petit sastre.</i> Germans Grimm/Pepa Plana–Tibor Harsany. Amb l’Orquestra de Cambra de Granollers. Teatre Auditori (Granollers).</p> <p>14 novembre 2008. <i>Un tramvia anomenat desig.</i> Tennesee Williams. Direcció Ester Nadal. Teatre Comunal (Andorra la Vella).</p> <p>Gener 2010. <i>Penèlope.</i> Pepa Plana. Direcció Nola Rae. Festival Pallassòdrom (Vila-seca).</p> <p>4 febrer 2011. <i>Èxode.</i> Cia. Pepa Monti & Nan. Direcció: Cia Pepa Monti & Nan i Marc Montserrat. Teatre Principal (Valls).</p> <p>19 abril 2012. <i>Amaluna.</i> Cirque du Soleil. Direcció Fernand Rainville / Diane Paulus. Mont-real.</p> <p>24 maig 2014. <i>Despistats.</i> Amb Toti Toronell. Carpa Coluche (Circ Cric, St. Esteve de Palautordera).</p> | |
| dc.local.publicacions | <p>Pròleg al llibre <i>Les Decennals de Valls,</i> de Gemma Casalé amb fotos de Pere Toda. Tarragona: Arola Editors, 2011.</p> <p class="MsoListParagraph" style="mso-add-space: auto; text-indent: -18.0pt; line-height: 18.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; margin: 0cm 0cm .0001pt 18.0pt;"><span style="font-size: 12.0pt;"> </span></p> | |
| dc.peudefoto | Hatzàrdia. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p>Web de Pepa Plana: <em style="font-size: 14.4px;"><<a href="http://pepaplana.com/tag/imatges">http://pepaplana.com/tag/imatges</a>></i></p> <p><em style="font-size: 14.4px;">De Pe a Pa:</i><span style="font-size: 14.4px;"> <</span><a style="font-size: 14.4px;" href="http://pepaplana.com/de-pe-a-pa">http://pepaplana.com/de-pe-a-pa</a><span style="font-size: 14.4px;">></span></p> <p><i>L’atzar:</i> <a href="http://pepaplana.com/latzar">http://pepaplana.com/latzar</a></p> <p><i>Giulietta:</i> <<a href="http://pepaplana.com/giulietta">http://pepaplana.com/giulietta</a>></p> <p><i>Penèlope:</i> <a href="http://pepaplana.com/penelope">http://pepaplana.com/penelope</a></p> <p><i>Amaluna: <</i><a href="http://www.cirquedusoleil.com/en/shows/amaluna/show/characters.aspx">http://www.cirquedusoleil.com/en/shows/amaluna/show/characters.aspx</a>></p> <p><i>Èxode:</i> <<a href="http://pepaplana.com/exode">http://pepaplana.com/exode</a>></p> <p><i>Un tramvia anomenat desig:</i> <<a href="http://pepaplana.com/un-tramvia-anomenat-desig">http://pepaplana.com/un-tramvia-anomenat-desig</a>></p> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Jané,</span> Jordi. <i>152 Volts de pista</i>. 2 vols. Tarragona: Arola Editors, 2013. (Col·lecció Eines de Circ).</p> <p class="MsoListParagraph" style="mso-add-space: auto; text-indent: -18.0pt; line-height: 18.0pt; mso-list: l0 level1 lfo1; margin: 0cm 0cm .0001pt 18.0pt;"><span style="font-size: 12pt;"> </span></p> | |
| dc.subject | Intèrpret | |
| dc.title | Pepa Plana i Llort |